Torna el Saló del Manga... I què? Si jo no parlo mai de mangues. Ai, sí, és que no puc parlar de tot. Es notaria gaire que en tinc ni idea.
Els manga generalmente consten d'unes col·leccions immenses inabastables, ni temporalment ni narrativa ni econòmica. Són en descolorit, perquè el blanc i negre és una altra cosa. A vegades, però gairebé mai, per molt que diguin, tenen trames (un guixat que dóna sensació de grisos); si en tenen, és per una estètica incomprensible i no per donar una sensació real d'un espai. L'esteticisme se sol assemblar massa a un comic fet per un enginyer. Suposo que d'aquí que agradi tant a França, lloc d'expansió de la línia clara, feta massa sovint per gent de formació o esperit d'enginyer, amb dibuixos impol·luts però sense ànima, freds tot i l'escalfament a cops de puny dels personatges. Garbuix de línies cinètiques reals i de línies que semblen cinètiques però que expressen sentiments, pensaments i pors. Si descolorit, una pàgina de Mortadel·lo i Filemó és bàsicament il·legiblea, per aquestes línies cinètiques i altres recursos gràfics, el mateix sol passar (-me)amb el manga.
Per tot això, sempre he estat més a prop dels anime. Començant perquè m'entusiasma la varietat de color, que ha esdevingut una obligació en altres comics, vídeojocs i dibuixos animats, sense que estigui justificat. Allò que serveix al manga: els colors que atorguen calidesa a un dibuix fred fulmina la narrativa d'un altre tipus de plantejament. És a dir, no m'agrada quan s'ha utilitzat fora de l'anime. No pega, generalment, aquesta creació d'ombres amb colors en dibuixos animats que haurien de ser més senzill o que haurien de basar la seva força en altres coses. Això de l'ombrejament generalitzat s'ha convertit en una pesta del segle XXI, des que tothom que té un ordinador comença a empastifar-ho tot de coloraines ("pintarrear" en la forma que jo conec; "pintarrajear", segons els diccionaris allunyats de la realitat sòciolingüística).
La forma de narrar d'un anime em sembla més pràctica per a mi. Allò que ocupa un anime (posem un episodi de mitja horeta o menys, o una pel·li d'hora i mitja) és menys que allò que ocupa un tom de 100 pàgines de manga amb una secció d'una aventura que un no entén si no s'agafa tres o quatre d'abans i de posteriors. Dóna més informació un anime que un manga. Els personatges es reconeixen millor (potser perquè estan pintats). Les veus, almenys en català, solen ser potables (en el bon sentit).
El tema és que els mangues em criden l'atenció (ja està, Pingüisí, ja n'hi ha prou, deixa de dictar-me):
Lloc del Saló del Manga: L'Hospitalet. Al davant de l'estació de Renfe de L'H.
Dates del Saló del Manga:
Divendres 29 d'octubre: de 10:00 a 21:00 h.
Dissabte 30 d'octubre: 10:00 a 21:00 h.
Diumenge 31 d’octubre: 10:00 a 20:00 h.
Dilluns 1 de novembre: 10:00 a 20:00 h.
Aquest any han posat un Mangabus per recórrer recintes que són en diferents carrers. No, ho anava a comparar amb allò que fan les discos... però aquí hi ha menys drogues, i a més és un servei públic. No és una cosa nova, al menys, per als de fora de L'Hospitalet, perquè ja a Reus s'havia fet i es continua fent el Mangabus.
Només he trobat el manga sobre el tema: El Autobús del Amor (i no penso ni posar exclamacions ni interrogacions de sorpresa ni estupefacció: el manga és així, i els traductors també)
Em pregunto si anirà decorat amb motius mangues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada