Data Estel·lar corpresa Dilluns 20251117
JO SÍ EXISTEIXO, SOBREQUÈS.
Guió: Jaume Sobrequès i Callicó
Dibuix: Scaramuix àlies de Joan Romaní.
Títol: Història de Catalunya Revolució Industrial i modernitat.
Editorial Base.
ISBN: 978-84-16587-64-3
Ja sabeu que les biblioteques odien els llibres perquè "tot està a Internet i TikTok".
Així que em trobo amb material d'una biblioteca escolar.
UN LLIBRE QUE, CLAR, RAS I CATALÀ, EM DIU QUE NO EXISTEIXO, a més de tenir un títol fals i de tornar a glorificar els catalans que ho fan tot bé front els espanyols que els fan ensopegar. Els error són de fora i els èxits són propis.
Des de 1997, segons el vigent sistema educatiu basat en la LOGSE (encara que els noms de le lleis han canviat, la separació per edats a escoles i instituts s'ha mantigut) , tota escola inclou: Educació Infantil de de 3 a 5 anys i Educació Primària entre 1r a 6è PRI que vol dir dels 6 a 12 anys d'edat.
Les escoles, instituts i similars són UN IMMENS I BRUT NEGOCI amb gent que nega la major: diuen cobrar poc però cobren molt. Hi entra tot tipus d'elements i el de menys és l'educatiu-pedagògic. Tothom cobra a dojo: tallers. festes amb imflables, empreses que reparteixen fruita qualsevol dient que és per a fomentar el consum de fruita i no diu sobre "el coneximent de la fruita" sino "consum" (concepte capitalista perquè estem davant d'una subvenció a Mercabarna i als agricultors o intermediares, no de kilòmetre zero, és a dir, que no serveix per a conèixer l'entorn proper. No hi ha cap fitxa sobre quina fruita és, quines propietats té, com es menja ni res. Per fruita interpreten el "tomàquet cirerol" que a les botigues anomenen "tomàquet cherry" i la meva àvia anomenava "tomate culero". Aquest és el nivell.
Doncs en aquest negoci hi ha el de la compra i llençament de tot tipus de productes: mobles, ordinadors, pantalles digitals interactives, pastilles i llibres. Sovint manquen coses essencials com portes que tanquin, finestres que no deixin passar el fred o ascensors, rampes, cables elèctrics per allargar o ganes per ensenyar, o alumnes motivats.
Em trobo aquest llibre que penso que és un tebeo però que és un llibre amb text d'una pàgina, una doble pàgina dibuixada i una pàgina amb 4 extractes seleccionats de la imatge a l'estil "Troba en Wally".
Per què penso que és un tebeo: em crida l'atenció el nom SCARAMUIX que només conec d'un llibre, Tintín, Hergé... y los demás que E D'Ors va publicar a principios de la dècada dels 1990. Era un dibuixant de línia clara. El nom recordava al de la pel·li de Stewart Granger, la de la Revolució Francesa... i que està basada en un llbre, una novel·lar que fa anys que tinc però que no he pogut llegir... un dia ho explico... en realitat, no cal, perquè jo ja m'ho sé i no l'interessa a ningú més.
El dibuix està bé però no és línia clara. Així que mai no he vist un tebeo de línia clara de l'Scaramuix.
La veritat és que em va certa il·lusió perquè pensava que aquella generació havia marxat a fer reposador als supermercats tot i saben que no es podrien guanyar la vida amb la il·lustració. És una de tantes mentides del nostre país, que ajuden a crear fortes barreres d'entrada a feines atractives, generalment ja bloquejades per endolls, amics, familiars i registres de parla sòciolingüísticament concrets (de caire mig burgès, no necessàriament en català o en castellà). Si et diem que allò es impossible, ja és més fàcil que el 90% no ho intentin. Es pensen falsament que així el pastís queda per a ells i no es fa petit, però, en realitat, el pastís creix en repartir-se, en tastar-lo, en generar receptes noves.
Arribo al llibre:
Portada i contraportada xules. Surt el submarí Ictini i axiò mola. Té pinta de Revolució Industrial.
No m' hi fixo gaire en la llarga bandera catalana tipus cortina de teatre... com que parlen de Catalunya, lògicament cal una identificació. l'avi i net amb barretines... doncs això, que serà com sempre: un iaio, mai un iaia que són les supervivents (cal saber Demografia bàsica, esperança de vida o mirar per la finestra de vegades) li explica al nen el que sap. A mi, el nen em recorda a algun dels contes, a un Patufet, un Cigronet. etc... però caldria un cert talen per inserir tal personatge, sembla ser.
La contraportada ja és un altre tema: val la pena fixar-se en el estrident groc. Molts còmics tenen groc.. però Catalunya, groc, llaç groc... independentisme... no, veritat. És un llibre d'Història, no de política.
Fixeu-vos, en tornar a la portada com els colors del títol referents a l'espai geogràfic són groc. Blanc el subtítol i no contrastat els autors.
Parlen de l'avi a la contraportada... He senyalat les fletxes perquè hi ha la il·lustració de Francesc Macià dit "L'Avi" de malnom... i torno al títol blanc: "Revolució Industrial" però Macià no és del segle XIX... hui, hui. hui. Algú ens vol marcar un gol amb la mà i potser és algú que diu que sap de futbol i que hagi estat directiu del Barça i addicte a cobrar de l'erari públic en tertúl·lies televisives del Barça.
2 avis a la contraportada.
La pàgina de crèdit té informació interessant:
L'any de publicació és 2017. Febrer del 2017 en concret, per donar un marge de 7 mesos de fer xup-xup amb tota l'anorreament de propaganda política a favor de la independència amb el dia de votació 20171001, sense donar mai dades del que eren els temes fonamentals com "les estructures d'Estat", menystenint sempre a la majoria de la població, per no dir a tota, uns aliens, altres desinteressats, i d'altres hipnotitzats.
El llibre té una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les més grans faltes d'ortografia de Catalunya en català les vaig llegir en textos diversos del Departament de Cultural cap a l'any 2010, entre ells, algunes cartes oficials enviades a estaments oficials. Toral és el descrèdit de la institució en els àmbits de Gestió Pública i de Cultura. Parlen, i al llibre també, és clar. de la Mancomunitat de Catalunya (d'on sortien els diners? del mercat d'esclaus de la Cuba independitzada i annexionada no oficialment a USA... i d'on sortia un talent que mai més hem vist a Catalunya?) però aquella institució va fer 1 biblioteca en uns 20 anys per 0 biblioteques de l'Era Pujol en 23 anys i suma i segueix amb els posteriors. No només és un desinterès per la Cultura sinó un interès de les élites polítiques, institucionals, catalanistes i burgeses per a DESCULTURITZAR-NOS i això sí que ho van aconseguir.
Va existir un opuscle propagandístic, Catalunya Un País d'Europa del lobby pagat per tu Patronal Català Pro-Europa i del qual La Maginoteca en va parlar. Aquesta publicació, que segurament només he llegit jo, arriba als centres educatius a inicis del anys 1990 i que té els mateixos problemes que aquest... però 1990 no és 2026 i ara tenim alguna gent que sabem que el que ens diuen és fals o és esbiaixat o tot plegat i encara més, perquè sabem que estan cobrant dels meus impostos que no m'aporten el que a mi o a la meva família li cal però que se'ls cruspeixen ells en mentides.
20230214 La premsa a Catalunya ¿o en català?
Vinga, anem al primer episodi: Catalunya era un Estat que anava per lliure però que estava lliurement ficat a la Corona d'Aragó i que tenia un rei comú amb Castella.
Aquí, mentint com sempre, ens diuen coses falses: barregen llibertat amb un Estat independent. 1714, Catalunya era Estat independent i 2017, ho tornarà a ser amb la independència, d'un referèndum fals, il·legal, que trencava qualsevol normativa interna catalana o espanyola i que es rifava, se'n reia dels que pensaven diferent, els expulsava d'uns mitjans de comunicació i d'unes poltrones i d'unes institucions a les quals mai no hi havien estat, i només quedaven els fatxes i els fachas. Cap d'ells no ens representava.
El text ignora voluntàriament que NO HI HAVIA DEMOCRÀCIA ni cap sistema de representació. És l'època de la Monarquia Absoluta a la qual inclús el no-rei Cromwell anglès era un Dictador Absolut. Els de dalt van per lliure, decideixen el que els convé al de sota. NO HI HAVIA LLIBERTAT A LA CATALUNYA D'ABANS DE 1714 COM no la hi haurà fins al sufragi universal mascul·lí i femení de 1933 i ni així. O 1890 per a un sufragi mascul·lí adulterat pels cacics que falsegen Eleccions i em deixo fora els brindis al Sol de la Primera República 1868 o de la Constitució de Cádiz 1814. Llibertat d'ordenació de la politica, de la gestió institucional, de la confecció de les institucionsn no existia al 1714 ni abans. https://www.jstor.org/stable/41324107
Caps tallats, mans tallades, galeres, inquisició o potser, amb sort, un Estat que no arriba a tot arreu... cap llibertat individual o col·lectiva que pugui atemptar contra l'ordre doctrinari estamental de reis, Corts amb braços tipus noble, religiós àlies noble i del Tercer Estat, o artesans, burgesos i tal i que gairebé no són convocades.
No cal mentir més: no hi havia un Estat Català digne de tal nom, no hi havia un Estat lliure que tingué política exterior pròpia ni política interior pròpia i no hi havia llibertats ni Llibertat, tret que només s'entengui per Llibertat un drap pintat amb ratlles àlies bandera, un estrèpit sonor àlies himne i alguna convocatòria a menjar bombons a les ambaixades.
Estat SOBIRÀ: El Sobirà era el Rei: Monarquia significa "govern d'un". Com a molt, d'un i la seva camarilla reial a la Cort. No hi havia Cort a Barcelona sinó a Toledo i després a L'Escorial. I la Generalitat, com a molt decidia pagar al Rei alguna guerra o no pagar-li-la.
Canvien una resistència heroica per una llegenda falsa que posa capes de terra sobre la veritat.
I adulteren que no poca gent a Catalunya i Barcelona era borbònica o era del que més pagava, i que el candidat austríac els va trair quan li van posar en safata un tro de veritat del Sacre Imperi Romànic Germànic que, a sobre, parlava el seu idioma. Felip V va ser un traïdor però Carles d'Àustria, un altre.
Així que als pobres alumnes ignorants els diuen que que 17140911 és el final de l'Estat de Catalunya independent. Fals.
El quadre cap per avall també fa referència a protestes similar antiespanyoles i antimonàrquiques vinculades al tot el procés independentista, narrat a estones com una darrera batalla de la guerra de 1714.
Felip V crea una repressió... blablabla... però tot això NO ÉS REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. Què passa? On són les màquines?
El creixement econòmic és per l'esforç dels catalans. Ho hem sentit sempre, però... hum... vol dir que la repressió no arriba a l'economia. Per quina raó Felip V no va muntar un espoli en tota regla, un drenatge de recursos i finances cap enfora de Catalunya? Quin bon misteri, oi?
Contra les institucions polítiques, contra les Constitucions o normatives provinents dels regnes medievals, contra el català oficial escrit... però, compte! és el període de gran efervescència popular del català cosa que cada llibre de text sobre el Català amaga fins que arriba un punt de posar alguna poesia popular, canó, rima o refrany. Que no estigui escrit, que no hi hagi textos escrits de les élites, per a a les élites i a favor de les élites, siguin reis, ducs, comtes i bisbes no implica que no es parlés el català. Si no fos així, no caldria haver-lo imposat amb contundència en dècades o segles posteriors.
La gran repressió amb 4000 morts... que intenta emular la repressió franquista o nazi no en números però sí en percentatges... resulta que desquadra amb el creixement vegetatiu de 600000 a 1000000 de catalans: la repressió no afecta sinó que potser que estimula el creixement de població catalana.
"Els mercaders catalans varen aconseguir comerciar amb Amèrica, fins aleshores monopoli de Castella"
Aquí el lector diria: Què n'eren, de babaus els catalans que no van anar a les Índies des de 1492 i van deixar prendre's el mercat per Castella.
En realitat, sembla -i no s'entén mai res- que tenia prohibit comerciat per llei la Corona d'Aragó... però solem sentir de jueus, d'italians, de francesos... no sona bé, no... però no s'explica.
Aquests diners de les Índies s'inverteixen en la indústria cotonera o potser llanera, però com que això és de les díscoles Sabadell i Terrassa, potser no interessa parlar-ne. "Altres poblacions catalanes": que no li dona la gana de citar-les pel nom.
Així que, el llibre no ho diu, hem passat d'una Catalunya de desenvolupament econòmic intern basat en l'herència de la terra a un hereu i uns altres fills que van a estudiar o que se'ls hi donen diners o un passatge per a comerciar i que munten fàbriques, al que diu el llibre: que és l'Imperi Espanyol qui infla les butxaques de la burgesia catalana que esdevindrà de comercial a industrial.
Va ser duríssima la repressió borbònica?
4000 presos assassinats (en diuen "executats" per no dir que els governants solen ser assassins perquè deixa en mal lloc el país, les institucions i la societat) entre 600000 (sis-cents mil) habitants a Catalunya = 0.67% de la població.
Idescat diu: any 1717, 402.531 habitants. Doncs, fem-ho: 0.99% de la població.
https://www.idescat.cat/pub/?id=shd&n=1341&lang=es
Això es repressió, és a dir, durant la postguerra o anys posterior a la Guerra de Successió.
He pensat que era poc... així que me'n a vaig a trobar les dades de la repressió franquista. Sorpresa increïble! 3720 repressliats a Catalunya https://ca.wikipedia.org/wiki/Repressi%C3%B3_franquista entre uns 3000000 (3 milions) d'habitants o 3.240.313 segons Idescat per a 1950.
Surt un 0.12% de la població... o 0.11% amb les dades d'Idescat.
Aquí en diuen 4200, que és un 1,02% i parlo de morts, no de torturats (per igualar amb la dada de Felip V). https://www.memoria-antifranquista.com/webvella/biblio/MAF19-cat.pdf
Franco va ser un angelet en comparació amb Felip V.
La wikipèdia acaba donant una altra xifra, sense dir d'on surten els números, "entre morts i exiliats" però no és el mateix quedar viu que mort, aixafat o mutilat: 150.000 però això al període 1939-1975 així que poso la població de 1975 5.663.135 i surt un 2.65% de represaliats... que no és correcte perquè més d''1 milió són represaliats directes de la nefasta política econòmica i de la neteja ètnica i genocidi cultural i social a Galícia, Andalusia, Múrcia, Aragó o Castellà. Si es compten com a represaliats catalans o com a d'origen, canvia la cosa... donat que s'han comptat com a represaliats tant vius exiliats com morts. Els immigrants es mouen molts cops per un desastre econòmic promogut pels latifundistes, pels polítics de les dretes espanyoles i pels militars i polítics franquistes, feixistes i demés, apart dels que van ser robats de propietats i terres pels capitalistes fatxes, però només surten els robatoris quan són col·lectivitzacions anarquistes o comunistes o socialistes que, a la postre, van revertir al amos originals.
