NOTA: AQUÍ HAY DESTRIPES.
Las dos series que han valido la pena del verano del 2007 son dos que jamás aparecieron como más vistas y que no tuvieron nunca una mínima noticia, ni siquiera en los suplementos sobre la tele.
INVASIÓ. Anglés: Invasion. TV3. La van donar els dimecres de matinada, tan tard que només la casualitat i la calor van permetre que la trobéssim. En aquest intent que tenen les teles darrerament, van intentar empatxar-nos, primer amb dos episodis seguits i després amb tres, apart d'un altre d'una sèrie també titulada Invasió (First Wave). Posaré el doblatge de la Invasió de Florida, mentre comento que un dels protagonistes de la Invasió (First Wave) va sortir com a secundari a la de Florida... fent de sheriff menjat. He dit "menjat" (comido) perquè sembla ser que hi ha una mena de sípies taronges que arriben amb les tempestes tropicals, que es mengen a la gent. Sense que arribi a passar realment res de res, se'm van passar 6 setmanas (uns 13 episodis). El protagonista és col·lectiu: un parell de famílies però destaca el sheriff, que té una cara rara, va sempre de blanc-ariel i és dels menjats però és diferent però... El bo de les pel·lis iankis és que mai no passa res de terrible. Ningú no sagna més del compte; tothom s'estima molt: tots són amics/familiars, els fills de cada ex-parella... Un altre punt interessant és que un dels coprotagonistes és d'origen cubà (ho sabem perquè té el cabell una mica negre, però ni és moreno ni és negre ni és mulat... és més blanc que jo). Per descomptat, va sortir de balsero quan era un nen i va viure al país de les llibertats, amb gangsters... Sí, gangster perquè aquí tothom té secrets i no només qui hi sembla.
La sèrie té un final precipitat, mal explicat, perquè hauria d'haver durat 4 episodis, calculo jo, al ritme habitual dels episodis inicials però sembla ser que la censura americana va ser molt forta: no es podien oferir imatges d'huracans perquè podien afectar la sensibilitat d'aquells que havien vist per la tele l'huracà Katrina del 2005. És a dir, el problema no és que el govern del paísméspoderósdelmón tingui armes atòmiques com per esmicolar 10 vegades el planeta però que fos incapaç d'evitar una catàstrofe humanitària previsible: s'havia especulat amb el terreny i urbanitzat sota el nivell del mar, per exemple, per llocs inundables amb trombes d'aigua i que consti que no ho dic amb segones intencions.
Sembla que l'única solució és demanar-lo a la fàbrica: http://www.petitiononline.com/33030/petition.html
El final-final deixa tot obert a un següent episodi que no arriba i que segurament no arribarà mai perquè és el que passa quan una cosa està ben pensada, que no funciona. Una vegada que mires per Internet i el poc que hi ha és que els seus actors s'han integrat en altres sèries, aquestes sí promocionades agressivament, s'esvaeixen les esperances d'una continuació. A més, part dels protagonistes eren els fills dels (ex)matrimonis... No es podria re-emprendre la sèrie just en el moment en què es va deixar, perquè els actors ja haurien crescut massa. I la seva continuació amb un salt cap el futur i explicacions sobre el que ha passat i no hem vist, trobo que trencaria la forma de narrar d'aquesta sèrie que ha estat molt de dia en dia (tot passa durant un estiu).
Ens esperarem 25 anys a veure si la tornen a posar a la tele i poder fer un comentari "pàgina a pàgina" en algun fòrum. Oh, ja s'ha fet?
El cubà moreno és un sheriff dels pantans dels Everglades, espero que algú sàpiga que això són aquells pantans on va caure el Lagarto de Spiderman, crec que la Cosa del Pantano... allà on van amb unes llanxes amb ventiladors. No en diuen "sheriff", li diuen "guarda del parc (natural)".
El sheriff ros és el sheriff de ciutat. I té un doble o triple o quadruple paper. No se sap si és bo o dolent. Si vol salvar la gent, posar-los multes, envair América o jugar amb els seus fills, fillastres i fills de la dona de l'exmarit de la muller. Aquest tiu és "híbrid", que vol dir que se'l van menjar i ara no sap si és humà o no però sembla que té una extranya habilitat per controlar-ho tot... fins que es descontrola tot, és clar... una sorpresa, per a mi.
Tots dos són molt i molt llestos. I molt curosos: per més que passen pels bassals, mai no embruten el cotxe. El sheriff urbà és més llest i més curós i és per això que la seva roba és blanca però blanca com la roba de la monja del futur de l'anunci de Neutrex.
La dona del sheriff també és rossa. És metgessa i es passa el dia operant. I també és llestíssima, cosa mala. Es queda encantada mirant l'aigua, però només des que és híbrida. És l'ex-esposa del sheriff dels pantans ("el parc és meu").
