El día de ayer pasó antes.
Si alguna cosa m'agrada d'haver assistit a una xerrada com la del còmic sobre Ramon Llull és que les neurones em xoquen i m'arriben idees. Em sembla que ja ha passat el temps de fer acudits sobre quatre neurones o sobre "tu, idees, després tindràs maldecap".
A la conferència se'ns va dir que el dibuixant de Ramon Llull. La Controvèrsia Jueva (Glénat, 20€) era enginyer industrial.
Llavor es va dir, sí, es va dir que era una curiositat ben anòmala que un enginyer industrial es convertís en historietista. Més encara, que tingués una idea tan clara del que volia fer amb una historieta o que ho fes tan bé, coses que només transmeto perquè aquest que escriu no ha llegit l'àlbum, així que no tinc cap opinió (la llibreta de les orques o la curta llibreta de Corto encara no funcionen per a aquest tebeo).
Llum vermella! Però si Eduard Torrents no ha estat pas el primer enginyer industrial ni d'altre tipus que s'ha apropat a la historieta.
El més conegut i reconegut de tots va ser Ramon Sabatés, qui serà recordat per la sèrie que va heretar de Benejam i d'altres: Los Grandes Inventos de TBO. Recalcaré una i mil vegades que ell no va ser el creador de la sèrie, la qual ja es troba en el TBO dels anys 20 o 30, potser amb noms diversos però amb el mateix esperit de crear invents sorprenents, que n'hauríem de dir chindongus. La diferència és que els invents del tebeo s'inventaven per fer riure, i els chindongus japonesos són una mena de fugida cap endavant d'una societat molt consumista. Les botigues dels xinesos o els magatzems de bricolatge o les botigues d'informàtica en van plenes, de chindongus.
En Sabatés havia nascut a Llinars del Vallès i algun dia s'haurà de fer un recompte seriós de ninotaires, historietistas, guionistes o dibuixants associats a localitas del Vallès Oriental o inclús Occidental. Va acabar de mala manera, oblidat, amb la seva dona, en un asil, sense cap pertinença ni res, després de treballar tota la vida, que es diu aviat, perquè va estar fent invents per al TBO d'Ediciones B, fins al final de la revista a mitjans dels anys 90 (inclús amb algun invent muntable imprès sobre cartró, com a regal, evidenciant-ne la popularitat que encara tenia l'invent dels Invents del TBO). Llavors, cap al 2003, algú va veure la injustícia i va decidir ajudar-lo amb els seus propis invents... per fi, els invents van tenir una utilitat, ni que fos ajuntar una mica de diners. El Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona va acabar fent un llibre -Els últims invents d'en Ramon Sabatés, publicat en català i castellà- i tothom va descobrir que, oh, els seus invents funcionaven i oh, que ell era enginyer. Em sonava haver parlat d'aquest dibuixant però no ho trobo.
El següent és Roger Leloup, de qui alguna vegada havia llegit que era enginyer aeronàutic. D'aquí que fos l'assistent en temes d'aviació de Studios Hergé i ideés el Carreidas 160-Jet (a mi, l'assessorament me'l dóna el meu company de vols, el Perrito Piloto). Aquest va ser l'avió d'ales mòbils de Vol 714 cap a Sidney. Tot i aquesta adscripció, el cert és que per Internet només puc llegir que li agradava el bricolatge o que va fer estudis artístics i publicitaris. Agafeu qualsevol historieta de Yoko Tsuno per dil·lucidar si us trobeu davant d'un artista o d'un enginyer. La protagonista és una enginyera electrònica, això sí.
Apart dels professionals directes, la relació entre els enginyers industrials o d'altres i els tebeos ve de lluny. Ja cap a mitjans dels 50 hi va haver una exposició de la UPC sobre la Ciència Ficció als tebeos espanyols de la postguerra. Aquesta exposició encara te influència avui dia (si veieu el PDF, a més, apareix un tal Merry del Val... evidentment, d'aquella família que li va encarregar uns frescos a Martz Schdmit; tot torna als tebeos).
Al Periódico de Catalunya d'avui mateix, divendres 20091127, p42, Coses de la Vida-El dia al dia, hi ha un article amb el títol: "Enginyers com nens", d'una secció anomenada In situ (que és la versió de l'agenda del diari d'aquella La Croqueta que feien a l'extint suplement cultural que va durar més anys dels que es pensava el director del diari). És una secció que parla de xerrades, conferències, exposicions i actes, com aquest blog ha fe alguna vegada. El tema era de nou: La tecnologia a les historietes de la postguerra perquè ja hem dit el tema era recorrent, potser amb els mateixos protagonistes; no ho sé.
En aquest cas, l'ETSEIB ha estat el lloc escollit, és a dir, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona... A més, 'acte va ser presentat per Antonio Martín, que no només és Ell sinó que, a més, treballa a Glénat com a responsable de la col·lecció Patrimonio de la Historieta. Per tant, a la mateixa editorial hi ha gent que sap de la relació de la historieta amb l'enginyeria i els enginyers i gent que no ho sap o no se'n recorda. Els altres ponents van ser Francesc Solé i Jordi Ojeda, amb La tecnologia a la ciència ficció dels cinquanta.
La relació entre Ciència, Ciència Ficció, Enginyeries i gent o fans de l'àmbit de la ciència no és nova. De fet, a la uni semblava que els aficionats als tebeos, pocs o molts, potser es trobarien més a les facultats de Ciències que no a les d'Humanitats o Ciències Socials. Sobretot de tebeos entretinguts. L'atractiu entre tebeos y científics és clar al llibre de James Kakalios: La Física de los Superhéroes... Però surto del tema enginers per entrar en el d'altres científics menys apegats a la terra. El resum és que, si els agraden els tebeos, poden utilitzar-los per veure què funcionaria i què no, amb els seus posteriors coneixements d'enginyeria.
¿Realment es pot dir que hi hagi alguna possible relació entre els enginyers i els tebeos? Penso que sí, des del punt de vista de la legibilitat, donat que els estudis d'Enginyeria comporten un pes del dibuix tècnic (per ordinador o amb aquell espantós rotring o amb aquelles plomes, tant se val). Aquests dibuixos han de ser realitzats amb precisió, sabent què es dibuixa i com, i quin sentit té cada línea. Passeu això als tebeos i funciona: cada vinyeta s'ha de saber per què es dibuixa, quin sentit hi té, així com la resta d'elements, siguin aquests els personatges, paisatges, atrezzo o el número de pàgines dedicades a tal esdeveniment.
Si alguna cosa m'agrada d'haver assistit a una xerrada com la del còmic sobre Ramon Llull és que les neurones em xoquen i m'arriben idees. Em sembla que ja ha passat el temps de fer acudits sobre quatre neurones o sobre "tu, idees, després tindràs maldecap".
A la conferència se'ns va dir que el dibuixant de Ramon Llull. La Controvèrsia Jueva (Glénat, 20€) era enginyer industrial.
Llavor es va dir, sí, es va dir que era una curiositat ben anòmala que un enginyer industrial es convertís en historietista. Més encara, que tingués una idea tan clara del que volia fer amb una historieta o que ho fes tan bé, coses que només transmeto perquè aquest que escriu no ha llegit l'àlbum, així que no tinc cap opinió (la llibreta de les orques o la curta llibreta de Corto encara no funcionen per a aquest tebeo).
Llum vermella! Però si Eduard Torrents no ha estat pas el primer enginyer industrial ni d'altre tipus que s'ha apropat a la historieta.
El més conegut i reconegut de tots va ser Ramon Sabatés, qui serà recordat per la sèrie que va heretar de Benejam i d'altres: Los Grandes Inventos de TBO. Recalcaré una i mil vegades que ell no va ser el creador de la sèrie, la qual ja es troba en el TBO dels anys 20 o 30, potser amb noms diversos però amb el mateix esperit de crear invents sorprenents, que n'hauríem de dir chindongus. La diferència és que els invents del tebeo s'inventaven per fer riure, i els chindongus japonesos són una mena de fugida cap endavant d'una societat molt consumista. Les botigues dels xinesos o els magatzems de bricolatge o les botigues d'informàtica en van plenes, de chindongus.
En Sabatés havia nascut a Llinars del Vallès i algun dia s'haurà de fer un recompte seriós de ninotaires, historietistas, guionistes o dibuixants associats a localitas del Vallès Oriental o inclús Occidental. Va acabar de mala manera, oblidat, amb la seva dona, en un asil, sense cap pertinença ni res, després de treballar tota la vida, que es diu aviat, perquè va estar fent invents per al TBO d'Ediciones B, fins al final de la revista a mitjans dels anys 90 (inclús amb algun invent muntable imprès sobre cartró, com a regal, evidenciant-ne la popularitat que encara tenia l'invent dels Invents del TBO). Llavors, cap al 2003, algú va veure la injustícia i va decidir ajudar-lo amb els seus propis invents... per fi, els invents van tenir una utilitat, ni que fos ajuntar una mica de diners. El Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona va acabar fent un llibre -Els últims invents d'en Ramon Sabatés, publicat en català i castellà- i tothom va descobrir que, oh, els seus invents funcionaven i oh, que ell era enginyer. Em sonava haver parlat d'aquest dibuixant però no ho trobo.
El següent és Roger Leloup, de qui alguna vegada havia llegit que era enginyer aeronàutic. D'aquí que fos l'assistent en temes d'aviació de Studios Hergé i ideés el Carreidas 160-Jet (a mi, l'assessorament me'l dóna el meu company de vols, el Perrito Piloto). Aquest va ser l'avió d'ales mòbils de Vol 714 cap a Sidney. Tot i aquesta adscripció, el cert és que per Internet només puc llegir que li agradava el bricolatge o que va fer estudis artístics i publicitaris. Agafeu qualsevol historieta de Yoko Tsuno per dil·lucidar si us trobeu davant d'un artista o d'un enginyer. La protagonista és una enginyera electrònica, això sí.
Apart dels professionals directes, la relació entre els enginyers industrials o d'altres i els tebeos ve de lluny. Ja cap a mitjans dels 50 hi va haver una exposició de la UPC sobre la Ciència Ficció als tebeos espanyols de la postguerra. Aquesta exposició encara te influència avui dia (si veieu el PDF, a més, apareix un tal Merry del Val... evidentment, d'aquella família que li va encarregar uns frescos a Martz Schdmit; tot torna als tebeos).
Al Periódico de Catalunya d'avui mateix, divendres 20091127, p42, Coses de la Vida-El dia al dia, hi ha un article amb el títol: "Enginyers com nens", d'una secció anomenada In situ (que és la versió de l'agenda del diari d'aquella La Croqueta que feien a l'extint suplement cultural que va durar més anys dels que es pensava el director del diari). És una secció que parla de xerrades, conferències, exposicions i actes, com aquest blog ha fe alguna vegada. El tema era de nou: La tecnologia a les historietes de la postguerra perquè ja hem dit el tema era recorrent, potser amb els mateixos protagonistes; no ho sé.
En aquest cas, l'ETSEIB ha estat el lloc escollit, és a dir, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona... A més, 'acte va ser presentat per Antonio Martín, que no només és Ell sinó que, a més, treballa a Glénat com a responsable de la col·lecció Patrimonio de la Historieta. Per tant, a la mateixa editorial hi ha gent que sap de la relació de la historieta amb l'enginyeria i els enginyers i gent que no ho sap o no se'n recorda. Els altres ponents van ser Francesc Solé i Jordi Ojeda, amb La tecnologia a la ciència ficció dels cinquanta.
La relació entre Ciència, Ciència Ficció, Enginyeries i gent o fans de l'àmbit de la ciència no és nova. De fet, a la uni semblava que els aficionats als tebeos, pocs o molts, potser es trobarien més a les facultats de Ciències que no a les d'Humanitats o Ciències Socials. Sobretot de tebeos entretinguts. L'atractiu entre tebeos y científics és clar al llibre de James Kakalios: La Física de los Superhéroes... Però surto del tema enginers per entrar en el d'altres científics menys apegats a la terra. El resum és que, si els agraden els tebeos, poden utilitzar-los per veure què funcionaria i què no, amb els seus posteriors coneixements d'enginyeria.
¿Realment es pot dir que hi hagi alguna possible relació entre els enginyers i els tebeos? Penso que sí, des del punt de vista de la legibilitat, donat que els estudis d'Enginyeria comporten un pes del dibuix tècnic (per ordinador o amb aquell espantós rotring o amb aquelles plomes, tant se val). Aquests dibuixos han de ser realitzats amb precisió, sabent què es dibuixa i com, i quin sentit té cada línea. Passeu això als tebeos i funciona: cada vinyeta s'ha de saber per què es dibuixa, quin sentit hi té, així com la resta d'elements, siguin aquests els personatges, paisatges, atrezzo o el número de pàgines dedicades a tal esdeveniment.
