No ser un fan a l'ús comporta aquests riscos. O no ser-ne un fan en absolut.
Els riscos són ser malinterpretat. M'encanta que existeixi el Saló del Comic o qualsevol activitat similar, però em veig obligat a senyalar un cop i un altre massa mancances.
Durant els anys 80 i 90 semblava que el comic infantil no existia i no havia existit mai, com si ¡per fi! s'haguessin pogut deslliurar dels tebeos de riure. L'important era el comic adult, que bàsicament s'exemplificava en ties nues i futurs apocalíptics en una repetició que abominava, malgrat l'aspecte, de tot tipus d'imaginació. Llavors va venir l'època de Pilar Gutiérrez a qui recordo al programa Més Enllà de la Vinyeta (COM Ràdio), dient sempre que "este comic le gustará a alguien que no lea comics", en una expressió que no he sentit mai.
Ferran Adrià o Karlos Arguiñano dient: aquesta sopa és per a qui no li agraden les sopes.
Audi dient que ofereix un cotxe per a qui no li agrada conduir o Seat dient que el seu nou Toledo és per als que passen del món del motor.
Com pot ser que no t'agradi la sopa o els cotxes?!!!
Doncs es veu que si ets del comic sí que pot dir-ho, inclús cal dir-ho. Queda bé, perquè els comics són tan ridículs que inclús els mateixos venedor, en comptes de dir que molen, han de demanar perdó i acostar-se al consumidor dissimulant: que tinc una cosa que sembla un comic però no t'amoïnis que no n'és pas, que és una altra cosa, una novel·la gràfica, que no va de superherois ni de riure, que és profund (de plorar i amb dibuixos estàtics en primer pla).
Curiosament, junt amb "el comic per a qui no li agrada llegir comics", va ser llavors quan es van veure alguns superherois a les exposicions i activitats, que tampoc no havien existit gaire perquè eren part de l'imperialisme yankee, per bé que començaven a ser una sortida professional anhelada per bona part dels dibuixants.
Després, va arribar la llarga temporada de Carles Santamaria... que sí, que sembla un friki i potser això mola, i que durant el seu mandat h fet que les exposicions i xerrades hagin estat el més variades possibles. Ara bé, no és per la varietat en cada nou saló sinó per la repetició d'aquesta varietat: sabem que hi haurà una exposició del Capitán Trueno o d'Ambrós o de Víctor Mora, una o de Jazz Maynard o de Blacksad, i sabem qui i com parlarà als debats, una de les quals serà de periodisme o periodistes a la historieta. I sabem que el temps de cada mesa rodona serà escàs, que les traduccions simultànies seran de pena, amb un paio quequejant en català o castellà el que ha dit un altre en anglès o francès, fent que, si saps l'idioma estranger, et repeteixin la mateixa informació. Si no el saps, una xerrada de 45 minuts es redueix a una de 15 minuts on t'has perdut amb la primera intervenció. Impossible el debat. Hi ha una cosa que se'n diuen auriculars. En vénen als xinesos, als pakistanís, al mercadillos, inclús al Corte Inglés i a botigues d'informàtica i als hipermercats. Hi ha empreses que distribueixen aquest material per a empreses, centres de conferències (com que a la Fira de Barcelona no se'n fan no ho saben).
També hi ha traductors oficials que han fet una carrera de Traducció i Interpretació. Cal pagar-los, però cap problema perquè podeu pagar per hores o per minuts o per sospirs, que per això heu perpetrat un parell de reformes laboral. Gent preparadíssima a quatre durets.
Al 2014, veiem les activitats:
17.00 – 20.00: VII Jornada. El còmic, una eina pedagògica.
Jornada de ponències dirigida a docents i pedagogs que s'han inscrit prèviament. Organitza Ficomic amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
17.00 – 18.00: Conferència “Els solcs de la història”. Ponent: Paco Roca.
18.00 – 19.00: Conferència “Barcelona 1706-1714. Dietari d'un adroguer. Recursos didàctics per treballar a l'aula. Ponent: Oriol Garcia Quera i Anna Grau.
19.00 – 20.00: Conferència “L'àlbum il·lustrat”. Ponents: Mònica Badia, M. Teresa Verdaguer i Carme Pardo.
TOT L'anterior només és per a docents, és a dir professorat i personal assimilat bàsicament del Departament d'Ensenyament que són els que se'n poden assabentar. Són acreditats específicament per a aquesta activitat com si es tractés d'un curs de formació. Amb truc, és clar, perquè total, només són tebeos, així que per a aquesta activitat, no compten els possibles punts que donen per a aquests cursos.
Per tant, es fa servir la infrastructura del Saló del Comic, però ho podrien fer a la presó Model o a les carpes Bora-Bora. No és una activitat on hi pugui entrar qualsevol individu que hagi pagat l'entrada, que segur que hi ha de tot, i deixaran que algú s'hi coli, però dubtem que sigui habitual.