Molt interessant! No se'n parla de la immigració de la Catalunya Nord cap a Catalunya, fugint de les guerres de la Revolució Francesa, o potser fugint de la pròpia revolució... perquè no tothom era revolucionari ni liberal ni res... de fet, no se'n parla gaire d'aquelles guerres abans de Napoleó ni de com la resta d'Estats intentaven contenir la revolució i destruir-la des de les fronteres exteriors... Napoleó i un exèrcit convençut i basat en competències i no en estaments socials van girar la truita.
Una "emigració important"... Ai, sí... Doncs ja veureu quan arribi la immigració de la resta d'Espanya. Li dedicaran un full sencer.
El més important, mitja pàgina, és dir que un tal Tomàs Puig, va lluitar per vincular definitivamente Catalunya a França i no a Espanya. No ens diu el vincle amb els ideals revolucionaris. Allò rellevant del text però no del període històric de finals de segle XVIII fins a 1814 és dir: "Catalunya fora d'Espanya".
El missatge és nítid en tot el llibre: de REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, RES.
Mira quina frase més bonica d'una incomoditat: "els mercaders catalans varen emprar, en règim de SEMIESCLAVITUD, homes i dones de raça negra per a les tasques comercials a Amèrica".
Quin concepte és la SEMIESCLAVITUD.
Sembla ser que els catalans agafen comercials o viatjants de comerç negres però no els paguen sempre i els peguen a estones però no sempre... Són venedors negres: "negres" en "tasques comecials".
Això amaga que grans fortunes catalanes són brutes.
"La esclavitud es la posesión de una persona como propiedad. La esclavitud se refiere, en particular, al «estado de una persona sometida a servidumbre forzosa»"
Així que semiesclavitud és com un lloguer, un renting per uns mesos de cossos negres, no en propietat. Potser els cotitzaven però no els pagaven els complements de treballar en cap de setmana.
JAUME SOBREQUÉS ENS PREN EL PÈL I ES CREU QUE ENS EMPASSAREM AQUESTA IMMORALITAT.
Indians i Americanus són dugues formes de parlar dels catalans que van marxar a les colònies de l'Imperi Espanyol.
Alguns catalans americanus eren una mica dolent, semi-dolents perquè tenien semi-esclaus als quals semi-explotaven i semi-segrestaven d'Àfrica i semi-tallaven canya de sucre i feien la meitat de les tasques domèstiques, de neteja de la meitat dels estables, treballar mitja jornada a les plantacions de sucre i als "ingenios" (fàbriques a Cuba per a fer rom) dels catalans.
Són esclaus els negres i les negres. Són esclavistes i comerciants d'esclaus els negrers catalans que obtenen fortunes i tornes com a indians i americanus. I el que no sé és la proporció: tant de bo fos una baixa proporció però ho dubto. No van tractar millor els obrers catalans els seus empresaris catalans, familiars dels o finançats pels indians.
https://www.canalhabana.icrt.cu/2025/02/05/memorias-de-una-esclavitud-antigua/
Em pregunto si els dibuixant té l'ordre de no llegir i de ser ignorant o de no tenir opinió o l'obligació de no dimitir d'aquesta indignitat.
I critiquen Tintín al Congo... Caram, caram, caram...
A nivell oficial el català desapareix però això no implica que a nivell oral, local, familiar, etc... passés el mateix. La frase s'ha sentit molt ben entrat el segle XXI a aquella ràdio dominada per la burgesia catalana incapaç d'entendre els canvis socials: "a l'aula es parlava castellà i al pati i al carrer, es jugava en català; ara és a l'inrevès". perquè la població castellana és més gran, per orígens socials d'immigració andalusa, extremenya, murciana, gallega i altres. I no parlem ja dels canvis del segle XXI amb marroquins, bolivians, equatorians, xinesos, pakistanesos o romanesos.
