Vaig veure el fulletó una setmana. Vaig passar del tema. El vaig veure a la següent setmana i, ja està, em vaig veure obligadíssim a agafar-lo. "Guia d'acollida als nous ciutadans i ciutadanes de Sabadell". I vaig començar a veure coses estrafolàries.
Una explicació per a qui no sap de què va la cosa: L'Ajuntament de Sabadell (co-capital del Vallès Occidental, junt amb Terrassa; ciutat de 200000 habitants encantada d'haver-se conegut) , com suposo que fan altres municipis, edita uns fulletons a remolc de l'arribada d'immigrants (un 6 a un 10% de la població). Com que aquí no hi ha ningú que pensi i com que s'ha sabotejat qualsevol intent de contractar gent que o bé pensi o bé tingui coneixements sobre qualsevol qüestió social (exemple: sociòlegs o politòlegs; o altre gent, que no tinguin l'endoll (en diuen: "contactes"), doncs, com que tot això s'ha estat fent o no fent durant una dècada llarga, ara ens trobem que els de sempre dels ajuntaments es veuen desbordats per una suposada allau suposadament imprevista d'immigrants alguns dels quals no menjen xoriço, que s'hauran cregut aquests!
En aquest context, al 2007, l'Ajuntament de Sabadell sembla que es vol posar les piles. Al Casal Pere IV (centre cultural del barri del centre de Sabadell; sí, he escrit "barri") es fan algunes xerradetes sobre els immigrants, amb gent reconeguda però que tampoc no cal que diguin res que alarmi ni que donin idees per al futur (no sigui cas que calgui poses pel·les), i també es fa un curs sobre gestió de la immigració. Alhora, doncs es fa aquest fulletó.
El fulletó: es tracta d'un tríptic al qual es diu que el "nouvingut" (aquesta paraula l'utilitza molt el Departamente d'Educació i és un eufemisme per a "immigrant") cal que s'empadroni, que posi al dia la seva documentació, que es faci la tarjeta sanitària, que escolaritzi els fills (no diu: "fills/filles"), que busquin feina... en fi, que no diu res que l'immigrant no sàpigui qu ha de fer. També es diu que facin formació d'aduls i que aprenguin català. També es donen d'entitats relacionades amb els immigrants d'origen no espanyol i quins són els mitjans de transport de Sabadell.
Realment dubto que aquesta informació sigui útil o sigui de difícil accés per als immigrants, que es veuen en la necessitat de fer tot això de seguida. També dubto que aquesta informació els arribi si està col·locada al Casal Pere IV, l'últim lloc a on jo aniria de Sabadell. ¿Està disponible la mateixa informació al locutoris, les ETTs, els diaris locals, les carnisseries Halal o els döner kebab o els basars xinesos... o s'ha repartit pels domicilis? La darrera opció la puc respondre: no. Pel que fa a la resta d'opcions, ho dubto.
Una cosa positiva del fulleto és haver posat l'adreça de la Federacíó d'Associacions de Veïns. Sembla que aquesta federació s'està movent de veritat en temes d'immigració.
Què no hi ha en aquest fulletó: un mapa de Sabadell. O diferents mapes amb les adreces de les entitats esmentades. Jo ara arribo a Marsella i ja em poden dir que el "Servei de Promoció Econòmica" està al 13, Rue de Poisson, que no em serveix de res sense un mapa. És a dir, el fulletó l'únic que diu és: hi ha llocs però cal preguntar per trobar-los: pregunta, immigrant.
Poso una imatge escanejada de la portada dels fulletons i de la contraportada d'un d'ells:
1.-Tenim dos fulletons aparentment idèntics:
1.1.-Fulletó "Guia d'Acollida als nous ciutadans i ciutadadnes de Sabadell/Guia de Acogida a los nuevos ciudadanos y ciudadanas de Sabadell". En català i castellà. Està en català perquè la Llei de Política Lingüística diu que les Administracions Públiques catalanes s'han d'expressar com a mínim en català sens perjudici dels drets lingüístics del ciutadà [article 33.1 EAC, vegi's més avall] (el ciutadà pot demanar que l'atenguin en castellà; es tracta d'una ficció ridícula perquè la majoria de la gent parla castellà i no català habitualment però evita que el català desaparegui del tot). Així doncs, aquest fulletó està en català perquè els immigrants s'habituïn a l'existència d'una llengua que no és el castellà; a més, està en castellà perquè el fulletó s'adreça als immigrants d'Amèrica (Llatina, Hispana), castellanoparlants.
Faré notar que es parla de "ciutadans i ciutadanes" en ambdós idiomes però només existeixen els "fills". Aquí hi ha la tabarra contínua sobre la visió de "gènere", la (in)visibilitat de la dona en la societat i sobre si les filles d'immigrants són un col·lectiu especialment fràgil, per tant, que podria ser (no m'ho crec gaire) objecte de menor escolarització que els fills. Existint aquesta preocupació en qualsevol àmbit social i amb la idea de la igualtat de gèneres, em sembla sorprenent que el fulletó no faci esment a "fills i filles" i es quedi només amb "fills". Hi ha espai al paper per escriure-ho tot. Vegi's l'Article 41 EAC. L'Article 44.3 de l'EAC diu: "fills i filles" quan li toca.
Malíssimament: el text en castellà, com és habitual, en color verd pistatxo sobre un fons verd pistatxo fluix: no ressalta, per a gent que no sap català perquè el text en català està escrit en blau fort que sí que destaca sobre el fons. En què estaven pensant aquesta gent que van perpetrar el tríptic, és dir, en què pensaven l'Ajuntament de Sabadell, al Secretari per a la Immigració de la Generalitat i la Diputació de Barcelona? Doncs pensaven en problemes ideològics interns dels polítics catalans, això de la llengua i tal (coses que no entren en les preocupacions habituals d'una persona que busca feina per fregar escales). L'article 50 EAC no diu que el text que no sigui en català hagi de ser en color fluix-que-no-es-vegi.
1.2. L'altre tríptic és equivalent, inclús en el problema del color de l'idioma no català. En aquest cas, el títol és: "Guia d'acollida als nous ciutadans i ciutadanes de Sabadell/Information and assistance guide for new citizens of Sabadell".
La primera sorpresa, sabent anglès, és que els títols en anglès solen escriure's amb la primera lletra de cada paraula en anglès. Però això no és gaire rellevant.
Mentre que al fulletó en català/castellà, les entitats estan escrites en català, el fulletó en català/anglès té també la traducció en anglès.
Exemple: Associació Africana de Sabadell/The African Association of Sabadell.
Un altre exemple: Quiosc d'Informació de la TUS/Sabadell Transport Services Information Office. "TUS" significa: Transports Urbans Sabadell i és traduït a l'anglès... però no al castellà.
Curiós els cas de (en català): l'"Associació dels Malienses residents a Sabadell". En català, hauria de ser "maliencs", no? En anglès: "Association of Mali People Living in Sabadell."
I ja està...
Molt bé. Tampoc no veig tant de problema per fer un missatge al blog...
Jo sí: no sabia que la majoria d'immigrants eren de la Commonwealth. No sabia que la majoria venien d'excolònies britàniques, o potser són neozelandesos i australians... De fet, no sabia que l'idioma comú al Marroc, Senegal, Xina, Pakistan, Romania o Ucraïna fos l'anglès. Això em passa per no viatjar.
No, si en aquests països no es parla anglès. Ah, no ho sabia. És clar, deu ser perquè com que diuen que els immigrants tenen estudis mitjans i superiors, TOTS saben anglès. El mateix que a Sabadell (i altres llocs) es repeteix des de principis dels anys 80 sobre els europeus (bruta propaganda de les acadèmies d'anglès). Ara us convido a que parleu en anglès amb francesos, alemanys o italians o suïssos. Igual algun us contestarà però ¿no seria millor parlar-los en francès, alemany, italià (m'estalvio el reto-romànic)?
No seria més lògic que els fulletons estiguessin escrits en urdu, xinès (del que parlen els xinesos que hi ha aquí), romanès, àrab marroquí, tamazigh (la llengua dels amazigh o berèbers, que són gran part dels marroquins que hi ha per aquí) o qualsevol altre idioma. Què passa? Que ningú no sap aquests idiomes? Fals. Per començar, els saben els propis immigrants que fa molt de temps que són aquí. Per seguir, els saben els de les associacions. Per continuar, l'han de saber en algun ajuntament amb més llums. Per fi, hi ha, per exemple filòlegs de llengües àrabs uns quants que han estat donant voltes durant lustres oblidats de tothom, suposo que perquè sel'ls havia de pagar.
Nota tragicòmica: el títol del fulletó ja és tot un exercici de cinisme i d'ignorància (i això ho haurà fet gent del Grup A de l'Administració i tot, els que cobren una pasta gansa) "nous ciutadans i ciutadanes".
Passo a l'article 7 del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya [en endavant, EAC] (vigent fins que Acebes no digui el contrari i als sociates agafin encara més por de l'habitual) :
"La condició política de catalans.
1.Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis.
2.Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l'estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadani, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei.
Article 29 EAC :Dret de participació (unes pinzellades sobre què significa ser "ciutadà" segons la llei a Catalunya -y a Espanya-)
29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d'igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants (...)
29.2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítis representatius i a presentar-se com a candidats (...)
Espero que hagi quedat clar que "ciutadania" va lligada amb "dret de votació", és a dir, amb "participació política" entesa com a la intervenció habitual (tot i que mínima). Un ciutadà pot ser elegible i elector en unes Eleccions. Així mateix, un ciutadà pot accedir a llocs de treball de l'Administració Pública en igualtat de condicions... aquestes cosetes són les que ens diuen que ens trobem davant d'un ciutadà o ciutadana.
En fi, tard i malament, Sabadell. Fer una ciutat no vol dir fer pisos que esborrin tot el paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada