AL FINAL HI HA UN TRUC PER ELIMINAR FILES BUIDES.
Ahir vaig baixar-me i instal·lar el LibreOffice.
Hui, tros de pirata!
Calla, catet!
Que parlo d'un programa tipus Office però de programari lliure, que vol dir que és legal baixar-se'l sense pagar.
Sobre els programes o paquets d'oficina. Una repassada potser breu.
A principis dels noranta. Hi havia el Wordstar. Gràcies al Déu del Bit va desaparèixer.
Hi havia el Microsof Word. Era una porqueria. No permetia obrir formats dels altres programes. Això em va permetre decidir-me per qualssevol altres opcions.
Gràcies al Déu del Bit hi havia el millor programa d'aquest estil que mai ha existit: el WordPerfect. En vaig conèixer la versió 5.0 o potser la 4.0 però va ser després de la millor, la 5.1. Resulta que la pantalla blava era menys danyina per a la vista que la blanca... perquè filtra més la llum. Però es podia repintar, com avui dia amb els navegadors d'Internet. Duia una regla, una banda eren les combinacions de tecles de funcions del WP51, de l'altre les del fastuós Q-Pro (Quattro-Pro), un gran full de càlcul... res a envejar a les versions de l'Excel. Hi ha haver una versió de Q-Pro per a Windows 3.1, també boníssima. MS-Excel i posteriors versions són, doncs això, versions d'aquell Q-Pro. El que passa és que els programes de Microsoft Office van esdevenir necessaris amb l'adveniment de l'Era Windows, primer 3.1 (3.11, 3.14) i després, amb vergonya total, la dels Windosw 98, 2000, Millenium o XP, i dic vergonya total perquè la premsa (El Periódico de Catalunya -llavors encara hi confiava-i l'altre) el va publicitar com a Tema del Dia... això que mai no ha fet amb el programari lliure. Digueu-.li informació, que jo li dic publicitat d'un monopoli.
El Windows 98 no va funcionar mai bé. L'XP només ha funcionat per trobar les coses per fer funcionar les seves andròmines, si el posaves en versió antiga (tipus 98). El 2000 va durar poc. El Millenium també però potser era el més agradable.
Aquests entorns eren variacions de l'antic i espantós MS-DOS, que és el programa base que hi ha sota el Windows... i millor que contesti cap informàtic que no tinc ganes de posar una imatge del "símbol del sistema", que és el malnom del MS-DOS (Microsoft-Disk Operative Systema = Sistema Operatiu del Disc-Microsoft, el que fa que l'ordinador pugui ésser utilitzat per l'usuari -més aviat l'esclau d'un programari sovint inadequat i mal fet-.
I sota aquests entorns, el Microsoft Office el donaven o el permetien piratejar directament, i recordo moltes converss que un sentia: "a Microsoft l'interessa perquè així es fa amb el mercat"... i així va ser. Va fer fora del mercat els competidors des de mitjans o finals dels noranta fins la dècada dels deu. Un cop que permetia llegir formats d'arxiu creats per altres programes, cap problema...
... a més WordPerfect va ser destruït i anorreat fins a les seves cendres per l'empresa Corel, la qual, després d'un WordPerfect 6.0 (encara en disquets... més d'una desena... calia un ordinador nou per fer-lo servir), va fusionar el programa de text amb un subproducte anomenat DrawPerfect (DP), que era un programa de dibuix ("to Draw"= "Dibuixar"e en anglès). Li van pasar a dir CorelPerfect, i havia de ser la competència de Microsoft Office. Tenia un programa anomenat Presentations, força millor que el PowerPoint de Microsoft pel poc que jo vaig tastar en el seu moment. Segurament que se n'hauria abusat igual de malament però trobo que les eines eren millors i més variades.
Els programes de Microsoft solen ser força rígids, tot i que han anat eixamplant capacitats. Sí, és clar: tothom els utilitza. És clar, perquè són a totes les empreses i Administracions Públiques... però, admetent l'existència d'una mínima racionalitat econòmica, aquesta no ha estat mai la millor decisió. Se sospita dels caps de compres-polítics, com sempre.. i a les empreses, moltes tenen allò que, per por empresarial, pensen que fallarà menys. Comprat o piratejat.
Entremitges, Microsoft intentava tornar a la seva filosofia de la incomptabilitat total, i els PCs que duien preinstal·lat Windows a mitjans dels anys zerontes, duien un fals Office, el Microsoft Works, que podrien traduir com a Feines de Microsoft amb joc de paraules amb Microsoft treballa/funciona. En realitat, Microsoft (doesn't) Works, perquè no podia traduir bé arxius d'altres formats, i alhora obligava o era complicat de gravar en arxiu *.doc (el de Word, de la mateixa empresa Microsoft). Potser es pot fer pitjor en una època que els docents ja demanaven que els alumnes duguessin els treballs en format *doc, en lletra Times News Roman 13, a doble espai, etc. Potser simplement era mala fe: per fer que el consumidor no escollís sinó que fos obligat pel monopoli a comprar el Microsoft Office... "Home", que no duia la base de dades Access (això sí, que jo sàpiga la millor en facilitat d'ús, un cop t'ho expliquen). "Home" vol dir "llar", en anglès (em pregunto per l'imbècil capitost que va posar botigues a Catalunya que no eren de roba mascul·lina però que les va anomenar "Zara Home"... desitjo que el seu nom sigui arrosegat per la sorra de tots els cursos de Marketing i Sociologia del Consum de tota Espanya). Calia, per tant, el Microsoft Office Professional per fer bases de dades on introduir dades (llibres, discos de música, pel·lícules, etc.) fos agradable. Per descomptat, mai Microsoft ni ningú va comercialitzar bases de dades prefabricades per aquestes coses, que sí que eren factibles amb l'ús de l'ordinador, i no aquelles tonteries d'un mestressudecasa amb corbata (hahahaha!) duent els comptes de casa amb l'Excel, tenint el Contaplus o l'extracte del banc, que és més directe.
Cap al 2010, treuen noves versions... que si Windows 7, que s Word 2010, Excel 2010... I Microsoft ho torna a fer: a veure si pot obligar el gran públic a passar-se al seu programa. Cal estar boig per passar-se al Windows 7, si no és un bol un desordinador en comptes d'un ordinador. Els programes de Microsoft fan un nou pas cap a l'estupidesa binària: els seus arxius, casl de Word, per exemple, són *.docx, i no es poden obrir bé o de cap manera per versions anteriors de Word. També sembla ser que hi ha problemes per obrir arxius *.doc en la versió 2010...
¿Quina és la solució en feines on cal fer feines a casa i no només al lloc de treball, o feines que cal fer en llocs de treball distribuïts... per exemple, la docència a escoles o instituts o acadèmies...?
A) Portàtil. Un ordinador que facis servir arreu amb el mateix programari, a casa i a la feina.
B) Utilitzar altres opcions. Darrerament s'ha paliat l'orfandat en què ens va deixar Corel, que va inventar el famós Photoshop, oi? Per cert, jo tenia el Paintshop... però ara em diu que una versió moderna seria la de Photoshop... què passa? que ara tots sóm dissenyadors? que no podem tenir un programa més aviat senzill?
L'opciò B1: seria la de fer servir les aplicacions de Google Apps. La gràcia és la poder fer feina en xarxa, donant permisos de visió o modificació del document a certa gent. La desgràcia és que és de Google, la més gran empresa de publicitat que mai no ha existit, la qual vol ser un monopoli de la nostra ment.
L'opció B2 seria fer servir OpenOffice. Aquí ens trobem davant de la iniciativa més exitosa de software (=programari) lliure (modificable legalment si saps informàtica... però ningú no ho fa). La part negativa, com passa en tots aquests programes, és que simplement copien el model de Microsoft Office.
L'opció bona és que va ser nomenat "standard de les Administracions Públiques". Legalment un ciutadà pot enviar a un Ajuntament un document en "open document" ("document obert", en el sentit que és de programari obert o lliure i gratuït) del tipus *.odp. Però no veureu mai que se'n parli. I, al menys parlem de decisions de mitjans dels zerontes. Però rarament trobem enllaços o documents descarregables en aquests documents a dins de les mateixes webs i correus electrònics de les Administracions Públiques i els seus quasy-nonlegalorganisms (variació maginotècnica dels quelgos i quangos -quasi-autonomous-non-governmanental-organisations), des d'Agències, Organismes Autònoms, Empreses Públiques, empreses de servei públic, empreses nacionalitzades (bancs i caixes), Fundacions i altres...
Compte, perquè sí que en trobem, de forma abusiva en format *pdf, que sol ser de només lectura, i nul·la modificació per part del ciutadà, qui sovint l'ha d'imprimir per poder-lo fer servir. Ara bé, pdf és d'Adobe Acrobat. És gratuït però té versió de pagament. Com sempre, els polítics fen complot amb els empresaris. Aquí sí que t'hi posen l'enllaç per baixar-te el programa. Però no et posaren l'enllaç per baixar-te OpenOffice.
El pitjor problema d'OpenOffice és que es penja. Ningú no sap per què un document es tanca, surt un missatge dient que recupera dades, i de vegades segueix bé i de vegades no. Aquí és on cal preguntar-se on són tooooooots aquells informàtics que modifiquen i milloren els programes. ¿Piratejant-se programes propietaris? Des del 2005 fins el 2012, les diferents versions d'OpenOffice no han millorat en aquest important aspecte, que denota la part feble respecte Microsoft Office.
Es tracta d'un paquet ofimàtic (un grup de programes sobre informàtica d'oficina) que té una base de dades incorporada, fàcil de fer servir. Però el problema, similar al d'Access, és la bírria de documents per imprimir. Es tracta del problema del plagi: ho diuen els profes als exàmens, que no es pot copiar tot el del company perquè es nota, i segurament que s'equivoca... és un problema de filosofia: la realitat és que la ment dels que fabriquen aquests programes denota que només saben pensar sobre riels de tren, i fora no els va. Ells diuen que ha de ser així i aixà... i no va. Fabricat una base de dades seguint aquelles passes desmotiva, desmoralitza i serveix per anar-se'n corrents a l'Excel a fer-ne una, plantejant-la de bon principi amb el format que volem que surtin les fitxes o els documents a imprimir, o a convertir en pdf, si és el que volem... amb formats flexibles (i havíem dit abans que Microsoft no donava gaire flexibilitat, gens, però, era en permetre apariències personalitzacions dels entorns gràfics i d'eines; tots hauríem de saber que pots modificar un full de càlcul perquè doni una factura apta per al client, per exemple).
L'altre problema és que OpenOffice està alliberat, però pertany a una empresa, Oracle que va adquirir Sun Microsytems, l'antiga empresa propietària que havia decidit alliberar Willy, cosa que arrisca la seva gratuïtat. Al 2010 va pensar que seria el seu Microsoft Office per al seu Windows, anomenat Solaris... ara els crítics diuen que té errades de seguretat. M'ho van explicar tot just després d'haver fet un curs d'OpenOffice... perquè te'n refïs del Capitalisme... per cert, la Unió Soviètica mai no va ser capaç de crear ni un programa remarcable, tret del Tetris. Tot i ser gratuït, podrien treure una versió de pagament o una limitació d'ús. Com els antivirus, certs jocs o l'Adobe Acrobat (que no m'ha agradat mai, i el conec des de la versió 5). Al 2011 passa a dir-se Apache OpenOffice. Van por la versio 3.4, com el LibreOffice, gairebé. I té la seva pròpia fundació, l'Apache Software
Foundation (ASF)... i ho dic perquè en breus paràgrafs parlarem d'una altra Fundació. A mi, tret de la Fundació per a la Llei i l'Ordre de Devon Miles, la resta em sonen malament. A Catalunya, són forats per on llençar diners negres sense control, o millor dit, amb la connivència de legisladors i executors de la lle, cosa gens sorprenent perquè entren per una porta i surten per l'altra.
El programa de dibuix, OpenOfficeDraw, m'agrada força. Forma de full (no de "llenç" ni coses rares), i una barra d'eines similar a le dibuix del Word... que ha estat el millor programa de dibuix i modificació d'imatges per a coses senzilles i usuaris senzills. Sembla que cap programa serveix per a una cosa diferent però menys per al que va ser creat.
L'opció B3
Per tant, els informàtics del programari lliure van crear una cosa anomenada The Document Foundation, i van clonar el programa. i el van anomenar LibreOffice (Oficina, en anglès, Liure, en castellà). És un programa tan igual a OpenOffice que té la mateixa errada de tancar documents. Com que no volen ser menys que les empreses de programari propietari, han optat per pifiar-la però bé: LibreOffice triga com un parell de minuts o més en obrir un document i, tot seguit, pot donar-li l'error de tancament. Ja van per la versió 3.5, així que tot indica que seguirà igual de malament. Els programes de la família GNU-Linux van passant-se al LibreOffice.
Ara us donaré un truc per eliminar files buides. Aquestes històries, als blogs dels fans dels fulls de càlculs i a les pàgines web d'ajuda oficial, solen començar així: Vet aquí una vegada, estimat usuari passerell, que ens trobéssim amb un fet força habitual, oh, sí, un document descarregat que conté files buides... Horreur! Què podem fer? I llavors tenim un vídeo del yútú o una explicació en passos amb captures de pantalla o una eina especialmente dissenyada. Que si F5, que si un algoritme que cal ser Newton...
La meva opció és que us atureu a pensar.
Després pintar la columna o columnes fins a la darrera on hi hagi dades.
Tant en LibreOffice com en OpenOffice com en MS-Office hi ha una opció que es diu: Autofiltre a MS-Office o Datos-->Filtro-->Filtro Automático als altres programes... Això posa una fletxa de desplegable (rectangle amb la punta cap avall) en una cel·la o a les cel·les de la fila superior. Clicar-hi---> marcar "buit" o "vacío" (per cert, del softcatala no es va instal·lar el paquet d'idioma català, ja m'ho esperava)--->seleccionar totes les cel·les buides (a l'esquerra veurem que la llista de números de registre van discontinus, fins al final del que considerem el llistat.. pintar les files permet localitzar el final més fàcilment)... ---> esborrar les files-->Tornar a l'autofiltre-->seleccionar que apareguin les cel·les amb contingut.... tatxaaaaan! M'ha funcionat.
Evidentment, no hi ha excusa per no tenir un ordinador que funcioni bé amb programes lliures. Un altre tema és que us agradi l'eslavitud de les pomes agres: "ser esclau mola".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada