Si hom intenta ser ecologista, cal demostrar-ho...
És difícil ser ecologista en aquest país, se't passen les ganes de respectar el medi (¿quart?) ambient que ens queda quan:
1.-A la gent li diuen que estalviï aigua mentre les canonades oficials la perden, o mentre piscines olímpiques com la de Badia del Vallès són buidades del tot de cop una setmana després de la sequera, o quan els ajuntaments malgasten aigua en gespes de rotondes a on no cau mai l'aigua sinó que va a l'asfalt.
2.-O és difícil quan un intenta separar la brossa... i es troba amb productes que ja no se sap què són, si plàstic o paper... i a sobre passa per l'autopista a l'alçada de Castellbisbal-Àrea del Llobregat i veu el paisatge, el poc paisatge que en queda, consciençudament destruït a base de posar muntanyes de ferralla, a ambdós costats de l'autopista. Segurament que són porcades d'aquesta gentussa de l'AVE, que llencen les escombraries on els hi rota. Ja van contaminar terres de conreu senceres a l'Alt Penedès a la primavera (va sortir a la ràdio): per fer els túnels i tot això cal remoure moltes tones de terra... i cal desfer-se'n. Sense que ni els ajuntaments ho sabessin (segur?) van llençar terra... que resultava que estava contaminada... No creixien ni les males herbes. A l'Àrea del Llobregat hi ha una mena de fundició, una fàbrica que sempre havia tingut una muntanya de ferralla al seu darrera... vaig pensar que potser havien comprat un terreny a l'altra banda... i el miserable venedor i el miserable ajuntament i la miserable conselleria de Medi Ambient havien atorgat els permisos per fer una pila immensa de runa metàl·lica... Sigui l'AVE, la fundició o l'empresa que sigui, les miserables institucions que han permès allò segueixen sent, això, miserables, irresponsables i ara, a més, no tenen cap legitimitat per demanar-me a mi, ciutadà o súbdit, que els faci cas en temes de Medi Ambient. Hi ha no menys de 10 muntanyes, altes com les petites muntanyes que rodegen la zona, just a sobre dels meandres del Llobregat en el seu darrer i malmès tram per la fam de les grans empreses que volen redefinir la nostra vida en funció dels seus interessos.
Ara ja, fora de numeració... el cas que m'ha portat a fer aquest missatge és el del Port de Roda de Barà.
Per posar-nos sobre antecedents. Tota la costa catalana ha estat vilment especulada a major glòria de promotors immobiliaris vinculats a partits i ajuntaments... Sovint, per despistar, es diu, que tot va ser culpa del Desarrollismo de Franco als anys 60. No ens enganyem: la costa catalana ha estat destruïda a consciència i metòdicament en època democràtica (quina llàstima!)... i, concretant en el temps, des de entrat els anys 90 cap a l'actualitat.
De fet, només heu de fer la prova de comparar una construcció antiga i una moderna. L'antiga, sigui torre (xalet, casa unifamiliar) o apartament sol tenir una zona ajardinada, potser una zona d'esbarjo per jugar... Quan entrem en construccions del segle XXI, només hi ha pedra, ciment i formigó. Es juga amb la voluntat de no deixar espais intermitjos entre les llars. Es vol apinyar tothom en el mínim espai possible. Deixo a banda la qüestió dels preus, perquè no és objecte d'aquest article.
El cas de Roda de Barà, com el d'altres localitats de la Costa Daurada (sobretot, Torredembarra), és exemplar en aquest sentit. Tot i que ja hi havia construccions turístiques, apart del nucli urbà de la localitat, als anys 60 o 70, la progressió de segones residències comença als 80. Cap als 90, el ritme augmenta... i després, les poques zones amb arbres tradicionals són absolutament arrasades. S'arriba a construir a la mateixa línia de la platja... i es fan macrourbanitzacions a la zona darrera l'autopista. Cases amb vistes al nou centre comercial Akí, per exemple. Què hi ha res de més bonic que despertar-se a les vacances i veure per la finestra un centre comercial? Tot el que havia estat més conservat, més semblant a la natura, és el que ha estat destruït de forma més agressiva entrat ja el segle XXI. Sembla una tendència abominable.
Però els límits són insuficients. De sempre, perquè tots els projectes són "de sempre", pensats, creats i planificats en èpoques no democràtiques per gent no democràtica, i aplicat per gent que ens fan creure que són molt demòcrates i que els hi agrada la participació, sempre que nos se'ls hi oposi, de sempre, es parlava d'un port... esportiu, per descomptat.
A Catalunya, hi ha un port esportiu, cada 3-4 kilòmetres de costa.
