Àmbits. Revista del Col·legi de Politòlegs i Politòlogues i Sociòlegs i Sociòlogues de Catalunya. Després de 15 anys en paper, ara està disponible en digital. L'he posada en un enllaç a la banda. Un dia que m'ensenyin, a veure si faig un blog més xulo.
Altres àmbits:
Velocitat 54Mbps... Diuen per Internet que està bé, cosa que jo no crec, perquè l'antivirus ha trigat una estona llarga en actualitzar-se. En temps real, parlem de 15 dies. Que si aquesta màquina no serveix, que si tal, que si s'engega en verd, que si s'apaga en vermell... al final ha funcionat. Sense l'andròmina aquella, l'endoll del telèfon que, total, no serveix per res perquè, si truquen, adéu connexió, amb amb la francesa France Telecom sota el nom d'Orange (antic Wanadoo) o sota Telefónica sense accent anomenada Movistar, Tant se val. Ara funciona. Mírame y no me toques. Això és la tecnologia: no ciència sinó atzar. Ni un mot clar, cap resposta i només un paio que cobra per formatejar i deixar l'ordinador com estava abans. No canviar peces sinó comprar-ne de noves. No saber res més que això "¿de qué año es, señooooora? si esto ya no se hace así"... no, des de la setmana passada, no.
Dia en què m'assabento del nom Mini, el gat taronja, que era gata i que ha mort amb sang a la boca... diuen que per un accident de trànsit... pobret. El gat que menys molestava i que s'havia acostumat a descansar sota una pila de fulles i branques. No vull que sigui una "moralletja".Germà del negre i del blanc, o potser del gris, tan bufons, els tres juntets als pocs mesos de nèixer. Sembla que era un lloc tranquil per un gat.
Sol i cel blau. Una son estranya un son encara més. A les 17h somio que eren les 17h, que estava a l'ordinador, que tenia son però que hi havia una gent que no havia marxat encara i el cotxe encara estava allà, mig ensopegava endormiscat i al terra intentava esquivar un rellotge i alguna altra peça del menjador.. llavors desperto i eren les 17h, amb aquell solet tan bo i amb aquell rellotge i les altres peces no només a la paret sinó com reflectides al terra... potser un mirall, un vidre o unes ulleres... m'aixeco, vaig a la cuina, intento beure aigua i em dóna una angúnia... així que em desperto. Són les 17h, faig esforços per espolsar-me la son,cosa que em costa, vaig a beure aigua...i llestos. Somiar que es dorm està molt bé perquè es dormir dos cops, diu una meva iaia. He somiat que somiava, així que he dormit tres cops... tot i això, no em noto amb tantes forces.
LA GRIP D:Són diferents àmbits que poden succeir en un mateix dia, cosa que podria ampliar a les 24 hores i parlar de grips depressives no anunciades per metges, CAPs ni ministres: una grip que dóna uns pocs dies de refredat, un parell de dies de milloria falsa perquè la malaltia es recrudeix, la febre és contínua durant el temps que sigui, 4 dies, una setmana, quinze dies, i arriba a afectar anímicament. Plors, pensaments tristos, pegar familiars (m'ho han explicat)... fins que es millora. El Inistol no serveix -abuelo, no sea lelo y no se tome el inistol, que té mal sabor i no cura-. La gent et diu si "t'han donat antibiòtics?", com si actuessin contra els virus (només ho fan contra les bactèries). Si ens estem curant d'aquesta sorda epidèmia, és per l'atzar, no pas per l'ajuda mèdica ni per la informació dels mitjans de comunicació. Suposo que aquest any la ministra no rebria diner negre de les empreses farmacèutiques, i per això no calia parlar de cap grip A com aquell estiu-tardor de 2009... on tots havíem de morir.
La grip D del 2013 és una grip depressiva. Curiosament, per més que he explicat els síntomes, inclosa aquesta milloria falsa que fa que creguem que ja ha passat perquè "això dura aquests 3 o 4 dies", o la tos inacabable que comença on acaba la llengua al mig del coll i que ofega sense que es pugui treure res més que la paciència, la pèrdua de forces, la febre contínua, de 38ºC -o potser de 36.6ºC, perquè amb aquests termòmetres digitals el que importen són els símptomes i no el número)... tot això explicat no s'ho creu ningú... que potser també sigui un símptoma de la grip D: la incredulitat davant la malaltia... del mateix tipus que la que he notat que la gent sobre les malalties mentals, que acostumen amb una veu baixa que diu "quina barra i quines poques ganes de treballar".
En 24 hores ja he sentit més de dos casos on l'apartat depressiu apareixia.
Les grips són cada cop més fortes... i el calor al desembre i gener també. Igual no acaba amb la humanitat la seva contaminació de manera directa sinó que el seu canvi climàtic igual fa que al 2019, coincidint amb el centenari de la grip espanyola de 1919 (que vagi a saber d'on venia després de la Primera Guerra Mundial on van llençar tot tipus d'armament químic), la grip sigui insuperable i estigui ben alimentada per una temperatura inadecuada de calor i mal bon temps invernal, amb calefaccions.
Un altre àmbit va ser el de com la Generalitat de Catalunya malgasta diners i diners, abocats a amics, coneguts i saludats. Sembla ser que al Paral·lel tenen un edifici, al costat del famós teatre Molino. Es un edifici de noséquè del Departament d'Ensenyament. Doncs sembla ser que van fer un simulacre d'incendis, que es veu que està de moda fer-los entre el febrer i el març perquè darrerament només sento que simulacres per aquí o per allà. L'edifici és de la típica façana de vidre que no dóna enlloc. La idea de les finestres és que es puguin obrir, però a Catalunya la gent, vinguda d'arreu, odia obrir les finestres perquè entra pols o vent o airet o fred o calor o el sol fa malbé els mobles o qualsevol altra estupidesa semblant que fa que haguem de transitar entre cavernes ombrívoles (per això no podem ser com els alemanys o els danesos). Segons sembla, al simulacre no cal seguir els rètols de sortida d'emergència. Sobta en un lloc oficial. Cal seguir algú altre, suposo que el coordinador de planta o així. Llavors, compte amb un edifici que pot haver costat 10 milions d'euros -m'és igual si només és un milió-, a la gent la van fer baixar per una escala metàl·lica de cargol per uns terrats -ai, els gafapastes haurien somiat, si no estiguessin tots vivint la vida a Deutschland- on hi havia coloms morts (no m'ho crec? ¿és que ningú no neteja? no érem els més nets d'Europa? o això ens deien els que havien anat allà fora). i llavors em sobta que em diguin que s'entra per una porta més aviat baixa (me la imagino: de les "sortir al terrat", una mica galliner) i es baixa per unes escales interiors d'uns pisos de viure, antics, i amb els esglaons alts (sí, és que al segle XIX els feien així, i fins ben entrat mitjans del segle XX)... aquests esglaons no s'acabaven mai i estaven DESGASTATS. Segurament, el miserable amo del lloguer ha passat sempre de tot, menys dels diners i de les amenaces per fer fora els veïns. Però, compte? No havíem quedat que era un edifici públic, del Govern de Catalunya, de la Generalitat... Sospito una altra "moralletja". Al carrer, hi havia vidre de la façana moderna fins el primer pis de l'edifici del costat, i després, fins a dalt, ja era l'edifici vell i atrotinat, potser bonic si hagués estat arranjat, cosa que no s'ha fet mai ni es farà... Darrera de la façana pagada a preu de gratacels qatarí, no hi havia més que un edifici en ruïnes, amb unes escales on el dia que es cali foc o hi hagi una emergència no quedarà ningú viu.
La lògica diu que s'hauria d'haver fet unes escales d'emergència en condicions fins al carrer, i no passar per un edifici en ruïnes. Si aquest edifici, cosa possible, dóna a l'interior de l'altre, encara pitjor, perquè tot s'hauria d'haver adequat a la seguretat moderna, començant per la llum, les escales i les alçades de les portes... el Departament d'Ensenyament ha estat manat bàsicamente per CiU, i durant uns 5 o 6 anys per ERC i per PSC (PSC-PSOE). Aquest ha estat el seu llegat: un edifici modern per fora, tot i que no s'adiu amb l'estil tradicional del barri, sense llum natural per dintre i que, quan té emergències, surt per un bloc de pisos que amenaçaria ruïna fins i tot al casc antic de Lleida, on de vegades cau al terra alguna casa d'aquestes. Què més ens pot oferir CiU i els altres?
Molts àmbits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada