20171007

Aturada de què?


De fet, van anar canviant això de la vaga des que Eulàlia Reguan de la CUP  la va proposar abans del 1 d'octubre fins arribar al confús terme d'"aturada"

Li afegeixen el "de país" i es diu "aturada de país" i el català té la capacitat com a idioma de convertir una preposició sense article en un món molt digne: "sóc de pagès" "vaig a mercat", "aturada de país". No "atur del país", que sería més del llenguatge oral.  El "país" sempre és "Catalunya", que no és un concepte nou però que es repeteix com si ho fos.

Quan va arribar la delegada de la CGT a la feina hom va pensar que vindria per això, perquè la convocava el seu sindicat però no... només volia xerrar amb els caps, en demostració flagrant que no són des d'avall. Res de nou. Encara faltaven dies per al no-referèndum.

El dia després, amb la notícia de les càrregues policials, un es preguntava si ningú no havia vist ni un cop les notícies. Ara penso que a TV3, quan pegaven els manifestants del 15M/Democràcia Real Ja ho justificaven perquè s'hi oposaven a les celebracions del Barça, que va ser l'excusa de l'alcalde de Barcelona Xavier Trias (un que va de moderat) per enviar els mossos a donar pals. Però es que no volien, odiaven, el 15M. "Això està bé per a Madrit però, a casa nostra, tenim altres coses"... pensaven en la independència però les places catalanes van estar plenes durant mesos i vaig sentir coses dures sobre aquella protesta en persona i als mitjans que després sí que consideraren que s'havia de "votar" o que calia fer una vaga en protesta per la càrrega policial, però que era per pressionar sobre la independència, com havia dit Reguan.

La vaga general estava convocada abans amb aquests objectius tan variats:

Els motius de la convocatòria són reclamar l'aturada de les actuacions de suspensió de drets civils que s'estan experimentant aquests últims dies a Catalunya, rebutjar la presència de cossos policials i militars en molts llocs de treball i la derogació de les reformes laborals del 2010 i del 2012.

Els altres munten una cosa anomenada Platajunta, vull diiiiir, "Taula per a la Democràcia" i els periodistes i portaveus del règim així com activistes en centres de treball en parlen com si fos l'oracle de Delfos, hagués existís des de sempre i tingués un prestigi inqüestionable (concepte inexistent, dit sia de pas):

Tant CCOO i la UGT s'han desmarcat d'aquesta convocatòria i han impulsat la constitució de la 'Taula per a la Democràcia' que es presentarà aquest dimecres al migdia i on participen la majoria d'entitats socials catalanes com l'ANC, Òmnium, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), la Federació d'Assemblees de Pares i Mares de Catalunya (Fapac), la Federació d'organitzacions per la justícia global, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Unió de Pagesos.
 I te n'assabentes que, ni de bon tros, els seus components estan a favor de tot. Sento dir a una representant d'una AMPA (Associació de Mares i Pares d'Alumnes) que no estan d'acord, que si l'escola fa vaga, bé, i que així estarn amb la Fapac (Federació Associacion Pares d'Alumnes de Catalunya) però, que si no, que millor. Evidentment, tot fa tuf de política baixa disfressada de gran patriotisme... però és que el patriotisme sempre ha fet tuf a caducat.

De fet, arrel la violència policial, es va canviar la vaga fins a convertir-la -i a mi no em preguntaren tampoco, per descomptat- en "aturada de país"... ¿Com, què? ¿"Paro de país? ¿Lo cualo?

Van tancar -tancamente patronal, lock-out- l'Administració Pública però no es van atrevir els caps a publicar-ho fins al capvespre, així que els que van anar a treballar s'hi han assabentar a la feina al dia següent.

Reviso informació i veig que un sindicat anomenat SUT també anomena correctament lock-out a aquesta "aturada de país".

Copipeguem el que diu perquè a estones s'entén i a estones no iho marquem amb ¿?¿? :

Algunes organitzacions han convocat una aturada per demà dia 3 d’octubre. Aquesta convocatòria va ser iniciada per CGT, IAC, I-CSC, COS, CNT encara que l’ANC, Òmnium Cultural i ERC, entre altres, van participar també en les reunions de decisió inicial d’aquesta convocatòria. Finalment, aquesta convocatòria està recolzada i convocada també per l’anomenada Taula per la Democràcia (Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, PIMEC, CECOT, FAPAC, Unió de Pagesos, CCOO, UGT).

És a dir, ens trobem davant d’un tancament patronal (un lockout), la convocatòria del qual està realitzada a través dels mitjans oficials de comunicació de la Patronal catalana i amb l’aval del Govern de la Generalitat (que, encara que sigui obvi recordarem que és el patró de tots els funcionaris, personal laboral i subcontractat).

Evidentment, és molt més còmode per la patronal fer un lockout sense ni tan sols haver de pagar els salaris i servint-se dels seus propis explotats per la mobilització. Aquesta ha estat la funció objectiva dels sindicats suposadament “alternatius” que han realitzat el moviment necessari per tal que aquests sectors de la patronal puguin mobilitzar els seus explotats en la seva lluita contra altres sectors de la patronal. 

L’actuació policial que hem vist recentment és la veritable cara de l’Estat burgès. Condemnem la violència i la repressió d’aquest Estat, que no és diferent de la que realitzen arreu de l’Estat espanyol i del món contra els treballadors tots i cada un dels cossos repressius de l’Estat: Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, Ertzaintza, Guardia Civil, etc. L’Estat democràtic és una màquina repressiva que assegura l’explotació dels treballadors: demanar més democràcia és demanar més repressió i més explotació. ¿?¿?

El contingut real d’aquesta “aturada nacional” no és, però, “contra la brutalitat policial”. Els qui la recolzen i convoquen han estat els responsables de la repressió policial a Catalunya i ho pretenen seguir sent. També són els qui organitzen la persecució dels treballadors als centres de treball, són els que no ens cotitzen les hores, ens fan anar a treballar malalts, i ens acomiaden quan protestem.


La unitat nacional és la tomba de la classe obrera, és el desarmament ideològic dels assalariats i la seva entrega lligats de peus i de mans a la classe explotadora.

La participació de treballadors i empresaris en el mateix òrgan és l’essència del Sindicat Vertical franquista i això és el que s’està proposant de facto en la convocatòria de demà. La convocatòria d’aturades per donar suport a un sector de la burgesia és completament incompatible amb el sindicalisme de classe. Una aturada convocada per la Patronal no és una vaga, és un lockout patronal.

Davant d’aquesta situació, el sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) no secunda les aturades convocades per la Patronal i demés organitzacions, sense perjudici de la decisió que prengui cada afiliat.

A Betevé parlen del concepte de manera tímida: 

Advocats del Col·lectiu Ronda asseguren que fer servir el concepte aturada és confús perquè no té regulació i ho deixa tot en mans dels pactes a què puguin arribar treballadors i empresa. Recorden que en el cas de les vagues també hi pot haver acords, com que el treballador no deixi de cobrar el sou.
Una altra manera d'aturar l'activitat sense que ho hagin de pagar els treballadors és fer un tancament patronal. En aquest cas les empreses poden decidir aturar l'activitat en qualsevol moment però estan obligades a pagar els treballadors.

Als Telenotícies van tenir la caradura de dir que l'aturada va ser massiva a l'Administració Pública! 

En comptes de convocar una vaga i que la hi secundi qui vulgui, es van voler assegurar el resultat.... trampes i més trampes!

Hi va haver molta propaganda a favor.. feta pels mateixos que solen queixar-se de les vagues, de si s'enfonsa el país per culpa de no anar a treballar un dia... i que ens recorda el que diu el text sindical sobre "donar suport a un sector de la burgesia" que mai no es mou per als obrers.


I... hum... vaga? ¿Això no és per defensar drets laborals? Així que resulta que els sindicats estan d'habitual amagats quan veuen a un assalariat no sigui el cas que vagin a molestar, però després munten una vaga extralaboral, política, quan ens van menjar el tarro durant anys dient-nos que no, que allò bo era anar a la feina i llavors, després de la jornada laboral, com que estàvem tan convençuts i tan compromesos, doncs no dubtaríem en anar a protestar... Quina colla de manipuladors. Quin govern de mentiders... empatats amb els del govern del PP
Mentrestant, la Generalitat diu que pagarà "els 200000" tothom perquè, és clar, no podia treure diners als funcionaris que feien vaga per recolzar el missatge emès per la Generalitat.. compte, que té delicte la cosa... i, per la nit, el ministre ens recorda que les finances autonòmiques estan intervingudes, ique no pagaran el dia de no-feina. Quina banda d'abusons!


Ens vam dedicar a donar un llarg tomb per comprovar si hi havia aturada de país o no.

