Canviant les rodes

Data Estel·lar pssssssffff Dissabte 20110219

Por qué en catalán: porque el blog es mío sería una buena respuesta para los políticos que odian los pinganillos pero que no son capaces de hacer cursos de idiomas. La otra es que toda esta información se puede encontrar en castellano por Internet, pero en catalán no la he visto.

Va de cotxes. Què faré avui? Si puc, res, que estic cansat... Que em sembla que la roda del cotxe està punxada. No... no... no... una altra feina imprevista... horreur...

Mira que perdo poques coses... doncs una de les poques coses que perdo és el temps, les hores i els dies... l'altra va se el llibre d'instruccions del cotxe. Vaig usar un altra llibret: el del Seat Marbella, però, és clar, els cotxes més simplons, que són els millors i els més ben pensats i fabricats, no tenen taps estúpids per tapar els cargols, així que no cal passar-se mitja hora pensant com treure aquells taps. I recordo que una de les poques coses que queda clara, per sobre dels consums, de l'eficiència energètica i ecològica, per sobre de trobar les mides d'espais interiors o les alçades (aquell Seat Altea XL sense reposapeus de sèrie  per a gent de menys d'1.70 m), és la importància dels taps. T'hi posen als catàlegs e cotxes com 8 o 10 a escollir, i que els has de pagar, tu, com si fos un gran invent... I no serveixen per a res... tret de molestar quan se't punxa una roda. O perquè te'ls robin. Una cosa inútil, que no són ni bonics, que sempre estan bruts... i que no donen ni seguretat ni amplada ni velocitat ni permeten frenar en menys temps. Que només són un malbaratament de material, com si la Natura no ens estigués a punt de passar factura com per, a sobre, anar utilitzant encara més recursos. No hi veig la gràcia. 

Una roda de cotxe, segons veig jo, es composa de quatre elements que formen tot un món per a frikis

1.-la tapa o tapacubs, que només és estètic, per a qui tingui un gust desvirtuat. No permet l'accés als cargols. Mal dissenys si t'hi trobes a la carretera i sense accés a un telèfon per trucar l'asseguradora.

2.-la coberta: la goma negra pressumptament de cautxú o imitació, que és el que normalment imaginem alguns quans en diuen "roda". Recubreix el segúent element.

3.-una mena de flotador que hi ha per dintre. És això el que normalment es punxa o es desinfla, i que dóna forma a la roda de cautxú quan al damunt hi té el cotxe (centenars de kilograms). El pneumàtic: 2+3.

4.-la llanta o roda metàl·lica: la carcassa metàl·lica al voltant de la qual van els elements 2 i 3 y per la part de fora del cotxe, s'hi posa la tapa. Per la part interior, hi haurien fixats els discos (de frens, suposo), i l'eix que l'enganxa amb la resta del cotxe o amb la direcció (si són les rodes del davant).

Total, que he hagut de buscar en algun forum, com el de Dacia (que ara no localitzo) per trobar informació per treure el tapacubs: pressionar amb una tornabís o alguna cosa plana, però, compte, que igual es parteix; potser cal pressionar alhora des de dues parts. Per contra, aquí, amb la nul·la explicació que es dóna, hauria estat impossible de fer treure el tapacubs. A més, comprovat: de nit i a una carretera seria impossible treure la roda. Primer, caldria llum bona, de les que una llanterna no dóna; després caldria tranquil·litat, jajaja; després caldria que el tapacubs es pogués treure amb senzillesa, i no és així; i després caldria que els cargols no haguessin estat posats amb alguna màquina mecànica de cargolar: una volta meva són con 30 d'una maquina, és a dir, que la màquina fa molta més força que jo. Per tant, amb les eines del cotxe o amb les d'una capsa d'eines habitual seria directament impossible de fer res. 

El cotxe té les eines bàsiques amb les quals es pot fer gairebé tot: un gat hidràulic, que pot semblar poca cosa però que funciona molt bé; un tornavís de rosca o clau de rosca [destornillador de tuerca] (amb una punta hexagonal pel mànec) i una palanca que és com un tornavís hexagonal  o tornavís de rosca, i que serveix per a les rodes. Mesurat, l'hexagon em fa 16mm de costat a costat (no a les arestes). Se suposa que això serviria per gairebé totes les coses que un individu pot tocar del seu vehicle (canviar la bateria... si hi arribes, al cargol, amb la mà, és clar).

Ho he pogut fer i us deixo unes imatges. 

Al final, he recordat que al lloc de la roda hi havia posat una cosa, això que hi ha a la foto, i que jo pensava que podia ser per enganxar a la roda de recanvia l'estoig amb les tres eines (gat, tornavís i tornavís de rosca), perquè no es perdés o perquè no saltés quan el cotxe fos en moviment. Potser era només per a això, però jo l'he fet servir per insertar-lo a la tapa i estirar... perquè l'amplada era realment poca com per ficar gaires coses més. He intentat estirar amb un tornavís des d'aquestes cinc incissions que hi ha al frontal de la tapa: res. I no volia trencar la tapa. Ha sortir fàcilment. Següent pas.

A la primera de la doble imatge superior veiem, al terra, la tapa o tapacubs (si no es cúbica ni hexaèdrica ni es un cubell de brossa, sino una roda, en tot cas, un toro -forma tòrica, com un donut... noms més tontos, nen). Al terra, les tres eines bàsiques que hi ha, al compartiment de la roda de recanvi. 

A la segona, es veu la roda (sembla que s'ha desinflat en dos dies que no s'ha utilitzat el cotxe). També veiem, la llanta tal com és. No la veig més lletja, si fos més nova o més neta, que tots els tapacubs del món. I més barata, perquè ve de fàbrica. Mentre que els tapacubs te'ls anuncien als catàlegs de cotxes nous com si fossin imprescindibles. Igual el cotxe no té ni frens ni maleter, però té radioemepecinquanta i tapacubs de disseny (d'un mal concepte del disseny, afegeixo), per un suplement de 200 eurets més.

He marcat amb un cercle una incisió, generalmente difícil de trobar... Impossible: en una autopista o carretera, i més encara de nit, i més encara amb la roda punxada i la panxa del cotxe més al terra. Aquesta incisió és FONAMENTAL: és el lloc on cal posar el gat hidràulic amb garanties que no es mourà, ni caurà el cotxe -a sobre de nosaltres- Ah, sí: cal que tothom estigui fora del cotxe. 

De primer, he entrat al cotxe, l'he posat en marxa i he mogut les rodes cap a la dreta (la roda dreta és la trencada) per veure si no és que calgués afluixar alguna rosca per darrera, que a mi em sonava alguna cosa... Després, al cap d'una bona estona de fer proves, he tornat a entrar al cotxe  i he comprovat que, amb el gat i el cotxe aixecat NO he pogut moure la clau per engegar el cotxe. Potser ha estat casualitat. Potser sembla dolent: però penso que és una mesura de seguretat perquè algun incaut no es fiqués al cotxe, donés al contacte, i caigués el cotxe i tot al terra de cop: accident, ferit, cop amb el volant i/o amb el sostre de la capota... Compte, que això no es diu per Internet ni es diu a l'altre manual que he pogut consultar (així que dubto que ho digués al meu manual original o a cap d'altre). Així que he sortit del cotxe, he tret el gat hidràulic, he tornat a entrar i, allons-y!, ha funcionat: he pogut girar la clau i posar les rodes rectes: per veure si era més fàcil fer una cosa que no he dit del tot.

Que els cargols de rosca (tuercas) estaven fixat amb loctite (però del de veritat, no del de les botigues, el que només es pega als dits). Sospito que, devia de ser una roda canviada temps enrera al taller, i que l'haguessin collat molt fort, penso que amb una màquina. Ara tothom utilitza cargoladores elèctriques i coses així, així que segurament això fa molta més força que un humà fort: per tant, oblideu-vos-en, de canviar les rodes punxades a la carretera, vailets!

De nou, a la quadruple imatge d'aquí a sobre, tenim encerclada la famosa incisió on cal posar el gat hidràulic, el mateix gat (d'on li ve el nom? que potser els antics grinyolaven com gats). El gat té unes instruccions escrites en color groc (aplaudiments per als impressors de les fàbriques automobilístiques perquè, hi hagi escrit el que hi hagi, al maleter, al gat, al capó, a la zona del motor, o pegat amb pegatines, ni s'esborra ni es desenganxa, si és una pegatina. Excel·lent! S'embruta, es queda negra: es neteja, i surt el missatge. Fantàstic. 

De totes maneres, aquestes instruccions, evidentment no són legibles amb poca llum, ni en una carretera de matinada, per molta llanterna que hi duguis, i amb nervis per no saber ben bé què fer-ne. Tot això, aquests premis nobel de la Direcció General de Manuals de Circulació i Tests d'Autoescoles es veu que no ho saben. Doncs, ja els hi dic: ¿heu canviat algun cop una roda en condicions adverses de visibilitat?, adreçat a la gentussa que inventeu i corregiu i superviseu els tests, extensible a les editorials polloses que fan retalla pegotes de fotos on no s'entén res. El sistema d'autoescoles i exàmens de conduir és inútil: algú ho havia de dir. I ha servit per donar de menjar caviar a moltes garrapates durant dècades: algú ho havia de dir. 

De fet, aquestes instruccions no són ni legibles a plena llum del matí: perquè, les veus, intentes interpretar-les, però, quan realment et fan falta és quan comences a posar el gat hidràulic, resulta que les instruccions SÓN PER LA PART DE SOTA. En aquest pdf hi ha una imatge d'un gat amb les instruccions correctament col·locades, en un lateral. Clar: parlem d'un cotxe japonès, i no d'un germano-espanyol europeu-català subvencionat mil cops (deuen estar tan pendents de les subvencions que obliden que el disseny no és canviar el logotip de la marca).

Però es pot posar, de dia i amb llum, calma i que no et calgui el cotxe per una urgència, el gat es pot posar. He trobat que algun cop sembla que vol relliscar, o que es comença a aixecar. Doncs cal abaixar-lo i tornar a començar, per seguretat. En aquell enllaç que he criticat al principi, donen, però, un bon consell, que es pot llegir, en altres llocs: si pots recolzar el cotxe amb la mateixa roda que has tret, millor. En altres llocs diuen de posar dos gats (si en tens: fa uns mesos, al Lidl, en venien per 10€), o alguna cosa per calçar... per evitar imprevisto, per si de cas. És que un cotxe pesa molt, i no és divertit que t'hi caigui a sobre. També dic que un dia em passar el cotxe per sobre el peu i no ho vaig ni notar, pero les botes que duia eren fortes.

Següent imatge, amb tot el desplegable de mitjans:

Resulta que, quan he aconseguit treure la tapa, i aixecar el cotxe... he rellegit les instruccions i deien d'afluixar un quart de volta els cargols... Ho he intentat amb el cotxe aixecat: res. A terra un altre cop, res. Dret, estirat, cap amunt, amb el martell de goma, amb el martell més fort.. i amb por de trencar el tornavís de rosca... Fins que he llegit per Interne, no ho buscaré per fer via en el text, que una barra d'un metre feia més palanca que una més curta. També algú feia bromes sobre prendre cocacola. Després he entès que volia dir de vessar-hi l'essència obscura (minut i resultat) per afluixar els cargols... Jo he tirat pel dret, després d'una breu deliberació sobre on estava el tresenuno (que fa més anys que es diu 6-en-1 que 3-en-1, però quina culpa tenim els consumidors si els empresaris i els paios de marketing són babaus perduts i no encerten una? Corregit: al meu spray hi diu 3-en-1, i em sona que va ser una de les raons d'haver-lo escollit en el seu moment: si es torna a dir 3-en-1!). Tenia por, ho haig de dir, que posant-hi oli, no només no servís per a afluixar els cargols sinó que m'afluixés alguna connexió interna, l'eix de les rodes o què sé jo, que ens coneixem, i l'oli té una cosa que no falla mai: el poses i llisca pel terra, si troba roba neta, la taca, taca la roba que duem posada, i taca les mans... però potser deixa intacte allò que voliem oliejar (hui, aquest verb odiós, la primera vegada que el vaig llegir pensava que no el faria servir mai). No ha servit de gaire això de l'oli, em penso. Potser una mica... He posat un cartronet al terra; sí, és dels iogurts, és evident: total els danones van tant aigualits que una mica d'oli de màquina igual els fa més consistents, més com eren abans, amb color i sabor i alegria... primer van eliminar els cromos i després han eliminat la gràcia dels iogurts... i, a sobre, va tothom, com hipnotizats, amb els activies i els altres iogurts de color moc, perquè es pensen que aprimen (els desnatats de sempre, què passa, que ningú havia menjat iogurts abans o que tothom pateix amnèsia col·lectiva? Whoooowhooo-whowhowhooo...)

I he provat amb una clau de creu, que és una cosa el nom de la qual em van dir l'altre dia... sí, el dia que se'm va acabar la bateria just a la porta de casa. Vaig haver de comprar una barra per afegir llargària, perquè no m'arribava amb el que jo tenia, tot i que ara me n'adono que no vaig provar amb la clau que duu el cotxe i que estava fent servir per a les rodes. El tema és que, sembla ser que, amb aquesta creu, es fa més força. No ho sé: no m'ho van explicar a Física. Allà l'Encarna només estava flipant amb els factors de conversió: aquella era la seva vida. I jo hauria preferit haver fet coses útils, la veritat, posats a estar obligats a anar al col·le i fer Física.

Vaig intentar la gran idea: acoblar el tornavís de rosca del cotxe amb la clau de creu meva... i evidentment no va poder ser perquè l'extrem del tornavís de rosca és rodó mentre que la clau de creu és quadrat. A més, pel que jo sé d'anar a buscar el braç suplementari llarg de la clau de creu a la ferreteria,  i el que sé d'ajuntar peces de jocs de diferents procedències, la clau del cotxe no es standard (tipificada, en català i castellà correcte), mentre que les altres són compatibles, tipificades, etc. De fet, mirant la clau del cotxe, un pensa que a VW treballen uns chapussers casolans i no aquests gran enginyers de la qualitat alemanya que sempre ens han venut: es un tub potser de coure (per tant, amb això ja tinc la meva jubilació pagada, donat el preu del material estrella del neolític). A aquest tub buit simplement li han solda una clau de rosca i a córrer. Ni tipificacions ni normalitzacions ni dins ni dons...

Total que torno amb el martell... fins que ho intento amb una cosa rara, que mai no he sabut ben bé per a quin objectiu serveix. És com un clau gegant, o una alcayata (paraula que no existeix en català, suposo, però que tampoc no existeix al diccionari de traducció). Es el típic clau doblegat en ele que s'inserta a la paret. Em sembla que aquesta mena d'alcayata gegant devia servir de ganxo per penjar coses pesants o grans, com bicicletes. No sé com va arribar a la meva capsa d'eines.

Pel cantó que jo volia no he pogut acoblar l'alcayata gegant al tornavís de rosca. Pensava que d'aquella manera faria més força (en la meva imaginació he vist una mena de clau de creu muntada amb l'alcayata i el tornavís de rosca).

Ho he posat per l'altra banda: i els cargols cargants durament cargolats s'han descargolat amb lleugeresa. Bé.

Poso de nou el gat. Sí. No. No surt bé. A veure. Un altre cop. Cap amunt. Baixo, que no. Sí, ara. No.. Vinga... Amunt. Descargolo del tot, ja amb els dits i sense guants, que total, pel que m'han servit: deso els cargols tots junts

CONSELL: els cargols, grans o petit, com les pinces del cabell o les agulles o els botons, però a diferència dels clips per a fulls de paper, tenen tendència a desaparèixer: posar-los juntets fa que no passin a un altre pla dimensional perquè, junts, es controlen entren ells.

Sense els cargols, la roda es pot treure només amb els dits, tirant cap a un.

Moment de vertigen: no caurà el cotxe i em quedarà només la roda punxada intacta i els vidres i la carrosseria festa mistos. No passa.

L'altra roda la tinc preparada des del principi. És nova. Hum... nova del tot. Li trec una pegatina amb la marca, bàsicament perquè està posada al dibuix (o arquitectura del pneumàtic). Massa ben inflada.

Baixo un mica el gat. Una mica més. Sempre sol haver-hi problemes, a totes les màquines, quan cal encarar els forats per fer passar siguin cargols o siguin cables o siguin rosques (tornillos de tuerca o también roscas). Aquí no n'he tingut: només calia encarar a base d'anar baixar, i tenint en compte que ja havia posat la roda amb la forma que més o menys tenien els cargols. I ha hagut un moment que el forat era perfecte, per fer passar sense cap problema, i amb els dits, els cargols de rosca. Un, dos, tres, quatre.

I torno amb la mateixa palanca que uneix el tornavís de rosca amb l'alcayata gegant. Descargolar és cap a l'esquerra (o cap avall). Cargolar és cap a la dreta (o cap amunt). Per això he posat la fletxa groga a la imatge... Molt bé. Cap problema. I amb la palanca acabo fent més forca que amb un tornavís normal o amb un tornavís llarg com el del cotxe. Més distància, més força. Serà d'Arquimedes però no ho entenc. Funciona, i ja està.

Algú veu una coseta blanca recangular a la part superior de la roda de la primera foto d'aquesta cinquena imatge? Sí, a sobre del pal (tornavís de rosca) i a la dreta del triangle blau invertit), M'havia trobat al terra una peça que pesava 15 grams: i així ho deia I es notava el pes. L'he perduda, i que no passin les rodes del cotxe per sobre i se'm punxin per culpa de 15 grams. Què hi feia aquest pes? D'on ha caigut? Per Internet, ni idea. A l'altre manual d'instruccions d'un cotxe, no se'n diu res. A les rodes, tampoc... Però té relació amb les rodes: a la part metàl·lica, la roda nova, hi duu un pes similar (però d'una altra massa). Hi he posat el vell, però ha desaparegut. Hi he posat el tapacubs, fent pressió, i amb el martell de goma (és un martell amb allò de donar que és de goma: pot fer mal, però serveix per donar cops a coses no massa dures i no trencar-les: fustes, alguns plàstics, etc.) Per què dimonis una roda, que ja té un pes i una part metàl·lica que hauria de tenir un pes establert igual per a tots els vehicles (al mensys, tots els de cada gamma), cal que, a més porti penjat amb un ganxet, una mena de rectangle com una goma d'esborrar petita i allargada, de 10 o 15 grams? De què li serveix això a la roda? Tot un cotxe de 1500 kg depén de 15 grams? No és ridícul? No pot estar pegat de veritat, amb el mateix loctite que els cargols de la roda abans de descargolar-los? I amb un pes que fos un imam que es pegués a la roda? I amb el pes, com ja he dit abans amb altres paraules, ja incorporat al material metàl·lic de la llanta?

Ja veurem si funciona. Dilluns, per si m'avorria, hauré d'anar al mecànic perquè em doni una roda nova, pagat-li, i/o perquè em canviï alguna altra roda perquè es veu que les dues rodes han de ser iguls per seguretat i per la ITV (que no és ben bé el mateix).

 Entremitges he fet fotos per si algú com jo es trobava en aquesta situació. Pensava que trigara menys, fins que he vist que els cargols estaven pegats molt fort. Total, d'abans de les 15 a després de les 17. Després he passat les fotos a l'ordinador (per descomptat, les piles s'han gastat en el moment de fer el traspàs). Canvi de piles: petit imprevist. Manipulació de les fotos perquè quedessin com jo volia. Ordenació de les fotos, rètols. Obrir Internet. Fer el missatge. Que se'm pari Internet. Tornar-lo a engegar. Les coses, aquí, són així. Etiqueta de comentaris. I Publica un missatge.

No és difícil canviar una roda. Que sigui la quarta que canvio. La primera que ho faig sol, tret d'ajut psicològic i d'idees en persona i per Internet. I ho he fet. 

El bricolatge es basa en una cosa: força bruta. Que no us enganyin. No són les idees sinó els martells.

Nota: al setembre de 2017 vaig trobar les instruccions del cotxe.