No fa gaire vaig haver d'assistir a veure un documental sobre l'obsolescència programada. Gent d'edats diverses, però tots amb un nivell educatiu tal que la ignorància sobre temes medioambientals esdevé insult.
Evidentment se sentien les coses tontes com que "els ordinadors passen de moda" (caram, doncs em consta que no hi ha problema amb un ordinador del 2003), alhora que hi havia un cert clam a favor d'haver eliminat les bosses de plàstic de les botigues o que es facin pagar (que ja les pagàvem abans, però no t'ho deien; el que han fet és augmentar-ne el preu i visibilitzar-lo) i a més no és estrictament més ecològic: les bosses substitutes -"reutilitzables"- utilitzen més quantitat de plàstic. Si no, les empreses del sector haurien cridat fins a deixar-nos sords. De fet, no es plantegen sobre l'ús del plàstic del mòbils -tothom els canviava un o dos cops l'any-.
Així les coses, el famós documental sobre les impressores (o els cotxes d'Audi) que tenen un xip que marca una data un número d'ordre a partir del qual ja no fan més còpies o s'aturen per sempre més sobta molt... però no té cap incidència.
A això, el documental l'anomena "obsolescència programada", entès com que les coses es fan perquè durin poc.
Com la impressora Kodak comprada al juliol del 2011 gairebé sense utilitzar però que diu que els cartutxos nous estan esgotats a l'octubre del 2012... i pel qual, saltant-se la llei diuen que cal pagar 40€ per uns capçals nous. Evidentment, Kodak tanca o més aviat fa trampes i tanca la secció d'impressores, seguramente perquè el negoci és obrir i tancar l'empresa, per donar peixet a algun amic d'algun amic.
Les respostes són que s'espatllen si se'n fa molt d'ús, poc o gens. És a dir, que Kodak, com HP, no són empreses fiables i els seus productes tampoc... però és que, quan coneixem via notícies corporatives, financeres i econòmiques els perfils dels directius, veiem que no són fiables.
Però l'obsolescència, en general, és l'envelliment dels productes.
L'obsolescència programada és l'envelliment previst i programat dels productes. Previst, no prematur, que són dues coses diferents.
I, en principi, era una variable a tenir en compte per una empresa. Si comprar un tractor o un toro o un ordinador o una retractil·ladora del preu X que ha de donar un rendiment en un temps determinat per amortizar, és a dir, pagar el preu de la màquina o del bé o servei, i a més donar beneficis a l'empresa, en reducció de temps de fabricació, de temps d'espera, de costos, d'emmagatzamatge, etc. La variable clau pot ser el temps determinat per assolir el rendiment. Una revolució tecnològica o simplement l'aparició de màquines millor, més ràpides i més bones pot alterar dràsticamente en aquest temps. Suposadament, des dels anys 70 o 80, i més des dels 80, els avenços tecnològics obligaven a anar amb més cura a l'hora de comprar aparells. Si l'empresa A en comprava un però els competidors, uns pocs mesos després, en compraven un model tan modern que els donava un avantatge comparatiu més gran, és a dir, que treballaven més i millor, de manera més acurada, a més velocitat, de manera més eficaç i eficient, l'empresa A podia quedar fora de la competició comercial. O calia que fes una nova inversió.
No era, en origen, que una empresa fabriques brossa i la venés per fer un negoci a curt termini amb el vistiplau dels comissaris europeus i ministres estatals corresponents.
Però potser val la pena, de totes maneres, i veient la manca d''informació i d'interès real per millorar les coses, seguir plantejar-se iniciatives com la Fira de l'Economia Solidària de Catalunya, a Sant Andreu.
Serà a l'antiga fàbrica Fabra i Coats, carrer Sant Adrià, 20.
Les dates: dissabte 20121027 d'11h a 23h59' i diumenge 20121028 de 0h a 0h30' i de 10h a 14h.
S'hi podran comprar coses amb la moneda "ecosol", que també es podrà utilizar en establiments adherits durant mig anys. És a dir, vals de compra i descompte.
Tot això té relació amb l'economia del cooperativisme... de les cooperatives tant de socis fabricants o venedors com de consumidors.
I té a veure amb com una part de la societat va en el bon camí mentre la ultradreta financera va per un altre, perillós i horrible: CiU i Artur Mas, emparats en uns mitjans de comunicació que només parlen de "esas cosas raras que piden los catalanes", com el debat del referèndum per la independència, que en realitat és el debat d'amagar els problemes socials i econòmics GRAVÍSSIMS que hi ha Catalunya i a Espana (petar la xerrada sobre la independència com a gran servei a l'Espanya casposa de les retallades i del Rescat dels Bancs i l'Enfonsaments dels Habitants). Doncs sí, CiU privatitza amb orgull i satisfacció les Aigües Ter Llobregat, en un procés que RNE calla a la seva tertúl·lia de Manolo Hachehache (cognom raret) per monopolitzar-la sobre "la vertebració territorial" dia rere dia, o sentir els exabruptes de Carlos Herrera o les callades xerrades de Catalunya Ràdio, RAC 1 o Canal Català... Artur Mas fa un gran servei a la ideologia neoliberal, a les grans empreses que volen robar-nos l'aigua en un procés planetari, mentre castiga els que el critiquen. censura o manipula enquestes que fan amiguets (el Capitalisme d'Amiguets) Antidemocràcia, ús inapropiat del dret d'autodeterminació per tapar casos de corrupció i desfeta social, economica i cultural de Catalunya i dels catalans i catalanes, i privatitzacions salvatges. I amb la corrupció urbanística que continua imparable però acallada entre Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda i La Llagosta: el cas Can Piella, uns camps que sempre han estat curosamente abandonats i sense camins arranjats perquè calia llurar-los a algun amiguet. Els antiestètics gratacels no venuts, però amb el rètol del Banc Sabadell del marit de la filla de Joaquín Prat.
Privatització de la gestió DURANT 50 ANYS (AIXÒ ÉS SEMPRE MÉS), no de les infrastructures (quedaria malament i sobretot, que cal que hi hagi arguments per seguir pagant amb diners públics dels assalariats pagaimpostos totes les inversions que l'empresa privada no farà mai).
Com veieu no he dit res sobre aquell canal de notícies de futbol i mapes del temps que es diu 3-24.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada