Dos moments d'El Món a RAC-1. Amb Jordi Basté.
Cap a les 8 del matí, diu que la regidora del PP valencià que diu que "en aquest país l'únic que funciona bé es la corrupció" és com "el 13 Rue". Em quedo dient que és propaganda. Efectivament, hores després m'assabento de casualitat que era publicitat (ai, que no es pot dir propaganda si no ets en un curs de comunicació política barra segle vint barra feixismes).
També em quedo dient: però si el 13 Rue no parla mai de València, d'un Partit Popular que no existia, i tampoc no parlen mai de corrupció. Molt forçat però em servia per refermar la meva idea del grupet de radiofonistes barcelonins que són fans i coneixedors de l'humor Bruguera.
Fan una entrevista que està prou bé a Francisco Ibáñez Talavera, qui fa 80 anys, en un any ple d'actes.
Ibáñez 80 anys d'un visionari
Del text on hi el podscat n'extrec:
| Cita: |
| Amb el pare de Mortadel·lo i Filemó, El Pulgarcito o Rompetechos hi parlem |
¿El Pulgarcito?
Malament si és la revista, perquè és anterior al seu naixement. Malament si és el personatge perquè, en historieta és de Jan, i com a imatge gràfica (logoforma) va ser de Raf als anys 1960. I abans...
Vol dir que va publicar en aquella revista. Doncs aclariu-ho perquè la gent no en té ni idea. És com si parles de la sarsuela i dels seus compositors.
En un principi, Ibáñez barreja català amb castellà. Mola. Dura poc.
"Portes bé els 40"... "sí, 40 sobre 40 años"
¡Tatxan!: Edició integral de 13 Rue, diu el locutor. "És una joya bibliográfica", afegeix Ibáñez.
"Culminación, feliz, maravillosa de lo que fueron 7 años de trabajo, trabajo, de lo que se dice trabajo de galeras".
Són aquelles frases que valen el seu pes en or perquè sembla que només les pot pronunciar Ibáñez.
Jordi Basté es el presentador que a les 8 del matí, hores abans de l'entrevista, deia "això és 13 Rue" en referència a unes declaracions d'una altra corrupta del Partit Popular d'algun llogarret de València.
Repeteix la frase de les 8 del matí durant l'entrevista:
"Francisco Ibáñez és el nostre George Orwell particular perquè va endevinar què passaria amb el PP valencià"
En paraules d'un Ibáñez al qual li pregunten les mateixes cosetes de sempre, abans l'editorial, ho comentaven tots els col·laboradors, "eran unos gitanos, que se lo quedan todo" (sobre els dibuixos originales). "Ahora estoy en el caso contrario, me lo devuelven todo y estoy metido entre toneladas de páginas"...
Atents al mot: "frankensteincito".
Acaba una aventura i ja té "un borrador" amb els gags de la propera aventura.
Jocs Olímpics de Río: "ya ni me acuerdo de lo que puse allí".
Li diuen. "Tú ya no trabajas. Tú tienes un ordenador [que ho fa tot]... trabajo igual que hace 10, 20, que hace 100 años. El lapicito, la plumita, luego la cabecita".
A Presentador Jordi Basté: quiero las 200 aventuras porque es imposible encontrarlas. Hagan una edición.
Ibáñez diu que, en un sol llibre, això sí seria meritori.
En mirar una aventura anterior de Mortadel·lo, "es como si me hiciera una autotransfusión de mi propio humor".
"Ofelia" s'assembla a "Rita Barberà" diu el presentador. Ibáñez respon que l'Ofelia i el Bacteri l'ajuden molt, li "salvan de la sequedad intelectual, son una mina".
Conclusió que en treiem: el protagonisme és per a Mortadel·lo (i Filemó). La resta apareixen quan no queda més remei. Així van ser creat i així continuen.
"Aquella época que yo me peinaba". El locutor replica: "jo també vaig tenir una època en què em pentinava".
Per cert, el germà de l'entrevistador es pregunta si arribaran a l'edat de jubilació tant ell com els agents de la TI
"Mortadelo es de la quinta del 57": les primers pàgines són fetes "a finales del 1957". Important, per si algú tenia dubtes: allò publicat el gener de 1958 (19580120) estava dibuixat setmanes o mesos abans.
Per suposat, li preguntean per La Historia de Mortadelo y Filemón. Per suposat, Ibáñez o no se'n recorda bé o ho barreja o no li dóna importància.
Sobre les pel·lícules: "yo no intervengo". Ve a dir que el cine és cosa de diners.
La pel·li de dibuixo animats 3D: li agrada pel dinamismo y la agilidad, "ni yo mismo, que estoy acostumbrado, podía seguirlo. Una maravilla" Incideix en el ema: "Es película para verla muchas veces: una para los chistes, otra para los fondos, otra para..."
"Hi ha moltes generacions en este país que li estem agraït... tanto marvel..."
A continuació, emeten El mestre de l'humor fins el minut 7:30.
on dos tius, Marc Artigau i Miquel Terribas, que no encerten ni una dada.
Em pregunto si als programes de ràdio encerten quan als programes parlen de la guerra de Síria, de la corrupció o de lleis, accidents o trànsit.
Jordi Basté, amb entusiasme de lector: "El lladre del 13 Rue es Vázquez. Viu a l'àtico". En realitat, hi ha un lladre al tercer, a sota de l'àtic on hi viu un morós (pintor morós). Aquest darrer sí que estaria basat en la bohèmia perillosa de Vázquez. Per cert, als col·laboradors no els importa ni molt ni poc.
Llavors comença un camí d'espines on s'encadanen i es barreges errors, desconeixements, anys, dades, fets, noms inventats. "Ibáñez deixa Bruguera al 1982" quan "Bruguera fa fallida". Llavors Bruguera crea un "Grupo Bruguera": ¡se refieren al Bruguera Equip! Barregen anys, dades, fets i s'inventen noms.
No recorden Guai! (revista que dura poc): 1986-1991. Són cinc anys, cosa que desmenteix que durés poc. Hi podem comparar tant amb revistes de comics, com generalistes, com canals de ràdio o televisió, si cal.
Què guai! Però què guai estar col·locat i cobrar sense saber. Mola. Envies un currículum que digui: "no tinc ni idea. Em podeu contractar".
Res nou sota el sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada