2015

Data Estel·lar kpassasurinam Dimecres 20130213

Buscant informació sobre l'expert d'en Superman del missatge anterior, Eloi Blai, he acabat a Comicat. Confòs, he cregut que era un dels redactors d'aquella web, però el seu nom no apareix. 

Tot i això, faig com sempre i xafardejo una mica, a veure si hi havia alguna cosa d'interessant, i n'hi havia.

Es tracta del comic en procés, SS.CAT, una història que sembla de tiros en una Catalunya independent al 2015.

M'ha donat por per diferents raons, potser la proximitat del conflicte en termes socials i geogràfics i temporals, però també per a veure què ens hi trobarem.

El gènere és descrit com a política-ficció. Que m'hauria d'agradar si no fos que generalment el prefereixo cuinat a casa per mi.

Veig la típica referència nazi.

Alhora veig a ¿Ben Urich en una pàgina del Daredevil de Mazzucchelli i Frank Miller?

Veig poc diàleg i massa text explicatiu. 

I sang a la que podem.

Això m'amoina. Un altre cop les mateixes referències.

El títol em recorda a un llargmetratge d'animació catalana... noséquè 2020, el títol no el recordo. No he vist la pel·li. Crec que és d'un planeta on passarien coses, però no ho puc assegurar del cert. ¿Albergínia 2020?

També em recorda a una altra pel·lícula, aquesta d'imatge real (o irreal), de la qual tampoc no recordo el títol però que tenia una escena d'una torxa olímpica tipus làser que engegava el pebeter des del terra... no tan llunyà d'allò que al final va acabar succeïnt de l'arquer Rebollo (podria haver viscut molt bé d'això tota la vida passant de tele en tele però no ho va fer). Esborraré qualsevol comentari que digui que allò va ser un truc. Els esgarriacriatures que marxin a la Zona Negativa.

 En aquella película, em sembla que fallida, evidentement, o no estaríem parlant de cinema català, durant els Jocs Olímpics es proclamava la independència de Catalunya. Recordo que hi havia una certa efervescència que donava a entendre que era imminent aquest fet, o almenys la crescuda immensa de vots d'ERC de l'agent convergent Àngel Colom i Colom i Pilar Rahola (abans de ser tertul·liana i després de ser periodista). ERC, per tant, ja a principis dels anys 90 tirava més cap a la D que cap a la E.

D'altra banda, hi ha una cosa que sempre que em trobo amb aquestes propostes em ronda pel cap: el llibre Alfons XIV, que em van regalar al Cortinglés, per haver comprat altres coses, un any que no vaig encertar ni una lectura (d'on va venir la crisis tebeística integral). Es tracta d'una novel·la de Lluís-Anton Baulenas, de qui vaig llegir en algun diari, que seria La Vanguardia, dic jo, que era un escriptor de best-sellers de qualitat, com la llet Pascual. Però el cert és que gairebé mai no em trobo el seu nom ni cap entrevista per ràdios ni teles. Aquest 2013 n'he vist alguna cosa. I d'aquell llibre, res. Un llibre d'intriga, la qual es resumeix en saber quan trigarà a morir el fill d'Alfons XIII, durant els anys 40 o 50. El soroll dels daus del parxís mai no sonarà igual.

Té un to que podríem anomenar intriga bruta franquista ccom a subgènere, que he notat que sobrevola el llibre Franco, Una Historia Alternativa, d'autors diversos... però que sembla que es repeteix en altres indrets de la ficció política espanyola (catalana), com si hagués de ser una necessitat. 

No sembla tan bruta la realitat política tal i com la veiem en ajuntaments (a peu de carrer) o als mitjans de comunicació.

Bruta en el sentit de sang i fetge arreu.

Podríem parlar de Papers Robats Que Cremen, el llibre de Vicenç Villatoro que no hauria d'estar descatalogat sinó en reedicions permanents. És clar: té el problemàs d'haver estat catalogat com a Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) i això a Catalunya (Espanya) no es perdona  perquè aquí els homes fan coses d'homes i les dones, també.

Intentem estar atents d'aquest projecte de SS.CAT, a veure que en surt.

Esperem que les referències quedin una mica amagades, que siguin més subtils... el cop de pilota a l'ull agafa la imatge de la premsa del 2012, els noms del polítics... inclús el del tertul·lià que més agrada a Catalunya en temes de futbol...  

De cop i volta, sembla que la història, encara ni encetada, fa un gir brusc...