Internet sobre Tintín

Data Estel·lar cansadiana Divendres 20070330

Els fets: sota la camisa portava una samarreta de Tintín per si de cas tenia massa calor (coses meves). A la tarda, evidentment fa una calor insuportable però la calefacció continua encesa perquè els fredolics tenen el Poder. Em trec la camisa i em quedo amb la samarreta de Tintín.

Jo ni recordava que portava una samarreta de Tintín (suposo que no seré l'únic que utilitza la paraula "samarreta".... Ah, no, que m'ho semblava...)

Al migdia, em truquen dient que al Minoria Absoluta, programa de la ràdio RAC-1 anaven a fer una entrevista a un tal Soldevilla per parlar sobre Tintín. Jo vaig pensar en Tintincat i al vespre vaig poder comprovar que tenia raó. Hauria volgut escoltar-lo però no vaig poder.

També vaig pensar en un llibre -L'Univers d'Hergé- que es presentava el 20070326 a la Casa del Libro del PgGrBCN. També la vaig encertar. La meva primera intenció havia estat anar-hi però al final no vaig poder.

Al vespre, agafo Internet per banda per sentir l'entrevista de la ràdio (gran invent això de gravar programes de ràdio a Internet; llàstima que arribi amb 30 anys de retard respecte el gravador de vídeo de la tele). I no només trobo que Soldevilla, Tintín, els imitadors de Minoria Absoluta i l'associació Tintincat estaven relacionats entre ells. També m'assabento que existeix: http://www.tintin.cat , que ara és la pàgina de Tintincat.

Abans de continuar: una entrevista a Conxita Zendrera, primera traductora al castellà als anys 60, membre la família propiètaria d'Editorial Joventud/Editorial Juventud, i primera tintinaire del nostre rodal. Trobo que s'ha ignorat sempre els traductor o els editors que un dia van decidir publicar tal o qual sèrie de còmics. És de justícia reconèixer que el traductor és una part fonamental en què una historieta ens agradi o no, té la possibilitat d'adaptar noms o deixar-los com en la versió original i té el repte de fer graciosos els jocs de paraules originals. Una feina gens fàcil i menys agraïda però de gran influència... un feina que editors i mesquines polítiques empresarials poden aconseguir fer molt mala.. Bwahahahaha...ment.


Alhora, i encara més fructífer va ser trobar una pila d'enllaços sobre Tintín, amb una quantitat d'informació, per no dir historietes, absolutament aclaparadora. El més rellevant és aquesta pàgina en neerlandès o similar:

D'aquí podem anar a a la curiosa pàgina sobre llocs de tebeos, no només de Tintín, sino d'altres sèries: Air Palombia. Diria que és la pàgina que m'ha sobtat més. Però si ja havia vist aquesta pàgina... quan vaig parlar de Palòmbia! Així que em sonava. La idea m'agrada.

Perquè és relativament corrent que algú es dediqui a parlar sobre l'idioma sildavi

Tot i això, la pàgina que m'ha anorreat per complet ha estat: Belier

Com a mostra, un àlb... un exemple

Hei! La versió del País de l'Or Negre de 1939-1940 i la de 1948-1950
No està gens malament que Belier hagi fet aquesta gran aportació, donat que els nyapers (trad. OIL de: "chapuceros") de Panini-Casterman no han estat capaços de fer-ho bé, és a dir, de publicar le dues versions en un volum (ni que fos en dos), i només van optar per una de les dues, apart de la tercera, la coneguda per la majoria de lectors. l


Senzillament, complet.

Però si fins i tot surt la primera pàgina de Corentin. Suposo que no haig d'explicar que va ser publicat a la gran revista Zipi y Zape Especial de mitjans del 70 (Editorial Bruguera). Igual sí que ho hauré de fer però també vull que algú m'expliqui perquè aquestes revistes són INENCONTRABLES.

També haig de posar això ... i això altre.

Per cert, tot està francès. Tota aquella gent que estigui aprenent l'idioma que Goscinny va fer gran està d'enhorabona.

I no ha estat pas la part millor del divendres previ a Setmana Santa del 2007.