Com saber que s'apropa el Saló del Comic

Data Estel·lar dinidan diumenge20140427


Prefaci: com sabran vostès, Ficomic va decretar el silenci informatiu a la maginoteca i altres mitjans. Uneixen la no-tramesa de material propagandístico-informatiu dels salons a la no-acreditació. Malgrat això, ens consta que hi ha no-acreditats rebent aquesta publicitat.

En aquest context, passem a l'article:


La forma més clara de saber si les dates variables del Saló del Comic s'apropen, no és consultar les fases lunars ni la deriva del Pol Nord magnètic, tampoc s'estila mirar el vol dels ocells i, sense esma per consultar Sandro Rey, optarem per fer-ho com abans dels internets, és fixar-se en la programació de la tele i les notícies dels diaris:


Sense sortir d'El Periódico de Catalunya:

La rebotiga del TBO , notícia del diumenge 20140427. Va sobre el llibre de Rosa Segura, qui va ser secretària de la revista TBO en dues etapes laborals, als anys 50 y als 70. Títol de llibre: Ediciones TBO ¿dígame?Memorias secretas de una secretaria. 

 És el primer llibre de Diminuta Editorial, i alhora és la segona versió d'aquest recull de pàgines viscudes, escrit amb màquina d'escriure manual i autoeditat en la seva primera versió, després que l'autora, atenta sempre a les referències constants que se solen fer a la degana revista, telefonés a l'antic editor, Albert Viña i li digués: "encara se'n recorden de nosaltres... potser hauríem d'explicar alguna cosa".

El senyor Viña li va donar el permís, que és el que, de fet, l'autora demanava: "fes-ho, Rosa, qui millor que tu?"

Doncs gràcies a això, alguns fans, frikis, exlectors i estudiosos van arribar a un carrer que fa una pujada inacabable, trucar al timbre, i que els obrís una dona que els convidava a un cafè i una madalena (versió lliure dels fets). Mai un llibre signat per l'autora comportava un berenar.

La notícia no cita a Carlos de Gregorio, qui fa un article. Alguns de vostès els deuen conèixer perquè és l'assessor documental dels volums de Johan y Pirluit, editats per Vicente García per a Dolmen Editorial.

El llibre és un recull d'anècdotes, de textos de 2 o 3 pàgines. Com diu la meva iaia, així és fàcil de llegir i destriar el que a un l'interessa.

Del mateix dia, el retorn de Pulgarcito

Des de fa temps, en Jordi Coll  l'editor de l'Amaníaco (alma mater i pater, "l'Amaniaco sóc jo") s'està dedicant a la dura tasca de recuperar visualment antigues pàgines. Mirlowe y Violeta, de Raf, està en preparació. Un parell d'anys abans es va cremar la vista recuperant el color de Don Talarico, de Jan. Una obra que ha passat, em temo, força desapercebuda, malgrat la feinada que vam poder comprovar. És clar que pot ser tot passa desapercebut al món de la historieta.

Doncs també ha optat per Pulgarcito. Directament s'implica Ediciones B-Grupo Zeta, i això sobta per l'habitual anèmia editorial d'aquesta empresa. Jo em pensava que ja només publicavan Los Simpson.

Es tracta d'una reedició en volums diversos. Esperem que en ordre i esperem que les aventures llargues hi siguin senceres: les del País de les Meravelles (a tot això, algú recorda "das vas Elis, Elis in Fonderlán") i les històries del viatge a les Illes Britàniques. I que ens posin en context: que amb la de llegendes hispàniques que hi ha, el personatge marxés a Londres i veiéssim en Puck del Pujol (Puck de la Colina de Pook, amb inervenció literària moderna de Kipliing), doncs, no sé... interès per internacionalitzar a base de centrar-lo, com avorridament sempre, a Anglaterra o Nord-Amèrica?

La gran novetat és que serà amb nous colors. Adéu al monocolor, que a mi m'agrada.

La mida és entre la revista Pulgarcito/Clásicos DC i l'antiga mida dels Colección Olé.

Mateix diari però del dijous 20140424: entrevista a Carme Barberà, dibuixant de Mary Noticias. El do de la inoportunitat: imaginem aquesta entrevista de contraportada publicada quan Glénat va treure al carrer el seu volum sobre aquesta entretinguda sèrie de misteri. Doncs  potser no haurien saldat el volum tan ràpidament i potser hauríem aconseguit una col·lecció amb una selecció ampla (o amb totes) les seves aventures. ¿Repetitiu? I qui m'ho diu veu la gasòfia dels culebrots de TV3 o la vulgaritat repetitiva d'Aida o les notícies que repeteixen sempre les mateixes paraules i frases cada època de l'any cada any?

Facin el mateix exercici amb altres diaris, o donin un repàs televisiu a la quantitat de coses de tebeos que hi ha ha a la tele.

Com va succeir divendres 20140418: Largo Winch: Conspiración en Birmania, a Cuatro. Els altres dos programes tebeístics nocturns del mateix dia els hi deixo a vostès, que igual tenen més sort en la recerca de la guia televisiva dels dies passats.