"Si hi ha un mur, no intentis travessar-lo, perquè tu mateix t'estàs fabricant la infelicitat", m'acaben de dir parlant sobre una altra persona i sobre un altre tema que no té res a veure amb l'economia del xantatge nuclear en què estem abocats.
Segurament hi ha una part de raó i em serveix per entendre la manca d'interès, de raonaments, de queixes o d'opinions de la gran majoria de la població que un es pot trobar sobre la majoria de temes que els poden afectar o que efectivament els afecten. Tot i que els fabrica-Ments del Marketing hagin repetit durant lustres que el consumidor és més exigent ara que abans, i que això causaria una demanda de més gran qualitat en productes i serveis, així com un augment en el número de reclamacions formals, i no només de queixes. Com tots sabem, o hauríem de saber, la qualitat taiwanesa dels anys 90 i la qualitat xinesa dels anys 00, ha eliminat qualsevol pretensió de qualitat en productes i serveis del tipus que sigui, més enllà d'unes pegatines on es diu ISO9001 i d'altres de similars que no amaguen més que falsedat i mal fer.
Qui és més exigent, en realitat, no és el consumidor, sinó el fabricamentde marketiner, el venedor, el fabricant, que ha aconseguit atontar poblacions senceres. D'eines hi ha moltes. La més tòpica és la tele, amb programes, sèries i pel·lícules que prescriuen, paraula que vol dir que fan prendre partit sobre allò que es parlar en el sentit que vol aquell qui dóna el missatge. Així, el Gran Hermano sí és un experiment sociològic si pensem que no analitza ni descriu allò que passa o que ha passat fins ara a la Societat, sinó que diu allò que ha de fer, els comportaments, paraules, sentiments i actituds de centenars de milers d'individus. Goebbels superat, i, a més, mal vist, pels seus hereus. Com Maquiavel, insultat durant segles per la gentussa assassina que ha manat a molts països. Un altre sistema per influir ideològicament és l'escola. De dues maneres, una és la formal, per la qual tenim que l'Educació té un programa dit, sorpresa, educatiu, previst per una normativa escrita per un govern, és a dir, per partits polítics, i per alts funcionaris que exigeixen desconèixer l'entorn social al qual s'adrecen. L'altra manera és la informal: el suc d'incultures entre els alumnes, que dóna un suc cada vegada més infecte, conforme passen els anys a l'Educació obligatòria. Això explica el perquè els alumnes dels instituts són força més maleducats, incultes, estúpids i indolents que els dels cursos de Primària. I, per què, els nens solen ser més proclius a la cultura que els adults. La tonteria, la incultura, s'estén més profundament i més ràpid que la cultura. Dir en una classe de Primària que no es passi en vermell o que no es fumi (tampoc tabac) és inútil, perquè el cúmul de mentides socials, l'agrupació de tonteria socialment acceptada i acceptable, el lideratge negatiu, en definitiva, sobrepassarà el d'aquests missatges de lideratge positiu els quals, diguem-ho clar, no es creuen ni els mateixos/es mestres fumadors que passen els semàfors en vermell. Per seguir amb aquests exemples, però que és extensiu a la resta de missatges positius que es donen als alumnes, nens i nenes, gent en període formatiu, i que, un cop fora d'aquest estadi, tothom intenta oblidar, de forma satisfactòria.
El cas més clar és de les autoescoles, llocs de corrupció on es diu com aprovar exàmens però on tothom, docents i alumnes, frisen per no acomplir les normes. De fet, què hi ha molta gent que posi intermitents en girar a les rodones (rotondas, en castellà)? Hi ha molta gent que no avanci els cotxes que van a 120 km/h per les autopistes catalanes? Doncs això.
I un d'aquests missatges positius, i complexos, inacceptables a nivell social, és el relatiu a l'ecologia i el medi ambient. De Medi Ambient, en queda poc més d'un quart sent generosos a Catalunya. Així i tot, la gent, amb tota una vida d'haver sentit tot això de protegir i tenir cura del planeta, fa que sí amb el cap, i es compra audis per anar a 190 per hora, fa ús amb fruïció de tot allò que és d'usar i llençar (no, avui no parlo de separacions i divorcis) i fabrica, no investiga i consumeix material embolicat en mil paquets inservibles que no protegeixen el producte adquirit i realment volgut, mentre diuen que ells no volen usar bosses de plàstic dels supers.
Acte seguit, algú proposa de reduir el consum, de reduir la despesa energètica... i els gossos de la guerra que només volen jugar s'aberronxen sobre la gineta monse... no, el consum energètic ha de continuar. Aquests ecologistes, digui's com a insult, volen portar-nos a l'Edat de Pedra...
Per no dir "caldo de cultivo", diré que el brou està llest per tornar a posar en marxa el destructor lobby nuclear, format per polítics com Vidal-Quadras (físic nuclear del Partit Popular), mitjans de comunicació com la COPE o La Vanguardia, i gent amb interessos econòmics, és a dir, gent que només sap viure de la corrupció político-econòmica i de les subvencions (Consells de Seguretats Nuclear, Enreses, etc.)
L'aclaparament cúmul de crítiques, unides a uns governs que no es poden dir ni d'esquerres ni ecologistes ni de debò. Governs, com el de Zapatero, que viu amb por, de la dreta, dels islamistes, d'ETA, de l'Església Catòlica, de tot arreu, però sobretot de la dreta nacional-nacionalista espanyolista i econòmicament neoliberal, en el benentès que se subvencionin les seves empreses i els seus empresaris i no els altres i no la resta de ciutadans, com puguin ser els treballadors assalariats. Així, Zapatero comença a no tancar centrals nuclears en ruïnes, per pressió de paios perillosos com Miguel Sebastían , i després diu, després, per cert, que el ministre Montilla ho hagués proposat, després del Ministre Piqué (ambdós d'Indústria, perquè són catalans, perquè només un català pot ser ministre d'Indústria es veu; a canvi de que cap català no sigui President del Govern, en una doble normativa no escrita), de fer un Magatzem Temporal de Residus, esobrrant que els residus són nuclears, que un Magatzem Temporal és un "Basurero", un Abocador, això que ara en diuen Ecoparc. I callant-se allò que un sap des de l'EGB/Primària i que li fan oblidar en passar per la Secundària i la Uni o la tele: que els residus són radioactius, que la radioactivitat provoca malalties molt greus, com càncers i leucèmies, que els pobles que rodegen les centrals nuclears, en un radi d'uns 30 km solen tenir una incidència més gran d'aquestes malalties, que l'Energia Nuclear és absolutament ruïnosa a nivell econòmic perquè depèn exclusivament de subvencions públiques i de beneficis privats, cosa que serà el paradís de tot neoliberal, en realitat, però el malson de tot economista que sap que les subvencions passen a les factures elèctriques dels consumidors, i que aquesta temporalitat del magatzem és de 450000 anys. Una veritable Unitat de Destí en l'Universal, que deia el mateix Franquisme que va posar les Centrals Nuclears, no tant per tenir energia, que també, sinó per veure si aconseguien armes nuclears. Excel·lent, excel·lent.
Resulta que etern i temporal són sinònims en l'actualitat, per virtut dels tècnis en Marketing crea-ments.
Llavor comença la batalla. Com que se sap que el ATC (Almacén Temporal de Residuos) o MTC (Magatzem Temporal de Residus) ha d'anar a Ascó (localitat minúscula i perduda a la comarca del riu Ebre, encaixonada en un congost o un canó), cal dir que els catalans utilitzen molta energia, i que procedeix de la nuclear. Per tant, el sil·logisme és que si voleu energia, que accepteu les centrals nuclears i l'escombraria radioactiva de tota Espanya. Olé.
Malauradament, des del 2003 governen grups d'esquerres amb programes que contenen algunes cosetes a favor del Medi Ambient. Dic "malauradament" perquè Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa ha decidit fer-se l'harakiri polític i oblidar totes i cadascuna de les seves propostes ecologistes. Totes menys la més ridícula: la dels 80 km/h per carreteres i autopistes del cinturó de Barcelona, quan tothom sap que la velocitat més eficient (amb dades del Manual de Circulació de 1993 són els 90 km/h, que ben segurament dilatat des de llavor per la major eficiència tecnològica), i això mentre el propi govern català subvenciona els cotxes més contaminants perquè són de la Nissan que vol despatxar i despataxarà els treballadors perquè això, Catalunya, no és la gran plantació xina d'esclaus que voldrien. De nou, s'obliden d'allò après a l'autoescola, i diuen ecologia sí i hiper-consumisme també. També dic "malauradament" perquè des del 2003 no hi ha hagut cap pla ni local ni comarcal ni diputacional ni de la Generalitat per desenvolupar obtenció d'energia neta, moderna i extensiva a tot el territori. Catalunya és el lloc d'Espanya amb menys producció eòlica. Tot i això, quan es fa un pla eòlic, al mes de febrer de 2010 (¡7 anys de govern jugant al billar i cobrant dels impostos dels assalariats, que els paguen!), resulta que es menysté la participació política, ciutadana, local, comarcal... i només es tenen en compte -què, si no?- els interessos dels especuladors urbanístics, com sempre. No només no van tenir-ne prou amb destruir les hortes del Baix Llobregat, no només de destruir les costes catalanes, no només de posar en perill el riu Ebre (Flix, Ascó: lleixiu i química a la llera del riu, a pocs kilòmetres de la central nuclear... gràcies al Senyor Piqué per la seva gran gestió a Ercros, i als seus antecessors i successors), no només això sinó també volen destruir cada muntanya que trobin, millor dir, que vulguin. Així, per exemple, de 12 propostes d'una comarca, com l'Alt Empordà, se n'accepten 3; en altres llocs, on no volen molins eòlics, en posen una pila.
