20150902

Com si fos un belga a Sabadell

Data Estel·lar caldibírica Dimecres 20150902

Els programes de les Festes Majors de totes les localitats d'arreu són intercanviables. L'única diferència entre pobles i ciutats és que els primers solen tenir alguna activitat més bèstia o que les segones poden tenir més actes. Al final, tot és un batibull d'esports, escacs i balls de moda de fa anys, una missa, una cursa popular i ningú s'enrecorda de la fira. No hi ha gaire cosa més apart d'un dia de festa que només serveix per als funcionaris de l'ajuntament o de les escoles públiques i alguns dels pocs privilegiats que estan empadronats, dormen i treballen a la mateixa localitat. Quatre gats, i no n'arriba a cinc.

Així i tot, és tot un entreteniment de les cometes i el copipega llegir-se aquests programes de festes, abans en blanc i negre (anys 1870-2000) i després en colors, abans tots plens d'anuncis d'empreses que sembla que es desviuen per la seva localitat (molts cops no demostrat en el tracte i eficàcia) i ara amb anuncis més ordenadets. 

Així, després del cicle de festes majors de mitjans d'agost, on pobles deshabitats tenen festes de dues setmanes amb el tro gros el 15 d'agost, arriben les festes majors de setembre. Això sol tenir un origen agrícola: quan acabaven la collita -quan n'hi havia, de collites i de camps!- hi havia la festa. Em deixo els llocs que tenen festes entre finals de juny i principis de juliol. Si us hi fixeu, gran quantitat de productes agraris acaben el seu cicle vital en aquestes dates: l'època de la recol·lecció del cereal, del raïm, etc.

El programa de Festa Major de Sabadell per al 4 al 7 de setembre de 2015 repeteix aquest continguts. 

Com que Sabadell és una ciutat gran, de dos-cents mil habitants, hi ha tonteries que s'estalvien. Cal dir que tots els anys 80 i gairebé 90 gairebé que s'estalviaven la mateixa festa.

De totes maneres, una festa major és una festa molt menor. vegi's com només existeix als quatre carrers del Centre, no sigui que s'escapi alguna cosa bona. 

Això sí, a la tertúl·lia del matí de Ràdio Sabadell d'aquests dies inicials de setembre, es deia que, clar, també hi ha aquest tipus d'actes anomenats "festa major alternativa" (potser sortits des de finals dels anys 90 en localitats grans) i que no era bo que estiguessin apinyats al Centre: per la pudor, pel soroll, per la molèstia. Això sí que s'ho poden endur als barris, van dir sense dir-ho, perquè parlen molt acuradament. 

Em parlareu de tradicions (més postisses que res), de cultura popular que no n'és: quants cops hi ha hagut cursos o cartells per tot arreu per participar en gegants, capgrossos i altres coses? Mai. Enlloc. 

Llavors hi ha unes quantes activitats que poden tenir la seva gràcia per a un hivern, no tant per a l'estiu, o que podrien estar deslligades de la festa major (totes: el bollywood o "el poblament al territori de Sabadell"). Ara bé, algunes, com tenen el vincle amb la Història potser peguen una micona: el poblament es refereix a antigament (Prehistòria, Sabadello del sXI) i arriba fins a les manufactures del segle XVIII. No és el que jo entenc com a poblament, que va arribar de veritat en colonitzar-se el territori amb grans contingents de població en erials, antics boscos de matolls o zones de conreu. És a dir, de nou els barris no existeixen. No tenen Història, no es van poblar mai tot i que avui sí que n'estiguin. Sabadell i la resta de ciutats industrials, desindustrialitzades, postindustrials, de serveis, i amb gran densitat de població segueixen tenint aquest problema greu d'identitat de no voler incorporar mai al seu estudi tot allò que sobrepassi en la ment dels intel·lectuals manaires tot allò que superi la Guerra Civil o l'arribada d'immigrants. 

Ara bé, amb això també amaguen què hi havia abans del Polígono Espronceda o on hi era la masia de Ca N'Oriach si és que existia i com era i com és que no en queda ni rastre de cap masia, granja o de cap MOLINETA (molins de treure aigua que sembla ser que es trobaven arreu). Com era l'Avinguda de Barberà o com s'hi anava del Centre a Can Deu? S'hi anava? Hi havia alguna raó per anar-hi? Hi havia via, camí o carretera? Etc, etc.

A Sabadell tot ho arreglen treient el cas de Can Feu, que és una mena de castell que va cap a l'Alcampo des de la Zona Hermética (segur que la majoria de sabadellencs no saben ni per què es diu així; un nom comercial de mitjans dels anys 90 en referència a la important fàbrica Unidad Hermética). 

Per la Festa Major es fan visites guiades a llocs tancats i barrats la resta de l'any. És més una voluntat de demostrar que tot està tancat i que gràciosament l'obren que no pas una voluntat de donar a conèixer res el camp d'aviació, la Torre de l'Aigua que mai no ha dut aigua. etc.