20141030

Podemos ¿canvi o parxe?

Data Estel·lar 100% Dijous 20141030

La setmana de 20141030 ha estat aquella en què Podem/Podemos ha aconseguit ser esmentat a la portada d'El País, se li ha escapat el nom a un tertul·lià del canal de noticies 3-24 i apareix a El Periódico de Catalunya del 20141029 el nom del partit com ubicació dels enquestats en relació a una enquesta sobre el "nou 9-N" (el succedani de consulta, succedani de no-referèndum, succedani de referèndum, succedani de democràcia sobre la independència de Catalunya). Així mateix, de manera negativa se'l vincula la Tangentopoli italiana (ho han fet Mònica Terribas a Catalunya Ràdio, Pepa Bueno a la SER i el programa La Rambla de BTV, per bé que només aquest de forma explícita) de la següent manera: els casos judicials contra la corrupció italiana entre polítics y les màfies acaba amb la República i el sistema de partits establert a la Segona Guerra Mundial però no va ser subsituïda per una més gran transparència sinó per Berlusconi. I aquí, cavila que cavila s'arriba a dues conclusions: el "que me quede como estoy" perquè o arriba el Coletas i ho empastifa tot o dóna pas a "grups que semblen nous" (sentit a la ràdio el dijous 20141030: ¿Rac1?) però que són "negacionistes", és a dir, neofeixistes o neo-nazis que diuen que no hi va haver Shoah, allò que les pel·lis anomenen Holocauste jueu... i gitano i de "jueus blancs" i republicans espanyols, i que algú m'expliqui per què hi ha dos noms tan diferents per al mateix crim)... 

En comptes de posar el focus a la corrupció generalitzada, emparada al totxo, en l'especulació immobiliària i en el fet verídic que la cultura és inútil...

El regidor de Comerç de Barcelona, Raimon Blasi, explicava que l'ajuntament no pot dir als turistes on han d'anar a comprar, que les lleis del mercat són les que són, i ho rubricava amb una confessió desconcertant, ja que esmentava el recent tancament de la llibreria Canuda i apuntava que, tot i haver-hi passat centenars de vegades per davant, mai hi havia comprat cap llibre.
 Independentment de si les botigues (empreses) han tingut 30 anys per adaptar-se a la llei (LAU), per canviar la ubicació, per adquirir un local, aquí el rellevant és que el regidor d'aquella ciutat que es pensa que és tan cosmopolita resulta que passa com de la pesta dels llibres.


«Ens va dir que ens havíem de modernitzar, que això dels llibres de paper és el passat».

Aquest il·lustríssim paio és d'UDC, nascut al 1978, de col·legis privats. El fracàs total de tota l'educació a Catalunya: la cultura és una pesta a expurgar. Recordem quan UDC sempre volia les carteres d'ensenyament. Unió Democràtica... és clar.

Les seves actituds són els gèrmens de veure el terra com un mer solar per especular. El germen de tota la corrupció que ha podrit el sistema: cultura mai, diners fàcils sempre. El model "alcaldedemarbella" barcelonitzable i catalanitzat.

Ara anem a partits per als quals l'educació no va estar mai entre les seves mil prioritats i lògicament trobem el país ple d'especulació immobiliària, amb crisis immobiliària, incultura hipotecària, avarícia, lladres esdevinguts empresaris, polítics i assessors, i casos de corupció, sí, immobiliària també, amb empreses constructores (immobiliàries i d'altres, com els d'obres públiques, enginyeries i tot això), empreses que acaben amb el paisatge urbà i rural, amb el medi ambient, amb les esperances i amb els diners dels pobres que acaben a les butxaques dels rics.

 Han aconseguit entaular relacions amb la perillosa burgesia russa (sorgida de la màfia russa dels anys 90) i amb això intentar passar per alt que l'habitatge és la raó de ser de la construcció o de la compra-venda de pisos. 

El que era la gentrificació de certs barris, s'estén per tota Barcelona. Els habitants són molestos: volen treballar i, a sobre, cobrar, cotitzar, tenir dret a l'atur i baixes per malaltia pagades... i encara voldran un piset ridícul. Que marxin, com marxaran els de la resta de localitats, o que s'acumulin encara més en certs camps de concentració barrials.  A Catalunya i la resta d'Espanya es podrien haver fet cases grans amb jardí per a tothom. Si no es van fer és perquè interessa marcar arquitectònicamente els desnivells socials. No només per gust dels habitants: els promotor passen dels gustos dels compradors.

I què té tot això a veure amb Podemos? Doncs que els poders establerts, la casta, s'ha espantat. Sí, com venen dient els del 15M/Democràcia Real Ja: la por comença a canviar de bàndol. Els mitjans de comunicació se'n fan ressò.