I de l'energia solar. Del que hauria de ser el motor econòmics i energètic del país, res, ni mu. Totes les indústries i edificis públics i amb participació pública, i entren, per tant i per descomptat, les Nissans, Seat i demés empreses, han de tenir els seus sotres solaritzats, això és, tots plens de panells solars. Oh, és que són cars, oh, és que ocupen molt, oh, és que... excuses. Això genera energia per a la pròpia empresa i potser per a l'entorn, és net, i redueix la petjada ecològica, ens apropa als compromissos de Kyoto, és net i ajuda al creixement econòmic. Les teulades de les naus industrials estan en desú, tret dels aires condicionats i similars; per tant, si les naus són bones per contaminar també en són per descontaminar.
Amb la quantitat de teulades inútils que hi ha a Catalunya, quantes centrals nuclears serien innecesàries? La resposta real és cap, donat que sempre hi ha un augment progressiu de l'ús de l'energia (el pilot vermell de la TDT, els telèfons mòbils, aquest ordinador qeu té no menys de 5 aparells electrodomèstics associats)... Però cal anar cap a un decreixement, cap a un no augment de la despesa energètica, per evitar el col·lapse ecològic.
I llavors surt el lobby pro-nuclear o, pitjor, el linxa-ecologistes, aquells que diuen: que no hi ha sempre Sol ni vent. Rar serà que hi hagi més apagades que amb les centrals nuclears, que s'aturen contínuament. Rar serà que hi hagin fuites radioactives o nocives per a la salut dels éssers vius. Rar serà que hi hagi els desastres que van haver-hi entre els anys 1993-2003 a la Catalunya d'Endesa, on cada setmana se n'anava la llum unes quantes hores. Cap al 1993, recordo que em tocava els dimecres pel matí cap a les 10h. Cap al 2001-2002, els apagons, per sort, van afectar l'Eixample i els barris dels para-burgesets barcelonesos, aquella gent que són uns dos-cent mil a tot Catalunya, però que són els únics que compten. Pitjor que allò no pot ser, amb una gran proporció d'energia d'origen nuclear i una altra de fòssil (petroli, gas natural).
El perill que veuen és l'avantatge que jo comprenc: que els consumidors passius n'esdevinguessin actius, tot i que en minoria. És a dir, que es desendollessin de les Endeses-Iberdroles. L'autonomia del consumidor podria existir, perquè també podria ser productor. Ni que fos com a minoria, els lobbies del model energètic dels monopolis de producció actuals ho veuen com un gran perill, i ho combateixen, amb unes eines immenses, com són uns grans mitjans de comunicació amb grans campanyes que donen a entendre que el que hi ha és el que hi ha i no es pot canviar, que la nuclear és una energia que existeix i que ens l'hem d'empassar (lluny de les seves illes Cayman i Seychelles, tot i que no tant, perquè corren el risc d'enfonsar-se per la seva mala praxis i perquè un cruixit nuclear els afectaria inclús als seus xalets de Sitges). Així, inclús El Periódico de Catalunya ha abandonat a aquells que saben que l'energia nuclear és un perill, com s'ha pogut comprovar en les pàgines dedicades a la notícia, on es minimitzen els riscos i el fracàs de l'Energia Nuclear i es maximitzen les possibilitats de creixement.
Evidentment, llavors comences a trobar-te amb interlocutors reals, unes altres persones, que diuen estar a favor de l'energia nuclear. Gent que no recorden ni ni Harrisburg ni Txernòbil (que va arribar aquí, tot i que les notícies sempre ens donen aquella cosa triumfalista de "es va aturar el núvol abans d'arribar a Menorca fiiiiiu", gairebé amb aquest tipus de frase còmica).
I es diu allò de que l'energia elèctrica que s'importa de França és d'origen nuclear. Igual que l'aigua del riu Roine, que CiU vol trasvassar a Catalunya des dels anys 1990. I no es parla que també s'exporta energia ni es parla de reduir la despesa energètica. No interessa.
Passo a parlar d'Ascó: és una petita localitat del riu Ebre. Està localitzada entre el gran embassament de Riba-Roja d'Ebre i Flix, on hi ha una important indústria química. En definitiva, el lloc per posar una central nuclear no podia haver estat menys adequat. No em vull imaginar que passaria si presa de Riba-Roja s'esquerdés i l'aigua vessés amb força sobre Ascó. De fet, sí que m'ho vull imaginar. M'ho imagino i penso que seria una gran pel·lícula de catàstrofes, o una gran historieta. Però, ja coneixeu a Indiana García, oi? Un argument d'aquest estil seria possible als Estats Units, però a Espanya seria censurat per totes bandes. Ja li va passar a la pel·lícula Atraco Ferpecto, quan cap marca de grans magatzems, no va voler col·laborar en aquella pel·lícula, cosa que sí hauríem vist a Amèrica. Dir que hi ha aventures de qualsevol mena a una marca, empresa, localitat o persones conegudes del nostre país només comporta la censura. Es pot intentar.
Tampoc no em costa imaginar què passaria si la indústria química escletés, o si una fuita nuclear arribés a alterar els llots verinosos del riu Ebre al seu pas per Flix, on la fàbrica de lleixiu ha fet del riu un abocador durant cent anys. I no se sap que cap dels accionistes, gerents i directors estiguin a la presó, cosa que, recordem, sí que ha passat alguna vegada amb activistes ecologistes.
Els accessos a Ascó, lloc escollit abans de començar la competició, és flipant per les seves mancances. Ni hi ha carretera en condicions, ni hi ha una via de tren digna de tal nom. Allà, a la comarca de la Ribera d'Ebre, la més abandonada de les comarques catalanes, potser de les més oblidades a nivells espanyol, ibèric i europeu, només hi ha el riu Ebre. Cap signe de desenvolupament. Cap al 2001, una nit Endesa va deslligar el rai tradicional que havia servit per travessar el riu, per no haver de pagar cap mísera quantitat en el seu manteniment. Pobles que tenen menys habitants al 2010 que al 1960. Cap indústria destacable. Agricultura a dures penes rendible. Cacics. No estem precisament a la Mesopotàmia que ens diuen els llibres de text, ni al Nil de l'Antic Egipte. Les vores de l'Ebre són un desert total, un desert amb ametllers i oliveres, amb l'amenaça nuclear. Ara bé, hi ha gent a la zona que estan d'acord amb el Magatzem Temporal de Residus (Cementiri Nuclear)... i són els que hi treballen. Els altres no tenen veu ni vot. Els dels pobles del rodal, tampoc poden expressar la seva angoixa clarament. I a sobre hi ha estúpids barcelonins que es pensen que estan lluny d'un accident nuclear.
Certament, un accident a una central nuclear francesa seria catastròfic per a Catalunya, també. Però, malauradament, els francesos no són tan llestos com es pensen, així que els agraden les nuclears. També van votar Le Pen, Sarkozy i Chirac (àlies La Bomba Shiiiii...rac, pels seus experiments nuclears a Mururoa, al 1995). Més important és que França és un altre Estat i, per tant, els catalans o els espanyols no hi poden influir. Però aquí sí, així que la responsabilitat legal, social, ètica, medioambiental, econòmica... la tenim al nostre territori. És a on s'ha d'actuar perquè és aquí on podem actuar. Cal civilitzar el nostre país, abans que queixar-se de la barbàrie que hi ha als altres.
Com a mínim, per tant, cal evitar un accident nuclear català a Catalunya i entre catalans. I la forma de fer-ho és fàcil: sense centrals nuclears catalanes.
El consens, però, no existeix. És interessant. Quan un sent sovint durant lustres els mitjans de comunicació catalans, fets per gent de la que compta, els para-burgesets, sembla que el consens català es trenca des de fora. Que és un tal "Madrit" qui lluita en contra. Aquest "Madrit" i la seva "Brunete Mediàtica", en realitat, emmascara la falta de consens intern sobre molts i molts temes, entre els quals hi ha el tema medioambiental i nuclear. És des de dintre de Catalunya, amb catalans de soca-rel, que en diuen, on dinamiten els consensos. Són els cacics de cada zona (cacic és un concepte que sembla antiquat, de Cánovas i Sagasta, però existeix avui dia, modernitzat, i amb noves famílies de cacics apart de les antigues). Per exemple, un alcalde que diu que sí a un cementiri nuclear, i que resulta que és un dels pocs que treballa a la central... Caram! Quina casualitat! La mateixa casualitat que quan es requalifica una zona verda o una zona agrària per part d'un regidor d'Urbanisme que és constructor, o familiar de constructor, o promotor, o familiar, o amic, o untat pels junta-maons!
Puc seguir... però, arribant als maons, he tornat a arribar al mur d'Ascó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada