Saló Manga 2011 primera valoració

Data Estel·lar valòrica Diumenge 20111030

Dissabte vaig anar al Saló del Manga 2011 de L'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat de Catalunya.

Va ser un recorregut interessant. 

De primer, cap a les 14h, els restaurants i bars entre l'estació de Renfe -inclosa- fins a l'Avinguda del Carrilet, que es diu així -ho vaig esbrinar tot caminant-hi, perquè abans per sobra hi passava el tren o carrilet, que ara passa per sota (estació ferrocates FGC), a tot arreu hi havia assegut algun grupet de gent que venia o tornava del Saló del Manga. Per tant, moviment econòmic clar. Si jo fos de l'associació de comerciants o del gremi de restauradors intentaria mantenir el Saló del Manga per als propers anys. 

La Farga, més tard de les 15 hores, tenia la seva famosa cua de gent que vol l'entrada, la cua que dóna la volta a la cantonada, amb gent -tonta- que anava amb bicicleta per la vorera en contradirecció i que es xocava amb els que feien cua, entaforats al costat de la sortida de l'aparcament, al mateix carril del qual encara s'hi aturava el cotxe d'alguna família. Gent disfressada a la cua: molta. Èxit d'un que passava per l'altra vorera, disfressat d'una de les boles de drac, grossa com era, entenem que era una bola nàmek. 

A dintre del Saló del Manga: molta calor, moltíssima calor, massa calor. Ni finestres obertes ni aire condicionat en un dia que era gairebé d'estiu tot i que el matí amenacés pluja. Obro ara mateix un debat públic i social sobre què està passant a tot arreu amb la calor dels llocs tancats, siguin trens, estacions o intercanviadors de metro, centres comercials o botiques petites... què passa que al Caprabo no han posat l'aire condicionat ni un cop des de finals de maig... què està passant en aquest país, que ni aire condicionat ni finestres obertes...

L'efecte clar va ser la pudor i poques ganes que feia de quedar-se a l'Area Nippon, la zona de jocs o les exposicions. Sense que hi hagué gaire gent, la calorina i la pudor a suor eren exagerades. 

Certament, feia calor, més que cap any. Hi he anat amb anorak o abric, amb caçadora, amb paraigua... però no amb la jaqueteta guardadeta a la bossa i maniga curta que igualment em molestava. 

Molta gent entre les 16h i les 18h. Menys després: i, per tant, més agradable de passejar-hi.

Mangues? Uns quants. Però la majoria de coses eren trastos: roba i penjolls gòtics. De veritat que això lleig surt a tants mangues i animes? 

Molta gent disfressada, tot i que el dissabte no era dia d'entrar gratis amb la disfressa. Però m'agrada, sobretot quan la gent s'ha fabricat ella mateixa el vestit. Aixi s'hauria d'anar pel carrer.

En canvi, a la tornada, l'estació, plena d'otakus, al tren gairebé ningú anava disfressat. El color negre friki ho prenia tot, excepte un parell de casos. Llàstima. Precisament havíem tingut una petita conversa amb un conversant a qui anomenaré Anònim, en honor de l'escriptor que ens ha donat tantes grans obres de la Literatura Universal, em va dir, en un comentari que podríem haver sentit anys enrera: "hi ha noies guapes, i van vestides amb gust" (tenint en compte que moltes anaven exactament disfressades és divertit). "Sí", va ser la resposta, "però a l'altre carrer hi ha una membrana dimensional que les fa desaparèixer". Efectivament, com ja he dit, al tren ja tothom anava de negre i semblava que bona part dels otakus s'havien apagat, entre elles, elles.

També força calor a la Sala d'Actes, on vaig fer entrar el meu acompanyant perquè descansés. Al final no vam seure perquè l'acte -novetat de Norma Editorial, crec- s'estava acabant. De sobte, però, es va allargar. Em va interessar seguir les preguntes perquè eren molt docuementades, al menys tant com les respostes de l'editorial. Conclusió a la que vaig arribar: una que fa anys que em ronda... que per molt que diguin les editorials espanyoles que tracten directament amb editorials japoneses, en realitat, la part important ve donada pel vincle que tinguin amb editors francesos o italians. 

D'altra banda: heus ací que a penes hi ha dibuixants japonesos... 60000 otakus són pocs per a dibuixants que tenen mercats interiors de milions de lectors. De fet, els mangakes eren tots de collita pròpia.

Hores abans hi havia un embús abominable: era el públic que volia veure la xerrada sobre els samurais. Cal més ordre. No pot ser que les escales, els passadissos i les portes estiguin ocupades. ¿Algú coneix la normativa sobre riscos laborals?

Per cert, la mateixa calor em va despistar: no vaig veure una exposició, la que hi havia a la dreta del tot.

L'edat mitjana, com acostuma a passar, és més jove que l'habitual del Saló del Comic.

Si us pregunteu si vaig comprar alguna cosa: sí. "No has gastat massa?" "És que cada cosa val, al menys, 7, 8 o 10€"... així que: 3 números d'una col·le on passaven coses de viatges en el temps -a veure si és veritat- i un parell de fanzines ("editors independents"), que em van signar. 

Tesla... no tenia res de nou... xxst!, tret d'una camiseta (negra... no m'agrada el negre però era una samarreta d'un inventor mort i odiat per tothom) i UNA BOSSA DE LA CABINA. De quina cabina voleu que sigui, wuwuuuu-wuwuwú! No ho deia però ho era: només els frikis del Doctor Who podíem saber que allò era allò! Ja  ho sabeu, oi?: el Doctor Who és allò que a la vida real ningú no ha vist mai ni se l'ha descarregat de l'Ares ni se n'ha passat els caps de setmana veient-ne els DVDs

Ara ja he perdut les esperances que hi hagi cosetes de veritat del Doctor Who per Barcelona, així que em conformo amb alguna galindaina.

No sé si algú recorda que el Japó va tenir, durant la primera meitat del 2011: un tsunami, terratrèmols molts forts, i que actualment encara té en marxa una catàstrofe nuclear, i que encara hi estan fent evacuacions, tot i que no surt a les notícies (octubre 2011). No sé si algú, Ficomic no, que es va dir que hi hauria alguna mena de recordatoria sobre el tema... Cap exposició, cap xerrada, cap acte, cap imatge... res. Era d'esperar: segurament que el lobby nuclear ha agafat pel coll a alguns caps de Ficomic i els han aconsellat que no molestin amb futeses. Jo hauria esperat una exposició, si no amb originals -això dels originals s'està perdent a gran velocitat- sí amb fotocòpies o imatges escanejades, d'historietes o animes amb maremots, onades gegants, tsunamis, terratrèmols, explosions nuclears, el malson d'Hiroshima tants cops blasmat al manga i l'anime... i també sobre com han interpretat gràficament i narrativa l'organització japonesa els mateixos japonesos (bombers, policia, etcètera). Això és el que calia; per tant, això és el que el Saló del Manga i Ficomic NO ens ha ofert, ni a nosaltres ni a Japó.

Per cert, de nou, trist i birriós paper el del Consolat General del Japó a Barcelona (pompós nom per no res), amb una vitrina amb un tros de roba i quatre figuretes de paper. Haurà valgut més la feina de donar Cristasol al vidre de la vitrina que el contingut. Caldria que el cònsol treballés una mica.

Vaig estar xerrant sense parar gairebé tota l'estona... donant dades i dades. No n'era conscient... suposo que, donat que anava amb algú no habitual de salons, em pensava que l'havia d'anar informant. "No sabía que estabas tan pueto"... "Pues yo de manga no sé casi nada"... En realitat, volia fer allò que a mi no m'ha passat mai: que algú m'expliqui el que hi ha i el que no hi ha, que dóna molta ràbia anar a les palpentes perquè ningú no et diu on hi ha l'interruptor de la llum. 

Al final, va faltar que jo estigués mig ferit per culpa d'una d'aquelles espases gegants que mai no he sabut de quin personatge són, i hagués de dir-li amb veu sense aire, esbufegant: "recuerda... lo que te he explicado, Pequeño Saltamontes... el futuro... depende de...PLOF"... 

Sort que no va passar perquè em va dir: "Ya me he olvidado de la mitad de cosas que me has dicho"... ;D

En contrapartida, jo vaig aprendre coses sobre escacs, billar (i el preu dels pals, que poden ser centenars d'euros), sobre com juguen els xinesos 300 euros a les màquines de bars (en relació amb un cas que teníem al davant) o sobre com NO va sonar l'alarma de confinament a Barberà del Vallès la matinada cap al 20111028, per una fuga de sosa càustica que va crear una mena de boira entre La Romànica, el Mercadona i Can Serra (efectes a llarg termini: càncer de pulmó, entre d'altres).