20170204

L'anunci de Tirant Lo Blanc

Data Estel·lar penúltima Dissabte 20170204


La revista TBO va publicar ja al 1976 una revista en català. Sembla ser que els guions originals de Joaquim Buigas i Garriga, amo de la revista i guionista principal fins el seu traspàs el 1963, ja eran en català... i Emilio Viña, soci de l'empresa des de 1943 amb Buigas, Estivill y Viña, s.l., resulta que traduïa al castellà. La versió dels anys 1970 sembla ser que es va tornar a traduir Albert Jané (el traductor oficial de tebeos en catalá) i Josep Baiget. Informació extreta de 100 Anys El Tebeo que va donar noms als altres, llibre de Jordi Manzanares publicat per Diminuta Editorial. al desembre de 2016.

Entre 1976-1977, és a dir, amb Franco acabat de morir, TBO optava per publicar en català. Sense el bisbat de recolzament, i, per tant, sense el que després seria Convergència i Unió, que és la gran ajuda que va tenir el Cavall Fort. Ara em dieu que no però que estigui argumentat.

Va ser un fracàs comercial: De 135000 exemplars als Països Catalans van haver-hi moltes devolucions.

Sabem que el Cavall Fort a totes les escoles un o inclús dos exemplars per número i, a més exemplars per a cada biblioteca... aquesta ajut, evidentment, no el va tenir el TBO.
Per això, solien empipar-se els de la veterana capçalera quan els preguntaven sobre els kioskos... o per això no van mai al Saló del Comic si no és de mala gana. 

L'any 1977 només van fer una tirada de 30000.

La conclusió que n'extrec, és que molta boca però després la gent es tira enrera i no compra en català. I parlo dels catalanoparlants, és clar... perquè en aquelles èpoques gairebé no hi havia classes de català ni oportunitats de parlar-lo o sentir-lo en la majoria de barri i barriades. Això arribava, segurament, als centres de les localitats...

Recordo una entrevista que em sembla que li va fer Josep Puigbó (podria ser un altre, com que n'hi havia tres presentadors substituïbles entre ells... i a Televisió de Catalunya i els canviaven de programa) a mitjans anys 1990 al Canal33 a Francisco Ibáñez. En ser preguntat per si les edicions en català dels seus personatges, Ibáñez va parlar en català, de manera fluïda alhora que nerviosa, i va dir sense embuts que "fa anys es va intentar però que va ser un fracàs comercial". Per descomptat, no trobo cap vídeo de l'entrevista per internet.

Al 2011 ja va ser viable... però en bona part pel mateix que el Cavall Fort, perquè biblioteques i centres educatius compren aquest material.

Que duri però que sigui de veritat.

El cas és que Editorial Bruguera va trigar més. Ja hem parlat de Jordi en més d'una ocasió. Si el TBO en català es podia trobar carrincló perquè eren refregits antics, tot i que a mi em sembli molt interessant i que no vegi que el Cavall Fort sigui més modern ni ara ni abans, el Jordi... hum... era brugueresc en quant a les historietes però hi havia una cosa soterrada de voler ser, no només escrit en català, sino acatalanat, allò que no havíem vist mai en les historietes en castellà: tematiques i ambients molt de barretina que no pegaven.

Bruguera va aguantar menys que el TBO, però la revista de 1917 estava en caiguda i era raonable que aturés els experiment, en tant que l'editorial del gat negre estava en expansió i no va tenir cap interès per tornar a la càrrega després de 1978 i 1979: un número anual.

Alguns contes que no van arribar enlloc: l'experiència m'ho diu. Sembla que hi ha coses que s'imprimeixen per guardar-les 30 anys i dur-les després a parades de mercats d'antiguitats.

Així i tot, Bruguera va fer un parell d'entrades magistrals. Va publicar un Joyas Literarias Juveniles amb una obra que no és per al jovent, i que és de Literatura Catalana medieval i que ver a ser la màxima expressió literària durant segles d'aquesta literatura... i que es una mena de demostració del fet català. Va fer una minisèrie de 4 episodis tant en català com en castellà i van publicar un volum recopilatori en tapa dura de color blanc, com a mínim en català.

I van optar per presentar-lo el dia del Llibre, 23 d'abril, amb un gran desplegament de mitjans. No deixa de ser un Sant Jordi, un cavaller, un paio que a cavall i que va recórrer, com mai més no s'ha vist, les Rambles de Barcelona. En realitat, mai més no vist des del 2002 que és quan més o menys controlo el Dia del Llibre i la Rosa versió Barcelona... a fora no més és "parades de roses a 3 euros".

A continuació anuncis repetits de diferents revistes de l'any 1982:




Mortadelo 601: ¡Tirante el Blanco cabalga de nuevo!

L'escut és talment el que es fa servir a la historieta.


Super Zipi y Zape 106 Data 19820222




El tebeo és dolent, havent-hi oblidat tot allò après durant 40 anys d'historietes d'aventures. Les figures no caben a les immenses vinyetes, no hi ha agilitat, i hi ha massa excuses per posar dones nues (homes no).

Ara bé, el marketing del producte mai no ha estat assolit per cap altra editorial espanyola.