Del grabófono de Xexq Voy, xiruquero, escrito en idioma antiguo. Se ve que el viaje adaptó la Linguoforma al estilo de entonces (posible teknofilología retroactiva):
Vaig arribar amb bon peu al bell mig del que podia ser la Barcelona de llavors, una ciutat que ja començava a destacar pel cosmopolitisme. Em va sobtar que, tot i que les meves dades indicaven que érem al que llavors anomenaven primaverabril, feia una calor excessiva, d'estiuagost. El primer punt del meu passeig va ser la "Granviadelescortscatalanes", una mena de plaça a partir de la qual vaig tirar cap a la muntanya, per l'anomenat "PasseichdeGràsia". Molta calor. Molta gent. I coses estranyes. Per exemple, mirava els kioskos -per si no ho sabeu, és una mena de gran calaix de l'època on es podien descarregar notícies en format paper- i també captava algunes emissions. Tot m'indicava que hi havia hagut alguna catàstrofe. Era la famosa revolució geològica japonesa de Líbia que sempre surt als exàmens. Doncs, tot i que seré titllat de fantasiós, us diré que no era així com ho explicaven les notícies de l'època: sembla que hi havia una revolució a Líbia i un esdeveniment geològic a Japó. De fet, vaig sentir que en aquest darrer país hi havia hagut terratrèmols, tsunamis o catàstrofes nuclears... però és que la informació s'actualitzava, i aquell mateix dia se'n parlava d'un altre terratrèmol. Em vaig estremir. Precisament, jo acabava d'accedir a l'època. I sabia -ho ensumava, els notava- que tot el PasseichdeGràsia n'estava ple d'agents temporals diversos i de cronopolicies, aixi com de cronoturistes. Això permetia entendre a mitges per què unes japoneses que caminaven a l'alçada del Banco Popular -un banc, de quan existien- no tenien un posat trist ni preocupat. Hi havia més coses. El cel era excessivament blau en una zona netament contaminada -perdoneu el joc de paraules-. A la Casa Àsia -un lloc on feien no sé ben bé què- hi havia gent intercanviant informació en una mena de reunió en temps real i sense pantalles interposades... però deien coses de diferents moments. Per exemple, unes mangakes deien que aquell nom no estava acceptat, i sembla que, un altre cop al Japó, els havien dit que els seus dibuixos semblaven dels anys 1980, el conductor de la reunió semblava dels anys 1950... pero ens trobàvem als 2011. Barcelona, pel que vaig intuir-los, no tenia barris submarins ni enfonsats en aquella època; si no, no haurien dit que la ciutat estava bonica. Me'n vaig adonar que semblava que el temps els hi passava molt ràpid, amb molts esdeveniments. Per exemple, alhora tenien la famosa Implosió Capitalista i una reinstauració del Darwinisme Capitalista. El debat no es donava com ara. Bàsicament, la població criticava en acceptar. Però a mi allò no em quadrava gaire amb el poc que jo sabia sobre aquella època. Els canvis climàtics micro i macro, les crisis geològiques, nuclears, energètiques, econòmiques... i el fet de tenir un bon gruix d'impertolis i d'interpolis i demés rondant per aquella coordenada cronal, amb la meva experiència d'arribar i tenir notícia d'un terratrèmol de 7ºRichter a Japó... em va donar la idea que estàvem alterant-los la realitat. Però això no era l'únic..
Reproducción del grabófono de Xexq Voy, xiruquero cronal, recogida en el programa de Baltasar Gracián: "Herrero de palo", de Radio Intermengaja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada