Roberto Saviano
Si aprueban el Eurovegas (Las Vegas de la UE), Cataluña se convertiría oficialmente en el centro de reciclaje mafioso de Occidente.Se la Catalogna approvasse il progetto Eurovegas (Las Vegas Europea), diverrebbe il centro di riciclaggio mafioso dell'Occidente.
Roberto Saviano No falla. Arriben aquestes dates tan senyalades... i ja tenim a més d'un fent cops d'Estats. És una tradició i una traïció. La tradició de les traïcions.
Ara tenim al membre de les Joventuds Nacionalistes de Catalunya (JNC), Sheldon Adelson, qui demanarà la independència al Congrés de CiU si no tenen un casino per fer que tothom tingui feina precària o, esclavitud de tot tipus, en el seu cas.
Aquells que xerren pels descosits sobre la defensa de Catalunya fan el que millor saben: traïr-nos.
CiU i PP diuen sí a Eurovegas (és clar: Fernández Díaz i l'alcalde Trias, amics de la injustícia i la guerra durant els anys 90 i 00; els quedava aliar-se amb el vici). La part més casposa del PSC (autodenominats socialites), com Balmón, diuen que sí a Eurovegas.
Només s'hi oposen els racionals, els que havien estudiat, els que volien haver viscut en un país civilitzat, els que encara tenen moral, els ecologistes, els economistes que saben d'externalitats, els que saben que només la Sanitat Pública pagarà les malalties socials (ludopatia, per exemple), creades per això, els que no volen màfies (és clar que aquí ja tenim, minim un diputat al Parlament de Catalunya amic de les màfies russes, així que...), els que saben que la prostitució és una forma d'esclavatge i els que sobreentenen que Eurovegas seria una taca d'oli verinós que s'estendria arreu. Només ens quedarà l'exili.
Pilar Rahola, agent de Sheldon i de la part traïdoreta de CiU va dir clarament a 8TV la setmana del 20120223, que calia tenir Eurovegas a Catalunya i que no se l'endugués Madrid. Va dir que "tothom hem anat a Las Vegas". Ella sabrà que ha fet amb els diners que li van pagar els contribuents quan era diputada. Però hi ha gent que no hi ha anat.
Jo prefereixo que ni a Barcelona ni a Madrid, ni a Catalunya ni a Madrid... que les centrals nuclears i els crematoris a l'aire lliure contaminen i creen malalties allà on són. I que els seus perillosos residus s'estenen per tot arreu. La influència de Las Vegas arriba, sense esforça als 1000 km a la rodona. Bonic. Plàsticament bell. Segur.
Sheldon Adelson bàsicament demana conculcar totes les lleis bones que puguin existir. Tritura la poca normativa de protecció laboral, de seguretat, d'empara del menor... no vol pagar impostos ni seguretat social. Vol portar esclaus d'arreu del món perquè els d'aquí potser són díscols (no els coneix bé, llavors). I la gent que s'omple la boca de Catalunya, un tal Artur Mas i un tal Mas-Colell i uns tals altres, que viuen a cor que vols gràcies als que paguem impostos, se l'emporten al Palau de la Generalitat de Catalunya, que paguem els que paguem impostos, en un cotxe pagat pels que paguem impostos, i el tenen a cos de reietó una bona tarda... a mi ni a ningú de la meva família ni a cap conegut Artur Mas no ens ha fet mai aquest favor. Al contrari, m'ha enganyat més d'una vegada (la primera, amb el carnet >25, una estafa que es inventar a veure si el votaven els de menys de 30 anys... evidentement, no servia per res durant l'any que ell estava intentant esgarrapant vots). També ara ha optat per robar diners als que menys tenen, així Artur Mas i en Mas-Colell faran que els mileuristes que treballen a l'Administració Pública... passin a ser setcenseuristes... Gràcies per res, a vòs i als voltres votants.
Si a mi la Generalitat m'ofereix 800Ha us asseguro que faig coses.
És com si jo fos Ryanair i, m'ho invento, el Govern de CiU m'hagués donat, entre altres, 8 milions d'euros al novembre del 2011. Segur que faria que l'empresa em funcionés bé... i més si els impostos els pogués pagar a Eire (Irlanda), al 15% de l'IRPF. Hi ha una mentida a la frase anterior: és la part de "m'ho invento".
Entre les idees hi ha la de construir 10000 habitatges... al Baix Llobregat... que només surt als mapes del món per la seva altíssima densitat de població.
L'únic que faltava al camp de concentració del Baix Llobregat, a la Corona Metropolitana, al desastre social extens que forma l'Àrea Metropolitana de Barcelona és un complex de casinos.
Recordo quan jo pensava que hi hauria energia solar i coses així... avui he intentat demanar que s'enduguin les piles del contenidor de piles... Fa uns mesos me'n vaig adonar que mai no havien vingut... L'organisme Pilagest no serveix per a res. "Us vam donar un contenidor més gran". Això ho va fer el Govern de Ciu de Pujol i Mas a finals del 90: agafes les piles i les poses en una piràmide truncada. Passat el temps, la piràmide es bolca sobre un contenidor verd (perquè el verd és el color de l'ecologia) i després... hauran passat 40 anys i ningú no sabra què fer-ne de les piles. Això és gestió pública per a CiU, això és ecologia per a CiU, aquest é el respecte, la moral i l'esperit català que CiU ha forjat. Ficar piles en capses successives... "I no passem nosaltres a recollir les piles". Em diuen per telèfon el nom d'una altra empresa, on m'atenen bé: el telèfon que em donen és un 902, més car i que m'impedeix saber que és una organització de Madrid. Per tant, molta Catalunya, molta catalanitat però, a l'hora de la veritat, CiU m'envia mala informació des de Catalunya, cap solució i la resposta em ve per Madrid (posant el telèfon a Internet i la paraula "pila", perquè tampoc no he entès perquè, total, per què pronuncia bé si els que truqueu només feu que molestar?). Per tant, 1980-2002 i 2011-fins a... això és el resultat. I amb Eurovegas, igual.
Els models en què es basa la conversió socioeconòmica i cultural d'Espanya/Catalunya trobo els següents:
- en Xile com a model social. Sempre ens havíem dit, recordem a Felipe González o a Jordi Pujol, que el model era Suècia... es van equivocar/ens van estafar d'hemisferi però era un país allargassat.
- en Itàlia com a model empresarial. Entenent que el llibre Gomorra de Saviano és el llibre de recerca més clarivident i complet sobre l'àmbit econòmic, empresarial i laboral a Itàlia i al Capitalisme; de fet, un exmafiós, Louis Ferrante, ha publicat un llibre de gestió empresarial basat en la màfia, que sospito que complementa l'anteriorment citat; ho va fer en veure que molts empresaris eren pitjors que els mafiosos. No crec que tingui més ciènciaficció que els habituals llibres de gestió empresarial i lideratge amb formatges i cercles de qualitat i taules de doble entrada que no diuen res. No poso cap enllaç perquè tot el que hi ha són irrellevants, de pàgines i blogs que no aporten cap informació: ni les webs de ressenyes de llibres diuen res que valgui la pena. Que s'ho facin mirar. Només he vist una foto on es veu que l'exmafiós no és un iaio, al contrari que el que jo pensava.
- en Colòmbia, com a model d'economia productiva, com s'està veient amb el cas de Rasquefa... i els que no coneixem a nivell submergit o il·legal: les plantacions de narcòtics com a pota de l'economia. El problema d'economia submergida sempre ha estat immens a Espanya i, per descomptat, a Catalunya, si l'estafa a Hisenda i a la Seguretat Social i als drets laborals col·lectius que comporta i als drets de les persones no ha estat mai perseguida (contràriament amb el que s'ha fet amb Garzón; es veu que hi ha delictes que cal perseguir i delictes que cal emparar), i si aquesta economia submergida ha tingut un trànsit cap a la producció de marihuana i drogues vàries, sota l'epígraf "consum propi" (donat que la drogadicció és anomenada avui dia "consum", com el supermercat) i que s'ha fet una bona campanya d'acceptació (si tothom ho fa -cosa no certa-, no pot ser (tan) dolent -no cert, o hi ha coses pitjor). El ministre de treball Celestino Corbacho (qui va fer una reforma laboral contra els seus votants treballadors de l'Hospitalet, en una traïció que mai no veuríem contra els seus votants en un ministre que hagués tingut relació amb votants financers o votants benestants o votants de certes sectes pressumptament catòliques) ja havia avisat que un l'economia submergida movia uns diners equivalents en quantitat al 16-20% del PIB espanyol (el PIB=Producte Interior Brut és una suma de la riquesa produïda en un lloc). Així doncs, entre una cinquena i una quarta de l'economia era submergida, cosa que qualsevol podria intuir, per exemple, quan veu tallers en garatges, o quan alguna gent li explica que fa "manipulats" (la gran revolució industrial espanyola ha estat això). Entre aquesta economia submergida hi ha des de l'empaquetament de gots de plàstic fins a la fabricació i distribució de drogues, passant pel topmanta (=producció i venda de pel·lícules). Entre aquestes activitats econòmiques que no paguen Hisenda ni respecten drets laborals, i que ocupen carrers i espais, n'hi ha unes que són especialmente il·legals i especialment delictives, com veiem.
Sembla es diu el mateix: que si això porta moltes pel·les i molts llocs de feina. Ja hem vist passar els Carrefours, les Nissan i tantes coses que havien de dur tanta feina, tanta recerca, tantes inversions... i que no ha estat així. Massa soroll per no res, en descomptar les subvencions i les exempcions fiscals.
Ara el poble de Rasquera aposta per l'economia valencianista de fer el que sigui per tal de fer diners de forma fàcil.Ja ho hem vist. Com també ja havíem vist que ERC no era un partit d'esquerres; això quan el tripartit. Posteriorment van decidir que no eren ni de centre-esquerres, van fer fora el Carod-Rovira i van optar per ser una sucursal de CiU. No pocs dels seus individus no eren ja ni culturalment progressistes en les seves actituds, i no parlo dels famosos que sortien a la ràdio, sinó del encarregats a les oficines que munten arreu els partits que governen. Ara tenim un pas més: a un gran casino ludoptatitzant promogut per CiU, PP i PSC, li afegim la primera -i no l'única- plantació de drogues (en el ben entès que no n'hi ha de tabac a Catalunya), i la promou ERC.
I els arguments són sempre els mateixos: plantar no vol dir fomentar. La mateixa lògica del camell. La mateixa lògica de les grans empreses transnacionals.
No són tots iguals, però són indistingibles als ulls d'un llec.
