Data Estel·lar Iteuviana Dimecres 20091028
Sospito que alguns del lectors habituals, cas que n'hi hagi, deuen estar-se desesperant per la manca de textos tebeístics.
No tinc temps per fer-los. Tinc ides, moltes, i material, força... però em cal un temps del qual no disposo.
M'és més fàcil i ràpid parlar sobre coses variades.
Així, enllaço amb aquest article de Joan Subirats, politòleg (o, almenys, ha treballat d'això; diguem-ne sort).
Un hiper-resum de l'article: que els ciutadans puguin accedir en qualsevol moment i sense trabes ni tontàs a qualsevol informació econòmica, de gestió empresarial i de contractació de les Administracions Públiques. Com a mínim, via Internet. No són grans idees, ni novedoses, car ja existeixen a països transparents, com els Estats Units d'Amèrica: http://www.gpoaccess.gov/ http://www.data.gov/#at
Ja sé que això, transparència i participació,és precisament el que no volen la majoria de càrrecs electes ni la majoria de gestor públics, gent no preparada ni per parlar en públic ni en privat ni per gestionar, delegar o enfrontar-se a crisis sobtades, com una pregunta del Intermedio o del Caiga Quien Caiga, com fa lustres que ens demostren. En aquest context de por al que hi ha allà a fora que ve a molestar-nos, hi ha la negativa a permetre l'accés ciutadà a dades públiques, de gestió i despesa, per part del gestors públics (des de caps de negociats, directors d'instituts, de CAPs, centres de salut, hospitals, serveis socials, etc. fins a ministres, consellers o directors generals).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Potser és que he llegit massa ciència ficció i els mecanismes de fer analogies se'm desboquen, però darrerament, quan sento els comentaris a propòssit dels últims casos de corrupció i les sospites de finançament il·legal, em dóna per pensar que els partits polítics s'han convertit en una mena de intel·ligències col·lectives, rodets de pensament únic i unidireccional, burocràcies paral·leles on el servei públic ha passat a segon terme, perquè la funció principal (com la de qualsevol organisme biològic) és garantir-se la seva pervivència i el control d'un mitjà propici (en aquest cas: l'administració pública i els calers públics) i perpetuar-se en ell. No hauria de ser així, però davant d'aquests exemples un no pot resistir-se a fer la comparació entre un comportament víric i l'activitat política d'enguany. El pitjor de tot plegat és que, al final, la part més damnificada és la societat, que acaba perdent la confiança en el sistema i les institucions. Quan la política ortodoxa falla és terreny abonat per populistes i demagogs, si és que els que tenim ara no ho són ja.
Dit això, a mi ja m'agrada la varietat d'aquest blog.
Publica un comentari a l'entrada