Me'n vaig mitja hora i em fan la millor recerca sobre "els negres de Mortadel·lo"

Data Estel·lar hey,danGalakticaotravez Dilluns20081201

Estic reordenant el blog... és a dir, afegint molts enllaços fins que ens acabarem perdent tots...

I he fet un llistat de blog mortadel·lers i filemoners. Entro en algun lloc per veure si els tinc tots, més o menys i ¡hola, qué es eso! (citant al Goliath): el primer negre de Mortadel·lo .

També cal llegir els missatges posteriors: Reflexions de sobte i La màquina de fer Mortadel·los, així com els seus comentaris, on "els negres" ens parlen.

Cal llegir aquest enllaç perquè posa noms a alguns negres, a alguns dels dibuixants no acreditats que van dibuixar historietes de Mortadel·lo i Filemó... I ens dóna el nom de l'estudi: Estudi Sanchís, tot i que va ser, de fet, creat per Bancells.

El "negre" és una figura de l'àmbit literari que fa referència a aquell autor que no signa la seva obra. Algun membre de la família Dumas en va fer servir força, de negres, ja al segle XIX.

Inclús s'havia comentat que la dona d'Einstein pensava per ell.

I a l'Editorial Bruguera, imitant allò de Walt Disney, es va optat, entrats els anys 70 del segle XX, que els seus personatges més conegut també serien fets per negres, per augmentar-ne la producció fins a extrems mai més no vistos, i per aprofitar que no pagaven drets d'autor. Les obres dels autors clàssics, alguns ja traspassat, com Peñarroya o Cifré o Jorge, van ser fusellats per autors anònims. I ho tornarien a ser a finals dels anys 80, a Ediciones B-Grupo Zeta (per exemple, revista Pulgarcito, o revista Superlópez).

La idea va venir, sembla ser, de don Rafael González i l'origen podria haver estat, a nivell primari, en les contínues absències de byVázquez, que feia aconsellable tenir preparada gent per acabar o per començar les pàgines dels seus personatges, com Anacleto, a qui algú ha definit com la sèrie de Vázquez menys dibuixada per Vázquez. Potser també venia, i d'aquí que ho hagués citat al paràgraf anterior, per la inesperada desaparició de Jorge, autor de Doña Urraca, en ple apogeu, a l'any 1960. Així doncs, semblava racinal cobrir-se per mantenir una sèrie sense dependre de l'autor.

Això, a més es podia fer perquè, recordem, que el senyor González posava a nom de l'editorial Bruguera tota les marques, és a dir, totes les sèries dels seus autors. Anaven al Registre de la Propietat Industrial i registraven el personatge, els trets i el nom... Eren creacions industrial. Poques vegades tenim el nom "art industrial" o "indústria artística" utilitzat de forma tan apropiada.

Això no és nou. Ja Hearst (propietari del King Features Syndicate) ho havia fet... I Disney també. I això explica que hi hagi tants estils diferents en historietes o en dibuixos animats d'ànecs i princeses... Editorial Bruguera, com és habitual al nostre país, tornava a copiar de l'estranger la part negativa, i no la positiva.