No sé com dir-ho: els 90 ja són aquí, els 80 s'han acabat

Data Estel·lar sopora (nosgcares) Divendres 20090116

Vaig fent ullades al mapa de/feedjit. Això m'ha donat suculenta informació: el tema que sembla que més expectació atreu és el de com escanejar lloms de llibres. Amèrica estima l'escanejament de lloms de llibres. També m'he adonat que alguns dels temes més llegits a Madrid i la seva Àrea Metropolitana, inclosos els Estats Units (de Mèxic, és clar) són els escrits en català.

A Catalunya y Europa els agrada molt el tema de Sant Esteve (Roger), basat en la vida i miracles de Steve Rogers però sense aprofundir. Més encara, sense dir-ne res de res.

I veig que hi ha no poca gent que està interessada en el mite que Casanyes no sap que va inventar i en el reciclatge vist per la maginoteca.

Això m'ha fet reflexionar: cal escriure en català i sobre temes irrellevants.

També m'ha sorprès totes aquestes dades.

Em costarà fer referències a Casanyes o al reciclatge.

Per tant, comencem: avui ho he vist clar. Primer, per senyals que m'acompanyen des del dia anterior. Però és que avui he vist que anunciaven un col·leccionable dels Power Rangers. Això va ser una estafa digna de competir amb la TDT: es tractava d'una sèrie d'imatge real molt irreal amb mals actors, inexistents guions i avorrida. El seu èxit va fer que Sony desenvolupés així el vestit informàtic de Follet Verd de la pel·li d'Spiderman 1 (la bona, ai, aquesta sí que n'és, de bona), l'èxit de la qual va fer guanyar una bona quantitat de diners a Sony perquè el pogués invertir en la gran televisió de qualitat Sony de la TDT espanyola.

L'únic que vaig entendre d'aquesta sèrie, que no podia veure perquè havia de llegir-me uns totxos immensos de la Universitat i fer uns treballs que ni Levi-Strauss abans d'inventar els texans. Ai, si hagués vist aquella sèrie avui podria guanyar-me la vida com a friki i no perdre-la, tanco la coma, és el començament: "Rita ha escapado. Teletransporta a los Power Rangers".

Mai no vaig saber, ni m'ha importat quie era Rita, ni perquè s'escapava al principi de cada episodi.

Tampoc no vaig entendre mai l'èxit de la sèrie. Suposo que tot el que sigui amanida de tortes té èxit: les imbecilitats del teatre del pressing catch (que ja el feien al Primer Telecinco), els Pokémon, etc.

La tornada dels 90 suposo que, alhora és el final del revival o revifalla dels 80, que va començar cap el 2002. 2008-2002=6 anys. No compto el 2009.

No és que hi hagués gaires coses reivindicables del 80. Els dibuixos animats i poca cosa més.

Però em sobta que es puguin reivindicar o fer nostàlgia dels 90, quan encara estan en actiu. Pokemon, Simpson, els CDs (encara n'hi ha), els Pentium, els primer telèfons mòbils ("celulares", amics americans), no sé, gairebé tot, menys Bin Ladin.

Aprofito per posar un enllaç a un vídeo boníssim, que segurament ja coneixeu: és sobre Mark Lenders, mític jugador de la lliga de Campeones (dibuixos dels anys 90). El dia que facin l'adaptació cinematogràfica no estarà tan ben feta, tan semblant als dibuixos (la pilota girant i girant)... i alhora tan realista amb un Lenders, que resulta que és gitano, fa trampes i, quan l'àrbitre xiula, diu que no ha fet res.

Els exteriors estan gravats als voltants de Barcelona. Se sap perquè la crosta nacionalista ha obligat a que els vestidor estiguin retolats en català.

I això em recorda que ADIF/GIF té subcontractada co m a mínim una empresa de construcció l'obra de la qual té una particularitat gens inhabitual: "vigilancia familia Muñoz". Nom curiós per a una empresa de segurates. El segurata principal, dintre de l'estació porta armilla reflectant i garrota de capitost gitano. Que potser estem al davant d'una d'aquestes màfies gitanes que són contractats per vigilar obres perquè no els robin ni els extorsionin als de les obres... els mateixos que són contractats? Deixo la pregunta a l'aire.