20070501

Regueira, Casanyes, Enrich, Purita i Jordi i Montse de nou

Data Estel·lar setentera i efemèrica 20070501

Crec que em vaig enrotllar massa amb el missatge anterior... Oh, però si això és el meu blog i no m'haig de disculpar per res... no ho recordava... Sí que trobo que tot allò podria estar més ben ordenadet però, per ara, ja està bé. Per fi he acabat de llegir-me la revista "Jordi" sencera i puc dir que és una barreja de Cavall Fort, de Mortadelo Especial, de revista Bruguera habitual i que més o menys els errors que trobo són els mateixos que ja vaig dir en el missatge anterior :

  • Preu massa car. Deu anys més tard aquest serà el preu habitual de les revistes.
  • Personatges intercanviables, amb els mateixos tics, com ja van dir els burgomaestres al blog de Lady Filstrup: "nens amb gossos"
  • Relacionat amb l'anterior: excessiva localització: Tibidabo, Tona, masies, escudella, barretina, Barça, Madrid, Betis, masovers, Les Corts, etc. I no col·loco les butifarres, habituals a les historietes d'Escobar i en aquesta també.
  • Una nota nova: no volen saber en quin país viuen. Com a Cavall Fort i a gran part de la premsa a Catalunya, la seva Catalunya va de la Plana de Vic a la Costa Brava, sense esment ni de casualitat de les ciutats industrials -Sabadell, Terrassa, Manresa-. La seva Costa Brava, en aquesta revista només citada en un text però en altres mitjans de comunicació repetida contínuament, és un lloc idíl·lic sense apartaments ni hotels, no és un lloc turístic, sinó només un lloc on va viure en Josep Pla. És el país de "Catalunya des de l'aire" o de les fotos de les revistes de viatges, on grans fotògrafs fan una gran feina per evitar que surti ni una grua a primera línia de mar. És la separació entre la Catalunya inventada i la real (que no existeix en els mitjans de comunicació, si no és a tall còmic: la Castefa del Nen del Buenafuente) amb grans extensions de territori que directament no surten (L'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Reus-Tarragona-Salou, les Terres de l'Ebre), com no sigui a "Successos" o a "El Temps". Aquesta revista torna a patir aquest síndrome de la Catalunya Invisible, relacionat amb la societat que els periodistes, editors, guionistes i dibuixants volen representar. Per què no hi ha ni un sol personatge de Bruguera, del TBO o de Cavall Fort que sigui un obrer industrial, quan tothom està d'acord a dir que, com a mínim les dues primeres, reflecteixen sociològicament la societat del segle XX? Cal tornar sobre aquesta qüestió d'una forma rigorosa. És com fer guions sense l'aparició de marroquins que parlen amazigh, de colombians o bolivians. És amagar la realitat.
L'exemple més curiós en aquest sentit es el personatge de Raf, "En Boi Espona". Sembla aparentment una sèrie imitació de "Sir Tim O'Theo" i té els mateixos tics que fan de Raf un autor distingible de qualsevol altre (vinyetes de presentació d'espais, personatges que parlen de veritat ("Tinc una gana que aixeca i..." interrupció de la frase) però alhora tenim una manca d'humor en una historieta que vol demostrar-nos que es poden fer historietes d'aventures en català (en dos episodis continuats de dos pàgines cadascú... i no queda malament del tot, no). Socialment, tenim alhora, parlant de tics, els que he descrit més amunt:
"Aquest és el "Mas Grandot" prop de la vila de Tona, a la Plana de Vic. És propietat d'en Boi, un estudiant orfe que hi viu amb els masovers i llur fill: un bordegàs de la seva edat, però tres vegades més alt i gros. Es diu Tòfol..."
Boi sona com el fill de Tarzan a la pel·lícula però suposo que és el nom "Boi" (com la ciutat: "Sant Boi"... que havia estat traduït en castellà com "San Baudilio"). Agafar noms catalans molt tradicionals sembla una tendència de tota la revista. Per la resta, ja veiem que Raf, en el text copiat, ens posa en antecedents sobre el que vol ser una sèrie de continuïtat, potser amb massa explicacions per al lector (repetit a altres historietes), com amb por que no ens perdem (com si el lector no hagués llegit historietes abans). ¿Realment és rellevant si el mas és de Tona o de qualsevol altre lloc? Només té sentit si el que és vol ressenyar és que està "aquí", on viu el lector (de fet, on no hi viu, si ho mirem demogràficament), és a dir, no ens trobem en un lloc qualsevol (ni en "un lloc qualsevol de Catalunya") sinó aquí. Potser aquesta regionalització excessiva de les historietes és una rèmora per a la identificació del lector amb la historieta, donat que es dóna a tota la revista. Com a mínim, jo no me n'identifico gens.
En el pla de l'estructura social és curiós que tinguem un propietari rural (i van dues sèries d'ambient rural -En Ciset, de Segura, n'és una altra-) a Catalunya, on la majoria de la població és urbana i viu a la conurbació de Barcelona (coneguda en aquelles dates com el Cinturó Roig perquè la majoria dels votants eren comunistes -PSUC- o socialistes -PSC(PSC-PSOE) o d'altres partits d'esquerres) [Inclús semblava que els polítics d'aquests partits eren d'esquerres... ah, els miratges no es donen només al desert]