Només un 3% de la costa no havia estat construïda a finals dels noranta.
Generalment, es parla del desastre valencià... i murcià, darrerament. Però a Catalunya és on es va fabricar el model d'especulació total.
Com que les construccions estaven tocant a l'aigua, i això és il·legal, el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambiental (MOTMA... avui dia, Ministeri de Foment) va decidir... allunyar-les de l'aigua ficant-hi trailers i trailers de sorra. Això va ser un acte d'antiecologisme conscient del ministre Josep Borrell.
I llavors era el moment d'anar més enllà i es va començar a plantejar en veu alta el fer un port. Es van eliminar les zones de roques i tot allò que semblés natural, on hi residien els moluscs i les algues, que són molt molestes... I la gent es va queixar. Bé, només alguns. Era 1993 i es podien veure pintades dient: "No al Port. La nostra platja no la toca ningú. Visca la terra, visca la platja". És una pintada molt interessant que es va poder llegir durant molts anys: unia la defensa de la platja (turística) amb la paisatgística-mediambiental i també amb el llavors molt conegut per les seves pintades, Moviment de Defensa de la Terra (MDT), un mena de grup independentista català d'aquests inútils
Es van fer manifestacions... que, com és habitual i contra totes les idees de partipació política, però habitual al nostre país, no van servir de res.
L'alcalde era llavors Materials de Construcció Ciuró... i va començar el moviment de terres en defensa del port. L'empresa encarregada va ser una de francesa, que els va deixar penjats i va fugir amb els diners, o això es deia; la mateixa setmana que ho feia encara demanava gent per treballar de comercial mitjançant la famosa web Infojobs al 2001 o potser al 2003 (quan l'INEM va ser privatitzat i va ser convertit en Infojobs?). Una imatge bonica d'aquells anys era un camió soviètic que havia estat robat del desert que es va formar al Llac Aral. Si algú tingués una foto d'aquell camió, m'interessa. Un sol camió que mai no es movia del lloc presumptament va anar apilant roques d'una muntanya propera (a Catalunya, una muntanya és una cantera o un solar per fer cases pareades). La platja, definitivament va canviar. Es va perdre del tot el que eran roques naturals...
Al 2002-2003 va entrar al govern de Catalunya el tripartit d'esquerres (això diuen). Les obres del port es van aturar (l'enllaç anterior dóna una versió una mica diferent: concessió eliminada perquè l'obra no es duia a terme). Es va posar un cartell que ho deia... Però un conseller no pot ser-ho alhora de Medi Ambient i d'Habitatge, de protegir i destruir el paisatge alhora, i Salvador Milà, que ens va fer creure que era ecosocialista, va claudicar davant dels especuladors.
Ara l'alcalde tenia més interès en fer el port. No només era de CiU, coalició que havia perdut el poder a la Generalitat, sinó que, a més, aquest Alcalde es deia Finques Compte, tenia la seva oficina de vendes a 300 passes del nou port i pensava que el port era un argument de vendes d'apartaments i torres (a El Francaset, la seva gran especulació urbanística: agafa tot el terreny que puguis i construeix-lo). Tot allò de la urbanització racional, ordenada i agradable que s'havia dit que era el que hi havia a aquella zona de la Costa Daurada, va ser eliminat de tota pràctica. El port n'era la prova. Nota: com que Compte és de CiU, i és molt català i catalanista, té la pàgina web en castellà (però no en català, tret d'un buscador que no em funciona). Són aquestes coses que hem de recordar sovint: els que fan el corcó lingüístic són uns falsos. Crec que no és la primera vegada que ho dic en aquest blog.
Al fons, mirant des del caminet del Roc Sant Gaietà,tenim les Finques Compte, des d'on es veu el Port de Roda de Barà
AccionaTransmediterránea és l'empresa pública que el Capitalisme d'Amigots d'Aznar li va regalar a Trias de Bes perquè jugués quan va perdre les Eleccions a Catalunya el 1996. L'origen és la fusió d'Entrecanales i CubiertasMZOV. La seva web no dóna informació sobre la història de l'empresa perquè no els interessa però dóna molta pinta que els hi donaran, a més, les Rodalies de Renfe el dia menys pensat.
SATO és propietat de OHL, informació no fàcil d'aconseguir. Per cert, aprofito per repetir una alarma que vaig llegir fa un temps i que comprovo que té fonament: les empreses s'estan fent amb els articles de Wikipedia per controlar el que s'ha de dir sore elles.
Anava a posar frases dels compromisos medioambientals d'aquestes empreses però el port és la millor carta de presentació. Cal tenir en compte que només parlo d'una obra... però aquests atacs terroristes contra el medi ambient, amb coartades fetes paraules sobre "responsabilitat civica" o "ambiental" s'estan produint a tot arreu cada mes, cada setmana. I sense ningú que els aturi.
Vull recordar que els partits autodenominats d'esquerres deien al 2003 que estaven contra la proliferació de ports esportius, nius d'especulació, focus de destrucció mediambiental. Ara diuen això:
La promoció turística del litoral tarragoní és, segons Montilla, una de les apostes de la Generalitat per pal·liar els efectes de la crisi econòmica (va dir al juny del 2008)Anys abans:
EL PAÍS - Cataluña - 05-10-2004Els dos germanets Nadal van anar a la inauguració del Port de Roda de Barà on Montilla va parlar (la frase citada anteriorment), perdent una oportunitat per estar calladet. Segurament Nadal deia que no es farian camps de golf entre Sitges i la costa de Mallorca, i que no es farien ports a Terrassa o a Manresa.
Nadal anuncia que no se construirán más campos de golf ni puertos deportivos
Jo ja sabia que els polítics aconseguien la seva cara dura amb carregaments de ciment dels constructors. El que no sabia és que això els afectava el cervell de forma tan grollera.
Directament, si veieu els plànols, el port s'ha menjat la platja natural, i ha engolit el paisatge, ha eliminat la petita urbanització -Roc Sant Gaietà- que semblava realment naturalment aconrada en l'entorn. En fi, Roda de Barà, el seu ajuntament, la Generalitat de Catalunya, han demostrat que saben fer-ho malament, igual de malament que a la resta de llocs, o pitjor encara, perquè sóm al segle XXI i no han après res i a sobre ens volen donar lliçons de moralitat i de ecologisme, de civisme i de democràcia.
Veieu l'horitzó? No? doncs al 2006-2007 encara es veia.
Vista des de Sant Gaietà. Què bonic era el Mar Mediterrani quan es veia!
El port de Roda de Barà és la bogeria més gran que he vist construir en directe, amb el vistiplau de tots els que manen. A l'informe Destrucción a toda costa de Greenpeace (de qui, sinó? del Defensor del Poble, aquesta sí que és bona) del 2006 es parla de quatre punts negres seguits: Calafell (el dia que hi hagi una Operació Malaia a Calafell... hui, serà divertidíssim), seguit a uns 3000 metres pel port de Coma-Ruga (ampliació), seguit a 3000 metres, el port de Roda de Barà... i, a uns altres 5000 metres, Torredembarra. El que havia estat una de les poques zones més o menys cuidades del litoral català, acompleix el que ja he dit, és ara una de les zones més amenaçades i amb destrucció més salvatge. Ara sabem que l'aigua serà una taca d'oli perenne. Que la sorra tornarà a canviar de color i que es mourà qui sap cap a on (erosió costera). Que els banyistes i els pocs peixos que quedin allà, seran mers vassalls dels iots i de les motos aquàtiqes dels nous rics. Sabem que hi haurà soroll continu, de motors de vaixell i de cotxes, de bars i de gent a qui no agrada la mar sinó els diners. Hahaha... i, en realitat, com que això del port està cru, per molts amarres que lloguin o venguin... el negoci real es troba en un supermercat. Gloriós, estimats líders de Catalunya i fars del pàtria!, heu destruït hàbitat natural, heu alterat la geografia i heu fet cas omís de les protestes en contra... heu liquidat la zona marítima costero litoral no ja per fer un port sinó per posar un Mercadona... Que algú els faci un homenatge a aquests intel·lectuals i pròcers (anava a dir, com a Carrero Blanco, però millor m'ho estalvio)
El port, darrera els pins tombat de Sant Gaietà.
el toc sostenible dels contenidors tirats per terra és cosa del darrer any.
Abans, al final de la pista de petanca no hi havia contenidors.
De fet, és gairebe l'únic lloc de Roda de Barà on hi ha contenidors.
Imatge evocativa: els pins entre el formigó del port i les deixalles
Final: Es gasten el diners en ports esportius però són capaços de tenir ni mantenir serveis socials bàsics i essencials: salut, energia, escombraries o transport:
La gent no ha de venir a la platja a posar-se malalta,
per això l'ambulatori sempre està tancat, excepte a mitjans agost a hores convingudes.
per això l'ambulatori sempre està tancat, excepte a mitjans agost a hores convingudes.
Si algú llegeix això i no li agrada, que pensi per què no li agrada i espero que sigui per la presentació i no pel contingut.
1 comentari:
m'ha encantat el teu article... quin desastre s'ha fet a Roda, cabrons tots!
Publica un comentari a l'entrada