Divendres 16 de maig
16.00 – 17.00: Taula rodona “Les guerres mundials al còmic”. Moderador: Vicent Sanchis. Ponents: Chloé Cruchaudet, Pasquale del Vecchio, Javier Hernández i Ramón Rosanas.
18.00 – 19.00: Conversa “La Guerra de Successió il·lustrada”. Moderador:
19.00 – 20.00: Taula rodona “Personatges corrents a la guerra civil”. Moderador: Toni Guiral. Ponents: Pepe Gálvez, Ramon Boldú i Ángel de la Calle.
20.00 – 20.45: Conferència “Dibuixant una galàxia molt, molt llunyana...”. Modera i presenta: Rubén González (Star Wars Catalunya).
He tatxat tot allò que no té res a veure amb el comic.
Es podria haver fet un seminari sobre Guerra i Comic, a les facultats d'Història, i amb accés per a qualsevol habitant, però resulta que s'ha optat per fer una temàtica de Guerra Sense Comic a dintre del recinte del Saló i al mateix espai i dates, és a dir, que, de fet, se suprimeixen activitats sobre la historieta.
Suposo que caldria anar a Tarraco, on el dijous sí que fan una activitat d'Història i Comic, amb l'incombustible Nani Blasco. A la Volta del Pallol, donen la benvinguda a César (molt adequat) Espona, a les calendes del dia de Júpiter dijous 20140515 a les 20h, per parlar sobre Alix, sèrie ambientada a l'època de l'emperador August. Ja hi havia estat.
Dissabte 17 de maig
16.00 – 17.00: Taula rodona “Les Brigades Internacionals al Còmic”. Moderador:
17.00 – 18.30: Taula rodona “Dibuixant el 1714”. Moderador:
19.00 – 20.00: Conversa “El reporterisme dibuixat”. Moderador:
Tatxem allò que no té a veure amb el comic. Pot ser molt interessant. A can maginoteca ens interessa, però no és pas el context adequat.
Destaquem més coses negatives. Què hi vols? Aquí, fent amics;
1.-2014 celebra l'aniversari (tricentenari) de 1714 que s'ha convertit, no en un esdeveniment històric a recordar sinó en la punta de llança de la mitologia nacionalista, convertit en fets adequats partidísticament i ideològica allò que té un context social, econòmic, polítics i, en defnitiva, històric, diferent, però que no només es percep sinó que es vol implantar com si fos una mena de maledicció històrica. Sort que sempre podem llegir l'àlbum 1714 d'Oriol Garcia Quera, per desintoxicar-nos. Ho veiem reflectit en les xerrades, que només tangencialment.
2.-2014 celebra el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial al 1914. Però això ha esdevingut, no una visió del 1914 sinó dels tebeos d'Hazañas Bélicas, comandos aulladores i escapisme amb algunes gotes agres que passaran per intel·lectuals. Context històric, i si no ja m'ho diran vostès: Segona Guerra Mundial i Guerra del Vietnam. I això implica la falta de novetat, per tant, la repetició de nou d'allò ja fet al 2004 amb el comic antibèl·lic, que al final acaba sent també historietes de guerres i amb els mateixos convidats: Joe Sacco i cia.
Com és que repeteixen tant en autors i en presentadors?... si només les Jornades Comiqueres de FNAC, Institut Français i SD Distribuciones poden aplegar 80 o 90 professionals en signatures, o si una llibreria com Norma Comics Sabadell va poder ajuntar a desenes de dibuixants el dissabte 20140510. A la presentació de les jornades el divendres 20140509, a l'Institut Français de Barcelona (carrer Moià, que si no sabeu per on para us perdreu perquè és un carreró que va d'enlloc al buit), es va afirmar amb contundència que és la distribuïdora qui impulsa aquest tipus de Jornades, que gairebé que han de fer una empresa que "hablando en plata somos un mero operador logístico" (un magatzem). La varietat (enllaç que és només una mostra) va ser la tònica de les Jornades moderades pel showman Jordi Ojeda: presentador, equilibrista, entrevistador i entrevistat, descriptor de tebeos variats, iniciador de la claca i aclaridor de dades teòriques i econòmiques.
Conclusió parcial: es poden fer les coses MILLOR, o simplement bé.
Potser l'única repetició a les Jornades sigui la presència de Jordi Ojeda, tot i que, vist en acció no sobrava en tota l'estona, car sabia fer servir el micròfon (la periodista Ana Abella no, i, diguem-ne, que això es farà a la carrera; massa ganivets de pal per massa ferrers) i sabia saltar d'un tema a un altre, canviar d'ambientació, passar d'una resposta llarga a la lleugeresa del dibuix, amb la gran idea de fer que els dibuixants, i en van ser molts, dibuixessin en directe amb una càmera zenital que mirava des de dalt -l'ull de falcó arriba a la historieta al 2014- i es projectés al decorat d'un teatre... en fi, que si tot és així, aquesta repetició es interessant.
Passem al Saló del Comic i trobem repetit el mateix moderador, que al seu torn és periodista, tertul·lià i presentador de potser massa mitjans de comunicació, entre ells, a l'antic Canal Català i ara ElPuntAvuiTV on presenta una cosa on per al dia 1 de maig, es va sortir del seu guió pannacionalista ("pan" en el sentit de "tot", que "tot el que es diu és sobre aquest tema i no hi ha res més") i va dur un líder sindical. Va reservar-se un epíleg, amb el convidat somrient, per fer un clatellot ranci i antisindical i antiobrerista: "malauradament els sindicats continuen essent necessaris" va dir després de criticar-los que demanessin "tornar als salaris de fa cinc anys", és a dir a cobrar entre 900 i 1000 euros, que és menys del que val una planxa original de Hal Foster. Em plantejo si dirà el mateix en una entrevista a algun líder del 11 de setembre... si serà tan crític o si la crítica només anirà o aniria per l'hem d'estat tots junts fent pinya i no disgregar-nos per assolir les fites.
Vicent Sanchis representa a una dreta dura, tot i que de vegades no ho sembli si el sentim de tant en tant, perquè sembla que només representa un cert catalanisme ampli, que ha derivat en independentisme mitificat. Alhora, per tant, carrega, sempre que pot contra els drets socials i econòmics plantejats com a concessions d'un entorn econòmic fort i no com a conquestes de la civilització, sempre amb aquest to de "malgrat que està molt bé que hi siguin si pot ser", "tant de bo, ai làs, si poguéssim mantenir-los".
En Vicent Sanchis està incardinat als estaments mediàtics del poder: tertul·lià a Catalunya Ràdio, periodista-entrevistador amb programa propi a Canal Català en la seva darrera etapa intereconomistaindepe, al seu programa però ara a la rebatejada cadena ElPuntAvui Televisió, al mateix diari El Punt Avui, que dedica, doncs, com a 4 o 5 fulls a conferències sobre les virtuts d'una independència, però que mai no ha dedicat tant d'espai a cap barri amb problemes des de 1977 fins ara. És a dir, la nació burgesa sí, els problemes socials, no, tret que es pugui treure la punta del dèficit fiscal i derivar cap a la nació burgesa sí. Hui, ja hi som, l'antiquat que parla de burgesia. Va estar ficat com a capitost a Barça TV, una d'aquestes, de tantes, feines sucoses, només accessibles a segons qui. La mateixa temporada que el fan fer fora de la cadena del Barça el vam veure fent presentacions i participant en exposicions sobre Hal Foster i Alex Raymond o altres dibuixants clàssics. Sí, va estar bé, i no em queixaré pas d'haver tingut l'oportunitat d'haver vist originals de Foster. Ara bé, des d'aquí ja el tenim incardinat (incrustat?) un altre cop en un altre lloc privilegiat. I suposo que no cobrant els sous de fa cinc anys.
El reporterisme il·lustrat... ja ho vam veure ¡al 1989! i en anys posteriors. Una mica d'originalitat. Gràcies.
Diumenge 18 de maig
11.00 – 12.00: Taula Rodona “Un còmic amb Història”. Moderador:Vicent Sanchis. Ponents: Paco Roca i Robert S. Coale (Professor d'Història de la Universitat de París).
14.00 – 14.30: Entrega dels Premis del 3er Concurs Escolar Saló del Còmic.
17.30 – 19.00: Taula rodona “La memòria dels dibuixants”. Moderador: Jordi Artigas (Associació Zoòtrop). Ponents: Abril Bonet, Paula Carnicero, Ramon Niubó, Gabriel Gómez.
A Toni Soler el van fer comissari del Tricentenari del 1714. Presentador de tele, Periodista, historiador i familiar d'escriptors, no necessàriament per aquest ordre d'importància. A Vicent Sanchis sembla que l'han nomenat Mariscal Major del Regne, perquè es dedica temes bèl·lics en general en aquest saló.
Repetició i abúl·lia.
Temes aliens a la historieta... no crec que ens sorprenguin, la veritat.
Deixem la segona sala de conferències per a un altre article.
Nota final: pocs dibuixants, pocs guionistes, pocs tècnics o divulgadors de la historieta, alguns historietados i cap politòleg o politòloga ni sociòleg ni sociòloga que ens haurien pogut parlar sobre els conflictes dels poders i actors implicats en cadascuna d'aquelles guerres... i, pel que a mi m'interessa, sobre la visió ideològica que es dóna als comics, sobre els actors que hi apareixen, sobre quins són els bons i quins no, i quin editor i per què ho va decidir.
Sabem que "un altre any serà" no és la frase adient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada