Perspectiva sobre la Perspectiva

Data Estel·lar sensata Divendres 20110211

Oh! El gran blog de la maginoteca tractarà sobre els comics! Quina novetat!

Existeix una organitzacio de mestres anomenada Rosa Sensat.

Si jos fos el maginelmago, ara us faria una explicació moooool llarga sobre els vincles ideològics i peripatètics d'aquesta organització. Però, apart d'ell, no sé si li pot interessar a ningú més que l'anagrama de Rosa Sensat té un fons vermell, igual que el del PSC, igual que el de tantes organitzacions i anagrames de tants ajuntaments regits pel PSC. Que la revista per a docents Perspectiva Escolar, publicació de Rosa Sensat, se subscriu a través de la Diputació de Barcelona, organisme supramunicipal i provincial que marca el feu socialista de poder local sobre el territori., i que no té el vermell però sí una mena de violeta, que, per a segons qui, pot resultar un vermell seriós, i que correspon amb el fons de la logomarca de la portada del manual sobre l'anagrama i fonts (lletra) de l'Ajuntament de Sabadell (alcaldia socialista des de mitjans dels anys 90). Aquesta revista té el suport (=diners) de l'Ajuntament de Barnacity.

Que no passa res... perquè el contingut pot ser interessant, tot i que la majoria de docents passin d'ell.

... però sí que passa quan, resulta que, pagat pel contribuent un cop (Diputació de Barcelona), dos cops (Ajuntament de Barcelona) o tres cops(si el compres en alguna botiga o en venguin), ens trobem amb el següent text,que ningú no m'aclarirà:

L'editorial Associacio de Mestres Rosa Sensat als efectes prevsistos a l'article 32.1, paràgraf segon del TRLPI vigent, s'oposa expressament a qu qualsevol de les pàgines de Perspectiva Escolar, o una part d'aquesta, sigui utilitzada per fer resums de premsa. [primer huuuuummm]. Vegi's nota (1)

Qualsevol acte d'explotació (reproducció, distribució, comunicació pública, posta [¿posada?(2)] a disposició, etc.) d'una part o de totes les pàgines de Perspectiva Escolar, necessita una autorització que concedirà CEDRO amb una llicència i dins dels límits que s'hi estableixin

I aquí és on entrem en la línia de flotació: no diu que no es pugui comentar el seu contingut en un bloc com aquest... però ¿es pot fer, sense fer ni cites? ¿què és una comunicació pública? PER QUÈ no s'ha optat per una llicència de copyleft o de contingut Creative Commons o de lliure distribució, demanant que se citi el nom de la revista i l'article..., potser posant-hi com a condició que això es faci passat un temps, uns mesos? No deixa de ser una decisió purament política-administrativa, donat que -recordem-ho!- això té un fàctic i econòmic i logístic recolzament públic, d'Administracions Públiques. No s'hi val ser públics per a tenir calerons i que ens contractin les subscripcions (vendre el peix abans d'haver-lo pescat) i ser privats per als pressumptes beneficis econòmics de vendre per una altra banda o per impedir la seva difusió quan no ens interessi. No s'hi val, o no s'hi hauria de valdre.

Nota (1): Siete. El artículo 32 queda redactado del siguiente modo:
«Artículo 32. Cita e ilustración de la enseñanza.
1. Es lícita la inclusión en una obra propia de fragmentos de otras ajenas de naturaleza escrita,
sonora o audiovisual, así como la de obras aisladas de carácter plástico o fotográfico figurativo, siempre que se trate de obras ya divulgadas y su inclusión se realice a título de cita o para su análisis, comentario o juicio crítico. Tal utilización sólo podrá realizarse con fines docentes o de investigación, en la medida justificada por el fin de esa incorporación e indicando la fuente y el nombre del autor de la obra utilizada.
Las recopilaciones periódicas efectuadas en forma de reseñas o revista de prensa tendrán la consideración de citas. No obstante, cuando se realicen recopilaciones de artículos periodísticos que consistan básicamente en su mera reproducción y dicha actividad se realice con fines comerciales, el autor que no se haya opuesto expresamente tendrá derecho a percibir una remuneración equitativa. En caso de oposición expresa del autor, dicha actividad no se entenderá amparada por este límite.

És molt més ambigu del que sembla. Dret de cita, però si no hi ha oposició expressa.

Nota (2): segons la Gran Enciclopèdia Catalana [volum 18 PICOS-QUIL, novembre 1992 o aquí]: "posta" [p276] es una estació o etapa d'un viatge(logística) lloc de vigilància (militar), l'acció de pondre's un astre (astronomia), alguna cosa de la Pesca, o en Zoologia quan es ponen els ous... No surt com a "posar a disposició", que entraria més en la definició de "posada"[p272] . Idem al IEC

Aquí cadascú escriu el català com v i després ens demanen el certificat de noséqué, el C, el D i el K.

I, com que segueixo la maginoteca, doncs em perdo, clar, com li passa a l'altre: perquè tot això venia perquè el número 350 de Perspectiva Escolar (desembre 2010) conté un monogràfic sobre Còmics! (sic, amb accent... analfabets). Sembla curiós. Hi escriu Antoni Guiral, per cert, amb una frase final que ara mateix ja no sé si puc citar o si això ens col·loca al marge de la llei, i que és l'únic que he pogut llegir del seu article, i que vindria a dir que aquesta història és com molts còmics. O sigui que... (continuarà) I posa aquesta paraula entre parèntesi, com a tants i tant finals d'episodis de tants i tants tebeos. Això és bo.

Al final de la revista sol haver-hi un text de Jaume Cela, generalment molt ben valorat... El títol -és legal citar el títol de l'article?-: Elogi de Cavall Fort és exactament això. Ens diu que llegia de tot. Fa una errada, que considero petita per a algú llec en el tema. Però és que ho haig de citar! [p71]...y Pedrín i els personatges de TBO -dinastia Bruguera- constituïen ... és a dir, que l'error és que considera que el TBO pertanyia a Bruguera. Potser està mal escrit, no corregit. No passa res, un es pot equivocar, si parla d'algun tema que li sona però que no n'és el seu, de tema... però que no hi treballa i no domina... tot i que un s'hauria d'informar quan fa un escrit per a un mitjà de comunicació. Precisament, Editorial Bruguera i Ediciones El TBO eren competència. Per a Bruguera, en concret, no hi havia competència amigable, per dir-ho així.

[p72, parlant sobre el Cavall Fort] He estat i encara sóc lector i divulgador dels seus continguts, a més de membre del consell de redacció...

Per tant, res de llec, res d'aliè, res de fora del món de la historieta... res d'excuses. Calia que digués correctamente que el TBO no era de cap dinastia Bruguera, sinó que era una cosa diferent... a més, el Cavall Fort va tenir algun moment de feblesa fa uns anys, en publicar algunes pàgines de TBO per mostrar antigues historietes. Recordem que, al seu torn, el Cavall Fort odiava profundament l'estil Bruguera. Va impedir que hi treballessin professionals de Bruguera, per més bons que hi fossin o per més que hi canviessin el seu estil. Podria ara considerar incoherent que es publiquessin algunes paginetes del TBO, si al Cavall Fort pensaven que era part de Bruguera. Simplement és un error, un d'aquests errors que ningú no hauria de tenir en un mitjà de comunicació però que, com malauradament sabem, són, no freqüents, sinó inclús conditio sine quanon, quan un parla sobre tebeos: fer errades ben completes.

Si puc, o si pot algun altre col·laborador del blog, ja es parlarà sobre els continguts del monogràfic.

No passeu fred.