I aquesta cultura catalana anorreada resulta que balla sardanes o que té altres expressions populars, amb més força que en temps de la democràcia, que hi ha permisos... pocs? Era una dictadura, que no pareu l'orella! per fer llibres de poesia als anys 1940, per publicar novel·les i comics (Cavall Fort) als anys 1960, igual que més discos en català als anys 1960 y 1970 que als anys 1980-2020, com a mínim en quantitat de música en català amb penetració social. Quanta gent ha demanat cantar en català a Eurovisió? Presumptament, Joan Manuel Serrat durant el Franquisme. Cap cantant ni català (Sergio Dalma) ni gallec o basca o valencià ho ha demanat... l'escàndol majúscul és que no se li hauria concedit o hauria tingut un bon boicot. Això sí. frases en anglès cutre-inventat les que vulguis, total per no gratar vots del concurs.
El que vull dir: cal posar-ho tot en con
Entre l'oposició no s'esmenta ni el PSUC ni CCOO... comunistes i coses rares. El PSUC és el gran partit clandestí i comunista que es mou a l'oposició antifranquista mentre Jordi Pujol es mou pels pobles i mou els diners de la deixa de l'avi Florenci, munta la Banca Catalana i fa de gran triler de la política catalana.
Comisiones Obreras: no esmentar-lo té el regust de "no dir gran cosa obrerista" i no dir res sobre coses espanyoles perquè comencen a funcionar a les siderúrgia de Ponferrada i a les mines d'Asturias. A més té un vincle amb el Partido Comunista Español (PCE) i amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el PSUC és la bèstia a batre inclús després de dècades d'haver mort per part de la dreta burgesa catalanista en forma de CiU. CiU li guanya la batalla per la presidència de Catalunya al 1980 al PSUC i d'allà ja només li toca perdre fins a dissoldre's amb el nom d'un fantasma "PSUC Viu" i traslladant cada cop menys vots a infra-forces polítiques de menys potència, interès electoral, catadura intel·lectual o capacitat per generar polítiques públiques: PCC, ].Iniciativa per Catalunya (IC). IC-Verds, Col·lectiu Roig-Verd-Violeta. Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Podem, Catalunya en Comú, En Comú Podem, Sumar... amb petites elevacions i caigudes estrepitoses fruit de la incompetència d'una nova classe mitjana que no pot ser d'esquerres i es conforma amb consignes de frases que només entenen ells i que no tenen aplicació pràctica o que no volen aplicar perquè el seu interès és triturar el vot d'esquerres en el context futur de l'ultraliberalisme tecno-neofeudal de les properes dècades. Exemple: no han fet res a favor de l'habitatge ni de boca un cop tocats poder, ni als anys 1980 quan tenien alcaldies ni als anys 2010-2020 quan van guanyar Barcelona i altres localitats.
"La dictadura no va acabar fins el 20 de novembre de 1975": FALS. La dictadura va continuar. Si més no, no hi va haver ni transició a la democràcia representativa liberal ni hi va a haver democràcia al mes següent. 19761215, més d'un any després es vota i s'aprova per Referèndum el Projecte de Llei per a la Reforma Política Decret de 19761126 per a convocar el Referèndum (noti's com, al teus impostos, han escannejat cutrement un document fàcil de netejar, i del qual segurament hi ha fotolits... que jo he escannejat moltes pàgines de tebeos més antics, escolti vostè). Aquí hi ha els resultats del referèndum.
Interessant que Sobrequès amagui aquest referèndum però sí que en parli d'un altre. No parla del més important referèndum, aquell que sí que permet el pas d'una dictadura a una democràcia però en parla d'un altre que tritura la poca democràcia garantista i que és il·legal.
Sobre Revolució Industrial. res. com veiem. Una cosa molt minsa... Si seguim així, tampoc no es parla de moviment obrer, de conquestes socials com la jornada de 40 hores, però és que som als anys 1970 i no parla de la transformació industrial, de tallers a fàbriques tèxtils de vapor, a fàbriques electrificades i no aïllades de la xarxa, del moviment de població del camp a la indústria i de la crisi del petroli que provocarà atur, inflació i desindustrialització... tot això és material d'aquest full... però no.
I als anys 1980 no parla de reconversió industrial: tancament de fàbriques, desindustrialització i després augment del Sector Serveis, amb menys salaris. Ni de noves normatives de qualitat, mèdioambientals o vinculades a la Unió Europea.
Per tant, Sobrequès fa malament la seva feina: ni Revolució Industrial per a infants ni res que no sigui propaganda ideològica i política.
El llibre té uns dibuixos dobles: el del segle XIX seria l'únic de Revolució Industrial però no s'entén un borrall sense una explicació clara: barregen el tren de Mataró amb el submarí de Monturiol, alguna imatge d'una fàbrica... res.
El de Franco és més interessant: sembla que Franco es va dedicar tota la vida a perseguir i matar a Lluís Companys, jutjant per a mida del dibuix.
El dibuix diu el segïuent: uns mlitars del quadre del Dos de Maig de Goya disparen mentre un capitá militar no ho veu clar. Franco, amb una faixa de gras com és. mata a Lluís Companys, cosa que fa que, a l'altra banda del riu, la gent hagi de viure en barraques plenes de brutícia perquè així queda Catalunya fins al 1975. Els policies, els grisos,peguen a la gent que encara queda ben vestida, entre ells a la comunista Caputxeta Vermella. Per sort s'inventen els cotxes, en concret el Seat 600, amb la qual cosa per fi els catalans poden fugir de Cataluya i anar a l'exili. No sé: potser els catalans, per mantenir llengua i costum i farts de viure en barraques i de ser pegat, un cop assassinat el seu president, s'exilien a Espanya perquè el text tota l'estona separa Espanya y Catalunya, dues entitats molt llunyanes, segurament separades per aquell gran riu on suren l'avi i el net.
En tot això, si tan malament vivien d'on van treure diners per comprar el cotxe i el llit?
I ara ve a traca final: Catalunya i Espanya, cadascuna pel seu compte decideixen encarar cap a la democràcia. No és cert: va tot junt. No és com quan hi ha Eleccions i surten resultats amb partits diferents per a la majoria d'Espanya i un sistema de partits diferents a Catalunya. No hi ha un "fet diferencial democratizador" en aquest cas. I llavor ja surt que van cap a la Independència, amb el nen que corre i vola... La següent doble pàgina no la poso però és una manifestació independentista.
La pàgina de les rodones mostra com amb Franco hi havia barraques.
Sense més explicació, és a causa de la Guerra Civil que ho va destruir tot.
I dèiem que van venir 1 MILIÓ D'IMMIGRANTS de la resta d'Espanya... o "d'Espanya". Segons Sobrequès i segons Scaramuix AIXÒ NO VA PASSAR MAI.
Doncs resulta que les barraques no són de la Guerra Civil sinó de la manca d'habitatge per uns governs locals i estatals inútils que no podien ni volien donar aixopluc ni casa al MILIÓ D'IMMIGRANTS MURCIANS, ANDALUSOS, EXTREMENYS, GALLECS i d'altres llocs que s'afegien als primers ALMERIENCS, MURCIANS, ARAGONESOS, ALACANTINS O VALENCIANS d'avant-guerra.
Els murcians són els que van fe el metro. I això és tan industrialització com moviment obrer: la vaga dels obrers catalans desemboca en dur murcians més barats i en atur per foradar els túnels i posar vies per a l'Exposició de 1929... no per als habitants de Barcelona... si us hi fixeu, el metro de Barcelona va en un 90% per cent per zona totalment burgesa: per l'Eixample. Quan es fa el metro, la burgesia de Barcelona ja havia aconseguir que el maleït Estat Espanyol Borbònic li deixés cruspir-se les veïnes ciutats (no pobles, no, que en tenien, molts d'habitants) : Sant Martí de Provençals (carrer Aragó: tren i metro), Sant Andreu del Palomar (immens territori des del riu Besòs fins més enllà de la Meridiana). Horta, Sants, Gràcia. El metro, veritablement, gairebé només frega durant el segle XX i XXI els barris obrers: exemple, el de Ciutat Meridiana-Vallbona. Ara bé, la quarta part de ciutat formada per l'Eixample està ben comunicada amb metros, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya/Ferrocarrils Catalans (FGC, abans també dits FFCC) i Renfe. No aixó la Ciutat Vella, que eren una colla de pobres diables. No són errors, ni molt menys.
El metro només arriba als centres de quatre localitats amigues de la primera corona metropolitana.
Així que hi havia una oportunitat per explicar moviment obrer, indústria, immigració.
I van viure en barraques molta però molta però ni molt menys tota la gent que va venir en emigració des d'Andalusia. Va haver-hi un canvi social, de llengua, de barris i ciutats sense serveis i un canvi cultural i urbanístic: el famós model Eixample serà odiat des de llavor per tots els constructors i alcaldes que diuen reinvidicar-lo a Barcelona i arreu
PER A JAUME SOBREQUÈS EL MILIÓ D'IMMIGRANTS NO EXISTEIX.
JO NO EXISTEIXO SEGONS L'"HISTORIADOR" SOBREQUÈS.
JO SÍ EXISTEIXO, SOBREQUÈS.
O. si no, qui creu que hauria vist els partits del Barça, hauria comprat samarretes, hauria omplert bars plens de cervesa, tapes i futbol, i hauria vist i sentit les seves tertúlies.
Per a vostè, per a la Burgesia cutre-catalana que representa, i que ha estat alimentant-se de tot, que ha vegetat en universitats sense aportat res d'útil, els immigrants i fills dels immigrants no existien més que per a omplir les cadires i sostenir-los financerament amb impostos i amb diners de les taxes universitàries. Si xerraven, si preguntaven, les seves paraules i entonació, en català. tos es menystenia. I, a l'hora de buscar-los feina, perquè tot són endolls, no eren dels seus clans.
DONCS UNA NOTÍCIA:SÍ QUE EXISTIM i malauradamente els meus impostos han pagat via subvenció i via compra en una escola un llibre que IMPLICITAMENT DIU QUE NO HAN EXISTIR ELS MEUS AVIS NI ÀVIES NI ELS DE TOT EL MEU BARRI NI DELS BARRIS I BARRIADES I LOCALITATS VEÏJNES. DI QUE JO NO EXISTEIXO I QUE GERMANS, GERMANES, COSINS O COSINES, COMPANYS D'ESCOLA I CONEGUTS DIVERSOS NO EXISTIM NI HEM EXISTIT.
4000 nordcatalans del segle XVIII sí existiren... parlaven català.
1000000 d'espanyols del mateix pais, que han netejat, comprat, viscut, sobreviscut, creat indústries, mantenir y eixamplar negocis, i que en molts casos han après català i que han estat part de la mentida del procés independentista NO EXISTEIXEN.
És una barreja de RACISME I CLASSISME.
No és un error: quan un té una carrera un doctorat i un Arquebisbat Pontifici en Ràdios, Teles i Premsa i és profe d'universitat, i fa articles o recerques presumptes amb Carme Molinero NO ÉS UN ERROR SINÓ UNA VOLUNTAT, LA D'AMAGAR L'EXISTÈNCIA D'UN PAÍS QUE NO LI AGRADA: CATALUNYA.
I de Sobrequesos n'hi ha molts a Catalunya en llocs important.
Em queda clar que a Editorial Base no hi ha editors. Van publicar els Barrufets de pura xiripa: no calia fer cap feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada