Data Estel·lar txatxatxà Dimarts 20241008
Esperança, esperança, només vol ballar txatxatxà... i així ens mareja.
Cita prèvia: 1 dia per a imposar-la, 1 any per a veure si la treuen
És el resum d'una notícia que sembla molt bona però que no és clar que passi:
EL TEXT CITAT EN FORMAT CITA
EN VERMELL, ELS COMENTARIS MAGINOTÈCNICS POLITOLÒGICS I GESTIÓ PÚBLICA.
La cita prèvia obligatòria té els dies comptats. En concret, segons preveu el Govern, 365 dies. En total un any després del qual hauria d’estar vigent una llei que garanteixi el dret a l’atenció presencial en qualsevol administració i organisme públic de Catalunya sense que sigui un requisit imprescindible que abans se sol·liciti una data. "Si era possible abans de la pandèmia atendre sense cita prèvia, fa només quatre anys, ha de ser possible fer-ho també després", va assegurar ahir el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que va donar el tret de sortida al pla per reformar l’administració pública que el president Salvador Illa li va encarregar accelerar durant els 100 primers dies del Govern. Un 14% de la plantilla de la Generalitat es jubilarà el 2030, i l’executiu considera que se l’ha de rejovenir, atraure talent i suprimir "cotilles normatives" obsoletes.
Aquesta reforma, que formalment serà aprovada avui en la reunió del Consell Executiu, estarà llesta per ser aplicada en 10 mesos. La comissió d’experts que s’encarregarà del seu contingut estarà capitanejada pel catedràtic Carles Ramió i inclourà un pla de xoc amb mesures d’"aplicació urgent". En total, 17 actuacions entre les quals destaca l’erradicació de la cita prèvia que es va estendre durant la pandèmia amb l’objectiu de millorar l’atenció ciutadana amb caràcter presencial i fer-la "més eficient", acostar la ciutadania a les administracions públiques i lluitar contra la fractura digital que dificulta a una part de la ciutadania fer els tràmits telemàticament.
El nom de Carles Ramió sona bé: en sap molt de Gestió Pública però, parlant de jubilacions, doncs adéu-siau. I un es pregunta on ha estat la Ciència Política i de l'Administració des de 1998 en endavant que no ha funcionat a Catalunya en absolut, i em refereixo als que han cobrat com a professionals o investigadors. Silenci, mut, zzzz,
Hi ha com 15 generacions posteriors que no han pogut tastar la Gestió Pública. Hi ha una correcta carta
Objectiu global
S’ha de dir que l’anterior Govern ja va aprovar al juliol la supressió de la cita prèvia obligatòria, a més d’impulsar mesures amb el mateix propòsit de millorar l’atenció. Ara, el compromís de l’executiu de Salvador Illa és que aquesta atenció presencial es garanteixi tant en la Generalitat com en la resta d’administracions –diputacions i ajuntaments– i que convisqui amb una millora del sistema de cita prèvia. "Qualsevol ciutadà s’ha de poder dirigir al conjunt dels serveis públics sense necessitat de tenir cita prèvia", va defensar Dalmau, que va concretar que la regulació que ha de posar fi a l’obligatorietat es desenvoluparà en la llei de mesures fiscals i financeres que acompanyarà els pressupostos del 2025, en aquests moments en negociació.
El Govern no contempla, a priori, un augment de la plantilla de funcionaris, tot i que s’obre a estudiar tots els àmbits que es demostrin "tensats". El conseller també va anticipar que això s’haurà d’abordar dialogant amb els treballadors públics sobre el seu sistema d’organització, que en aquests moments inclou dos dies de teletreball. "Hi ha funcions que no són aptes per al teletreball", va deixar caure, i va posar com a exemple els Mossos d’Esquadra o el personal mèdic. Precisament és a les comissaries o en els consorcis públics on la Generalitat detecta més dèficits de servei.
Atraure talent
Una altra de les mesures que Dalmau projecta a curt termini és la creació de 2.000 places de pràctiques remunerades per a joves estudiants amb l’objectiu de fomentar "noves vocacions professionals" en el sector públic, així com redissenyar el paper de l’Escola d’Administració Pública. "S’ha de produir un relleu generacional", va defensar amb la vista posada en els 27.000 treballadors públics que es jubilaran d’aquí a sis anys i en el fet que 77.000 dels 258.000 que hi ha en total tenen més de 50 anys.
Cal posar l'accent en què, en comtes de col·locar als fills o nets de la Generació Tap en jubilació, amb la propaganda oficial de nadiua digital o el que sigui, a veure si són capaços de fer una Administració Pública inter-generacional per a evitar la trampa, el frau i el problema derivat de quan a finals dels anys 1990 es deia, com si fos positiu, "que l'Administració de la Generalitat és jove per l'edat dels seus empleats", cosa que volia dir que ningú no sortia de la seva zona de confort, tots eren iguals, no representaven la varietat de la societat i no era generacional àmplia tampoc.
Alhora, en aquest camí d’"atraure talent", va anunciar que la llei que acompanya els pressupostos també inclourà el desenvolupament normatiu per "professionalitzar" la direcció pública a la Generalitat. És a dir, que per arribar a ocupar un lloc d’alt càrrec sigui necessari un concurs. "Aquesta és una mesura important i esperada", va afirmar, a més d’afegir que això suposarà incorporar "diferents mètodes de selecció", però amb uns criteris que objectivin que el candidat està preparat per assumir aquesta responsabilitat.
Prestigiar el cos
Totes aquestes mesures de caràcter urgent s’aniran implementant durant els pròxims mesos, en paral·lel a la feina del grup d’experts que ha de definir l’estratègia de transformació de l’administració i de millora dels serveis públics (CETRA). Com ja va avançar el conseller en la seva intervenció davant el Parlament el 16 de setembre passat, hi haurà 12 grups de treball que abordaran des de la simplificació normativa a la digitalització integral, a més de l’atenció presencial garantida.
També abordaran la "professionalització" de la direcció pública, la transparència dels tràmits i serveis, l’ocupació pública de qualitat, adaptar l’administració a l’impacte demogràfic i el canvi climàtic, prestigiar el cos de funcionaris i garantir una comunicació clara, així com instruments d’avaluació, entre altres carpetes. "Es tracta d’una tasca molt diagnosticada i no volem més informes que s’acumulin als calaixos. Ha arribat el temps de fer i de passar a l’acció amb mesures concretes", va concloure el conseller.
Posem la carta de Xavier Guardiola, també a El Periódico de Catalunya, 20241008, potser per línia editorial pro-socialista vinculada a la notícia del mateix dia ja esmentada.
Des de fa dècades, l'accés a la funció pública a la Generalitat de Catalunya ha estat marcat per un obscur procés de consolidació de figures laborals, tal com recull la Llei 5/2015. Entre aquestes, destaca el personal funcionari interí, que segons l'EBEP és un empleat públic nomenat per causes aparentment justificades de necessitat i urgència, amb una durada màxima de tres anys. Però aquest límit de temps, en moltes ocasions, es converteix en una porta giratòria cap a la permanència.
Actualment, els processos d'estabilització són el mecanisme que permet als ciutadans accedir a la funció pública, o almenys això sembla. Aquests processos es basen en un concurs-oposició que, a primera vista, sembla legítim, valorant coneixements sobre un temari i mèrits com l'experiència en l'Administració Pública. Tot plegat, una façana de legalitat que aparenta complir amb els mandats constitucionals de l'article 103, que exigeix la igualtat, la capacitat i el mèrit.
Però darrere d’aquesta façana, s’amaga un sistema perversament dissenyat per afavorir determinades persones, seleccionades amb antelació. Aquest concurs-oposició, lluny de ser una competició justa, es converteix en un sistema pervers on l’acreditació de mèrits premia únicament el temps treballat a l’Administració, sense una evidència real de la qualitat de la feina feta. Així, aquells que han estat interins durant anys es troben amb una plaça quasi assegurada, mentre que la resta de ciutadans, teòricament iguals davant la llei, es veuen condemnats a competir en una carrera que mai podran guanyar.
CiU va taponar l'entrada de funcionaris des de la crisi de 1993 i fins el 1998, en què comença alguna oposició de certa entitat per al Departament de Justícia. Des del 2002 fins al 2008 van haver-hi concurso-oposició La crisi del 2008 va eliminar fins i tot les pàgines web oficials sobre els temes i continguts de les oposicións. Tots els que van entrar des del 2009 fins el 2024 i que, per tant, van tenir punts i cursos que donen punts, van aprovar un lloc de treball per pur endoll... oh, caram, i coincideix amb el no-tripartit, el sí-procés per la indepèndencia i la substitució de la Generació Tap pels seus cadells. COM VAN ENTRAR AQUELLA GENT I COM NO VA ENTRAR-HI UNA ALTRE? Evidentment, amb aquest sistema van aconseguir evitar l'entrada d'elements socialment perturbadors en forma de gent molt preparada de l'extrarradi barceloní no pertanyent a les classes mitjanes, ni a les noves classes mitjanes ni a cap grup político-familiar, a cap clan d'elite o semi-elite.
Generacions totals perdudes en un sistema educatiu fraudulent, un sistemde formació contínua innecesari, car i que mai no ha servit per col·locar els factors de producció com la mà d'obra en un punt d'eficiència ni han aconseguit que les Administracions Públiques funcionessin més que com a corretja bruta de transmissiós dels amos polítics, cada cop més catets i amb un tècnics superior cada cops més xulescos perquè se saben immunes i impunes.
Tanmateix, cal reconèixer que el sistema d'accés a la funció pública no ha funcionat mai com hauria. De fet, aquests processos selectius d'estabilització no només no resolen el problema de la temporalitat, sinó que perpetuen les seves disfuncions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta que algo queda