Filemó i Mortadel·lo 25 Anys Més Tard

Data Estel·lar MF Diumenge 20070120

Voy a hacer una cosa. Estoy completamente seguro de que hay un montonazo de gente hablando por ahí sobre el aniversario de Mortadelo y Filemón. Lo estarán haciendo en castellano. Por dar un poco de variedad, dado que todos acabaremos diciendo las mismas cosas, yo lo voy a escribir en catalán. Si no pilláis algo, como siempre, ningún problema, me lo decís, y publico otro mensaje con la traducción (o con cosas que se me ocurran... a vuelapluma pffff... como quien dice risaqueseescapatipoJavierCansado en Faemino y Cansado).

Felicitats a Mortadel·lo y Filemó!

Sou els únics personatges de la historieta espanyola que heu aconseguit seguir viuets i cuejant (vivitos y coleando, en versió meva) durant 50 anys. I això continua.

Gràcies a Francisco Ibáñez Talavera per haver creat aquests personatges, i als editors per haver-me donat l'oportunitat de llegir a Mortadel·lo y Filemó.

Una part de l'èxit pot ser és perquè Ibáñez sempre s'ha mostrat procliu
a les sessions de signatures amb els lectors.
Sí, es Marketing però també és una deferència envers els seguidors.

Gràcies a F*Ibáñez per haver donat de moviment a quatre línies, d'haver creat paisatges urbans abans que existís la "cultura urbana gafapa" (no oblidem que aquest blog és meu, em dec als meus missatges previs), uns paisatges fets de burillas (les restes de les cigarretes), de gats, de rates, ratolins, granotes, papers, tanques de fusta al voltant de solars (mai no n'he vist ni una, sempre les he vistes de material tipus formigó), avions a l'aire, edificis de vidre o d'alguna cosa semblant, cotxes, finestres, portes, llambordes (adoquines)... tot un imaginari visual com poca gent n'ha sabut creat.

Gràcies per aquestes imatges tan ben dibuixades, amb un estil que els infants encara imitaren a les escoles fins a entrats els anys 90, durant les onades de dibuixos japonesos del primer Telecinco i de TV3. A les classes, quan calia dibuixar, "dibuixava bé" aquell que feia soles de sabates estil dels tebeos o mans amb dits com les que surten a Mortadel·lo i Filemó. Recordo una època que la gent imitava la signatura d'Ibáñez en un paper! Jo no en vaig ser el promotor. Eren encara els signes dels temps que va tocar viure.

Portada inabastable. Té de tot.

Gràcies per tots els acudits, de tots tipus i estils, tant visuals i muts com de diàlegs.

I, relacionat amb allò, gràcies per la immensa quantitat de vocabulari. Torno a repetir una idea meva -que ja vaig expressar públicament a la MLComics-: quan serà Ibáñez membre de la Real Academia de la Lengua (RAE)? Si Cela hi va entrar i si van entrar dos representants dels periodistes (aquella gent que diu "se ha ganao el partío" i que solen parlar repetint frases-clixé: "el xoc de civilitzacions", la "crispación"...), evidentment amb més raó un representant de les possibilitats immenses que té el vocabulari, la sinonimia i la similitud de sons i grafies a l'hora de crear discursos amb significats diversos, segons hom n'esculli un o altre mot. Silló "S" majúscula" (Se de Super). No pot dir que no: dubto molt que F*Ibáñez no vulgui seure, per fi, en una butaca, en un sofà... i no en una cadira, com porta fent tota la vida.

La "radiografia del silbido". La metáfora més recordable.

I gràcies també per les piles de coneixements acumulats, dels qual n'és mostra aquesta vinyeta de Ruiz Mosqueos de Maastricht ¡... Jesús! (2ªedición, marzo 1993)... Hum, això si m'he enrecordat d'insertar-la). Un profà, un llec ("lego", aliè) a la matèria que ens ocupa no es pot ni imaginar quantes coses se'ns han explicat en aquests tebeos.

També vull agrair la seva feina a aquells "negres" o "apòcrifs" que van fer historietes que molts vam llegir abans o en comptes de les de l'autor. Historietes amb les que hem rigut i hem compartit aventures.

Si sou d'aquell tipus de gent que llegeix els títols, us preguntareu (si sou d'aquell tipus de gent que es fa preguntes) què dimonis vol dir amb aquest títol de "Filemó i Mortadel·lo 25 Anys Més Tard". Respostes:

1.-Reivindico a Filemó. El personatge de la Història de la Historieta amb menys característiques pròpies, apart de la corbata de llaç i dels dos cabells (un i dos), el més maltractat. Un protagonista que sempre és un secundari, inclús davant dels altres secundaris... inclús davant dels terciaris...

2.-Recordo l' impossible de millorar en l'actualitat i no gaire car si no de preu adequat i excel·lentment enquadernat volum Mortadelo y Filemón 25 Años de Historia. A l'any 1983, els personatges feien 25 anys. Semblava que la joia duraria sempre... la joia de diners la van perdre, a l'estil matusses de l'economia empresarial d'aquest país, la joia de l'alegria va minvar en reduir-se el número de tebeos, còmics, comix i tal. Ara diuen que estem en un altre període àlgid. Som al 2007... Una recuperació de 25 anys en varietat potser és un període massa llarg. A l'any 1983 també es feia promoció. La tele, en un programa infantil el nom del qual no puc recordar, va dir que "aunque sean calvos sólo tienen 25 años". Suposo que no coneixien la situació capil·lar anomenada "alopècia".

És d'aquest volum d'on he extret la majoria de components gràfics d'aquest missatge.

Per exemple: aquesta idea per al Carnaval. Sembla tan senzill que no m'explico perquè costa tant que a les pel·lis s'assemblin els actors als personatges.

Benito Boniato: El disfraz. Autors: Fresno's. Homenatge als 25 Anys de MF

La contraportada dels Coleccionesole del 25 Aniversari
ens recordaven que Ibáñez tenia altres personatges.
Aquí, El 13 Rue de Percebe
i, al fons a l'esquerra, la família Trapisonda (un grupito que es la monda).
Es tracta d'un dibuix que va sortir en un mega-poster
(també ha estat publicat al llibre del 50 aniversari, si no m'equivoco)


Durant moltíssims números (anys?) aquesta era la portadeta inicial i final dels coleccionesole.
Buah, tío, buah, si se'm permet l'expressió.

Qui si no en Jaume Rovira, dibuixant enamorat dels teeos,
podría haver utilitzat aquella portada a la historieta d'homenatge del 25 Aniversari.
Segis y Olivio traperos de alivio: El caso de la carta marcada
Potser va ser involuntari però... vaja. Mortadel·lo conduint, Segis (el cap, com Filemó), espantat
i Olivio encantat com el Mortadel·lo de la portadeta.

En ambós casos, Fresno's i Rovira hi trobo influències d'Ibáñez. Que igual no, doncs igual no però que a mi m'ho sembla. Curiosament, en ambdós casos hi ha una influència parcial de Franquin o del TFE en general. Potser en parlaré algun dia. La historieta d'homenatge de Segis y Olivio es perquè l'agafi algun fan i hi trobi una bona d'elements ibañezcos. Magnífic.

La primera historieta publicada, l'únic cop en què deuen de tornar a casa després d'un dia de feina
(d'aquí sortiria "Mort&Phil: The Early Days", by Stracinskandisky and Munuera)
No han aconseguit anar a dormir. Tot i que només volien descansar, Mortadel·lo i Filemó han estat d'aventures atrafegades des d'aquell moment. Diuen que aquella historieta no va ser la primera dibuixada... L'editor don Rafael González potser intuïa la ironia en la que concorria posant aquesta pàgina com la primera de la més llarga sèrie de la historieta espanyola.
A la imatge Mortadelo y Filemón, Agencia de Información, p1v1,
apareguda al Pulgarcito tapapel 1394, amb data 19580120

Avui he hagut de sentir més d'una vegada i de més d'una persona: "ja tinc 50 anys", "es que ya ha cumplido los 50 años"... "somos de la misma quinta", "como ya ha cumplido los 50 años, igual hay cosas que no va a poder hacer". Mil llampecs: quina pila d'optimistes i quina gran excusa per escriure avui aquest missatge.

Com bé sabeu que em puc enrotllar moltíssim a l'hora d'escriure ("però si aquest paio sempre està callat") però crec que ja n'hi ha prou. (Evidentmen això ho havia escrit abans de posar la imatge de Benito Boniato).