El nou Oliana Molls

 Data Estel·lar el comentari és massa llarg Divendres 20251107

 

Això que posem aquí havia de ser la resposta a l'apartat de comentaris osta a Anònim a 

Tant de bo TV3, altrament dita 3CAT, s'atrevís a recuperar un personatge com Oliana Molls generant un referent televisiu de qualitat entre el jovent. Però em sabria greu veure Oliana Molls transformat en una heroi vulgar. Creus que els guionistes d'avui en dia podrien estar a l'altura? no puc ser optimista...  

 

... un article de fa just 10 anys... Anys i anys per molt anys a la una per molts anys...  

20161011 La màquina de l'Oliana Molls

 Donarem 3 idees que algú robarà i es farà d'or però que no valen mal lligades o mal organitzadaes: una sèrie per a cada Oliana Molls, divertides i que ens explicaran què és Catalunya en llegendes i recerca.

No podrien estar-ne , a l'alçada. Això donaria per a un article que igual ja he escrit: productors. actors i guonistes només cal sentir-los o veure les seves feines, només saben copiar el que fan a fora. Això passa en altres àmbits intel·lectuloides: un exemple colpidor és copipegar que als barris pobres USA no hi ha fruiteries i la gent, els nens s'engreixen menjant hamburgueses clembuterades de franquícies de la restauració de dinar-brossa. Així que venen a buscar nens grassos a les escoles catalanes. No en troben però la màquina no es pot aturar. Aquí hi ha fruiteries autòctones, de xineos i de pakistanesos i també supers amb fruites i verdures... podem discutir-ne la qualitat i l'origen però això no són barris USA sense fruita ni verdura fresca. 
Després hi ha la ideologia oficialista: "coses que es poden dir, que no es poden dir i que obligatòriament s'han de dir"... i t'avorreixes perquè es remarquen el missatge abans que l'aventura. 
Apart: quii? A Catalunya, si la feina és xula ja té padrins que endollen els apadrinats. El talent no funciona però es diu que tenen talant amb una maquinària que ens pren per imbècils (i no s'equivoca en molts que accepten la mentida).
Si ens hi fixem... i no em vull sortir de TV3: els pel-uts de Fes Flash, el doctor Soler i el seu associat Poltrona (no, no era el Tortell Poltrona sinó que era com un germà tranquil), Oliana Molls en les 3 versions, en Judas Xanguet o el presentador dolent i els personatges associats a l'efímer Matraka No, o el carismàtic Tomàtic i els 3 humanoides del primer Club Super3 semblaven fora de les modes o de les tendències. Simplement hi eren. El Tomàtic i algú altre ja anaven vestits com de moderns o de falsos moderns però no són elements fàcilment associables a tal lloc, tal tendència de moda o de narrativa o del que es fa a altres llocs i que aquí s'ha de fer (les franquícies de programes de la tele tipus Joc de Cartes/Batalla de Restaurantes i els de concursants famosos de música, ball, que no es poden sortir de l'esquema). 
A més.... seria agradable recuperar els actors... però, edat al marge perquè podrien ser com assessors o consultors, segur que estan per altres feines. Quan jo seguia una mica per le revistes Lecturas i la tele, la cursa de gossos Pirene, ja notava que allò era de gent de pasta, que ara jo tradueixo en  "que avui juguen a fer una sèrie de la tele i demà a córrer amb gossos per la neu i demà passat tenen una fàbrica de gots a Guatemala". 
Tanmateix... a mi no em costaria gaire -no dic en un segon- uns Oliana Molls i una Betty amb aventures. Jo els hi fico coses d'Ecologisme, tot i que no serveix per a res, és clar. El paper d'ella és que pot pilotar la nau que sigui com ell: aquesta igualtat i no la llauna habitual avorri-ovelles. 
Al final tenim un públiic: que sembla abduït per les grans marques de Disney i tot això... ¿De veritat només poden acceptar grans marques? ¿grans influencers, grans personatges de franquícies multmilionàries USA? Res més? Cal provar-ho.

Mira: un primer Oliana Molls que, igual com anava a veure una escola que gravava una llegenda local amb una càmera de vídeo quan no n'hi havia, ara cada escola i institut català tenen més material que una empresa d'àudiovisual. L'Oliana pot arribar, assistir amb presència una mica de protagonista a la gravació de la llegenda, a la seva emissió trossejada en tiktoks, a la seva xerrada en una ràdio via podscast (cada escola, institut té una emissora de ràdio des del 2023-2024 que cal fer servir abans que els milions d'euros que costa això acabin a les escombraries sense reciclatge, que ja ha passat). Aprofitant l'existència d'un Departament d'Educació i Formació Professional que ha envitat des de taules de mescles a micròfons, ordinador, càmeres de vídeo, inclús algun dron vídeogravador... a que això no ho sabies? doncs les escoles i instituts fan un projecte de vídeo amb una llegenda local amb els docents i l'alumnat implicat en allò. Potser poden explicar alguna curiositat ambientada o no en aquells temps: per què s'hi juga a hockey a Terrassa o a handbol a Granollers en comptes de a futbol, que en realitat s'hi juga molt més però són conegudes pels altres esports. És a dir, ampliem l'espectre del que poden fer guions, gravar i emetre els alumnes.

Després es pot plantejar tota una sèrie d'"astàlegs de bronze" i aquí es pot aprofitar el canvi social amb gent de molts països: Així que podríem tenir una versió de llegendes dels llocs d'origen dels "nous catalans" potser en pla Carmen Sandiego. Tot i que hi ha gent de molts països. hi ha unes concentracions en alguns i també en algunes regions: Santa Cruz de la Sierra a Bolivia, etc. Nador al Marroc amazight. Apropar visualitzadors d'altres origen... el que el classisme racista catalanista va impedir amb andalusos, extremenys o murcians és el que s'hauria de fer ara per a un món que es troba tot aquí 

Alhora serveix per a que els que no som d'allà n'aprenguem alguna cosa més que el Halloween o les calaveres mexicanes vingudes d'USA. 

I un Oliana Molls inventor que potser no pot tenir aquella màquina però sí inventar o presentar invents potser bojos (Els Grans Invents de TBO) o potser factibles...  imagini's algú que ens ensenyi a fabricar o arreglar coses comunes i que fos el programa de l'Oliana Molls emmarcart en una aventura. Potser penso en El Món d'en Beakman una mica massa.

Oliana Molls tenia la llibertat creativa dels personatges i novel·les de l'edtorial La Galera o de l'Editorial Laia, dels Francesc Vallverdú, Joaquim Carbó i d'altres...   de vegades a prop de la línia clara a la que obliga el Cavall Fort on solien estar publicant els contes i altres en regions oníriques i de fantasia no sé si propera a Gianni Rodari. Però sempre, sense que sonés estricte, dur, avorrit o garratibat, basat en uns certs valor humans i un interès pel vocabulari i la llengua. No dic que fos el millor del mons però sí un dels menys avorrits. 

Oi que no sobta que no hi hagi versions en àudiovisual, tret d'uns introbables tebeos d'en Pere Vidal i les seves cases sota la sorra i una fallida serie d'animació de Massagran que no era en líniia clara sinó que era d'un excel·lent historietista d'una línia satírica, en Vladimir Sakov.