20140924

Anglès no és Plurilingüisme

Data Estel·lar aneu a dir-les Dimecres 20140924

Hi ha una cosa d'aquestes que es treuen de la màniga que sona molt bé. Ja sabeu: de les coses que sonen bé perquè no tenen contingut.

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb govern de CiU, emparat per ERC, i acceptat per la resta, li diu: Marc per al Plurilinguisme.

I només vol dir ANGLÈS.

Aprendre o saber anglès no et fa plurilingüe. Com a molt, et fa trilingüe, i ni això. Et fa, com deien a certes acadèmies d'anglès, apte per entendre la lletra de les cançons.

Per demostrar que NO ES VOL fer res, intenteu llegir el primer paràgraf, i després que, qui es cregui bonic, critiqui la dificultat de lectura de qualssevol articles maginotècnics:

En un món cada vegada més complex, en el qual s’evidencia una forta transformació de la societat, el domini de diverses llengües i el seu ús comunicatiu, acadèmic i professional és, no únicament necessari, sinó gairebé imprescindible i, per tant, el sistema educatiu ha de poder formar parlants plurilingües, amb diferents graus de domini de les llengües que coneixen, capaços d'interactuar en un context lingüístic i cultural complex, oberts al món i capacitats per accedir al mercat laboral amb garanties d’èxit.

Tot el paràgraf, que l'hem pagat nosaltres, els que paguem impostos, resulta que és un batibull d'elements indiscutibles per no dir indemostrables: ¿qui pot demostrar que el món sigui més complex al 2014 que al 2004 o que al 1994 o que al 1984 o que al 1974, etc.?

Per a quina raó és imprescindible el domini de llengües diverses? Deien a la Cadena SER, en un reportatge vergonyant, abans de les 9h el mateix dia 20140924, que saber idiomes era imprescindible per trobar feina, que hi ha havia una clivella que separava els que sabien idiomes i els que no per trobar feina... i llavors vull dues respostes ràpides: com es que des del 1997 no he vist ni una sola oferta laboral on saber aquest indispensable anglès hagi servit per trobar feina o per cobrar més, en correspondència amb l'esforç? O com és possible que qui sap anglès, francès o alemany, apart del castellà i el català, no rebi mai respostes a ofertes de feina?

Bàsicament, això de l'anglès, promogut contínuament per entitats públiques i per famílies de llestos. Compte, n'hi ha qui en parla als seus fills com perquè no es quedin enrera... ridícul de totes les maneres... ho havíem vist abans i ara amb el català, per part de gent no castellanoparlant i que no el parla habitualmente ni ganes, però és un punt de l'arribisme... ja, la wikipedia catalana diu que ve del francès i no del castellà "arriba" de "patapumparriba", no d'arribar a un lloc de ir hacia arriba en la escala social; la RAE, no ens estranya, també... que aixequi la mà qui no l'hagi fet servir com a variació d'anar cap a dalt.

Ara ens diuen que els Erasmus tenen un 23% més de possibilitat de trobar feina. Això és mentir amb ganes, fent servir dades espúries. Quins grups socials d'entre els universitaris i els no universitaris han anat generalment d'Erasmus? No els d'origen de més avall ni els de rendes més baixes. ¿Ens equivoquem? Quina proporció d'estudiants amb "contactes", amb famílies que "poden tocar tecles", amb famílies de petita empresa i ja no dic més enllà, han anat d'Erasmus respecte la resta d'estudiants?

Per la via dels fets:

1.-Si saber idiomes fos un plus per trobar feina, tots els africans que hi ha a Espanya tindrien millors feines i millor pagades, perquè a cada país africà, cada habitant en parla tres o quatre i n'aprenen una o dues un cop aquí.

2.-Si saber idiomes fos un afegit important, no hi hauria gent amb tres o més idiomes a l'atur o en feines precaritzades o buscant-se la vida per 500€.

Si em voleu dir que saber idiomes es bo per a mantenir o argumentar el fet de tenir una feina assolible mitjançant una prèvia posició de partida acomodada. "La meva mare, el meu pare, el meu tiet, un amic, que tenen una consultora, que d'uns que coneixen de l'empresa, de la botiga... però res d'important", tret que és el punt diferencial.

Deia el sociòleg Lluís Flaquer (evidentment, sense cap referència al respecte via web) que el més important per trobar feina era la família, amics i conegut, és a dir, l'entorn social immediat, d'on s'extreu sense ser un Sherlock Holmes, que saber idiomes o tenir qualsevol habilitat o coneixement és més espuri que pràctic. Ara bé, és una eina, per no dir un arma, contra un forani que tingués ínfules per competir en el seu espai (noti's la negativitat de l'oració). A l'altra banda, un individu formalment preparat que recerqui feina tindrà menys possibilitats de trobar-la si el seu entorn social immediat és inferior o molt inferior a aquell que la seva formació acadèmica i laboral requereix.

Per tant, una bona part de l'excés de formació, caldria veure si es dóna a tothom, o com defensem, sobretot es dóna a individus de grups socials de classe obrera i baixa amb estudis. ¿El fill de l'obrer a la universitat? I després, a quin altre contenidor cal llençar-lo?

Una cosa molt bona de la Universitat i dels diferents centre de formació acadèmica una mica mitjà-avançat és la desideologització i eliminació de la mentalitat d'origen. Renegui de l'origen. No canviï el seu barri. Fugi. Dissimuli. Vostè no és allò. Pot funcionar, tot i que sigui totalment aliè a la mínima ètica però l'ètica no dóna diners ni paga ipads, però pot funcionar si assoleixes una feina. En cas contrari, l'efecte és pervers: l'anòmia o, al menys, desarrelament. Entre el ni-ets ni-seràs. Sense el referent d'origen social ni amb el d'arribada, donat que no has arribat enlloc. I ara sí que és "arribar" com els vaixells al port. I emborratxar-se amb els del grup social d'origen no és suficient per compartir res més que el voler estar sotmès al control social de les élites.


Més sobre el plurilingüisme segons la Generalitat:

I ho fa potenciant el domini de la llengua catalana per part de tot l’alumnat, com a eina de cohesió, identitat i convivència en la nostra societat, i el domini de la llengua castellana, cooficial a Catalunya, ambdues com a instruments per actuar en els entorns acadèmics, sociopolítics i laborals més propers. Igualment, ho fa facilitant el domini d’altres llengües, en especial l’anglès, com a eines d’aprenentatge i d’emprenedoria al llarg de la vida i per a l’adquisició d’una capacitació i formació professionals de qualitat.


En especial l'anglès, i no citat cap altra llengua més, significa que NOMÉS L'ANGLÈS. Com així està succeint, amb alguna matèria, com Medi Natural, que es comença a fer en anglès, per gent que m'agradaria si sabien abans de posar-s'hi que només es posa "s" al final de present d'indicatiu a la tercera persona.

Altres idiomes: res.

L'idioma europeu a nivell econòmic és l'alemany. El parlen 90 milions d'habitants, entre ells, els amos de les empreses implantades al territori, com Lidl o Aldi, Seat (que allà li diuen pel seu nom de veritat: Volkswagen), Liebher i tants altres... i gairebé qualsevol estri que un es pugui imaginar. Sospitem de relacions alemanyes en les botigues i centres comercials de xinesos i, per descomptat, les de pakistanesos (per l'origen turc-alemany del kebab i el döner.

Quin impacte té això en el multilingüisme a Catalunya?. Gairebé zero. A Sarrià diuen que ho fan, en pla extraescolar, i només per al del barri... és clar, que no es taquin.

I poca cosa més.

Quants centres educatius fan activitats en alemany? Zero. Quants centres fan Alemany com a Llengua Estrangera? Poquets.

I el francès? De capa molt caiguda. Durant el franquisme no hi havia educació veritablement obligatòria, la qual va començar ben entrada la democràcia cap els anys 80 i un atur que feia optar per mantenir fora de la recerça de feina al sistema educatiu els possibles competidors laborals de menys edat. A veure si algú creurà que només era per la voluntat i implicació dels progenitors...

Ara bé, els estudiants sí tenien més possibilitat de fer anglès i francès a l'escola durant el franquisme.

EOI: l'Escola Oficial d'Idiomes val 300€ a Catalunya. Sembla poc però és 5 cops mes cara que a Canàries, on costa 60€, com deia la Cadena SER a l'esmentat reportatge del 20140924 (feu-vos mirar això dels podscats que jo pensava al 2000 que era xungo perquè era nou però al 2014 és igual de difícil trobar la informació auditiva que un vol).

 Podem dir-ho de moltes maneres però hi ha una paraula que ho diu tot: LLADRES. Lladres catalans que cobren un preu indegut per una aula potser d'algun institut rellogat com el Carles I de Sants, o en barracons, amb horaris absolutament rígids, només aptes per a universitaris amb sort o a funcionaris dels antics que feien de 8 a 15. Hi ha un interès per evitar que la gent s'apunti, retallant en horaris, eliminant idiomes, fent que les EOIs siguin de fireta (acadèmies d'anglès on, igual, mira tu per on, també fan francès), amb una escenificació de duresa acadèmica per demostrar que son molt prestigioses, amb un embolic que tenen amb els certificats europeus (i la resta del món també), amb una gran mancança de tècniques i d'eines... no hi ha aules d'autoaprenentatge, no vulguir localitzar profes fora de l'hora de classe, etc. El sistema de gestió està anegat per l'estultícia. Ho saben i els importa un rave. Els seus ja van on hagin d'anar o ja els col·loquen sense tant titolet.

I lladres el del Govern d'Espanya, que ignoren década rera dècada les necessitats d'un població de la segona conurbació urbana. Barcelona i la seva Regió Metropolitana. Però són l'enemic: catalans -puaj- i descendents d'emigrats del cinturó roig. No els financem res en condicions que ningú no sap per on pot sortir aquesta xusma.

Ni rus ni àrab clàssic ni dialectal marroquí (darija) ni amazight (àlies berèber) ni xinès cantonès ni mandarí, ni res més... que ho facin en un parell d'EOI diu molt contra l'asseveració de plurilingüisme de la Generalitat de Catalunya.

Televisió: el sistema dual ha estat desballestat en favor de l'anglès. És habitual que programació amb idioma d'origen en francès, italià o japonès (animes) ja no tinguin l'opció dual en el seu idioma, al menys des del 2010.

Són les taques que senyalen clarament que marc plurilingüista és una altra mentida més del Govern de Catalunya.

En realitat, estem al marc trilingüista, però dir això és tant com dir "speak me in the language of the empire", i no sona bé per les ressonàncies franquistes de la frase. És el que demanava el PP i que intenta implantar a Balears... on el trilinguisme és en anglès i no en alemany, idioma dels turistes compradors des de fa dècades, i molt menys basat en l'idioma d'algun gran grup de treballadors immigrants que són, puaj, uns plebeus a mantenir aïllats.

La resta són illots. En un lloc del govern italià, en fan, si tens sort perquè igual pagues per un curs que després et diuen que no existeix. Et tornen els diners si aconsegueixes passar la consergeria.

I així, si tens sort, igual hi algun lloc com el Goethe Institut on fan alemany. 
I un parell per al francès:

Tot ben centralitzat a Barcelona, en llocs, curiosament no necessàriament cèntrics, és a dir, que igual no estan a prop de metros o trens, no sigui cas que vingués gentussa de fora de Barcelona. Com se sol dir "qui algu quier algu li cost"... però hi ha gent que el cost és molt menor.

Sí, ja, un article molt negatiu... i què us pensàveu?