La dona del sheriff dels pantans és periodista. El seu paper semblava que havia de ser també el típic però és que aquí ningú no fa les coses típiques. Descobreix alguna cosa però no té aquell paper de corcó de "aquest és un país lliure i haig d'informar" sinó que deriva cap a "estic embarassada" i aquí és on hi ha la sorpresa: conforme passa el temps i està més embarassa, ella està més prima. Al final de la sèrie és quan hi ha la més gran sorpresa i suspens inacabat.
El germà de la periodista té un blog, és gras, té barba deixadota, cabell esvalotat de rinxols... en fi, és un friki i, per tant, bona persona. Viu com en allò que va quedar quan va haver l'incendi del ranxo de la terra roja de Tara. Té un blog, ai, no, que això ja ho he dit, en el qual parla d'extraterrestres i ovnis.
I després hi ha els nens, que són tan llestos com els seus pares.
DESTILANDO AMOR. Un culebrón producido en los Estados Unidos Mexicanos. No es que lo haya visto entero pero he visto bastantes fragmentos para entender que tiene su interés. Se trata de un culebrón que, siguiendo el modelo japonés de los manga (Japan,inc, por ejemplo; o Campeones) explica variados aspectos de un sector económico desconocido fuera de México: la fabricación del tequila. El tequila sale del agave, una planta a la que se hace referencia continuamente. 
En un determinado momento, aparece el Consejo Regulador del Agave (como el Consell Regulador del Cava), se hacen referencias a las plagas, a la internacionalización de las empresas (¿qué serie española/catalana ha hecho hincapié en ese aspecto, que nos dicen que es tan importante?). En uno de los episodios que parecen del final, Rodrigo Montalvo le suelta a Manuela Franco alias Gaviota, todos los costes de producción. Declararse con costes de producción implica un alto grado de humor por parte de los humoristas.
En un determinado momento de la trama, la Gaviota se queda sin trabajo. Por más estudios y experiencia que tiene no la contratan... así que acaba vendiendo enciclopedias para un empresario español (se nota porque no habla con eses), "de una editorial muy importante de Barcelona". Esto de la estafa laboral del empleo de la venta a domicilio ya lo habíamos visto en una película de Paco Martínez-Soria, en Estoy hecho un chaval. Pero es que además, en este culebrón, los guionistas citan el famoso caso del casi monopolio editorial encastellano, cuyas ofertas de trabajo siempre son la de vendedor de enciclopedias bajo el posible nombre "agente comercial". Dejan buenos a los empresarios españoles. Recordemos cómo Endesa, Repsol(YPF), Agbar, BBVA, Telefónica y otras cuantas entraron a saco con menos delicadeza que Hernán Cortés y arrasaron con todas las estructuras económicas que había en América Latina. Podemos decir que sus gobiernos se lo buscaron porque ellos privatizaron los sectores clave de la economía pero lo cierto es que las empresas y los empresarios españoles (catalanes) actuaron con su proverbial falta de ética. Que esto quede reflejado en unos fragmentos de un culebrón, que es lo más popular que se hace en el planeta, es para tenerlo en consideración. En el lado mexicano todo es bonito, todo es eficiencia, seriedad y honradez raramente hay sobornos. A veces parece que México es Suecia.
Por lo demás, se ha podido ver cómo Gaviota y su madre tienen que malvivir en un piso minúsculo, cómo les embargan los muebles y los electrodomésticos... Y aquí los guionistas no dejan títere con cabeza y sacan a la madre de Gaviota llorando y enfrentándose a los que ejecutan el embargo ¡porque se llevan su tele plana y de plasma! En otro episodio, la madre de Gaviota, una mujer probablemente analfabeta y todo eso, ante una explicación dada por Gaviota, dice: "misielo, esto no lo vi en ningún culebrón". Es decir, los guionistas saben que hay gente que reciben opiniones y visiones del mundo sólo mediante los culebrones, y efectúan una acción de educación. Son conscientes de su poder.
Me gusta porque demuestra que una explicación de lo que es el agave y la producción de tequila no tiene por qué ser aburrida o exiliada en una Noche aburr... digo Temática, de Arte en una madrugada de La 2. Y no es aburrida porque se inserta en momentos en los cuales Mariana Franco nos explica los trabajos de recolección, y la vida en la hacienda, hasta llegar a saberlo todo sobre el agave a nivel comercial. Vale, es ficción porque nadie llega a lo más alto desde lo más bajo, como no sea un pocero... pero también es la oportunidad de ver de forma entretenida cosas que, de otra manera, no sabríamos.
Como parece ser que sucede en varias telenovelas, también aparecen actores simplemente cómicos... pero esto no sé a qué venía.
Bueno, yo publico ya y si me falta algo ya haré otro mensaje.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada