Ficomic: Sin Respuesta

Data Estel·lar NS/NC dissabte 20091031


Resum: la web de Ficomic no té informació. El correu electrònic de Ficomic és com parlar amb una pedra o, pitjor, com parlar amb Endesa o amb una empresa de telèfons o d'Internet, com Telefónica, Orange i tot això.

Entremig, s'intercalaran els correus electrònics enviats. Però no les respostes, perquè Ficomic no ha respost mai. Només elminaré la signatura.

Comunicáció. Mitjans de Comuniació. Web 2.0. Servei d'Atenció al Públic. Oficina d'Atenció al Client. FAQ o Frequently Asked Questions, preguntes repetides... Res... Això és Ficomic. La No Resposta com a forma d'actuació.

Crec que ja he parlat sobre la crisi de l'unilateralisme o d'unilateralitat

Em vaig plantejar saber alguna cosa sobre el sistema d'acreditació. Vaig mirar a la web de Ficomic... per cert, i no desvetllo res de nou, potser la pitjor web sobre comics, inclosa la web oficial de Mortadelo y Filemón, amb novetats del 2006... gens malament tenint em compte que escric això al 2009.

Després de donar tombs per aquest desastre de disseny que és la pàgina de Ficomic, no hi no trobo informació sobre acreditacions, és a dir, sobre aquell tipus de passis gratuïts, freqüentment utilitzats per gent del món de la premsa. La meva idea era comparar amb altres fires de mostres o altres esdeveniments. Potser no existeixen, és a dir, JA no existeixen. Dono una volta pel Google en què s'ha convertit Internet.


"Tiene un mensaje viejo. Mensaje número 1". Envait a ficomic@ficomic.com el dia 20091005

Benvolgut/da:

Estic interessat en saber quines organitzacions o individus poden acreditar-se als actes organitzats per Ficomic, com el Saló del Manga o el Saló del Còmic.

També estic interessat en saber quins requeriments han de complir aquestes organitzacions o individus. I quin temps de validesa té una acreditació (un dia, unes hores, la durada d'un saló, un any...?)


Atentament

Entre les tres primeres entrades posant al Google "acreditaciones Ficomic" surt una de promopress... o http://www.promopress.com/salonmanga/NdP-26septmanga-CASTELLANO.doc per al XIV Saló del Manga... el del 2008. És a dir, informació antiga. Vaja... ja comencem... un altre dia sense hiperenllaços al Blogger... Buuuuuf. Amb això de Promopress aprenc que hi ha empreses que es porte el tema de comunicació, entrades i demés de fires de mostres, que no s'ho fan ells... I llavor, cal preguntar-se, què fan?

"Tiene un mensaje viejo. Mensaje número 2". Enviat a ficomic@ficomic.com el dia 20091013

A/A Ficomic:

Estoy interesado en saber cuáles son los requisitos de acreditación de Ficomic para los acontecimientos que realiza, tales como el Salón del Cómic de Barcelona o el Salón del Manga de L'Hospitalet de Llobregat.

En la web ficomic.com no he logrado hallar ninguna información al respecto.

Atentamente

Apart de les acreditacions, entenc que per al món de la premsa, hi ha altres tipus de segmentació del públic per raó del preu de l'entrada, en el benentès que els acreditats sembla que no paguen i que segurament tenen un accés preferencial a àrees restringides (sala de premsa o similar) o alguna cosa així. Sembla ser que també es donarien a professionals o gent que vol ser-ho i que vol mostrar els seus dibuixos. Em pregunto si també hi van els guionistes, als Salons... Un altre grup de gent que sospito que van acreditats són els participants de les paradetes. Dic "sospito" perquè no tinc informació de Ficomic. No surt a la seva web...


1.-Sabem que actualment, al 2009 han pogut entrar al Saló del Comic de forma més barata gent tan interessada en el món de la historieta com els socis del Barça i de l'Espanyol, vamos, que se fueron a las bibliotecas... juajuajua. Això estava vinculat a l'exposició sobre comics i futbol, vinculada, com és habitual, a la promoció d'Eric Castel (seria curiós saber si algun dia hi haurà salons sense exposicions que camuflin barroerament la promoció de poductes recentment sortits al mercat).

2.-Així mateix, les entrades solen ser més barates per als que ensenyin el Carnet Jove o per als del Carnet +25. Haig d'explicar la curiosa historieta del Carnet +25. Va ser creat per a fer descomptes per als llavors també considerats joves d'entre 25 i 29 anys. Se'l va treure de la màniga Artur Mas, per a que el votéssim tots aquells que havíem viscut sota el seu mentor polític, Jordi Pujol, i ens estàvem adonant que NO havien fet absolutament res en tot el relacionat amb res en 20 anys. Ni polítiques de benestar (i avui mateix, sortia Carles Campuzano, diputat al Congrés al programa Parlamento de La2, per a dir tontàs sobre el copagament... i que la gent s'ho faci tot a casa, sense ajuts, que va ser la tònica de CiU). El primer any del carnet +25... NO SERVIA PER A ENTRAR AL SALÓ DEL COMIC (havien passat com 9 mesos des de la seva entrada en vigor). Els de CiU no ens volen dir com d'espanyols són, perquè els espantar ser-ne fins que no cobren per això, però, si ser un chapuzas és un tret que marca espanyolitat (i no ho dic jo, sinó que repeteixo allò que se sol dir sobre Pepe Gotera, etc.), Convergència i Unió serien dels més clarament tocats per aquesta gran virtut. En fi, això va ser només un detall més en un mar de detalls.

3.-Em consta, perquè ho he vist, que gent absolutament aliena als mitjans de comunicació i als carnet joves i +25, també entren amb entrades més barates o directament gratis. Hi ha aquelles entrades de diferent color, que jo bàsicament he vist relacionades amb concursos o promocions (un any, el diari Avui en donava; al 2009, per al Saló del Manga, el diari ADN feia alguna mena de concurs mitjançant els mòbils). Sovint són com les dels circs, que te'n donen una entrada gratuïta si en compres una altra, per a un acompanyant.

Però també n'he vist, relacionades amb sectors professionals, com pot ser el món de l'educació. En algun Saló del Comic, els docents (mestres de Primària i professors de Secundària) podien entrar sense pagar. Divertit, perquè estem parlant de gent que cobra molt, així doncs, un ajut económic innecessari. No anem tan ràpids, perquè es tractava, segons em consta, d'entrades necessàries, donat que s'hi havia d'accedir al Saló del Comic per fer un curs de formació per als docents (assistir a aquelles xerrades que s'omplen de tanta gent) o potser també una visita guiada.

I encara me'n deixo un sector que alguna vegada he vist entrar: el regal d'entrades a membres de corporacions públiques, vulgo polítics. Fa anys en vaig veure, i segurament que és una pràctica que encara es pot exercir.

Tot aquest tipus d'entrades tenen dues característiques: a)són transferibles, o compartibles, entre altres membres de l'entorn. Evidentment, les de polítics. I b)no són acreditacions, per la raó que no donen accés a fer entrevistes o altres activitats; evidentment, l'atzar o l'habilitat d'un no acreditat pot permetre fer alguna entrevista amb algun, o mostrar la seva carpeta de dibuixos a algun responsable editorial.

En tot cas, estava interessat en saber quins requisits calien per acreditar la gent, a qui s'acredita, una cosa clara...

"Tiene un mensaje viejo. Mensaje número 3". Enviat a ficomic@ficomic.com el dia 20091020
A/A Responsable Acreditacions Ficomic:

Benvolut/da:

Estic interessat en saber quines són les condicions o requisits d'acreditació per als actes celebrats per Ficomic.


A Internet es poden trobar informacions i opinions variades, per tant, que no serveixen de guia, per a saber el mètode d'acreditacions de Ficomic: http://laguaridadelleviatan.blogspot.com/2009/06/lgdl-ficomic-ii-el-viernes-en-el-salon.html


A Un tebeo con otro nombre (per què no funcionen els hiperenllaços? Funcionen si surto i torno a entrar al missatge... També el blogger comença a fer aigües?): al 2005 es preguntaven si els blogs haurien de ser acreditats. Sembla ser que Ficomic n'havia acreditat alguns sí (els més antics) i d'altres no. Seria interessant saber quina política porten en relació a això de forma clara.


Cal llegir aquell missatge perquè és realment interessant, sobretot per aquesta part:

la respuesta desde la organización fue tajante, sólo acreditamos a profesionales

És molt interessant perquè significa que al 2005 a Ficomic sí que responien. Com és normal, si un s'adreça a una organització per sol·licitar informació que no es pot aconseguir per mitjà de la seva web. Inclús així, si un truca per telèfon (no ho he fet) o si un s'hi apropa al mostrador, li han de respondre. No és tan difícil: jo ho faig cada dia unes quantes vegades a la feina. No és impossible. És factible. És tant... o inclús més fàcil que publicar un tebeo sense que les tapes se separin de les pàgines interiors. Tant o més fàcil que traduir bé els tebeos. Tant o més fàcil que mantenir una periodicitat. No, igual no són bons exemples. Agafeu-me la idea.

"Tiene un mensaje viejo. Mensaje número 4. Enviat a ficomic@ficomic.com el dia 20091026

Benvolgut Carles Santamaria, Director de Ficomic:


M'adreço a vostè per demanar-li informació sobre els terminis i requisits necessaris d'acreditació per a esdeveniments com el Saló del Comic o el Saló del Manga.

En cas que ho considereu més pràctic, em podeu facilitar una adreça web.

Nota: he buscat aquesta informació a http://www.ficomic.com però no he l'he localitzada.

Atentament

Si algú es pregunta perquè hi ha tres missatges en català i un en castellà, no hi ha cap resposta clara. Podria haver estat a l'inrevès. Vaig pensar a fer un missatge en anglès, francès o alemany, però vaig pensar que el resultat seria el mateix.

En l'apartat positiu: la normalització de la historieta amb els altres àmbits socials, culturals i empresarials del nostre país, al qual una capa de llenguatge políticament correcte intenta el·ludir tota molesta pregunta, perquè totes les preguntes pensen que són molestes i que no s'han de respondre.

Ara mateix, no em sento com en José Luis Balbín, el gran periodista, qui deia que tenia cursades una sèrie de cartes que anava enviant periòdicament (més aviat, aperiòdicament) a gent als quals volia entrevistar, gent de difícil accés, algun rei, algun primer ministre, algun pope... És a dir, recordo això i, d'una banda, penso que és el mateix. Però un segon de reflexió em diu que no té res a veure: que l'únic que he fet és una pregunta concreta: "on són els lavabos?" i ningú de l'establiment no m'ha dit ni "al fons a la dreta" ni "és que no veus el cartell o estàs cec?"

Final: no és que vulgui que algú em digui la resposta en un comentari o per correu. El que és lògic és que sigui Ficomic qui respongui. Que sigui Endesa qui em digui quan tornarà la llum. Que sigui l'Ajuntament que em digui quan arreglaran els contenidors trencats. Que sigui el del bar qui em digui on són els lavabos. Sembla (i és) tan senzill. i es pot (i s'ha de) fer quan un té molta feina.