La Catalunya dels 300

Data Estel·lar Dimecres 20140402

A Catalunya manen els 300. 

Si mirem com s'ha reconfigurat el mapa del poder, podem veure que no n'hi haurà més de 300 cirera-remenaires. Entre gent de la gran i mitjana empresa i el conglomerat monopolístic massmediàtic no pot haver-hi gaire gent més.

Hi ha un altre 300 que mana moltíssim i que és decisiu: es tracta del SOU DE 300€, que s'ha anat establint com a habitual. És un sou que pot arribar a 400 i escaig d'€. 

Feina precària, temporal, amb contractes indefinits però de data determinada on es passa a l'atur i ja et tornaran a trucar i el SOC o Servei d'Ocupació de Catalunya privatitzat (tothom l'hi diu INEM), des del març del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/695735-colmlocadors-privats-al-servei-del-soc.html?cca=1

A partir de l'any que ve una part dels desocupats registrats a les oficines del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) serà derivat cap a agències de col·locació privades, i seran aquestes les encarregades de trobar-los feina. La Generalitat vol tenir a punt la primera licitació -a la qual hi destinarà 1,5 milions d'euros- abans de finalitzar l'any, i per això ultima els detalls d'un model que obrirà la via de la concertació a un nou servei públic i que es diferenciarà en part del marc que l'Estat va aprovar a l'estiu i al qual ni Catalunya, ni Andalusia, ni el País Basc s'han adherit.

¡Què guai! A llençar els diners que s'haurien de repartir als aturats i treballadors precaris en regalar-los a les grans empreses i als gestors de formació i col·locació (fer oficial la corrupció d'Unió amb els cursos ocupacionals).

Evidentment, els lladres tenen nom i cognoms i partits... CiU i tots els partits que no trenquen relacions per aquestes ignomínies, tant ERC (DRC) com PSC (Psé), que són els que o pacten per tot o només per promoure la ludopatia i la bombolla immobiliària a Tarragona amb Barcelona World, que ara volen camuflar pronunciant "beceneguol" escrit BCN World, quan tots sabem, perquè així ens ho va ensenyar el Periódico de la Gran BCN (àlies de El Periódico de Catalunya) que BCN és Barcelona, com NY és New York. Recordem que aquest diari no es posicionava pas en contra de manera radical y frontal, com caldria. D'igual manera, ara sabem que la UGT és un perillós actor, malgrat la cara de bona persona que posa el seu líder: es va destapar a favor del sector de la ludopatia i les màfies perquè podria donar llocs de treballs, en una cosa que em va recordar el que em va explicar un conegut fa anys després d'haver anat a fer una mena de campament-pràctiques als Estats Units i els cures/pastor/xerraires d'allà justificaven la construcció d'armes nuclears als seus pobles perquè donaven feina, i tot això sense que els caigués cap llampec de Zeus a sobre.  Els cures iankis a favor del negoci de la mort... algú no s'havia mirat els Deu Manaments.

No es pot aturar tampoc Barcelona World?

Malauradament, sabem que la gent vota marques religioses, així que no ens esperem el just càstig i que les candidatures pro-destrucció obtinguin a les Eleccions un escò (perquè el seu únic representant sigui fustiguejat als debats).

De manera més cínica que ingènua, el representant de CCOO deia a la ràdio el 20140402 que ells ho veuen de manera contradictòria, i que vigilaran perquè la feina sigui de qualitat. No cal vigilar res: des del mateix moment que es posar en marxa el Port Aventura la feina allà ja era precària. Diuen que no els hi surten els comptes de 17000 llocs de feina.. en comptes de dir que això és una mentida més de les ultradretes catalanes. 

Sheldon Adelson era dolentíssim però Bañuelos és molt bo. Recordem que va ser ell qui va fer esclatar al 2007 la bombolla immobiliària. Ma marxar de rosetes, sense pagar res ni en diners ni als jutjats ni presons i després torna com si fos mrFisk. I algú s'atreveix a criticar els guions dels superherois...

M'estic veien els futur: amb gent obligada a anar a treballar a 100 km de distància a uns casinos a fer feines molt brutes en tots els aspectes, amb empreses que vorejaran més que les habituales la il·legalitat, i amb una omertà comunicacional total. Cobrant poc. Això si es contractés algú d'aquí i no esclaus directament importat: ¿o és que parleu rus, xinès, anglès o àrab?

300 euros. Contractes precaris. Allò que ara diuen minijobs (minifeines) o contractes a temps parcial, com a sistema habitual. "M'hi pillu una feina i no podré venir aquesta setmana a la classe, profe", li vaig sentir en una conferència al catedràtic de Ciencia Política Joan Subirats, tot explicant com estava canviant la relació entre estudis, feina i temps lliure. I això seria cap al 2008.

Privatizar el SOC no és res més que una continuació del que es ve donant des que CiU (ai, volia dir la Generalitat de Catalunya però ells volen dir CiU quan diuen Catalunya) va aconseguir rebre del PP les competències en política laboral. Des del 1997 o 1998, de fet les ofertes de feina estan privatitzades, sigui per ETTs o sigui per Infojobs. La gent s'apunta a Infojobs, que no és cap meravella, sinó que és el monopoli privat de facto per anar a buscar feina, una forma de separar completament el treballador que recerca feina de l'empresa que busca. No se us acudeixi d'anar a l'empresa directament, en haver esbrinat quina és (no solen aparèixer noms)... perquè segurament que acabareu fora de competició. 

Vostès, els 300 no ho saben fer bé. Per a la vostra butxaca sí... per a la població, no.