20140407

Supercatalà a Tarragona

Data Estel·lar taataaararraá Dilluns 20140707

I jo feia un parell de dies que em preguntava què havia passat amb el remenador cultural Nani Blasco. Igual ja no es dedicava a aquests afers... Patapam: Rebo això:

Dijous 10 D'ABRIL a les 20:30h a la llibreria La Capona . 

És a dir, 20140410, 20h30'.

Adreça: Carrer Gasòmetre, 41-43 Tarragona)

Presentació del còmic
Supercatalà
Diari d'un català indignat
Presenten Nani Blasco (gestor del club de còmics de Tarragona) i Agustí Forné (periodista presentador del TN comarques TV3).

SUPERCATALÀ. DIARI D'UN CATALÀ INDIGNAT.
Olga Resina Pelfort, Sergio Pérez Moya i Alèxia Amat.
72 pàg. Color- Rústica  -  PVP:10 €
 
 
 
Així doncs, resulta que en Nani Blasco ens duu una primícia des de Tarragona: la presentació d'un comic nou.
 
 A més, a REUS, hi haurà una altra presentació:
 
Dia:dimarts 11 ABRIL 
Hora: 20h .
Lloc:  CAL MASSÓ. REUS. El lloc es diu Centre d'Art Cal Massó però sembla que es dediquen més a la part de cafeteria-bar...
Adreça: Carrer Pròsper Bofarull, 7. Reus.


Anem a fer suposicions fins que puguem comprovar el contingut: tot i que es diu que es tracta d'un comic sense intenció política, o allunyada de qualsevol color polític de seguida veiem que no és així, i segurament és correcte que no sigui així. 

Per molt que se'ns hagi dit que el comic de superherois, pijamer (perquè van vestits amb roba que semblen pijames, per als qui no hàgiu trobat aquesta expressió mai escrita, i menys en català), és absolutamente escapista; diguem-ne que és pijamer i serveix per somiar mentre dormim aliens a la realitat...  això és absolutament discutible, tant el seus orígens com en el seu desenvolupament, com en autor i guions i personatges concrets.

Què? Voleu que us en parli del cas d'en Batman contra el Sindicat Químic, és a dir, contra els trusts econòmics que imposaven al 1938-1939, i al segle XXI també imposen preus a un mercat captiu? Voleu que parli del justicialisme populista i de tall para-feixista, en una societat amb una policia i justícia corrupta o amb mitjans insuficients? Voleu que parli de la participació a la Segona Guerra Mundial de molts superherois? O la insercio del Falcó, company negre del Capitá Amèrica amb qui discuteix sense parar i que es dedicar a una feina de treball social o d'assistent social en barris marginats a la primera potència econòmica del món? O el cas més flagrant de definició-indefinició al voltant dels temes religiosos (època Busiek als Venjadors ¿revenjadors?), militars i de llibertats, per exemple amb sagues com Civil War.

Què veiem simbòlicament. Com al Capità Catalunya/Drac Català el vestit és una senyora senyera. La identificació amb el Capità Amèrica i alhora amb Superman vol ser completa. És curiós. El Capità Amèrica no sembla el personatge més popular, tret de l'èxit que va assolir arran de la publicació de la Biblioteca Marvel, això en quant a les seves aventures. Ah, el simbolisme: com que és una absurda metàfora d'un país, Estat o nació, doncs, ja està, tothom l'imita... tant és així que el projecte europeu de supersoldat a The Ultimates es basa en el Capità Amèrica amb capitans d'un per Estat. Avorrit, oi? Doncs tant malparlar de les banderes amb potes o voladores (els colors de Superman repeteixen els de la senyera estadounidenca) i resulta que, a la que un pot, imita el significat.

El context català, a més, en diu el perquè: Catalunya és una nació (deu mil cops al dia es diu als mitjans de comunicació perquè no ens oblidem) i el context actual des del 2010 ha normalitzat les quatre ratlles verticals amb un estel, allò que de vegades es veia pintat en alguna tàpìa. L'estelada apareix com una mena de bat-senyal en algun lloc.

Ara bé, resulta que, oh, sorpresa de les sorpreses, si hi ha un marcatge sobre temes sòcioeconòmics, com el tractament dels bancs i tot això. És una grata sorpresa, si bé veiem un banquer que no duu barret de copa però que inclou les seves característiques típiques quan, oh malastrugança, els que atenien a les oficines eren bancaris, eren "els nostres", i van ser ells, seguint sense pensar-s'ho les ordres de l'alta burgesia i de la crosta manaire, els que van robar-nos, i després van anar al carrer, és a dir que tampoc no els va servir per assegurar-se la feina. De totes maneres, caram, ja és ben estrany que algú que no siguin ni Forges ni El Roto ni Alfons López facin això.

El dibuix veiem a la seva web com ha evolucionat cap a una cosa rodanxona, una mica Cálico Electrónico però, sobretot, una mica Àlex Fito i su Españistán i Simiocràcia. Suposo que l'èxit d'aquest ha pesat en l'elecció de l'estil.

Sembla ser que el comic està farcit de caricatures de presentadors (em nego a dir-los periodistes) i de tertul·lians habituals del paisatge mediàtic català d'ús intern. No sembla que sigui més una forma de mostrar un cert arrelament, com un intent de fer d'amiguetesentertaiment, de treure el suc a veure si posant caricatures arriba a obtenir més publicitat. Entre Santiago Segura i Cels Piñol a finals dels anys 90.

En tot cas, caldrà estar atents d'aquest tebeo.