Data Estel·lar llullenca Dimecres 20091125
Ramon Llull... un mite. Un tiu que estava com un llum i que va escriure massa per a un públic a qui no l'interessava. Podem repetir de nou allò de "si hagués estat" anglès, estadounidenc, italià... avui dia seria greu no saber qui era. Però, fora de l'estricte àmbit de l'assignatura de Català o de la Lite Catalana, algú el coneix més enllà del nom. Erudit, poeta renegat, missioner, políglota... i, evidentment, membre de la noblesa, a penes se'l cita als llibres de text de Filosofia tot i la seva gran influència durant l'Edat Mitjana... problema greu d'incultura i catetura: pensar que l'Edat Mitjana va ser un retrocés, que avui dia res no perdura, que sort que va arribar el Renaixement per erradicar aquesta Edat Mitjana... mil anys llençats a les escombraries per obra i gràcia d'una ideologia curta de pensaments. És així, i no només per la pèrdua de textos o de narracions orals o d'objectes (arqueologia), com s'elimina el passat.
20091129 De fet, a CNN+, a Fernando Savater , li fan una entrevista de propaganda del gènere "he venido a hablar de mi libro", que va sobre filòsofs. I el periodista Antonio San José li pregunta sobre filòsofs espanyols. Citant uns quants, es remunta a Juan Luis Vives (Joan Lluís Vives; segle XV-XVI) però no parla de Ramon Llull. No vul ser malpensat però què curiós que l'ideòleg d'Unión, Progreso y Democracia (UPD), el furibund partit anticatalanista, no citi al primer autor que va escriure en llengua romànica sobre temes d'alta cultura, essent, el català l'idioma emprat. No, segurament va ser només el típic oblit de les coses medievals de què parlàvem al paràgraf anterior.
Tot això ve a conte d'un anunci a l'Agenda del Periodico de Catalunya: Llull en còmic "20.30" a Òmnium Cultural.
No me'n refio. Faig bé: l'acte comença, com tots, a les 19h. I acaba a les 20h30'. Lloc: Carrer Diputació, 276. BCN.
El tebeo serà Ramon Llull. La controvèrsia jueva. Glénat. 20€. M'interessa el personatge, m'interessa l'enton. Veuré si m'interessa el dibuix, malgrat que les mostres que veig el fan assemblar-se massa a l'horrible portadista de Capitán Trueno-Fans, Rafa Fonteriz.
Però, clar, és que resulta que en parla bé en Quim Bou.
El dibuixant és Edu Torrent, dibuixant amb sort pel fet de ser-ho. D'aquesta generació de mitjans dels setanta llençada a la brossa no reciclable en tants àmbits, al final cobra per dibuixar.
Tinc curiositat. M'agradaria anar-hi. Ja veurem.
¿Tindrà alguna cosa a veure amb l'estil d'Oriol Garcia Quera i els seus àlbums sobre Història de Catalunya?
Una cosa que em llença cap enrera, alhora que m'hi atreu, és el fet que l'acte es faci a Òmnium Cultural. Em pregunto si aquesta seu barcelonina serà tan bruta, fosca, pollosa i desastrosa com la que ha estat durant força anys la seu sabadellenca. Òmnium Cultural és una institució que exigeix ser tractada com la institució catalana, tot i que només en representa una part, car que cap actor social pot ser el tot i la part alhora. Un catalanisme ranci, dretà, d'aquest estil ciuenc (de CIU) de ser independentista en petit comitè però sense dir-ho, parlant entre paraules com si estiguéssim amagats en una reunió clandestina durant el Franquisme... Sense diners per comprar ni una escombra (granera) ni un mocho (fregall), però amb pasta llarga com per adquirir un canal de televisió o una llicència, i emetre com a canal Flash/FlaixTV (va esdevenir un canal de vídeos musicals)... fins que oh, la coherència, i els cèntims que tot ho podem, desfer-se d'aquest canal per donar-ho a una empresa de l'òrbita espanyolista dels vocentos, abc's i demés.
En fi: dos hams m'atreuen... a veure si puc.
.......... Unes hores més tard... vaig poder assistir-hi. Una mica més i em perdo. Impressionant el lloc. Per dintre, la seu és el típic piset de l'Eixample, segurament ample per a una família però estret per a una organització sigui aquesta quina sigui. Es pot veure si un hi va a despatxos d'advocats, metges, ONGs, institucions de qualsevol tipus o acadèmies.
Ara bé, l'escala per dintre era senyorial o, simplement, ben feta. Hi ha finestres que donen a unes escales amples, les quals tenen llum natural (de dia; de nit, no) per una claraboia molt gran, avui tapada, no sé si abans estaria oberta i, per tant, sota les inclemències del temps.
Hi havia tot un panell de fulletons. M'hi vaig fixar en un. Anava sobre una mena de canal de televisió galeuska, amb continguts en català, gallec i èuscar. Pensava que seria alguna cosa d'Internet, de posar programes de cada cadena autonòmica a una web. Però es tractava d'una iniciativa legislativa popular sobre aquest tema, per enviar-la al Congrés dels Diputats. La democràcia de qualitat madeinchina que tenim impedeix que una iniciativa legislativa popular, amb el recolzament del número mínim o de tota la població, en aquest sentit o en el contrari (eliminació de tota la programació en aquestes llengües), és a dir, cap ILP sigui generalmente ni debatuda. Els grups parlamentaris (és a dir, els partits polítics) fan filibusterisme anti-participatiu per eliminar de soca-rel el debat al Congrés (o al Parlament de Catalunya i d'altres). Si a això hi afegim l'aversió dels partits als referèndums, consultes i la seva passió als globus-sonda, generalment, declaracions d'amor als poderosos (privatitzar les pensions; donar diners a les empreses que despatxen els que hi treballen) i cops de peu als febles (fer reformes laborals, pujades de preu d'una Renfe que va fatal, amb seients arrencats i sense llum als trens).
No me'n puc estar d'anar una mica més en profunditat cap aquest assumpte. Total, això només ho llegeixen quatre gats, citant els clàssics. Aquesta iniciativa anomenada Televisió Sense Fronteres té a veure amb l'execució per part de la Generalitat Valenciana d'accions per impedir que es vegi Televisió de Catalunya. A Catalunya, en canvi, sí que es pot rebre Canal 9 (el canal on segueixen fent Noche de Fiesta uiuiuiui), així com IB3 (potser l'únic canal autonòmic monotemàtic: el turisme), en virtut d'uns acords que es fan ver cap al 2003 (quan va entrar el Tripartit a Catalunya). No és només la possibilitat de rebre l'emissió de cadenes de fora de Catalunya, tot i que pertanyent a l'àmbit lingüístic català en allò que hom anomena Països Catalans (mot que, de vegades té un component cultural i/o lingüístic, i d'altres de polític, i d'altres negatiu en tant que imperialista segons els crítics anticatalanistes). No és només la possiblitat, sinó també el dret: en tele vàlida (a Tarragona i altres llocs) i en TDT (a tot arreu, que jo sàpiga) es poden rebre aquests canals.
D'aquí, i per fer força contra l'actitud irredent del govern del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, l'estratègia sembla ser d'eixamplar aquest pacte per rebre cadenes. Home, haig de dir que no estaria gens malament poder rebre TVG i ETB... També haig de dir que hi ha força gent que s'ha instal·lat antenes per rebre altres cadenes autonòmiques, sobretot Canal Sur (Andalucía Televisión) i, per alguna raó, la tele de Canarias (sospito que és una barreja de Noche de Fiesta i el canal turístic IB3). Seria interessant, perquè els missatges de tot tipus (emesos mitjançant noticiaris, culebrots, humor) es podrien rebre a tot arreu amb la visió particular de cadascú. També hi veig el perill que ja trobo a la TDT i als canals temàtics, que la gent no sàpiga fer-ne un bon ús i només es quedin amb una cadena, tot i tenint-ne moltes a l'abast. Repudiar la resta, no fer-ne ni el més mínim cas i retroalimentar-se amb idees sense contrastar que només vinguessin d'un bàndol. Cal una Educació Massmediàtica; no a l'escola sinó arreu.
És a dir, que la ILP és una idea curiosa que té un rerefons d'estratègia política.
Per què Canal9/PP/Generalitat Valenciana no vol que es vegi TV3? Es diu que perquè l'idioma valencià no es català, i no s'entendria; o perquè, mitjançant TV3, la Generalitat de Catalunya i el nacionalisma català fa imperialisme lingüístic i polític. Home, com he dit, la comparacio entre ambdós canals serviria perquè la gent d'una i altra banda prenguessin una decisió. El que veuríem, tal i com he comprovat és que, mentre a TV3 se sol parlar català i, de vegades, castellà; al Canal 9 només de vegades es parla valencià, i mai a les pel·lícules ni sèries estrangeres. Però jo fa anys que sospito que l'important no és la llengua sinó el missatge, més variat a TV3 (inclús quan hi governava CiU) que a una cadena del Partit Popular (cosa que ja sabem a tot Espanya d'ençà la programació de TVE quan hi manava Aznar; recordem que va ser llavors quan es van eliminar coses com les declaracions de gent, perquè sempre hi sortia per sobre la veu del locutor, tret que fos un ministre del PP; o que van eliminar, i d'això no se'n parla mai, les imitacions de polítics i, a la fi, de famosos... per evitar qualsevol possible missatge que no fos triomfalista).
Més enllà d'això, la xerrada va anar prou bé. Quatre persones, l'editoria de coses en català d'"Ediciones Glénat", que va presentar els conferenciants.
Joan Navarro, editor, de qui se'n desprèn que ha publicat el Llull com a aposta personal per al còmic en català, en un context de crisi que a punt ha estat d'eliminar tots els projectes en català. En Navarro va dir que això és un lloc estrany on pot funcionar bé un còmic basat en figures històriques gairebé desconegudes, dens, que serie minoritari en altres llocs... En canvi, no poden donar sortida a Moebius o altres còmics per a adults en català.
També va parlar un medievalista. Resum: l'Ars Magna de Ramon Llull (Raimundo Lulio), una lògica combinatòria innovadora a l'època que va intentar utilitzar per convertir al Cristianisme jueus i àrabs, per la paraula i no per les armes... ha desembocat en llenguatges de programació (no sé si va citar el TurboPascal). Algú li va preguntar si encara estava vigent l'Ars Magna per fer conversions. Algú li hauria de dir que el Catolicisme està frenat, i que el Protestantisme creix gràcies a les teles i a uns ferotges missioners tant a Amèrica com a les illes d'entre l'Índic i el Pacífic. També caldria aclarir que hi ha una religió en expansió: l'Islam, a l'Àfrica negra, on porta una dècada o més fregant, xocant i en guerra contra els cristians i els animistes. Per resumir, Ramon Llull volia convèncer per la paraula, cosa que avui dia s'utilitza però que les armes i tot tipus de coherció segueixen utilitzant-se.
Com és l'aspecte del tebeo? Tot i que en alguna web es deia que hi hauria exemplars per vendre, no n'hi havia N'hi hauria d'haver hagut, o com pensen vendre'ls, sinó a presentacions com aquestes??!! T'hi has d'apropar a una llibreria rara per trobar-lo (no el vaig veure a la Casa del Libro). Es tracta d'un àlbum massa gran per a un prestatge normal. Tapa dura, color cuidat. 64 pàgines. 20€ .
De què va el tebeo? Dels primers temps de Llull... hi apareixen personatges que sembla que tindran desenvolupament posterior... perquè la idea és fer-ne més, d'àlbums.
Satisfet del resultat, l'autor va demostrar que sabia el que volia aconseguir. Li agraden els tebeos. En llegia i en llegeix. Sap que ara la moda són allò que hom coneix com a novel·les gràfiques (o allò que coneixem com a tebeos gafapastes o pastulleres -se'm va acudir a la xerrada aquesta mena de tradaptació) però que ell preferia estil europeu per a un àlbum com aquest. Que és una cosa complexa tot això de Llull... Digueu-m'ho a mi que sé que no és fàcil de localitzar els seus llibres, tret del Llibre de les Bèsties, perquè surt a la Selectivitat o perquè és obligatori a Secundària i està amb els altres. En Joan Navarro va confessar que no hi entenia un borrall quan llegia Llull, la qual cosa demostra una fita històrica respecte la resta de la població catalana (inclosos filòlegs) i és que n'ha llegit cosetes. L'autor del còmic, Eduard Torrents, va trigar tres anys, cosa que a l'editor el pot posar dels nervis pel que es triga, però que, amb bon criteri, el dibuixant va escollir no deixar la seva feina, que era segura, front d'una aventura a la qual ja sabem que es poden cobrar 600€ al cap de tres mesos.
En Joan Navarro va dir que amb això inauguraven una mena de projecte sobre personatges desconeguts dels carrers de Barcelona... O un projecte sobre personatges històrics. Ho diré clar: ho dubto molt. Sortirà aquest Llull. Potser un parell més d'àlbums i prou. Un projecte així es podria haver fet a Bruguera amb una plantilla de dibuixants i guionistes fent historietes, documentant-se, etc. Però l'actualitat de les editorials a Espanya ens mostra un panorama de frantiradors (no m'agrada aquesta paraula) on cada dibuixant/guionista va per lliure, cada editor també, tot i que després s'acabin copiant, imitant o coincidint. Tothom sembla ser artista, i això impedeix la continuïtat de res. Els autors que tenen continuïtat van entrar i entren a Marvel, DC, publiquen per a França, etc. I l'artisteig s'hi afegeix la manca de promoció i vendes.
Un perill d'una col·lecció de personatges històrics l'hem vist mil vegades, en una mena de tics d'imatges fixes amb grans textos, on els guionistes i dibuixants volen que passi de tot en quatre pàgines que són 30 anys. Si això s'ha solucionat, gràcies a col·leccions històriques que la mateixa Glénat havia publicat anys enrera, com Cinjis Kan, o gràcies al manga... bé. Si no, no s'estrany d'avorri ovelles. Senyalo perills del camí.
Sobre això, Eduard Torrents ens va demostrar, a qui el volgués sentir, que sap el que és un Pla d'Empresa o que es va assesorar en Marketing (en el de veritat, no en el de posar una marca), i va mostrar els punts forts de la seva obra i quin podria ser el públic o públics objectius. O les utilitats: novel·la històrica d'aventures o tractament pedagògic a Ensenyament Secundari, entre d'altres.
Ara, a veure si torno a trobar l'àlbum i el compro. Sembla ben dibuixat... i vaig comprendre que ben documentat.
M'agradaria saber si li va influir a l'autor la condició del precedent que ha marcat Oriol Garcia i Quera (1714, Serrallonga, Guifré 897, etc) i a l'editor la condició de truenòfil. No em vaig atrevir a preguntar-ho. I, a més, em trobava esgotat.
Com ho estarà qui hagi llegit això fins aquí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada