20080602

Què passa mentre un busca informació per a un tema?

Data Estel·lar nouvinguda Dilluns 20080202

Avui ha estat un dia de demostració que Sants pot ser el centre: hi ha manifestacions dels treballador de llarga distància durant tot el dia (xiulets abans de les nou i després de les tres) amb cartells que diuen "AVE=Asalariados Vendidos Explotados" i coses així. I la senyorona andalusa amagada al seu cau de Foment, com sempre. Han eliminat des de finals de maig un dels trens de cap a les vuit del matí... Això ho havia de dir. Al costat de Sants, un cop que han llençat a terra la ferralleria que era ferralla en si mateixa tocant a una estació d'autobusos que no era pas millor, ha quedat un carrer bastant net pel que és Barcelona. Allà, en una sola illa de cases hi ha un institut de secundària (IES), una escola de primària (CEIP) i una facultat (Biblioteconomia de la UB). A la següent illa, a la mateixa vorera, hi ha un altre centre educatiu públic... una illa endinsats cap al barri, hi ha una acadèmia privada, un kebab tancat fins a l'hora del migdia, un bar pudent ple de tatuatges i una botiga de coses de manga que no vol exactament vendre'ls sinó que es llegeixin... Potser en tornaré a parlar...

I tot això no treu cap enlloc. Només que, mentre tot això anava succeint, aquest bloguer li anava donant voltes a això:



Es tracta de dues pàgines de Casanyes, autor del qual ja n'he parlat en aquest blog. Potser en tornaré a parlar... Ara, la intrahistòria: què passa mentre un busca informació.

Però és que resulta que, buscant informació contrastada, dintre del que bonament pugui (o fins que em cansés), he acabat entrant en el meu propi blog. Així són les coses. I he mirat els comentaris de la revista "Jordi". Un consell... no em pregunteu què vaig escriure tal vegada perquè no ho sé. Jo mateix m'he sorprès de veure que en parlava, d'en Casanyes. El que m'ha agradat és veure el comentari de Jaume Joan... qui havia signat com a Jaume Rovira... a qui acabava de llegir en un altre comentari del blog insuperable, no en va es tracta del gairebé únic lloc d'Internet que ha fet respondre amb paraules i no amb dades al propi Jesús Cuadrado.
A mi em fa il·lusió saber que a Rovira li va agrada el meu comentari sobre una revista tan efímera. I també em fa il·lusió que em contestés que Olivio "seguro que continua ecologista y también okupa de su propia casa, jugando a reciclar todo, pero no como Segis para sacar pasta, sino con la romántica idea de hacer un mundo mejor". Hi ha tota una nova sèrie dels dos drapaires, amb aquest enfrontament entre el drapaire ecologista i romàntic, i el drapaire més tradicional i més per pasta. M'hi jugo el que sigui que no només rebria en Segis (a mi no em cau malament en Segis). Per al que no saben de què va la cosa: parlo de Segis y Olivio, que durant unes temporades van ser Traperos de Alivio.

Un dia hi haurà un recopilatori d'aquest autor. Per descomptat, despotricarem per tot allò que no sortirà allà. Què menys! I signarà... però molt millor que un autor que signa és un autor que respon als dubtes tontets que tenim els lectors. I ell ho va estar fent al blog de Lady Filstrup. Tant és així que fins em va respondre a mi (en un missatge curt, cosa també rara, oi?).

I algú pot dir: doncs, si tant t'agraden els personatges d'aquest autor... per què no has fet cap article sobre això? Perquè sóc àcrata i vaig sense cap pla fixat. I perquè no sé ni per on començar.

I el que sí que tinc una mica més clar és que m'és més fàcil dedicar-me a autors més desconeguts... perquè els errors es noten menys. És el cas de Casanyes i la revista Garibolo.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Visca en Casanyes, eixe geni ignorat.