Ara bé, ¿estem davant d'un canvi real? Vam veure a Pablo Iglesias donat-li 5 milions d'audiència al programa Salvados de Jordi Évole: "no em tenen per llibertat d'expressió" als programes de tele sinó perquè és un negoci. Ho va demostrar amb aquella gran audiència. El van dur a Ecuador, i resulta que al davant li van posar un economista neoliberal que va despotricar amb bones paraules contra l'economia de Rafael Correa. Va dir coses tan ridícules com que el creixement es basava en l'alt preu de les matèries primeres. Si l'economista li hagués donat la reialíssima gana de mirar-se les dades, s'hauria assabentat que Ecuador és un país extractor de matèries primeres, mineria, agricultura, ara petroli, i que els intents anteriors d'industrialització van acabar amb cops d'Estat ianquis a cada país iberoamericà que ho va intentar. Va dir que el petroli donava diners a l'Estat... sembla tan lògic vist des d'Europa que sobta que un economista ho critiqui: el sector estratègic de l'economia, base de l'energia, dóna diners als Emirats Àrabs, a l'Aràbia Saudí... i els règims establert poden decidir si repartir-se els diners entre les elites extractives, justa la fusta amb l'adjectiu, el que en diem corrupció, o aprofitar, com a Noruega, per repartir la riquesa, per crear-ne de nova en forma d'inversions productives, socials, etc. Aquesta última opció era la criticada. 

Què va dir Pablo Iglesias? Doncs que estava bé que el govern es fes càrrec del petroli. Que les matèries primeres no fossin espoliades. Que revertissin a la societat. El contrari del que ha succeït sempre i, sobretot, del que va succeir els anys 80-90 amb la neoliberalització.

Ara bé, QUÈ NO VA DIR PABLO IGLESIAS? Doncs no va esmentar que una economia basada en el petroli ha de superada quan més aviat millor.

No va parlar de les energies brutes i de les netes. Em va sobtar que un partit que diu que és renovador no en parlés.

Per pura casualitat, uns dies després em trobo amb LO QUE NO PODEMOS

Un article criticant a Podemos? Per quina raó? Entremig ja havia llegit que si havien moderat el discurs, que no volien tenir gaires tractes amb Izquierda Unida i vaig sentir a la ràdio que hi havia força votants del Partit Popular que estava a punt de decidir-se per votar per Podemos. Tot començava a sonar com un procés de substitució del PSOE per part de Podemos. 

Una setmana abans, Podemos havia escollit en "Asamblea Ciudadana" tant presencialment com internàutica, un model de partit més cabdillista que participatiu, tot i que encara molt més participatiu que la resta de partits. El gran líder mediàtic quedava instaurat com a líder del partit. Tot l'estiu s'havia parlat de que es volien reduir els Cercles, les unitat bàsiques de debat de Podem, que podem dir que sortien de la forma de debat del 15M. Potser eren les notícies que començaven a presentar Podem com un partit ja més normalitzat.

La gran notícia era que no es volien presentar a les Eleccions Municipals... per evitar corruptes, gent que s'enfilés al carro per aprofitar el moment i sense cap control de qualitat. Però, precisament, la participació i els grans problemes s'esdevenen al carrer de les localitats. 

Tot això ja no se sap si eren notícies interessades per crear mala imatge d'un fenomen de partit en creixement d'intenció de vot, junt amb altres opcions: recordem com, darrerament, el PACMA, el Movimiento RED d'Elpidio Silva, Vox o Equo o les CUP es mouen amb creixents opcions entre un votant descontent amb el sistema de partits i de decisions dels mateixos i dels seus equips de govern.

¿Un reacció des del bipartidisme de Cánovas i Sagasta?

Potser, però Lo que Podemos planteja és una reacció des del Decreixentisme, el moviment que considera que el planeta ha arribat al seu límit. El creixement econòmic no pot ser sostenible, i  va directament contra l'ecologia, contra el medi ambient. No es poden assolir nivells de masses de consum con en èpoques passades si es vol continuar vius com a espècie que té set mil milions d'individus, amb un límit planetari de deu mil. Se sap que, el nivell típic de consumisme (=mal consum) occidental (europeu, nord-americà, japonès, australià) repetit a Xina i l'Índia equival a utilitzar els recursos de tres planetes com La Terra. És un càlcul de fa dècades. Això passaria cap el 2050. Recordem que a l'agost del 2014 ja s'havia consumit un planeta o els recursos pensats que es poden fer servir en un any, així que al 2014 li calen dos planetes. S'està consumint a crèdit, s'està vivint a crèdit, s'està matant el planeta a crèdit, s'està acabant amb la humanitat a crèdit. Els primers que moren són els que menys tenen, i aquí hi ha el gran problema, perquè els que més poden comprar passen de tot.

El canvi climàtic ha arribat: dies d'estiu fresc amb 17ºC a finals d'octubre. Les boires desapareixen, és a dir, hi ha menys humitat. Lògicament, vinculat amb la deforestació i la construcció i especulació immobiliària (venuda o abandonada, tant se val). Quan l'única idea que hi ha és la de seguir construint (veure el Vallès Occidental, veure el projecte espantós de Barcelona World a Tarragona, etc.) vol dir que l'antiecologia s'ha implantat com a gran motor dels polítics, dels decisors, dels empresaris, dels que compten fins ara.

Quan un sent amb 17ºC a les 8h del matí que "fa molt de fred", la cosa és pitjor: les masses volen el canvi climàtic.

I resulta que Podemos fitxa Vicenç Navarro i Juan Torres, de formació clàssica keynesiana. Sona bé: repartiment de la riquesa. Però es basen en una cosa que no existeix: que el creixement es infinit, que els recursos són inesgotables. Que sempre hi haurà petroli. I que cremar-lo no desfà els pols, no contamina i no canvia el clima. Economia clàssica contra Paleologia.


Nuestra sociedad no es decrecentista; ni sabe ni quiere saber que el decrecimiento ya está en marcha, sin que lo hayan puesto en marcha los decrecentistas, y sin que nadie lo pueda parar.


No és que sigui una opció, sinó que és el que hi ha. Es pot pilotar el procés o pots deixar-te arrosegar per ell.

A la mayoría de la población no le puedes explicar que tiene que vivir con menos porque, aunque se reparta lo que hay entre todos, a la mayoría le acabará tocando a menos (porque cada vez habrá menos); no te querrán creer, porque en la tele, los diarios, las revistas... no se habla del fin del crecimiento ni del fin del capitalismo.
Aquí hi ha un tema greu i de calat: els afectats per les hipoteques, els de les preferents, els que han perdut la feina injustament (perquè l'empresa s'ha feta la llesta per espantar la gent, per exemple)... ¿volen resoldre el SEU problema o volen resoldre EL problema?

¿Volen que no es torni a repetir el tema dels desnonaments, volen ser informats i formats en temes financers bàsics i, a més, volen que els bancs actuïn de manera ètica i aclarint conceptes 
que el client no pot saber? ¿O quan tinguin pasta tornaran als mateixos errors? 

De fet: la quantitat de contaminants tot-terrenys és de por.

Si Podem només fa que adaptar-se a una mena de majoria de la tonteria, esdevenen casta, i sense cobrar de més.

Veiem que només 500 vots avalen la resolució de l'Assemblea Ciutadana de Podemos sobre medi ambient.

És pintoresc que totes les resolucions tinguin un hiperenllaç excepte:

33. Adhesión a la ‘Iniciativa Carta de la Tierra’ (1357 votos, 3.55%)

 

39. El agua pública y el derecho humano al agua (1107 votos, 2.89%)

43. Contra el Fracking (867 votos, 2.26%)

 44. Ampliación de objetivos en materia de protección animal (856 votos, 2.24%)

 55. Resolucion sobre el medio ambiente global (575 votos, 1.50%)
56. Regulación de las tecnologías transgénicas (563 votos, 1.47%)

70. Prospecciones (233 votos, 0.61%)
71. Sobre la consulta del 23N sobre las prospecciones petrolíferas (231
votos, 0.60%)

77. Aplicación del principio de precaución y de la cláusula de
salvaguardia a los organismos modificados genéticamente (172 votos,
0.45%)

84. Sobre el hotel El Algarrobico (112 votos, 0.29%)

 

93. No a la privatización de la Almoraima (72 votos, 0.19%

 

 D'un total de 97 resolucions: així que les propostes medioambientals estan por per sota de la resta, que és un programa de renovació política i parxes socials. Integrats en un tot amb el mediambient, potser no serien tan parxes.

 

Acabo amb el tros final de l'article decreixentista;

 

Los decrecentistas, en realidad, tienen que entender que hay que seguir haciendo pedagogía con la sociedad. Hay que seguir explicando que el ecosistema planetario está gravemente enfermo, y que esta frase no es un lugar común sino  un hecho constatado y doloroso; hay que seguir diciendo que esta crisis no va a acabar nunca y  explicar el porqué; hay que decir en voz cada vez más alta que ni el  fracking ni las  renovables ni ninguna otra tecnología-milagro van a resolver nuestros problemas; hay que advertir que a pesar de los sueños de recuperación  estamos a las puertas de una gran recesión que puede traer consecuencias peligrosas e imprevisibles; hay que gritar, a pleno pulmón,  la verdad a la cara. Sólo cuando sepamos podremos comprender mejor lo que sucede, cambiando también lo que somos. Sólo cuando cambiemos lo que somos cambiaremos lo que podemos. Y sólo entonces podremos.