20090915

Renfe: pluja

Data Estel·lar passada per aigua Dimarts 20090915

ESTO LO ESCRIBO EN CATALÁN PORQUE AL MENOS LOS DE LA RENFE, ADIF, EL GIF, EL MINISTERIO DE FOMENTO Y SU MINISTRO JOSÉ BLANCO TENDRÁ ALGUNA EXCUSA PARA NO LEERLO: "HUY, ES QUE NO SÉ EL IDIOMA".

Dia: 20090914
Lloc: Estació de Barberà del Vallès
Situació meteorològica: típica tempesta mediterrània de finals d'estiu. Igual passa el 15 d'agost que el 15 de setembre.
Estat de l'estació: nova. Andanes noves i molt llargues (algú recorda allò que vaig dient i escrivint des del 2003? Que les estacions s'havien quedat petites, doncs es veu que era veritat). Nou asfaltat a l'entrada de cotxes per una rampa, renovació de la teulada d'uralita (així li diem a la falsa uralita prohibida, feta de plàstic), i entrades d'aquestes de pagar...

Plou... Pensava haver dit un dia d'aquests, amb l'estació nova, que, tot i no ser l'estació dels meus somnis, almenys estava renovada, igual que s'estan renovant d'altres.

La primera prova de foc fou l'aigua... Sóc un as dels jocs de paraules, com es pot veure... I va demostrar que els enginyers són uns dropos i els decisors públics i els gerents de les empreses ADIF, Renfe i GIF són, com a mínim, gent incapaç i ineficaç... però si penso com sempre, diria que són uns corruptes de naixement.

A ningú se li pot acudir fer una estació que només serveixi per quan no plou perquè 8 mesos de sequia al clima mediterrani poden anar a acompanyats de pluges de dos dies on cau l'aigua dels 8 mesos...

Entre els desastres que van fer, i que vaig veure en directe, un va ser tapar amb ciment o morter o el que sigui de cosa dura, els forats pels quals se n'anava l'aigua d'un caminet proper. Evidentment, tal i com jo els podria haver dit al març del 2008, que les primera pluja portaria uns bassals immensos amb allò taponat. Llavors jo encara no em podia creure que realment no farien cap sistema d'evacuació de l'aigua... tampoc no m'esperava que asfaltarien tant com podrien, tot i que conec la forta estima que la nostra societat té per l'asfalt. L'asfalt és com una cinta transportadora dels fluïds, no els absorveix fàcilment, així que la pluja que no podia entrar en els antics forats (que feien caure l'aigua sobre la via del tren, sense que aixó hagués provocat mai cap problema, perquè la via està en terreny més baix), aquesta pluja es convertia en un rierol que desfilava cap al recinte de l'estació d'ADIF... acompanyada de terra, però no ho vull destacar perquè són capaços, l'Ajuntament o l'ADIF, d'asfaltar fins i tot les platges per evitar que la terra o la sorra es desplacin. Aquesta barreja de molta aigua i força terra arribava fins al nou clavegueram, és a dir, coneixeu aquelles reixes d'uns 10 cm d'amples que els especuladors immobiliaris solen posar als aparcaments de les noves torres? Sí, allò que fa bonic i que no empassa més que pols durant mesos i no li cap aigua quan plou... Doncs, allò... Evidentment, l'aigua superava aquell petit entrebanc, perquè plovia... ni molt ni poc, una tempesta... plovia...

De l'estació en 10 minuts de trajecte no vaig veure més desastres que aquest de l'estació nova... que s'ho facin mirar, si saben.

L'aigua i la terra arribaven a la porta mateixa de l'estació. Quan dic porta dic porta doble amb una fulla oberta, metre i mig d'amplada, com a molt, perquè les altres dues portes d'entrada i sortida, com tothom sap a totes les estacions, escoles i hospitals han d'estar a)una tancada perquè la gent forània no es pensi que té accés a tot... b)l'altra porta sempre serà per a un bar, i més si té màquines. Sí, ara es pot dir que la Renfe i ADIF fomenten sense cap pudor la ludopatia amb una porta per on s'entra a les màquines del bar (que ocupa un 60% de l'interior de la típica estació que tots podem trobar en algun lloc)... i és per on han fet una rampa per a dur-hi les cerveses... i aquesta gentussa que va amb carros, cadires de rodes i demés, que es quedin a casa que no fan més que molestar...

Haig de dir, en honor a la veritat que, en començat la nova estació, van acabar una antiga rampa que utilizava molta gent... La van fer arribar al nivell de carrer, eliminant l'únic esglaó que hi havia. Acte seguit van posar una barana, en un gest que els honra per ajudar a la gent amb prolemes de mobilitat. Tot just fet això van posar una tanca en l'accés a l'andana i van tancar amb clau aquesta rampa perquè no s'hi pogués accedir.

Sí, plovia molt. Pepa Bueno, al Telediario-2 de TVE-1, va dir que "había caído una tromba de agua"..., al costat d'aquesta estació... "en Sabadel" (sense "la ll", a Televisió Espanyola encara no existeix "Sabadell"... gent que cobra en un mes més que jo en un any i són uns ignorants sense pudor ni excusa plausible). L'explicació de la catàstrofe de "Sabadel" ve donada perquè gairebé tot va passar a la Gran Via, artèria que funcionava als anys setanta com a via ràpida, i com a via lenta des dels anys noranta, que estava sent adobada per aquests enginyers i arquitectes municipals o privats que tant saben de tot, excepte d'enginyeria i arquitectura. Per tant, una altra obra nova que dóna problemes en caure aquesta maledicció que és la pluja.

Nota: el Riu-Sec baixava ple a punt de vessar a l'alçada de la localitat veïna de Cerdanyola. Però això tampoc no és cap novetat, perquè sol passar en aquestes dates que les rieres i rierols de les serralades prelitoral i litoral s'omplin d'aigua, tot i que la gent es pensi que són aparcament secs la majoria del temps. Al dia següent "las aguas volvieron a su cauce", per dir-ho així. El riu Ripoll, al seu pas per Montcada i Reixac, no deixava entreveure el cabdal que havia aconseguit hores abans. Tot molt típic que només entra en anomalia quan els enginyers, arquitectes i decisors públics del segle XXI entren en acció, amb el seu tòpic menyspreu de les forces naturals, de la geologia i morfologia dels terrenys, del clima o de qualsevol altre tret de la zona geogràfica... Corrupció, estalvi com els que fa el Superintendente Vicente de la TIA, estupidesa? Tot alhora?

A l'andana de l'estació, entretant, hi havia un altre problema. La renovada cobertura superior, una mena de teulada de plàstic traslúcid (l'anomenem vulgarment "uralita", sense que ho sigui), que estava preparada perquè no entrés l'aigua... doncs no servia per això, perquè sí que hi entrava l'aigua. Apart de si les peces encaixaven bé o no en tota aquella estructura (cosa que no vull ni sospitar), resulta que alguna ment pensant va decidir a fer com dues teulades juntes però no barrejades, una més ample, i una més petita, inferior, sense unió. L'aigua entrava per la separació vertical. Quadraven les teulades en horitzontal però estaven verticalment a diferents nivells. Un geni, el dissenyador; un geni el decisor. En l'apartat positiu, es pot dir que, l'estona de pluja, aquesta teulada o porxo impedia que ens donés la solanera.

L'aigua, entretant, feia el seu caminet, fins a arribar allà on no hi arribava desde 1994... A mitjans dels noranta, em consta que aquesta estació havia estat renovada. De seguida, però, es va veure que el túnel per on la gent passa per a anar d'una andana a l'altra s'inundava d'aigua a la que queien quatre gotes. El mateix fenomen s'ha observat, ben entrat el segle XXI i III Mileni, a les estacions de La Llagosta o a la immensa de Sant Vicenç de Calders, entre altres exemples. A l'Estació de Barberà em consta (repeteixo el verb perquè vull) que va ser arreglada. Entre 1995 i 2009, gairebé mai no s'havia anegat el túnel que no només serveix per als passatgers dels trens sinò per als veïns que van de Barberà a Badia i viceversa.

El túnel, per descomptat, s'havia remodelat amb la resta de l'estació, durant la primavera del 2009. Entre altres novetats, a la part de la via dels trens que van cap a Barcelona (cap a Badia), s'havia fet una rampa (potser per continuar amb la vella tradició de les màquines simples, que ens retrotrauen al nostre passat grec). Potser per no haver de posar un altre ascensor. Aquesta rampa ja mouria l'aigua per si sola cap a al túnel o "pas inferior" (segons les veus sense cara d'Adif/Renfe). Antigament, això, fins al maig-juny del 2009, hi havia una escala que, evidentment també duria aigua durant un pluja... però, al menys, no tenia també un canalet (10 cm d'amplitud, calculo) que dugués el líquid que li caigués a les clavegueretes petites del túnel. Total: aigua fins al primer esglagó.

Dos problemes addicionals: els que baixen les escales només veuen la inundació del túnel en estar a la meitat de les escales. Sembla tonteria, però no seria la primera persona que fica la pota en l'aigua d'un túnel perquè no se n'adóna de la inundació. Segon problema: els que baixen l'ascensor no saben des de dalt que el túnel està inundat...

Incís: la gran obra de l'estació va ser l'ascensor. Per descomptat, el projecte bonic amb què Renfe/ADIF/Ministeri de Foment li va vendre la moto al seu Ajuntament de Barberà del Vallès, el qual la hi va vendre als seus ciutadans i transeünts, va ser la d'un ascensor a nivell de carrer, o una eliminació gairebé total de les barreres arquitectòniques des del nivell de carrer (a uns 20 metres per sobre l'estació, calculo a ull). Si s'ho van voler creure, per alguna cosa seria.

L'ascensor no té cap indicador o llum que digui: "pas inferior ple d'aigua" "Suggeriment per avui: barques". Un cop vist el tema, no és cap tonteria que hi hagués una llumeta que indiqués que el pas inferior està inundat. Us heu adonat de la quantitat de llums inútils que hi ha al cotxe: la de la gasolina, que si falta omplir però poques vegades diu quants litres tens, la de la porta oberta (als cotxes moderns... ¿és que heu vist a molta gent que vagi amb les portes de bat a bat per la carretera?, la de llums que no serveixen per res perquè quan s'engeguen (vermell: falta aigua), cal aturar-se ipso facto o inclús abans , sense marge de maniobra, donaria igual que no existís aquesta llum. En canvi, quants cotxes hi ha que indiquin que la bateria està a punt de fondre's? o que tens la llum de fre fosa... Doncs, una llum que indiqués a l'ascensor que hi ha aigua al túnel aniria molt bé, donat que el túnel s'inunda perquè no té sortides d'aigua.

Llavor anem pel paio que s'encarrega de l'estació, el Mister Scrooge de l'estació. Un paio que abans no et donava ni canvi per comprar-te un bitllet de tren i que ara sembla que només viu per l'estació, en realitat, només viu pel seu negoci... Ah, quin bon negoci, un bar disfressat d'estació... i la culpa no és seva, sinó d'algun amic de bodegues Komecd que hi ha al Ministeri de Foment... Va demanar obrir les portes. En realitat, només s'obrien la meitat. Va demanar, però de viva veu a qui estava al costat seu, i mai pels altaveus, que la gent passés travessant la via, com antigament...

Incís: un dels grans canvis a les obres de les estacions és l'ampliació de la llargada de les andanes. Un altre canvi, estupidíssim, i només explicable per l'afany de Renfe/Adif perquè la gent no es coli, és l'haver eliminat les rampes del final de les andanes, al menys, d'un dels extrems del segment de cada andana. Pots trobar-te caminant sota la pluja desenes de metres cap a l'extrem erroni, i no poder baixar de l'andana, metre o metre i mig. Recordem que cap a finals dels noranta, es van eliminar de moltes estacions, verbigràcia, la que estem analitzant, unes fustes que travessaven perpedincularment les vies entre les andanes, i que servien per passar a l'altra andana en cas de necessitat. Aquest tipus de fustes encara es podien veure durant la primera meitat del 2009 a l'atronitada i desfeta i pollosa i bruta i fastigosa i repugant, i ombrívola i humida i perillosa estació de Montcada-Bifurcació, essent aquests pals travessers més eficaços que els [repetir els adjectius anteriors] passos inferiors, sobretot perquè és més ràpid per arribar a un tren que ningú et dirà per quina via passa ni quan ("cuando llega, ha llegado", "cuando llegue ya se verá por qué andén está") en aquella estació dels dropos de Montcada-Bifurcació, la joia de la corona en bonus per primar l'eficàcia i l'eficiència de tota la Renfe, Adif, el Gif i el Ministeri de Foment, sens dubte.

Aquests pals travessers permetien passar la via en casos com els dels túnels inundats, en més bones condicions que no ficant els peus entre les pedres i els rails, sota una pluja que fa que tot sigui relliscós. També permetien, evidentement, que certa gent passés per allà. La seva eliminació no ha impedit que aquella gent passi per la via.


El cap de l'estació, així, va donar ordres d'obrir les portes... perquè la gent s'estava mullant a l'altra andana, i s'estaven acumulant. A més, no funcionaven bé els cancel·ladors de bitllets. Al dia següent, em consta, que tampoc no funcionaven bé. Feien allò que a Barcelona-Sants se sap que passa contínuament: la màquina mossega el bitllet però no s'obre la porta. La manera més fàcil d'obrir una d'aquestes portes de plàstic es donar-li un cop amb objectes contundents, com saben els borratxos i drogates de cap de setmana (els que van i tornen de la Zona Hermética). Tenen un lloc pel qual s'obren i es tanquen, o al menys fa anys en tenien, un punt.

Les portes, però, només quedaven obertes la meitat. Sospito que, en realitat, és que només s'obrien les d'entrar, perquè les de sortir, per dir-ho així, ja estaven obertes. El que passa és que 2 portes tenen un límit d'accessos de personal menor que 4. Però això seria tornar al tema de les portes d'entrada i sortida de l'edifici de l'estació. El dia que hi hagi un incendi, o el dia de les pluges del qual parlem, podria haver-hi hagut problemes seriosos amb només una porta oberta.

En què pensa la Renfe/Adif/GIF/Ministeri de Foment/José Blanco i els seus antecessor quan fan totes aquestes malifetes? Només tenen una cosa al seu petit cervell: que la gent no es coli. No pensen mai que la gent no es colaria (poca gent es cola, poca, poquíssima) si els trens funcionessin bé, fossin nets, les estacions estiguessin netes, hi hagués llum en condicions a estacions i trens, els interiors de les estacions no fossin bars provocadors de pudors en roba i pell i creadors de càncers a fumadors passius que no volem pudor de droga ni legal ni il·legal a primera hora del matí, ni pudor de cafè fred i dolent, ni de conyac pollós. També ajudaria a no colar-se el fet de fer zones lògiques. Exemple de zona no lògica: Cerdanyola Universitat és una zona més de pagament respecte de Cerdanyola del Vallès. Als mapes la posen al costat de Sabadell Nord, com dient que està molt lluny. Ni de bon tros. És robar per robar, sense ni parar-se a pensar.

Renfe/Adif/GIF/Ministeri de Foment/José Blanco i els seus antecessor sacrifiquen la seguretat dels usuaris (freqüentment, també ciutadans) a canvi d'uns pocs calerons. Prefereixen que la gent corri el risc d'inundar-se als passos inferiors, s'ofegui en andanes sense ventilació (BCN-Plaça Catalunya, BCN-Arc de Triomf...), se'ls emportin els tren de mitja i llarga distància en andanes estretes (Montcada, Sant Vicenç de Calders), que caiguin entre els rails... prefereixen que els usuaris (sovint, ciutadans que els paguen les castanyes) assumeixin riscos contra la seva seguretat, a canvi de tenir controlats els accessos per gent que es coli.

I que no se m'oblidi. La Renfe/Adif/GIF estan en un procés de desmembració i privatització des que Pedro Solbes era comissari europeu als anys noranta. És una empresa que actua com a pública o com a privada per allò que li interessa, una nefasta pràctica que li permet actuar sobre el terreny que li pertoca en forma de feu com en una avançada de un nou sistema feudal. Per exemple, són innnúmerables els cops que ajuntaments o veïns de les vies han demanat arreu millorar, posar tanques per evitar accidents o fer passos inferiors o superiors per accedir a altres zones de qualsevol localitat, o soterrar vies, parcialment o total, o simplement eliminar els passos a nivell, que tan perillosos són. Generalment, la Renfe/Adif/GIF es neteja les mans amb el mateix paper amb què abans s'ha tapat les orelles. Aquell terreny és seu i és el seu feu, i només ells, la Renfe/Adif/GIF són els que decideixen què es fa i com, i si alguna vegada cal fer alguna millora. Ara bé, resulta que per resoldre la inundació del túnel de la Renfe de l'estació analitzada, es va haver de recórrer a la brigada d'obres d l'Ajuntament de Barberà del Vallès. Certament no es van donar cap pressa en arribar, i van venir quan ja no plovia, al cap de gairebé una hora, la qual cosa és meritòria si tenim en compte que, tot caminant xino-xano, una persona pot recórrer aquesta localitat en mitja hora. En cotxe, 10 minuts. En qualsevol cas, molta Renfe, molt Adif amb cartells nous a les estacions de Rodalies, molta propaganda de què bé que ho estan fent, i que estan posant-se cap el futur, amb aquells vídeos sobre l'AVE que hi ha als nous trens (els horribles, incòmodes i pudents -de pudor- trens aquests que són com metros, els Civia, amb poques cadires i sense ventilació, inútils per trajectes de més de 20 minuts, que són els trajectes habituals dels viatgers dels trens de Rodalies, útils pot ser per fer de metro dintre d'una ciutat)... sí, molt d'autobombo, total perquè després vinguin aquells a qui menyspreen a treure'ls les castanyes del foc.

Nota: 20090915: tornen els esquadrons de la mort a vigilar qui porta bitllet i qui no. Com van fer al juny, i solen fer al setembre.

3 comentaris:

capitanhelecho ha dit...

Què bo tenir-lo de volta, Sr Magin. I, com acostuma a ser un clàssic amb la tornada de cada curs nou, fotent canya a aquesta colla d'incompetents que se'n diuen servei públic, i de públic l'únic que tenen és la poca vergonya.
Cuidi's molt. Espero que aquesta tamborinada no hagi complicat el seu refredat.

maginelmago ha dit...

Crec que la Renfe m'ha deixat sense energies. Ara ja és clar que això no té solució. Tenia moltes idees per a fer missatges tontets de blog però m'he quedat sense ganes.

maginelmago ha dit...

Ah, i atents a la porta VIP que han habilitat per a la gent que no vol pagar.