A més, el propietari és un noi (Boi... Boy: noi, en anglès, al final ho he acabat dient. Si Raf procedeix de Sir Tim O'Theo amb paraules angleses everywhere, suposo que aquí no és menystenible l'existència d'un joc de paraules amb el nom del protagonista).

El noi protagonista és ric, donat que és el propietari del mas. És orfe... Curiós. Inncessari?
I és ros perquè els que manen sempre són aris. El Capitán América lluitador anti-nazi no era pas bru sinó un representant ari. Les pel·lícules i les sèries de televisió donen força a aquesta idea, i els culebrots llatinoamericans encara la reforcen (allà no surt cap protagonista que sigui una colombiana com les que viuen a Barcelona: morena de pell i cabell, ulls negres, d'alçada mitjana-baixa, nas xato). La historieta reflecteix que els que manen són i han de ser rossos, alts, rics i prims i això fa que siguien més llestos i intel·ligents que els seus serfs naturals. la cultura popular sol fer ús i abús d'aquests tòpics i mai no lluita en contra de les desigualtats socials que provoca.

L'ajudant es diu Tòfol i "és un bordegàs", és a dir, que ja comencem malament: una bèstia de càrrega, un paio alt i gras, que va vestit de pagès, que, com que no es diu, no és estudiant, és a dir, és un illetrat, tot i tenir la mateixa edat que l'amo. I estem al 1978, compte, que hi ha una bona quantitat de gent que ja ha estat alfabetitzada! Els seus modes són rudes: parla de pegar i de escalfar costelles amb la "pepeta" (que és el nom de la garrota).

I és el fill dels masovers (els que es fan càrrec d'una masia), amb una família que és evidentment grassa, golafre, cridanera i morena. Tot un poema racial gens diferent del que ens ha arribat fins als nostres dies anneigartiburencs.

Els noms dels personatges solen ser diminutius (que en català solen fer-se al final del nom): "Ciset" [Fran-Cesc"?->¿Ciset?], Riteta (¿Marga-Rideta"-->Riteta?]", "Tòfol" (Cris-Tòfol), Cinto (Ja-Cinto, tot i que és Verdaguer però per fer l'explicació l'agafem com a personatge), Met (¿Joaqui-Met?) i la Quima (Joa-Quima?) [com la mare], Quel [Mi-Quel]

En Boi és ben bé pastat a Tintín (un noi aventurer, sense família, lliure i sense problemes econòmics de cap tipus: és estudiant)... el que hom no es pot imaginar és que Raf afuselli en dues pàgines Les Joies de la Castafiore. Quina pena!

Apareix la Guàrdia Civil en el que jo sospito que és la primera aparició d'aquest cos en la historieta espanyola. Caldria saber si a El Jueves ja havien aparegut. En tot cas, és un paper neutre: capturen als dolents, com una policia normal, i no com el cos repressor contra els febles i odiós com una guàrdia pretoriana que va ser durant tot el Franquisme i fins a entrat els anys 80. Aquest és un apunt innecessari qeu el moderador pot eliminar si vol... oh, si això és el meu blog i puc escriure el que vulgui... És que me n'oblido.


De totes maneres, la meva opinió és que és una revista divertida, interessant. Feia temps que no m'ho passava tant bé llegint un tebeo. No està malament en aquesta Crisi Tebeística Integral (CTI). No em podia imaginar que "una cosa diferent" la trobaria en una cosa vella i desconeguda (per mi) i que a més "no és tant diferent".

Vull fixar-me en algun tret distintiu en positiu.

Per exemple, el conte de M.V. Rodoreda, il·lustrat per Ayné (de forma realista! Novetat per a mi: si és el mateix Ayné, el de Cafetera y Biberón). La història es diu L'avís del visitant i és una història pesimista i ecologista. L'avís del visitant sobre els perills de la contaminació no serveixen per a res en "aquell planeta". El final és sorprenent per a una revista infantil-juvenil... i inclús per a una revista tipus Zona84. El transcriuré:

Naturalment, les catastròfiques conseqüències de la tragèdia no varen servir d'escarment. Ben bé al contrari. Ara, en aquell planeta, les fàbriques comencen a aixecar-se muntanyes amunt. Diun que aviat arribaran als cims més alts.

Penso que és un text absolutament aplicable tant a Catalunya, Espanya... com a Xina.
Em recorda una historieta que he llegit fa poc (de casualitat, com sempre): Tío Gilito y la Nueva Atlántida, sobre com el Tío Gilito pretèn emportar-se les fàbriques més contaminants a un iceberg. Evidentment, és una historieta d'origen italià. I cal comparar amb la visió positiva del trasllat d'un iceberg d'un cavallfortista hergenià com Joaquim Carbó amb l'apassionant La Casa sobre el Gel (Les Aventures d'en Pere Vidal, versió en novel·la i en còmic).

La historieta de Casanyes té un individu que separa escenes i pàgines i que sembla de la sèrie de dibuixos animats de Neptuno Films, "El Detectiu Bogey" (1993). Possiblemente només sigui un separador però vull creure que té una altra funció oculta i ideològica, atesa la iconoclàstia de l'autor. Es un individu ocult en una gabardina i amb un barret, amagat en un cubell de la brossa [p1], que ens parla d'amagat amb una pancarta (amb la firma "Casanyes", p2), que escriu amb graffitti el nom de l'autor a una tàpia [p3] i que a la p4, no surt ell però hi ha un helicòpter que llança octavetes... La meva interpretació, absolutament discutible, és que es tracta d'un agitador o d'un activista polític (que va a manifestacions, parla en secret sobre temes polítics, escriu missatges ideològics a les parets i els papers que llança són consignes). De fet, seria una representació del moviment polític ocult durant el tardofranquisme o de la efervescent activitat política durant la Transició. Per la resta, Casanyes apareix com un gran historietista que ens perdut els lectors: segur que copia de Franquin o d'Ibáñez però es cert que no li costa gens fer picats, contrapicats, fer gir narratius sorprenents per al lector o dibuixar-te tot l'edifici de la comissaria i els edificis colindants, o fer primers plans [primera tira p2, escanejat al missatge anterior] amb fons, cosa realment inaudita i que es dóna en pocs dibuixants.

La sèrie d'Alfons Figueras, "En Pau Xiulet", sembla interessant. Un nen molt petit que viu amb els insectes. Han de lluitar contra les aranyes, etc. Té un punt de ja vist. També té un punt com dels anys 30. El blog de Lady Filstrup diu que Bruguera va voler recuperar el temps perdut en fer coses en català. Diria que hi ha material, en un nombre reduït de pàgines, com per a fer la Història Inexistent del cómic en català del segle XX. Hi ha coses que podrien ser des anys 20 o 30, coses del 40 o 50 i coses dels 60. Fins a arribar a Rovira o a Casanyes i trobar-nos amb els anys 70 o 80. Una mena d'un resum de quelcom inexistent. Curiós. Trobo que dóna per a molt una revista perduda d'un únic número amb voluntat de continuïtat a la presentació de la p3 (Però ara ja hem donat el primer pas: Ja som al carrer!) però amb un "1a Edició- abril de 1978" al requadre de crèdits de la p2. ¿Una revista o un àlbum? ¿Les dues coses o res?

La part més positiva de tota la revista és la de "Montse, amiga dels animalets". Crec que, independentment, de l'objecte arqueològic que es va trobar davant meu, la idea de comprar la revista va venir quan vaig veure aquest personatge. És un retrobament amb un dels personatges de farciment de la revista Zipi y Zape, que apareix amb intermitències durant els anys 80 però que arriba a ser un dels últims de Filipines als anys 90 a Ediciones B. Inclús va tenir algun ColecciónOlé d'Ediciones B. Sempre havia pensat que era un personatge de finals dels 60, potser principis dels 70... però sembla que va ser creat a finals del 70.

"Montse" és un altre nom tradicional català: diminutiu de "Montserrat" (per això, potser, vaig fer referència a la seva onomàstica en el missatge anterior). El diminutiu tradicional hauria de ser "Rat", segons em van explicar una vegada, però no l'he sentit mai.

A Jordi, de Montse tenim dues pàgines de cinc franges, és a dir, amb una composició de pàgina més antiga que les de Rovira, Raf o Casamitjana (4 franjes o tires per pàgina). Inclús per darrera de la concepció, en mida de dibuix expressivitat dels objectes de la vinyeta, a les pàgines d'Escobar o Segura. Tots aquests apunten l'estil que serà el de cadascun a partir dels anys 80. El cas de Vázquez és superior: tenim a un Vázquez que té una forma de dibuix, de guió i d'idees que, com a mínim, ens transposa a Yo, Binguero Profesional (signada al 1986, també coneguda com a Vámonos al Bingo) o inclús a la revista Garibolo (1987-1988).

Què en sabem, dels orígens de "Montse"? El que diu la Wikipedia...

Colaboró también en la revista Gina, con la serie Montse, amiga de los animales (1978). (Wikipedia dixit)
Lambiek dice: (no confio gaire en aquesta web)
Enrich created characters for Bruguera's feminine magazines, in particular 'Montse, la Amiga de los Animales', which he created for Gina in 1978. The character outlived its publisher and could be seen in the Zipi Zape magazine of Ediciones B after the mid 1980s


Això és molt interessant, segons la Guía Visual de la Editorial Bruguera (1940-1986) [p193] de Tino Regueira:

1978. Revista Gina, nº6: Encargada de sustituir a la anterior -Christie-, tuvo una vida tan efímera como ella.

Així doncs, sembla bastant clar que 1978 no va ser un any bo per a inventar projectes nous per part de Bruguera (fracàs de Jordi i de Gina) [però també l'any d'Esther]... i que Montse va ser creada per a la revista Gina, lloc on va ser publicada la sèrie d'Enrich per primer cop. Cop com el que vaig tenir jo en trobar-me a casa meva amb el número 1 de Gina... Tota una troballa d'aquestes que han donat voltes tota la vida pels prestatges... Gina. Revista Juvenil Femenina, AÑO 1, N1. El preu era de 20 ptas., molt barat en comparació amb les 100 ptes. de Jordi. Tot i aixó, la revista sembla que tampoco no va tenir èxit i va tancar... ni el ganxo d'un portada de P.C. ni el poster d'un cantant de moda d'aquests que s'obliden aviat (curiosament, s'acomiada dels escenaris el 20070324, un mes abans del Sant Jordi que fa que parlem de Jordi i que veiem el seu imitador al Saló -paradeta d'Editorial Joventud: Tintín). Segur que ho ha fet coincidir expressament per demostrar que ell ha cantat més estona que Gina.




A sota la portada del Gina, 1 (i no ha estat trobada als jaciments arqueològics de Tarraco).
Es veu que es una portada gastadeta



P.C... no parlo de PCE, legalitzat més d'un any abans, el 9 d'abril de 1977 (compte, no és un simple joc de paraules... sinó de dates: atents). ¿Algú vol provar? ¿PC, Zugol, són anagrames de Zorglub? No, ho sento: sempre estem amb la mateixa història. Què sento per allà? Sí, la dama que havia guanyat un lot de mangues, ha encertat: es tracta de Purita Campos, la portadista de la primera revista Gina.

I ara sí: DATES. Apareixen a la p2 de la revista, on col·loquen el requadre que alguns diuen de "crèdits" (les lletres petites que ningú no llegeix, on hi ha informació rellevant). Per exemple, sortia a la premsa d'abril de 2007 que Planeta vol ser accionista d'Iberia... Ja n'és: és accionista de Logista, que és accionista d'Iberia. ¿I quina cosa és Logista? És l'empresa de distribució i magatzem habitual de les publicacions de PlanetadeAgostini des de finals dels 90, no per casualitat, des de la privatització de Tabacalera (ara Altadis). Són aquestes cosetes les que apareixen de vegades als requadres de lletres petites. És clar que tampoc no és pla de comprar-se un tebeo per llegir les lletres petites... ben pensat, de vegades é
s l'única part entretinguda.



Gina. Año 1. Nº1. 1 de mayo de 1978. Obrim l'apartat d'Efemèrides: tal dia com avui, 19780501 com 20070501, Editorial Bruguera se saltava a la torera els drets dels treballadors i posava data de sortida a la breu revista Gina.

Així doncs, ara sabem que la revista Jordi fóu posterior a aquesta data, donat que Montse, la Amiga de los Animales, va ser publicada per primer cop, i creada per a la revista femenina Gina.

Ara bé, Sant Jordi és el 23 d'abril. Abril és el mes previ al maig. De fet, jo recordo un refrany que diu "Marzo ventoso i abril lluvioso, hacen de mayo florido y hermoso". Traduït al llenguatge lògico-matemàtic, ens dóna el següent: marzo ventoso + abril lluvioso -->mayo (florido+hermoso)... que es pot simplificar en marzo+abril-->mayo. Si passa marzo i abril, llavors passa mayo. És a dir, que mayor és conseqüència de marzo i abril.


Jordi. 1a edició-abril de 1978. Se suposa que aquesta revista va ser venuda, repartida, distribuïda per al dia de Sant Jordi de 1978, el 23 d'abril de 1978.


M'acabo d'adonar d'una circumstància: Jordi porta ISBN, el número identificador dels llibres (que les revistes no tenen... i la revista Gina no en té). De nou em pregunto: llibre unitari o revista amb continuïtat? Mai no ho sabrem.

Per tant, puc afirmar que, si el continu temporal va ser al 1978 com a l'any 2007, Montse, amiga dels animalets va precedir per una setmana de 7 dies (l'habitual) a Montse, la amiga de los animales per a Gina. A Gina, Montse, apareix a la contraportada, que em sembla una forma de destacar el personatge. També són d'Enrich els acudits de la p2.

La comparació entre l'estil de dibuix de les dues aparicions de Montse no porta enlloc. Són pàgines intercanviables en el que seria la publicada a Gina amb la segona historieta de Jordi. Tot i així, l'estil de biuix de pare de Montse a la primera historieta de Jordi, sembla més antic, una mica més alt. Però que m'ho sembli no vol dir que ho sigui.

A sota, la primera pàgina de Montse a Jordi.
Va ser la primera pàgina de Montse, publicada i dibuixada?



A sota, la contraportada de la revista Gina, número 1:

Sembla lògic que un individu de nom català hagués aparegut de bon principi en una revista catalana en català i que repeteix noms tradicionals catalans cada vegada que pot. Les revistes Bruguera en castellà opten sempre que poden per noms neutres o directamente noms anglòfons, en aquest estil tan d'aquí de dir que el que sona anglès és internacional, o per noms còmics (Mortadelo, Filemón, etc.). Només cal veure com els guions "seriosos", policíacs, de Ciència-Ficció o romàntics solen agafar noms i cognoms anglòfons.

El que tinc clar és que Montse va sortir primer a Jordi i després a Gina.


Crec que no està gens malament el que ha donat de si una sola revista de 68 pàgines. Un altre cop, a fer-ho més ordenadet però per ara ja està bé.

El que no lo entienda en catalán, que pregunte. Aquesta vegada m'ha costat...









5 comentaris:

Perito Piloto ha dit...

Mayday, mayday. [krrrr] Sí, sí,
[krrr]ta vez te ha costado[krrr] [repito]tenerte en primera[krrr]
Corto y fuera

maginelmago ha dit...

Huy, qué mal se te oye, Perrito Piloto. Me alegra que hayas escrito a un mensaje que tiene perritos como los de Montse, amiga de los animales.

Cibenarius ha dit...

Todo este lío de cuál revista fue la primera... io sospecho que tiene que ver con aquello que pasó cuando Ciberiades cayó en 1977.

SadlyMistaken ha dit...

magin, porfavor, Porfavor, puedes en el foro La TIA, comentar cosas como estas de montse amiga de los animales, pero en castellano. Es que no me entero de nada, y me cae tan maja esta jovencita.

Gracias. Saludos.

maginelmago ha dit...

Hecho: http://elforo.de/latiacomforo/viewtopic.php?p=51595#51595