20180213

Definició Bruguera SA Editorial a GEC

Data Estel·lar ulleresgrans Dimarts 20180213

GEC: Gran Enciclopèdia Catalana.

A la p367 del volum 5 que va de BIB a CALB de la Gran Enciclopèdia Catalana sisena reimpressió (actualitzada) d'octubre del 1993 de la segona edició de desembre del 1986, trobem l'entrada següent: "Bruguera SA, Editorial".

La vam buscar expressament, en haver trobat uns segons abans, en un altre volum, l'entrada de Laia, Editorial, la qual em penso que tenia una definició més generosa.


Hem fet foto de la mitja pàgina inferior perquè es vegi el número de pàgina (367) i altres definicions. 


Hi ha un "Joan Bruguera" però és metge, no el fundador de l'editorial (esmentat només a la definició de l'editorial), qui perfectament podria haver aparegut si tenim en compte que sí que hi apareix "Bruguera i Tulleda, Jordi", un lingüista i monjo de Montserrat i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, cosa que ens faria pensar que el "director editorial" (no tenia formalment aquest càrrec i sembla que cap) Rafael González també podria aparèixer. No l'hem buscat, encara... però sospitem que decanta la seva no aparició el fet que no siguin monjos de Montserrat  ni el fundador ni els fills i grans empresaris de Bruguera...  digui vostè que el fet religió y nacionalcatalà (en altres casos, nacionalaltracosa).

Copiem la definició i la millorem amb la negreta als noms propis, la cursiva i vermell a les col·leccions i cursiva als títols  (això sí hi era) donat que no hi havia interès de disseny per al lector, malgrat el dineràs ingressat a l'enciclopèdia via Generalitat de Catalunya-Departament d'Ensenyament, entitat que surt imprimida en or a la portada del llibre:
Editorial constituïda el 1954, a partir d'Editorial Bruguera (1942), fundada el 1912 per Joan Bruguera i Teixidó, amb el nom de El gato negro. Les seves publicacions, de gran difusió, han estat principalment de novel·lar rosa, policíaca, llibres i revistes infantils, etc, en llengua castellana. Entre les seves publicacions catalanes cal esmentar la col·lecció "Quaderns de Cultura", "Llibres del mirador" i l'edició (1966) de la Història de la premsa catalana de  Joan Torrent i Rafael Tasis. A partir de l'any 1984 una greu crisi econòmica l'obligà a reduir notablement la seva activitat fins que el 1986 l'obligà a dissoldre la societat.


Res de revistes tipus Pulgarcito, res de Gabriel García Márquez ni d'Isaac Asimov, ni de col·leccions de literatura de més de 1500 títols, res de Mortadelo y Filemón i res dels seus autors, guonistes o humoristes, ni Escobar ni Conti ni Víctor Mora ni ningú.

L'apartat d'importància econòmica és esmentat per sobre: ni xifres en diners ni en número de treballadors. 

La idea és que al 1986 el pùblic ja no va voler llegir més sobre la premsa catalana o es va a acabar la llarga trajectòria de voler comprar els Quaderns de Cultura.... que, per cert, mai no he vist enlloc. 

La visió és redueix estrictament a les obres en català que són les esmentades, oblidant, per cert el Tirant Lo Blanc en comic, o la revista Jordi... per descomptat, com que no eren de l'olla, malgrat haver estat una empresa d'abast espanyols i llatinoamericà amb seu a Barcelona i amb reunions dels caps a Barcelona que, compte! es feien en català, no hi entra... ja és molt que hagin dedicat un espai a l'entrada.

Sembla que l'únic que importa és que va fer fallida i adéu. 

La informació útil per a un lector és nul·la, per a un investigador és negativa... per a un estudiant, no serveix per a res. 

Realment mostra/monstre el país que l'interessa presentar al nacionalisme hegemònic català, basat en les seves mesquineses: els amos eren la família Pujol (Francesc Cabana era de la tribu per no dir clan, nom amb mala fama a causa del periodisme judicial).

Segons l'article de Josep NopcaEnciclopèdia Catalana després de l’‘Enciclopèdia, de 20151204:

El primer volum de la Gran enciclopèdia catalana va ser publicat el 1969. El projecte, que havia nascut sota el segell d’Edicions 62, es va independitzar a principis de la dècada dels 70. Enciclopèdia Catalana SA comptava amb el suport de Banca Catalana, entitat financera creada el 1959 per Florenci Pujol, el seu fill Jordi i l’advocat Francesc Cabana


Amb canvis d'empresa, la idea ha estat la mateixa... es podria dir que la mateixa que podem trobar als mitjans de comunicació catalans, com aquells on no distingeixes el país que diuen estar representant.

Nota final: el diccionari del GEC és encara pitjor... si vols no entendre una paraula, busqueu-hi-la.