Data Estel·lar sentitalaràdio Dimecres 20200923
8h30' del dimecres 20200923. Sento a la ràdio sobre unes capses amb tebeos que podrien acabar al "FUTUR MUSEU DEL COMIC DE TERRASSA".
¿Són les mateixes capses que van trobar a principis de l'estiu tirades per Barcelona?
Em quedo amb la idea de que, a tocar de Sant Cugat del Vallès, hi hauria un altre museu del comic.
Ja va morir el no-nat museu pensat per a Badalona.
Mateixa batcomarca, mateix mapa bat-hidrològic o gairebé.
Busco el poc que hi ha. Res sobre la gent que hi ha al darrere -"col·leccionistes"- però ja avanço que, a Terrassa, governen els socialistes amb un altre nom, i que el PSC i el PSOE són molt amics d'aquest tipus d'iniciatives. Aquí parla el politòleg.
La proposta de Sant Cugat del Vallès és privada però comptaria amb participació pública, evidentment. Aquí tothom és anticomunista però tothom vol els diners públics com aigua de maig. Que vol que no els control·li ningú.
Parla el col·leccionista: hui, no em fio gens de lliurar documents a cap institució de la qual no sigui co-partípec, decisor, accionista. Després s'ho rebenten tot i ho deixen oblidat. I en quant a museus, hi ha casos d'escultures mortes en magatzems pollosos durant dècades.
Escepticisme: ¿no hi ha massa iniciatives en marxa?
¿Té sentit amagar els tebeos a un museu?
Té sentit si cal col·locar amics i saludats. Porto, des del 2016, llegint sobre Alfa, Beta o Gamma que apareixen del no-res, amb un super-currículum i estan fent coses de tebeos a les universitats... Caram... fins el 2004, 2005 o 2006 no era possible. ¿I ara sí? Aquesta pudor... de què és?
Els tebeos són per ser llegits i per ser mirats: "te-veo", "te-leo". El veig, et llegeixo.
La ideologia imposada quan no impostada des de dalt que trobo en textos i en exposicions em fa por. Repeticions d'allò políticament correcte però que no necessàriament és la realitat ni tota la realitat ni un resum adient de la realitat. Aquí parla el científic social, el sociòleg.
Hi ha un tema misteriós. No estic d'acord amb la centralització barcinocèntrica però no veig que ni Sant Cugat ni Terrassa siguin ni ara ni mai llocs expressament tebeístics. Ni hi ha ni hi ha hagut indústria cultural de cap tipus, ni molt menys de tebeos.
Per més que dos autors de Sentmenat hagin guanyat el Premi Bruguera del 2020: Albert Mañosa i Oriol de la Torre per l'obra La Extremaunción. Aquí, una entrevista. Poc interès a Zona Negativa, la veritat.
Albert Mañosa Porras va aprendre a llegir amb Mortadelo i Filemón. La seva passió pel dibuix el porta a cursar Il·lustració a l’Escola d’Arts i Oficis la Llotja, de Barcelona. Tampoc no va oblidar la seva gran passió pels guions, col·laborant en diferents projectes del món de l’animació. Després de treballar en diverses biblioteques públiques de Barcelona i Sabadell, avui es troba a la de Bigues i Riells.
Oriol de la Torre Rovira és dibuixant, guionista, llicenciat en Filosofia. Ha treballat com a storyboarder en projectes com L’habitació de Fermat i ha estat un dels primers integrants del segell Filmax Animation, amb projectes com El Cid: la llegenda o Gisaku. També ha treballat com a guionista.
Ben cert és que Sabadell no té cap cultura de res ni cap memòria. ¿Queda alguna cosa de la indústria tèxtil? Sí: les dones jubilades que encara siguin vives. Ni una màquina. Ni vocabulari. Ni, el que seria més important, cap evolució industrial del tèxtil. Per descomptat, cap museu. Per tant, haver tingut aquell capital industrial o cultural no obliga a mantenir la memòria en forma de museu o d'arxiu, per exemple.
Per tant, llocs sense tradició poden tenir museus o "espais de memòria i de recerca", sobre tebeos o sobre el que sigui, per molt que hi hagi algun dibuixant a Sant Cugat, etc, etc.
Terrassa podria tenir un museu o arxiu del còmic
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat de la regidora de Presidència, Jennifer Ramírez, es va reunir ahir dijous a la tarda a l’ajuntament amb representants de l’Associació del Col·leccionista i amb el responsable del fons documental del desaparegut Museu del Comic de Barcelona, Josep Maria Delhom.
L’objectiu de la reunió era presentar a l’alcalde el projecte de crear a la ciutat un museu o arxiu del còmic a partir d’aquest fons, que és propietat de Sergi Sàmper, membre de l’entitat, i que està format per desenes de milers d’exemplars de nombroses publicacions catalanes i espanyoles des del segle XIX. El fons es troba actualment en perill per estar emmagatzemat en males condicions.
El fons del Museu del Còmic de Barcelona ja és a TerrassaTeresa Romero 28.08.2020 | 19:57 Després d'un intens treball colze a colze a l'Associació de Col·leccionistes de Terrassa, i amb la col·laboració de l'Ajuntament, per evitar que un valuós fons de revistes del desaparegut Museu del Còmic de Barcelona, arraconades en un local a punt de vendre's anés a parar als contenidors...
<iframe width="610" height="343" src="https://www.youtube.com/embed/zyW4cDAH7bc" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen></iframe>
El projecte d’un museu del còmic impulsat pels col·leccionistes de Terrassa va agafant formaTots els camins porten a la mateixa vinyeta i Terrassa podria ser ben aviat la seu d’un nou museu del còmic. Com si d’un grup de superherois es tractés, l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa ha rescatat aquest estiu un fons documental molt valuós, sobretot per als més nostàlgics. La col·lecció consta de més de 200 caixes plenes de còmics de totes les èpoques, els quals corrien el risc de desaparèixer.
A finals de juliol, l’associació va presentar a l’Ajuntament la proposta d’impulsar un museu i, en qüestió de dies, el consistori va donar llum verda al projecte. Ara s’han començat a classificar tots els documents per tal de fer un inventari del que serà la base del futur centre museístic. L’objectiu de l’associació és crear un equipament de referència, unint esforços amb el Museu del Còmic de Sant Cugat i amb el ja desaparegut Museu del Còmic de Barcelona.
Des del passat 18 d’agost, tot el material es troba custodiat a Terrassa. Ara toca classificar els milers d’exemplars, crear un arxiu i, finalment, trobar la ubicació adequada per albergar el futur museu i acabar així escrivint un final feliç a tota aquesta història.
PROBLEMO: no trobo res sobre aquesta informació a la premsa de Sabadell. Aquest localisme letal mata totes les iniciatives de la gran ciutat conformada pel Vallès Occidental. No sé a quins sàtrapes de ment estreta beneficia aquesta compartimentació però sí sé que perjudica al ciutadà comú que es desplaça arreu d'una comarca-ciutat plenament urbanitzada sense límits de localitats més enllà d'uns rètols que tatxen el nom de la ciutat de sortida.
Nota: setmana del 28 de febrer de 2021, a la Ràdio Sabadell sento a una cateta urbana dir que "als pobles petits, com Sant Cugat del Vallès, s'ha conservat un ball". 89,516 habitants front 200000 de Sabadell. No és un poble ni un poble petit ni us heu molestat de sortir dels carrerons del centre als qual hauran arribat amb els ulls tapats per no veure fàbriques, centres comercials, cases, torres, blocs, blocs i més blocs de pisos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada