20111028

Comic coma i altres temes

Data Estel·lar sigosiguiendo Divendres 20111028

En un missatge anterior vaig deixar constància d'haver-me trobat amb Google Academic. Segurament algun cop aïllat ja hi havia entrat, però va ser quan vaig decidir fer aquell missatge que es podria aprofitar més. Que així sigui per part d'altres bloguers, analistes, aficionats o curiosos dels tebeos.

He posat algunes varietats de recerca. "Conti", "Carlos Conti" no m'ha servit de res. "Escobar tebeos", sí.
D'aquí m'he trobat amb un parell o tres de curiositats.

És possible que Potser aquest missatge sigui una rèplica a certa crítica de vegades soterrada i d'altres ben explícita sobre que no s'ha de barrejar els tebeos -l'oci, l'esbarjo- amb la política (Ciència Política) o amb els valors socials o la ideologia (Sociologia, com l'altre, hi tindria coses a dir).

M'haig de tornar a explicar-enrotllar. Quan surten temes de caire polític/actualitat, els fòrums d'aficionats s'enfronten. Correcte: debat. Llavors sempre hi ha una massa que decideix que no s'ha de barrejar un tema amb l'altre. El comic és política, economia, cultura, i té relació i té influències de tots aquests àmbits, i d'altres. La historieta també és tecnologia, i això pot semblar una bajanada... fins que resulta que la gent porta des del 2000 parlant dels e-comics, dels tebeos llegits per la pantalla. Per tant, és com si hi hagués debats plausibles, factibles, permesos... per contra d'altres eternament prohibits.


El Comic i l'Economia. En citen dos, un d'ells és Carpanta. En realitat, es tracta del temari-bibliografia que es va tractar en un curs universitari Economía e Imagen cap a l'any 2002-2003, de la relació que diferents mitjans de comunicació i d'expressió han tingut en prendre l'Economia com a tema. Però ja aprenem força només llegint allò al que pressumptament faran una anàlisi -a l'hora de la veritat sempre cauen les coses interessant, i les anàlisis es redueixen a repetir llocs comuns-.
Tot i que només ens posen un parell de tebeos, tots sabem que la relació és força ampliable. Estaria molt bé que un fos qui hauria de ser per poder fer una tesi o alguna cosa d'aquestes -oi que sembla que només és qüestió d'estudiar força? doncs generalment hi ha un vincle polític-he dit polític, de carnet i tal, com per treballar en una biblioteca municipal i moltes feines que un no s'imagina fins que no s'ho troba-, econòmic o familiar per treballar en o sobre aquests temes-. De totes maneres, seria xulo fer un llistat, no basat en l'ortodòxia del catecisme del comic; un llistat que incorporés quina relació tenen tal, tal i tal i tal sèrie o personatge, autor o historieta o àllbum en relació amb l'economia. La visió del primer Batman. La que veiem a Carpanta. La del Tío Vázquez. Etc.

És un tema que pot donar molt de si. També és un tema que convindria fitar-lo molt bé (aquí fallo: ¿habré errado?), posar d'entrada uns límits clarets, clarets, per no fer-lo inabastable, de tan gran com pot ser.

Apassionant. Dóna per a un blog... em falta temps i organització.


Tebeos i vi.

El vino en la viñeta era un llibre (o un article?), desconegut per a mi, de Santiago J. Suárez Sosa.
El vi, com a beguda, com a sector econòmic capital (bonic paisatge però  perillós monocultiu en moltes comarques; fil·loxera, canvi d'hàbits i de modes, competidors mundials en expansió), resulta que té una relació, per a mi invisible fins que he vist aquest article.

La paraula  VINYETA té relació, segons l'autor -jo no ho sabia, o ho tenia oblidat- amb el VI: perquè està basat. Val la pena copiar el que el senyor Suárez ens diu sobre el tema, basat en Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana del Dr. Pedro Felipe Monlau, editado en Madrid en 1856:

Viñeta: Del francés vignette. Adorno, estampita o fi gura, que se pone o intercala en los libros o impresos, particularmente al principio de los capítulos. El adorno que se pone al fin de los capítulos se llama más especialmente floron, ó culo de lámpara, si tal es su figura. –Viene de que en los adornos arabescos con que los notarios, amanuenses, dibujantes y miniaturistas, solían decorar las letras iniciales de los capítulos o las mayúsculas de los manuscritos, abundaban mucho los racimos y los pámpanos u hojas de la vid. Por esto se llamaron viñetas tales adornos; y viñetas siguen llamándose los que por medio del grabado imita la tipografía, aunque no haya pámpanos, ni uvas, ni cosa referente a viña. –V. Vino.
No me'n puc estar de buscar una visió també antiga. el Novísimo Diccionario de la Lengua Castellana, que comprende la última Edición Íntegra del publicado por la Academia Española y cerca de cien mil voces, acpeciones, frases i locuciones añdidas por una Sociedad de Literatos. Publicat per l'editor: Librería de Garnier Hermanos, carrer des Saints-Pères, 6 Paris, l'any 1883

Alà, p944: Viñeta: dibujo ó estampita apaisada que se pone para adorno en el principio y fin de los libros y capítulos, y algunas veces en los contornos de las planas. Image graphique expressa, libris ornandis. 

Viñetero. [vocabularide la IMPREMTA]: Caja pequeña donde se ponen las letras de dos puntos y viñetas. 

Gens malament. 
 
Així, doncs, aquest vocabulari rar que té la historieta, és rar perquè té solera, no només perquè algú va voler fer-se el cultureta.

Duu un llistat d'uns cinquanta àlbums o historietes citats al text, amb no poques vinyetes.

Segurament que és ampliable però , per a mi, acaba d'obrir una nova via per on passar.

El resum és que hi ha molts temes que són tractables amb la historieta,i que són analitzables fent-ne ús de la historieta... i que això, que sembla que és l'únic que interessa, pot ser un nínxol econòmic, petit però real, i només cultural. Ja vull veure tebeos de venda a les caves i bodegues per vendre'ls a la gent -no només "al jovent"- que hi faci una visita.