20161122

El Tebeo del Saló 1991: Barcanova i Engánchate a la vida

Data Estel·lar tricriktricrek Dimarts 20161122







A l'esquerra, tenim un dibuix de Carlos Giménez com a part de la campanya "Engánchate a la vida con el comic!" de Fundació de Ayuda contra la Drogadicción (FAD, tot i que no són els dels premis o no els en donarien a segons quins edificis). Sabem que hi ha anuncis de Mortadelo y Filemón, de Superlópez (no digueu Superllopis sota pena de rentar-vos amb lleixiu) i que hi va haver una versió polèmica per part de Makoki (que potser era el lloc adient per públic o potser el lloc on no fer la campanya per no ficar-hi la pota). Suposo que hi haurà algun altre. I dubto que tinguessin cap èxit. Entre fumadors de tabac, de marihuana, borratxos habituals de sortir de marxa, i els de les pastilles de tot tipus dels anys 1990 y següents, les campanyes contra la drogadicció han estat un dels més grans fracassos publicitaris... cap el 1991-1992 hi va haver una transició, conforme tapaven les xeringues de Badalona amb una capa de sorra per als "fastos del noranta-dos", les drogues van passar de marginalitat i estar mal vistes a ser part de la diversió i de la socialització i la festa. Del carreró al centre de la pista.


Hay una pila de posters anti-droga de 1991, de varios personajes. Creo que aparece como poster uno de Carlos Giménez en "Los Cibernautas" o en el principio de "El Infierno". También hubo una página de este tipo ("Engánchate a la vida") en ¡Makoki! Lo vi hace poco  [any 2003]. La revista Makoki hacía apología de la kontracultura. Para abreviar, las páginas centrales pertenecían a Azagra y su PGB (Partido de la Gente del Bar). Para "compensar", pusieron una explicación (tal vez otra viñeta o poster) con "decide tú sobre las drogas", osea, no censurándo del todo el hecho de drogarse. Y diría (seguro que no lo conservo) que la viñeta-poster de "engánchate a la vida" era de Vázquez... En fin, debatible.

Com venint dient els millors moments d'aquest tipus de publicacions tipus El Tebeo del Saló 1991 és trobar-se amb anuncis. 

Tan engrescador com en aquell moment o com quan agafes un fulletó de Norma o PaniniMarvel d'una botiga i penses "vull aquest, aquest també, aquell de què anirà"... La diferència és que amb aquestes dues editorials, pots fer del catàleg i de l'anunci.

En canvi, ens trobem amb l'Editorial Barcanova. 

Diria que potser vaig arribar a veur algún Amazònia o SOS Perill Nuclear (Antoni Guiral al darrera, és clar) a algun lloc, o potser tinc al cap anuncis d'alguna revista d'Ediciones B.

 Aixó de Gil i Jordi és com si el volgués haver vist de lluny. 

La resta, res, tot i que em consta que hi ha qui diu: "ah, sí, el que hi havia a les biblioteques". 

Publicar en català és la clau d'entrada al meravellós món de la subvenció de les biblioteques. Sempre ha estat així. 

Ara bé, a les botigues, res de res.

Del Jerome K.Bloch, que no és el primer ni el deumil que em compraria, en vaig veure un a... un estanc cap a l'any 2002. Tirat de preu. No vaig ni voler saber la raó. Un saldo és un saldo i a la butxaca. No era cap d'aquest números. Sí que tinc la idea d'haver-ne vist al Mercat de Sant Antoni... ah, doncs els Gil i Jordi igual. 

Sobre Franka, en vaig trobar a un Corte Inglés, de saldo. Mai als prestatges de coses noves en anys anteriors, i dono fe que al 1991 o següents miràvem expositors del Corte Inglés per trobar comics una mica diferents de Mortadelo y Filemón, perquè ja havien començat una davallada de qualitat increïble que no va millorar amb la tornada d'Ibáñez (no ens havien dit que no hi era i, segons com, no es va notar que hi tornés). 

Sobre Franka n'hem parlat més d'un cop. També al foro de Superlópez. El Saló del Comic (Ficomic) va negligir la seva presència l'any dels Paísos Baixos com a país convidat. Mai no se'n va disculpar. Sospitàvem que ni Franka ni Agent 327 hi serien però igualmente ens va doldre. De nou, es va optar per la part de línia bruta underground, perquè ningú no cregui que som nens petitons. Així de ridícul però els que manen manen (i malament).

Es tracta d'un anunci de tebeos inassumibles, inaprensibles, inexistents més enllà d'aquesta imatge.
Barcanova ho fa fer malament. Pensant-ho més detingudamente: no veig que Barcanova ho hagi fet bé mai... encara recordo comics de Pere Vidal atrotinats al preu original en alguns llocs oficials. La mateixa falta de respecte cap a aquest aventures, en Pere Vidal, que hauria d'estar arreu, i no ha estat així. La manca de presència al Saló del Comic d'ara i de sempre per part de Barcanova... ¿És que ningú no té cap interès? ¿És que realmente guanyeu tan i tan fàcilment els cèntims que no us cal ni fer acte de presència? 

Coses com aquestes són les que et van derivant o cap l'edició del país originari o cap als superherois, que sí que han estat força ben cuidats per les editorials.