Marxes de la Dignitat i A què jugueu, sindicats?

Data Estel·lar caram-caram Dijous 20140320

M'assabento de forma completa avui que hi ha una activitat política anomenada Marchas de la Dignidad.

Em diuen que el programa del Buenafuente en parla. El fan tan tard i tot això que, en fi... suposo que sí que algú el deu veure.

Vaig llegint la premsa (El Periódico de Catalunya, Público i algunes coses variades com alguna La Vanguardia i retalls solts per Internet). De vegades miro algunes notícies de la tele... de fet, l'altre dia em vaig descobrir veien les notícies de Tele5 i d'Antena3, i no va ser tan dolent com sembla, o els vaig agafar en un bon dia o han passat els temps en què mig telenotícies era de propaganda neoconservadora i de policies iankis perseguint i disparant i després deu minuts de Real Madrid (un que ha tossit i l'altre que no) i dos del Barça.

I, sobretot, panòplia àmplia radiofònica, cosa que ens va per temporades, i ara es veu que tocava: Catalunya Ràdio (la nena del llibreter callarà fins que no rebi una ordre de ser incissiva per part del comissari polític), RAC1, RNE-1 (tot i que em temo que la meitat de la programació la comparteix amb RNE-5, gairebé suprimida), algunes ràdios locals (que bàsicament parlen d'esports), Onda Cero, la COPE (el nét no en parlarà mai si no és per dir-los bolxevics maleïts) i alguna cosa més.

A la SER... en fi, quan sento trossos del programa de la tarda del Francino veig que és el típic i sosaines programa d'anècdotes dels oients on els que locutors cobren per riure.

El resum: no estic informat de cap Marxa de la Dignitat.

I suposo que n'hauran informat, d'estranquis, per dir que sí que han informat. Ara bé, entre les 7 i les 9 del matí o les 5 i les 10 de la nit, no he coincidit, ni per campana de Gauss, amb cap informació d'aquestes.

Un dia passat veia una mena de foto (diria que no es movia, així que no seria un vídeo) amb una marxa andalusa. Em va semblar veure al del Sindicato Agrario de Trabajadores. Vaig pensar que era una protesta sectorial agrària o vinculada a Andalusia i en el marc combatiu d'aquest sindicat.

I ajuntant-ho tot me n'adono que no farà ni deu dies que per la feina han passat gent dels sindicats. La feina d'aquests paios, després de lustres de veure'ls en acció és la de passar desapercebuts: no parlen, intenten no trobar-se amb ningú. Quan els veu algú que no sigui un afiliat al qual li duen alguna informació concretado, els falta l'alè per xisclar: "ai, mareta, que m'han trobat!" No debaten, no xerren i no discuteixen, tampoc no volen exposar les seves idees, talment com la majoria dels polítics locals (gent que no fan política, com va dir aquell).

Encara recordo un, de la CGT, un sindicat pressumptament anarcosindicalista, que va venir, en silenci, mentre ¡tela marinera! hi havia un comerciant de coixins i hules

No comprendré mai que es permeti que entri gent a fer negoci a certs llocs de treball, aixafant l'hora de treball... la gent s'hi queda per una tassa ronyosa o una funda per les targetes... i això diu molt de per què socialment, culturalmente i a nivell de drets polítics i socials i econòmics estem tan malament: perquè n'ha ha massa gent que es ven per un llapis de propaganda o un penjoll, per miralls i pedretes de plàstic que brillen o per una funda de 30*70mm.

Doncs bé, el sindicalista de la CGT no va comunicar res de veu a ningú dels que treballaven allà. Per descomptat, no va dir res sobre cap Marxa de la Dignitat. Ni va deixar cap rètol, nota o cartell en aquest sentit, d'igual manera que ni CCOO ni UGT (uns desapareguts) ni cap sindicat corporatiu en va deixar cap informació verbal ni escrita al respecte.

A què juguen aquesta gent?

Apropem-nos millor a l'escena: en acabar, el de la CGT sí que va parlar amb algú. Evidentment, amb el venedor, al qual li va preguntar pel preu dels hules, per comprar-ne un.

Malament, si el sindicat teòricament més combatiu, més ideològicament d'esquerres, i tota la mandanga, no parla amb els treballador però sí amb un comercial aliè a l'empresa, i ho fa per un tema de comerç privat i privatiu, de coses seves, que només a ell individualment li interessen, i no per plantejar-se la utilització del lloc comú d'esbarjo dels assalariats per negocis privats -ah, el capitalisme!- ni per comentar a qui li vulgui escoltar allò pel que li paguen (sindicalisme, obrerisme, drets estruncats, què sé jo... de què parlen els sindicalistes, si no els he sentit mai perquè procuren callar?.



Així doncs, ha de ser la Maginoteca qui en parli una micona, en absència de cartells i rètols als taulers sindicals de les feines, a les notícies dels grans, mitjans i petits mitjans de comunicació professionalitzats, sense els quals, ens diuen des del 2011, no ens hauríem assabentat dels casos de corrupció... i que només han sortit quan han publicat la notícia per venjança o per interès partidista contra un altre partit, i s'han callat altres informacions o s'han callat i es callen informacions de calat social (si poden parlar de banderes i senyeres, per què parlar d'aturats depressius per no poder trobar feina?)... 


http://marchasdeladignidad.org/

http://www.frontcivic.cat/es/

Per cert i no està tan lluny: http://www.tratamientomemoriadepez.org/?utm_source=newsletter-socios-leads&utm_medium=email&utm_term=2014-03-18-memoriadepez&utm_content=2014-03-18-memoriadepez&utm_campaign=Pesca


Lunes siguiente:

NOTA PARA ERNESTO SAENZ DE BURUAGA (programa La Mañana, cadena COPE) y para RNE: entre las siete y las nueve de la mañana, pongamos que fueran las siete y media, en estas cadenas se habla de altercados, incidentes y demás "que ya se sabía que iban a suceder" en relación con las Marchas de la Dignidad que han dejado no sé cuántos heridos entre policías y manifestantes... Réplica evidente: "no se sabía que iba a suceder" aquello que tú, Saenz de Buruaga no habían explicado durante los veinte días anteriores. Si lo hiciste, sería a las once y media de la mañana y de estranquis. Ídem para RNE. Recordemos que Saenz de Buruaga se pasó años manipulando y mintiendo: España va Bien como único mantra i titular perpetuo de ministros sonrientes, sólo con voces de Aznar y sin voces ni caras del resto de personajes de la actualidad, en una pretensión de crear un líder ultracarismático. Eso fue en el Telediario de Televisión Española durante el primer Aznarato.

Lo mismo se puede decir para Radio Nacional de España: no recuerdo que entre las siete y las nueve de la mañana, Alfredo Menéndez ni su equipo dijeran nada de ninguna manifestación durante semanas de preparativos, así pues... queda un misterio: ¿cómo pudo haber 6000 o 100000 personas en las calles de una ciudad que no fuera Sebastopol o Kiev o Caracas sino un Madrid donde según nuestra radio pública, pagada con impuestos, no hubo ninguna noticia reseñable, más allá de las proclamas sobre el casco en la bici que suele hacer el pantertuliano Alfonso Rojo, que es de lo que habló la semana pasada, de eso y de Rusia? ¡Qué misterio periodístico digno de un Pulitzer! De golpe y porrazo, el fin de semana apareció gente a montones de manera inesperada que se manifestaron, se quejaron y se

A les ràdios catalanes hi havia Barça... O això o banderetes, o allò del trànsit que sempre és igual: que va malament però el transport públic va sense incidències (que vol dir que va malament, perquè anava malament la R2 de la Renfe, etc.). Tot i això, al RAC1, en Jordi Basté (El Món a RAC1).
El Davantal: Cap de Setmana de Retorns als 80. 
Ha dit: Una manifestació "com Déu mana (si no arriba a ser pels quatre rucs de sempre)". I destaca el que ha destacat  la premsa (afinem una mica: la premsa de la caspa ultradretana que només veu kale borroka quan no són els seus els que cremen mobiliari urbà en falles valencianes). I el que ha destacat la premsa destacada és la part violenta i no la part de propostes.

Tot i així, la violència és respectada, i no temuda pels poderosos. Era respectada ETA (no temuda) abans que abandonés les armes. I se'ns riuen de qualsevol que parli de cultura de pau o de coses així. Què vol dir això? Que el mateix Saenz de Buruaga, que té la informació que als ciutadans no ens farà arribar, ha hagut de dir que es poden defensar les coses que siguin (un canvi de règim, etc.) però que la violència no és acceptable. Són les mateixes paraules que sentíem amb ETA i que, sense armes es demostra que vol dir que només és acceptable la violència, que només es fa cas de les veus quan hi ha pals i garrots, i que les paraules o els referèndums o qualsevol proposta en pau és vilipendiada per terra, mar i aire.

I és trist anar descobrint que la violència sigui acceptada i respectada, cosa que vol dir que els valors de les élites són més atàvis i antics que els de la majoria de la població. I, per descomptat, menys cristians.