20120626

Missatge contra els colpistes

Data Estel·lar facinjoclabancaguanya Dilluns 20120626


Jordi Évole: "¿Cómo reaccionarían si el señor Adelson colocase sus casinos en parajes del Empordá o la Garrotxa? ¿Lo hubiesen permitido en la Fageda d'en Jordá?", se pregunta.

Jordi Évole: La Banda Trapera del Río es presentava en els concerts dient: «Som dels blocs verds, l'única zona verda de Cornellà». La primera vegada que vaig visitar el delta del Llobregat -quan el Llobregat era la claveguera de la comarca- va ser sense voler, camí de l'aeroport, perquè als anys 80 alguns dissabtes a la tarda l'entreteniment familiar era anar a veure com els avions s'enlairaven del Prat.
Hi ha llocs sagrats per als lladres. Hi ha llocs i gent que són menyspreats.

Els nostres governants que tant estimen Catalunya ¿permetrien que a la seva comarca s'hi construís l'aberració que serà Eurovegas? ¿Com reaccionarien si el senyor Adelson col·loqués els seus casinos en paratges de l'Empordà o la Garrotxa? ¿Haurien permès un Eurovegas a la fageda d'en Jordà? ¿Quin paper hi està jugant l'oposició socialista, els ajuntaments de la qual van ajudar a consolidar el parc agrari i ara no condemnen rotundament una cosa que va en contra del model de creixement que prediquen? ¿Tant els excita als nostres dirigents guanyar Madrid, encara que aquesta victòria sigui a costa de destrossar part del nostre patrimoni? ¿No seria una gran oportunitat per posar en pràctica la democràcia participativa i convocar un referèndum sobre l'Eurovegas en qüestió?

(...)¿Quina aposta pel coneixement és Eurovegas? ¿Descobrir quantes combinacions queden per fer petar la màquina escurabutxaques? 




Artus Mas CONTRA EL DRET A DECIDIR. No vol que els ciutadans facin ús del dret a l'autodeterminació: no vol que diguin si volen Eurovegas (hi ha molt imbècil que diu que sí) o si no el volen.


 El Govern català no se sent còmode parlant d’aquest projecte, per això l’ha portat amb el màxim secret.
 La precarietat laboral serà considerable, els sous baixos i el valor afegit nul…
What Sheldon wants. Editorial de The New York Times:

disgust for a two-state solution to the Israeli-Palestinian conflict

 attack ads against Mr. Obama and other Democrats (...)That’s $60 million we know of (other huge donations may be secret), and it may be only a down payment. 

He rails against the president’s “socialist-style economy” and redistribution of wealth, but what he really fears is Mr. Obama’s proposal to raise taxes on companies like his that make a huge amount of money overseas. Ninety percent of the earnings of his company, the Las Vegas Sands Corporation, come from hotel and casino properties in Singapore and Macau. (The latter is located, by the way, in China, a socialist country the last time we checked.) (...) lower tax rate in those countries (currently zero in Macau)
Mr. Obama’s Justice Department is also investigating whether Mr. Adelson’s Macau operations violated the Foreign Corrupt Practices Act



Per tant, la pregunta pertinent és amb quants papers has comprat a Artur Mas i a Mas-Colell i ciu, aix, i cia? I els sociates? Si el PP d'Aguirre està pel mig és perquè la morterada deu ser grossa perquè us la repartiu i la corrupció deu ser gegantina... si voleu, ens ho expliqueu. Si no, ja us trobarem a La Haya.



Las Vegas Sands Corporation té cinc filials al paradís fiscal de les Illes Cayman (si fos Cuba tindria un embargament comercial), unes quatre a Macau (República imPopular Xina, impostos=0) i una a Illa Maurici (paradís fiscal; si fos Korea del Nord seria un país pària) i un a Singapur (paradís fiscal). Si voleu estafar Hisenda i destruir la civilització europea, heus aquí la llista dels millors paradisos fiscals al 2012, quie inclou Eire (Irlanda), Luxemburg i la City de London (Regne Unit).


Lluís Rabell, Vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona: 

si Eurovegas acaba recalando en el Delta del Llobregat, su construcción arrasará una comarca excepcionalmente fértil y un acuífero estratégico para la conurbación barcelonesa. Con ello, habría razones más que suficientes para que un gobierno democrático, responsable del patrimonio del país, vetase tajantemente el proyecto.
(...)
Eurovegas conecta con una vieja ensoñación de la burguesía barcelonesa: un modelo de ciudad liberal esbozado en los años del desarrollismo tardo-franquista, adaptado durante los años “olímpicos” a los parámetros de la globalización, y hoy reformulado en el contexto de la crisis. Es lo que se ha dado en llamar “la ciudad Copacabana”: una urbe post-industrial, orientada hacia la promoción del ocio, el turismo y los negocios, con un frente marítimo emblemático y lujoso, y una trama monumental atractiva para los visitantes. En su época, ese espejismo se conoció como “el Plan de la Ribera”. La crisis de los años setenta, así como las fuertes demandas vecinales que marcaron el fin de la dictadura, contrariaron su realización. Sin embargo, la sombra del “Plan” siguió flotando sobre las realizaciones de los ayuntamientos democráticos. La propia transformación del 92, bajo el impulso de Pasqual Maragall, con la construcción de la Villa Olímpica o el puerto deportivo, se inscribía plenamente en esa lógica.