-Tots els bars tant en zones comercials, com en barris com als centres estaven oberts i amb gent. Es veu que no els calia ser solidaris amb els ferits. 
-Les botigues dels eixos cèntrics, en canvi, sí que estaven tancades. Suposo que unes per convicció però no sé si totes. que las tiendas de los ejes céntricos estaban cerradas (unas por convicción pero no sé si todas, perquè sospito que tanquen de manera habitual quan hi ha vagues. 
 -Ara bé, perruqueries petites tancades però les cadenes obertes.
-I això ens permet entrar en gran: centres comercials, supermercats inclosos Carrefour, Caprabo/Eroski, Dia, Condis de pakistanesos, Mercadona, Akí, Leroy Merlin, Conforama i força basars xinesos (tret dels situats en alguns centres urbans). De lluny vaig veure gent a les escales mecàniques d'un Ikea. 
La ràdio informava del tancament de les botigues de Sorli. Em consta que la cadena Pà Artesà del Vallès també tancava... però, en canvi, vaig veure altres forns i fleques petits oberts.
-Així mateix, malgrat que pensava que estarien tancades però estaven obertes les botigues tipus El Corte Inglés o MacDonald's, objectius típics en aquesta mena de comedieta que que imita una batalla contra el capitalisme però que no ho és.

En tots els casos, hi havia treballadors... poca gent en alguns llocs potser per solidaritat o potser per l'hora... 
A l'hora d'anar a la feina, la quantitat de gent semblava ser menor que altres dies... en canvi, a la tornada era més gran: se'n tornaven a casa de bon matí? . Camionetes, camions i cotxes. 
Les botigues de materials de construcció -francament, no pensava que n'hi haguessin tantes- estaven obertes i amb gent, perquè una cosa que ens va sobtar es trobar gran quantitat de gent arreglant carreteres o clavegueres o fent obra pública en general o fent de paletes. Potser és cosa de l'hora central del dia, però és clar que no estaven pas de vaga. 
Els Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament i la resta de la Generalitat va tancar la paradeta: Sanitat, etc.  Ara bé, de manera totalment opaca: cap document per escrit a cada treballador i cap informació clara a la web. Sí que existia, però amagada. La pàgina de la Generalitat és una cosa que diu que "en aquest moment el més buscat és" i sempre el mateix "beques..." El cas és que em consta que hi havia escoles buides, però en unes altres es feia el dinar per als alumnes de menjador; en altres, hi havia nens al pati. 

La intenció és clara: influir en la por a què pot passar si surts al carrer, i quedar-se a casa (ai, que les carreteres estan tancades, ai que els tractors) però també es va voler que la gent tingués el problema dels fills a cada perquè no hi ha escola i què fer... perquè no totes les feines deixen els fills, o no són llocs aptes o, tornem a la por, que si hi ha gent que pugui fer mal, que si els policies, que si anuncis falsos d'infiltrats per fer mal... va ser una pressió en tota regla contra el ciutadà de peu per donar la sensació irreal d'una aturada amb un objectiu explícit que n'amagava un altre.

Vam veure escoles amb alumnes, i alumnes amb pares i maletes del col·le cap a les 16:30 o les 17h, que són les hores habituals de sortida dels alumnes.

La Fira de Barcelona va enviar missatges en català, castellà i anglès dient que les seves fires es mantenien sense alteracions, malgrat la manca de transport públic. També va dir que no hi van haver incidències. 

Per les notícies de la tele m'assabento que la Seat no va tancar. No sé si treballen molts o pocs allà. Diuen que sí que n'hi ha però no he vist mai ni una oferta de feina ni ningú, en general, que haurien de ser molts, que diguessin que hi treballan o que hi han treballat. Sospito que tot són robots i un alemany i un italià que manen molt, així que potser no els calia ni tancar. O igual sí que hi ha centenars o milers de treballador, com diu la llegenda sioux.

Les gasolineres estaven obertes. I en vaig veure unes 15 o 20 tranquil·lament.
Cap a les 17-18h, en un lloc habitual de lligam entre la localitat i els polígons industrials em trobo amb una quantitat de vehicles habitual a la que conec. Clarament amb pinta d'anar i tornar de la feina. Que igual alguns o molts van a anar a manifestacions perquè, des de les 18h, s'hi veia molta gent vestits amb banderes: a mi m'ho diuen fa 10 anys i no m'ho hagués cregut... no sabia que el personal seria tan patètic, uns amb capes de banderes independentistes i uns altres banderes espanyoles. Pensava que vivia en un país avançat. 

No vaig poder veure bancs, que no obren per la tarda. 

El cas és que s'hi veia gent, sí. Inclús una imatge de la tele va mostrar Sabadell: que no existeix per a TV3. Sí, molta quantitat ¿però significativa? ¿era una proporció fiable del 200000 habitants de la localitat? I... per què anaven amb estelades i no amb banderes de la pau si l'objectiu era manifestar el rebuig a la violència, no demanar la indep... calla, a veure si...!

En conclusió és que, en condicions normals, va ser una vaga de seguiment mediocre, segurament com passa habitualmente, però la premsa ho va magnificar... si afegim el lock-out en algunes empreses com la Generalitat de Catalunya, però el moviment certament actiu de centres de feina i de gent en bars... podem parlar sense embuts de propaganda política fent servir d'esquer els propis ciutadans. 

Els trens i metros no funcionaven. però sembla, no trobo gaires dades, com si la CGT tingués una presència forta al sector ferroviari. Afegim que TMB i FGC són empreses supeditades a la Generalitat, de manera directa o indirecta, però que, a més, és aquesta institució qui diu cedir Rodalies a Renfe, així que ens trobem de nou en aquest joc de fer-se trampes al solitari en comptes de permetre el lliure albir.

No hi ha vagues per millorar les condiones laborals o els sous... ah, però sí que n'hi ha per plantejaments polítics en comptes de protestes per altres camins... o de fer les coses bé i en condicions.

CGT i altres sindicats plantejaven molts dies de vaga. Del 2 al 13, del 3 al 11... un embolic, augmentat per la pròpia Generalitat. Són sindicats minoritaris i de cert to maximalista (significa que volen grans objectius), així que la idea semblava fer una vaga general revolucionària... amb quina base? amb gent que no sap de què el tema? amb treballadors que no van a anar a votar perquè igual no sabien que hi havia cap referèndum o que hi estaven en contra o que sabien que era il·legal o vagi vostè a saber què més?  ¿Una vaga indefinida per proclamar la independència? ¿I amb què es menjar aquells dies?, és el que vaig pensar tot d'una quan vaig enrecodar-me que alguns cupaires potser tenen propietats rurals i no passaran gana. Caram, caram: de CiU a la CUP.

Llegeixo que hi ha previta una altra vaga per la setmana del 12 d'octubre... pot ser res o pot ser un altre focus de tensió per treure rèdit polític, i ens preguntarem de nou si pensen fer alguna cosa per millorar els drets dels treballadors.

A 24Horas de TVE o a RNE gairebé no va existía la vaga-protesta-aturada de país... una mica sí, però van passar de seguida a defensar els cossos policials en una tendència que va anar en augment de manera vergonyosa durant la resta de la setmana, fins arribar a ser insultant per part de tots els tertul·lians-voceros del règim.

A Catalunya Ràdio/TV3/CCMA y RAC-1, van emetre formats reduïts dels programes del matí i després música . En concret, Mònica Terribas, en la seva plataforma que li paguem tots els contribuents va optar per fer agit-prop (agitació i propaganda) a base d'insistir que la gent no sortís a de casa perquè estava tot col·lapsat i llavors enumerava carreteres i carreteres... tot allò que es troba a faltar quan fan la mal anomenada "informació del trànsit" diària perquè ni allò és informació...  Resulta que, reflexionant unes hores després de sentir angúnia, eren sobretot carreteres de Lleida, rde zones rurals, taponades per tractors i segurament amb algun pacte d'estar-se una estoneta, mitja hora, posem per cas... De totes maneres, quan vaig sentir dies enreres sobre la tractorada sobre Barcelona, vaig notar l'abús tractoril que es tornava a repetir el dia de l"'aturada de país" del 20171003: ¿qui té diners per comprar-se un tractor o a qui li donen una subvenció per a aixó i qui té un local prou gran per guardar-lo o un terreny per aparcar-lo o per fer-lo servir de manera eficient per fer el que facin els tractors? És com aquelles vagues del amos dels camions, tan celebrades per la ràdio de dretes (tota) que maleeix les vagues dels assalariats del camions. Aquí va passar igual: van tractar els tractoristes d'herois quan són gent amb prou diners com per tenir un poder per protestar -aturar una carretera- que un ésser normal no té. 

Per la tarda, per contra, al 3Cat24, s'insistia en què la gent anava "amb ambient festiu" i com bonament podia cap a la Plaça Catalunya, malgrat l'absència de transport públic (en lock-out)... el missatge és que calia anar-hi perquè et perdries una festa de país.
Així que calia no sortir de casa però sí que calia sortir de casa, i una cosa era perillosa de no acomplir-la i l'altra era divertida i estimulant de fer-la... i això NO és participació des d'avall sinó mobilització des de dalt.  amb manipulació des dels mitjans de comunicació públic i des del amos polítics de la Generalitat de Catalunya que fa molt que ha deixat de ser una institució,  si ho havia estar algun cop on els mèrits i les capacitats fos la força motriu dels seus directius.

Así que, no había que salir de casa pero sí que había que salir de casa: y eso no es participación desde abajo, por tanto, sino movilización desde arriba.