Se n'ha parlat força, no diré molt, sobre la pila de lectura. Es tracta del munt de tebeos per llegir. També poden ser llibres.
La primera vegada que vaig llegir l'expressió a no recordo quin blog, vaig pensar que per fi hi havia algú que utilitzava un lèxic similar al meu. Penós això d'utilitzar el google per buscar coses del meu propi blog.
La paraula "pila" l'associo a una vegada que el meu iaio em va dir de fer piles amb uns llibres, revistes i inclús tebeos vells per endreçar... i que van acabar a les escombraries. Durant molt de temps, els vaig buscar infructuosament, perquè, tot i que recordo que estaven fastigosos hi havia alguna cosa curiosa, com algun Coyote o alguna cosa similar que portava textos i tebeos en diferents pàgines. Les piles eren amuntegaments, muntanyetes, però jo pensava que eren petits agrupaments de pocs exemplars, de la mateixa mida, forma, color i, si fos possible, col·lecció. Vaig escampar tot el terra que vaig poder. Cada cop ocupava més. I vaig haver de repetir la feina. M'ho vaig passar bé. Ara que ho penso, potser allà es va desvetllar el que després s'ha convertit en una activitat que he hagut de desenvolupar multituds de cursos i feines de manera professional: l'habilitat per fer mitjanament bé coses que no sé què són. Des de plans de marketing fins a crear de zero bases de dades, ordenar biblioteques, parlar amb gent que només parla amazight, decorar interiors, punxar la música (jo, que no distingeixo el cant dels musclos de la música de la Filarmònica de Viena... si es que els musclos canten; haig d'acabar de vegades els acudits així perquè no me'n refio ni un pèl que la gent els entengui; i m'interessa que els entenguin, oi, senyor Data?). D'aquella primera feina de fer piles sense saber què volia dir fer-les.
La pila de lectura pot anar associada a la pitjor pila de totes: la de la crisi d'espai.
En èpoques molt més recents, he patit pel que vol dir la pila de lectura. Així que quan van començar sortir aquest tipus de missatges, me'ls vaig llegir amb atenci tot i que no quadressin del tot amb les meves experiències
Hi ha un altre concepte, associat a la pila de lectura que és el de la "llista de la compra". No el comparteixo perquè no en faig ús. Sembla ser que hi ha gent, i això ho he hagut de llegir, com tantes altres coses, amb la sensació de vergonya aliena que em fan tantes opinions mil trilions de cops repetides per aquests internets, que "ja em toca anar a fer la compra", i llavor enumeren o tot allò que es pensen comprar o tot allò que s'acaben de comprar, com si fos una mena de necessitat religiosa, una obligació, una mensa de parada de l'urogall i una sensació de mostrar que així és com s'ha de fer, com tothom o fa. Aquesta mena d'esperit gregari, aprofitat cada cop més pels tècnics en Marketing és el que fa que els models tant de cotxes com de tomàquets siguin cada cop menors, que les pel·lícules durin menys al cinema o que els llibres durin poc a les libreries (si hi són, ningú no els troba). Ara està de moda dir que, per la crisi, no es compraran tebeos. Clar, si l'obligació és comprar-se saques de volums repetits perquè ja els tenies (no, però ara el títol té una coma i no un punt i coma, huiiiiii!), doncs per algun lloc s'haurà de tallar. Tot i que jo crec fermament que els lectors habituals no són afectats per la crisi, no estan a l'atur perquè no treballen en les fàbriques (Sector Secundari). M'agradaria saber la composició sòciolaboral i sòcioeconòmica dels lectors i també dels compradors. Si m'haig de guiar per Internet des del 1999, els lectors són gent consumista de classes mitjanes (no mitjanes baixes) amb feinetes que no estan malament (para-burgeses, tot i assalariats; potser amb contracte mercantil i no laboral). Si la crisi els afecta en general per comprar-se algun tebeo, la cosa és greu. Si el que els hi cal és omplir una camioneta cada setmana, a la llista de la compra, és un altre tema; un tema psicoeconòmic, de consumisme.
Hi ha una altra pila, però... la que a mi m'afecta darrerament amb força. Es tracta de la pila de bloguejar (pila de bloguear, en castellano). Coses que voldria bloguejar, comentar al blog... però de les quals emmagatzemo la informació a prop de l'ordinador, per tenir la documentació... però no trobo el moment per dir-lo. ¿Realment tinc o em penso que tinc tantes coses interessants a dir? O en realitat són cabòries? No seria més fàcil oblidar-se de tot això? Home, és cert que no deixa de ser una afició que m'entreté. Però serveixi aquesta imatge per reflexionar sobre la conciliació de la vida laboral i familiar. I sobre com hi ha massa obligacions per fer i massa poc temps per emprar en allò que em faria gràcia.
Hi ha coses a la pila que fa un parell d'anys que tinc aturades. Coses sobre Antoni Guiral... un parell de missatges molt xulos sobre la seva trajectoria durant anys. D'altres sobre Els Clásicos RBA i els numerets de Bruguera; un altre sobre Hulk i sobre Rick Jones i sobre si Rick Jones va inventar Internet, i sobre una cosa rara que tinc que es diu monograficos.net i que sempre estic a punt de llençar, i tinc el llibre de Galaktica, de la sèrie de 1979, i una pila de Copitos (en crisi d'espai, d'una banda, però també amb idees pensades per comentar)... i coses sobre el TBO... i el SHSL11, del qual no recordo què em va cridar tant l'atenció... Desastre! Oh, i Thor... coses que ja han desaparegut de la pila de bloguejar perquè vaig preferir tornar-les al seu prestatge... Jungle Town, Anderville (del Don Miki: Serie Negra)... Oh.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada