Qui és guionista?

Data estel·lar podadora dissabte 20080112

Qui és guionista? Qui és guionista de tebeos?

Tradicionalment se sol parlar més dels dibuixants que no pas del guionistes.

El dibuix sempre ha impactat més i ha tingut més èxit en les vendes. Ens podem remetre tant a Flash Gordon com a Image Comics.

Més encara, trobo que sovint es fa referència, no al guionista, sinó al guió. "Aquest còmic té un bon guió", mentre que el dibuixant (l'individu) sol ser citat amb insistència.


Si parlem de la separació entre guionista i dibuixant (no autor complet)... Quins guionistes tenim al cap? Potser Busiek, Cauvin, J.Cos, A.Martín, Víctor Mora, Giffen... és clar que n'hi ha molt o que n'hi ha hagut moltíssims però no sempre han estat mencionats a les seves obres. Oh... i no havia citat en Goscinny.

Sentim a parlar de "nous autors que es volen fer un lloc al món de la historieta". Solen ser dibuixants. Revisem l'ezine Ojodepollo, vull dir, OjodePez. Hi ha autors complets, o potser hi ha hagut de vegades autors que han estat més il·lustradors o dibuixants que no pas guionistes... però no hi ha guionistes. De fet, allà hi ha idees generals que el grup va creant. Les idees no tenen amo però els dibuixos sí, perquè són dels seus dibuixants.


Llavors llegim la següent notícia apareguda al suplement Exit, de tendència consumpasta, del Periódico de Catalunya (dijous 20080110):

Cap novetat: simplement burda còpia del tebeo aquell va sortir al TFE sobre el Sarkozy (seguro que és molt millor l'original que el còmic... esperem la pel·lícula). No podíem esperar res més del mercat espanyol (vés per on: Grup62 expandida al mercat espanyol amb tebeos mitjançant Cómic Books... no s'han matat amb el títol de la nova editorial). Sé que puc acabar enrollant-me però la web d'Edicions 62, directament ens enfoca d'entrada: Watchmen (ara en català). Per cert, aquí veiem què en pensem de Watchmen:

Amb Watchmen Grup 62 ha encetat una línia de còmics en llengua catalana dins la secció del llibre infantil i juvenil

Quina il·lusió, que amb 6 anys et regalin això. Igual que llegir Ulisses de James Joyce (que també el deuen tenir a Literatura Infantil i Juvenil perquè se'n va fer una versió en dibuixos animats, oi? Ulisses31)

Ja està... ja he sortit del tema... Resulta que Grup 62 pertany al Grupo Planeta i al GREC (Grup Enciclopèdia Catalana)... El megamonopoli. Ara ens expliquem una mica això del nou "segell editorial" de còmics.

Els dibuixants, diu el text de la imatge adjunta seran en David Ramírez i en Franfer (bueno, no sé si esta web es suya pero el Google me lo marca y, caramba, ya pega, que dos dibujantes tengan el blog de Sor Citröen y el de Don Erre que Erre).

David Ramirez deu ser l'autor revelació del lustre amb això dels minimonster que crec que han sortit a tot arreu, inclòs el Cavall Fort. Entrant en aquest fòrum que acabem de conèixer, veiem que tots els camins duen a Superlópez...

El que sobta són els guionistes. Es tracta de dues noves promeses:

1.-Enric Sopena és bàsicament, periodista portamveu dels socialistes. Ja ho va ser al Periódico de Catalunya. Ara que aquest diari té fil directe amb la família, d'ençà que el director és el germà dels consellers, i que marca totes les notícies i les portades per tal que el missatge pro-tesis del partit quedin clares i que a tothom li quedi clar que a)el PP és molt dolent, b)ERC és un aliat i mai un amic perquè són independentistes, c)els de CiU, com sortia el divendres en referència a Xavier Trias, no saben res i s'equivoquen quan parlen i quan callen, d)dir que un no vol centrals nuclears o abocadors d'escombraries o línies d'alta tensió o que totes les muntanyes estiguin construïdes és oposar-se al progrés, perquè cal ser ecologista però sense passar-se, i els d'ICV-EUiA o d'altres es passen, e)els treballadors són bons quan voten el que toca però no quan es queixen, f)el bicing és bo perquè l'ha fet el nostre ajuntament, del nostre partit, de la nostra grrrran capital. En aquestes circumstàncies, Sopena seria vist com a sospitós de no ser suficientment sociata, així que apareix a 59 Segundos i a 59 Segons (la versió cansaovelles del primer; en aquest cas, presentat per María Casado). Aquí el tenim com el portaveu necessari front de la brunete mediàtica que li diuen.

2.-L'altre guionista és César Vidal. Sembla ser que és periodista però jo el conec més com l'escriptor de capçalera del Corte Inglés, lloc on s'ha calculat que la meitat de títols a la venda els ha fet ell, sense comptar els fulletons de la Setmana Fantàstica. Ah, no, m'he equivocat, no crec que sigui periodista perquè dirigeix La Linterna de la COPE. La veu del divendres 20080111 és com la d'un cura. La veritat és que agraeixo que pronunciï bé, cosa rara de trobar darrerament en ràdios i teles. És curiós que comenti notícies d'Internacional i de Roma de l'any 15 d.C. El contingut és antimarroquí; gairebé xenòfob (els marroquins que viuen a Espanya -i hi treballen, tot i que no hi diu- fan ús dels serveis socials espanyols). En fin, estem davant d'un típic tergiversador de la realitat.

Aquests són els dos guionistes. He seguit més a Sopena que a Vidal. En el cas de Sopena, no li he sentit mai dir ni li he llegit mai, tampoc, cap refereència, positiva o negativa, sobre la historieta, comic, manga, novel·la gràfica o patufets... res. El poc que conec de Vidal són els seus llibres. Se'm va acudir de mirar les pàgines d'un -al Corte Inglés, per descomptat... algun dia cal fer una revisada ideològica del que hi ha exposat a l'abast a les llibreries del Corte Inglés... perquè em sembla que gaire d'esquerres ni de centre ni descentralitzadora no és, no-. Em va fer gràcia el seu llibre Cambiaron la Historia, per exemple, són una sèrie de biografies, generalment tendencioses cap a la ultradreta, innecessàries i, a més, amb textos tant llargs com el que hi ha als carrers ("Espronceda, escriptor espanyol, nascut a Almendralejo, al 1808 i mort a Madrid, al 1842"). El llibre va caure de les mans immediatament.

Aquests són els dos nous guionistes d'uns còmics destinats a un públic objectiu fàcil d'acontentat: els quadres dels partits, els assistents als mítins, afiliats, simpatitzants i enamorats dels candidats.

Fins ara, he hagut de llegir i escoltar fins a l'esgotament que [tots plegats, vinga] EL CÒMIC ÉS UN ART... Els autors ho diuen i els aficionats ho repeteixen. Ara és el moment del canvi de tendència (que algú faci la segona derivada, si us plau) i començarem a sentir allò que fa temps que s'hauria d'haver assumit: EL CÒMIC ÉS UN NEGOCI perquè és un altre mitjà de comunicació. I cal vendre allò que és fàcil. Si els francesos fan biografies negatives sobre Sarkozy. aquí farem coses similar i els hi direm "còmics pamfletaris".

Nota: amb això tampoc no aconseguiran que la gent s'interessi gaire per la Política ni per les Eleccions. Pot ser caldria alguna cosa anòmala: idees, projectes, programes, participació.

Em pregunto quin tipus de guió hauran utilitzat: l'europeu o l'estadounidenc?